Fars per acabar l’any
Els fars no són només objectes físics sinó gairebé metàfores que s’apropien de la llum per referir-se a la llum però no estic segur que m’atreu més d’ells, si la història, el seu ús o la simbologia. Només sé que m’agraden des de ben petit. Ara recordo el Far de Sant Sebastià, que il·luminava des de Calella de Palafrugell bona part d’aquesta part de la Costa Brava però al llarg dels anys he crescut amb una espècie de fixació que em fa descobrir-los en la seva part literària i fotogràfica.
La literatura està farcida de petits exemples de la simbologia que evoquen aquestes torres arran de les costes de mig món. El mateix Charles Baudelaire evoca amb aires romàntics però cercant la modernitat tot allò que li produeixen autors com Rubens, Leonardo, Miquel Àngel o Delacroix en el poema ‘Les Phares’.
Jules Verne també va ser prou evocador a ‘El far de la fi del món’, una novel·la que posteriorment seria portada al cinema i interpretada per Kirk Douglas. Per cert, amb els exteriors rodats al Cap de Creus on es va construir un far expressament per la pel·lícula.
Les referències literàries són incomptables començant amb els clàssics i acabant amb obres contemporànies com ‘La pell freda’ d’Albert Sánchez Piñol. En aquesta ocasió la plenitud del far com a propagador d’una llum salvadora ens porta a un espai reclós de solitud i amenaça. En un nivell més arxivístic trobem ‘Els fars de Catalunya’, d’en Marc Soler, que pretén ser un compendi dels fars del país.
Així la poesia o la prosa poden ser tan evocadores com ho són sense dubte la música o la fotografia. Qui no recorda aquella cançó de Sopa de Cabra, ‘El far del sud’?
Però és la fotografia, la disciplina on trobem més exemples i major proliferació dels fars, sobretot, en el món de la xarxa. La democratització (els professionals potser en dirien vanalització, no ho sé…) de les càmeres fotogràfiques ens han dut a la possibilitat de gaudir d’aquests espais d’una forma visual. Més enllà, trobem exemples de fotògrafs que han recorregut el món per deixar-nos instanstànies magnífiques. Aquest és el cas de Jean Guichard (París, 1952). Fent el servei militar a la Marina va quedar fascinat per la mar i, sobretot, pels fars. Al sortir-ne, va començar la seva carrera com a fotògraf i un dels seus projectes més coneguts és ‘Fars a la tempesta’, i una de les fotografies més conegudes la que va fer al far de La Jument, a la Bretanya francesa, el 21 de desembre de 1989.
El darrer descobriment sobre la matèria hauria de ser gaudir-ne plenament. A Croàcia ja en treuen profit tenint en compte que s’estan dedicant a oferir determinats fars com a vivendes d’oci. Una bona proposta a un preu no gaire elevat.
Leave a Reply