Crisi
Les finances estan en crisi, les nostres butxaques, el Barça, el cinema espanyol (per variar), el català, el lideratge mundial dels Estats Units, l'atletisme, la música en viu, la premsa local, la premsa en paper, el finançament, el sistema de valors,… Sembla que esperem l'apocalipsi, que no acaba d'arribar. Seguim esperant.
Els titulars i les fotografies dels diaris d'aquesta setmana ens deixaven estampes de preocupació, milions perduts i treballadors de bancs enduent-se les pertinences a casa en capses de cartró. Ja se sap que les bones notícies no són grans notícies. Esperem titular algun dia la nova crisi del 29, l'apocalipsi o la vinguda del Messies.
Fa uns mesos aquesta era la paraula maleïda, la gran ignorada i la convidada que no volia ningú a casa seva. Ara ocupa els minuts televisius, el titular a cinc columnes i milions de twitts. El somni nordamericà té límits i mentre a l'altra banda ho comproven amb la funesta melodia dels huracans. "Pregunta-li al vent", diu en Dylan.
Preguntem als experts i anuncien les set plagues d'Egipte. La crisi omple les nostres portades amb imatges ben diferents, ja sigui un jugador blaugrana, un broker o un candidat derrotat a les urnes. Les heroïques històries de la gent que intenta arribar a final de mes no tenen foto, ni espai ni minuts. Mentrestant seguirem esperant la crisi, l'apocalipsi o el sunami.
La meva autèntica crisis va arribar el gener del 2002, Des d’aleshores segueixo cobrant en pessetes i pagant en euros. El que costava 100 pessetes va passar a costar 166. No va haver cap ministre de finances que sortís a defensar-me.
Hauríem de començar a pensar que fem el 2009 amb els impostos.
francesca mur said this on 20 setembre 2008 at 20:13
M’interessen molt aquestes històries anònimes. Us convido i us animo a explicar amb quines coses quotidianes us trobeu en aquests temps de crisi.
Miquel said this on 22 setembre 2008 at 23:28