Que li tallin la mà a Déu
Vaig crèixer amb la impressió que em va produir assabentar-me de la bronca que va provocar l’ex jugador del Barça Nayim quan jugant amb el Tottenham de Londres se li va ocòrrer tirar-se a la piscina en un partit de la Premier. Una de les coses que més mandra em fan del futbol són els llestos dins de les árees i sento vergonya aliena quan algú simula un penal. D’aquesta forma, dono la raó al president de l’Atlético de Madrid, quan diu que fitxaria a Gerrad com actor per la seva interpretació a l’àrea del Atleti en la darrera jornada de la Champions.
M’encanta la Premier, la disfruto i l’assaboreixo a cada partit. M’agrada l’ambient dels estadis i la realització televisiva dels matxs. Si tinc que escollir un equip segurament em quedaria amb el Liverpool. Malgrat això, no em va agradar l’acció de Gerrard, saltant i provocant la caiguda davant el mínim toc del defensa Pernía. Els anglesos, com la resta de mortals, deixen la noblesa per a millors ocasions. A Champions es comporten com qualsevol altre equip europeu.Potser no tenen euro i condueixen per l’esquerra però almenys són com tots nosaltres.
L’acció del capità dels ‘reds’ no em sembla un bon exemple, de la mateixa forma que no em va agrada el ‘toc’ amb el guà al qual va recórrer ‘Kun’ Agüero fa un parell de temporades contra el Recreativo ni les mans de Déu de Messi i Maradona.
Que li tallin la mà. Potser és una mesura farisea però efectiva. I si no, que facin com a la Serie A d’Itàlia, que van sancionar amb dos partits a l’Emperador Adriano després de fer la migdiada a l’àrea rival en un Roma-Inter.
De totes maneres, si em tinc que quedar amb un caramel d’aquest Liverpool-Atlético del qual parlava al principi, em quedo amb l’excel·lent testimoni gràfic de Chema G. Fuente, el company de Madrid que va gravar l’afició de l’Atleti en el seu viatge a la terra dels Beatles. Felicitats, Chema!
Leave a Reply