Assajos sobre la realitat

Danseu, danseu, maleïts, que aquests són els temps de la sospita, del vandalisme, el verb fàcil i el titular impactant en una professió que pateix més del compte amb l'accés més democràtic a la informació i les xarxes socials. Juan Varela i Saül Gordillo (els amants de les etiquetes ja podeu a partir d'aquí deixar de llegir aquest post) reflexionen sovint de la nostra professió amb un sentit crític que m'agrada i em fa agafar ara uns pedrots com a punys per tirar-los sobre aquesta teulada que em posa el plat a taula. 

Varela reflexiona sobre la professió i la relació dels periodistes amb l'àmbit polític després d'assistir al funeral en forma d'editorial d'una publicació digital valenciana 'Valencia Hui'. El director d'aquesta publicació es queixa del poc suport institucional per part de la Generalitat Valenciana, "malgrat que aquest era un mitja netament valencià".  

I és que a l'ordre del dia està la defensa dels mitjans de comunicació com abanderats de les reivindicacions polítiques o ideològiques. No ens pertoca a nosaltres els comunicadors entrar en aquest joc. Hi ha massa periodistes volent jugar a ser polítics i massa polítics volen jugar a ser periodistes. Les administracions públiques cerquen continuament el joc d'esbandir a uns i ensabonar a uns altres en funció si són "dels nostres o "dels seus". Em nego a jugar al joc de les cadiretes, a saltironar amb la música de les subvencions, el peixet que em fa millor o pitjor periodista. Els mitjans de comunicació s'han de regir per les normes del mercat com qualsevol altre negoci sinó la temptació de regidors, consellers, presidents o altres bestioletes polítiques és massa arriscada.

Independència professional i claretat, conceptes que abanderem contínuament però que no ens creíem ni exercim per milers de condicionants. El periodisme esportiu conserva certs tòpics maldestres usats pel propi gremi però que em digui algú si no es pot apreciar aquest hooliganisme que tant es critica als media polítics o el sensacionalisme en les pàgines de societat.

Sí, com diu en Gordillo, estem "sota sospita" i hi ha moments que val més agafar un diari com a paper de vàter, però la vida és supervivència i sobreviviu no tant el més fort sinó el que sap adaptar-se als nous temps. L'adaptació en aquest cas per a nosaltres els periodistes ha de ser motivar-nos davant els nous fluxos informatius. Ser instruments per a que la gent entengui les claus del món. Ja no portem les notícies al vent, més ràpid i més enllà sinó que som traductors del nostre temps. Aquesta ha de ser la nostra tasca. Deixem de banda les reverències, les catifes vermelles i els sinònims empalagoos. És el nostre temps.

~ by assajos on 25 setembre 2008.