Sessió inaugural Congrés Periodisme Cáceres
S’inicia el Congrés Internacional de Nuevo Periodismo de Cáceres amb la sensació que hi ha moltes paraules i pocs fets. Dic això perquè la comunitat blocaire que cobreix el congrés s’ha trobat amb la realitat que la connexió wifi ha fallat a la sala tot just en els mateixos moments que el Secretari d’Estat de Telecomunicacions Francisco Ros diu que el periodisme digital és una “realitat imparable amb una cobertura tecnològica important”. Doncs, serà que no.
La posada a punt del Congrés “impecable” en unes instal·lacions mal comunicades amb la ciutat de Cáceres. Encara pesa massa la representació institucional. Es pot arribar a entendre si tens els Prínceps d’Astúries a l’acte.
No obstant, em quedo amb allò dels fets i no paraules. De paraules clau, moltes. Es parla de crisi, de participació, d’innovació, de mitjans tradicionals i de saber apostar per les noves tecnologies. Però també amb la continua cançoneta que se’ns recorda als periodistes: cal preservar la veracitat, la credibilitat i la veritat per sobre de tot. Li recorden a un metge el codi deontològic a cada congrés que assisteix?
Podríem extendre’ns. Ja ho farem. Ara toca el torn dels professionals. Espero trobar més reflexió i menys obvietats. Ara bé, m’agradaria trobar també més receptivitat a Catalunya i en les seves institucions amb el cas del programari lliure. En aquest cas, Extremadura ja ens porta uns quants anys d’aventatge. M’agradaria més fermesa a l’administració pública catalana davant els caramel en forma de llicències que ofereixen les empreses privades de software.
Seguim reflexionant.
Espero les teves cròniques. M’hauria agradat anar-hi, però la tesi em té “enclaustrat”. Ho seguiré al teu bloc 😉 Ah, i plenament d’acord amb la reclamació de més receptivitat amb el programari lliure a casa nostra. Sóc ubuntaire (avui, gran dia) i m’agradaria que l’Administració catalana hi apostés fort. Salut!
Toni said this on 30 octubre 2008 at 16:30
respecte a la receptivitat catalana, els que manen ara feien bandera del soft lliure no fa massa.
i respecte als fets i no obvietats, crec que t’has equivocat de moment històric 🙂
greips said this on 30 octubre 2008 at 19:14
Ara ja toca la crònica, no? 😉
Quim said this on 3 novembre 2008 at 23:10