Albert Musons, primer any
No te n’adones i passa un any i en passaran tres i quatre i tindràs la mateixa sensació, que l’Albert ja no hi és. Que passaràs per davant del Col·legi de Periodistes i ja no el trobaràs. Que passaràs per l’Ajuntament de Gràcia i no et saludarà des de la balconada. Que no t’esperarà a Port de la Selva quan arribi la Sarfa. És complicat escriure sobre algú que es mort i valorar què sents.
Ara, tot just ara, és quan a la balança pesen més els records dels bon moments que l’amargor i la pena. Ja no hi podem fer res i cal tirar endavant.
I avui que estic lluny de casa, lluny de Barcelona, reflexionant sobre el nou periodisme me’n recordo de les vegades que parlaven sobre la premsa i l’era digital. “Miquel, això d’un diari digital -deia en Musons referint-se a Transversal Web- està molt bé però hauries d’editar ni que fos una vegada a l’any un número en paper”.
Fos en paper o en versió digital, el seu segell era una constant en el diari digital dels barris de Gràcia.: ni copy+paste, ni premsa groga, ni sensacionalisme, ni quotes polítiques, ni servilisme. Era el que ens havia ensenyat. A compartir, ser honestos i bons professionals. Tres coses que costa trobar a la professió. Periodisme en estat pur.
M’hauria agradat sentir l’Albert parlar sobre el periodisme 2.0, els Facebook, Twitter, etc. “I el paper, què, Miquel”, hauria remugat… en el fons s’hauria adaptat igual que va introduir dins les seves rutines la PDA o el telèfon mòbil.
No podem oblidar tot allò que ens ensenyat.
Noi avui serà un dia durillo, tot recordant l’Albert. Una abraçada gracienca.
eduard said this on 30 octubre 2008 at 10:45
Una abraçada a la tropa gracienca. Recordeu els bons moments de l’Albert, les converses a La Ceba, al Sporting o a la plaça de la Vila. Consumiu unes quantes croquetes a la seva salut!
Miquel said this on 30 octubre 2008 at 10:49
Recordar-lo és important!!! N’estic que amb el temps l’Albert ja hagues parlat del 2.0
Quim said this on 30 octubre 2008 at 12:53