El senyor Olivella
Ens mou la tecnologia, endollats a gadgets tecnològics de tot tipus i amb carregadors de diferents mides i colors. Les nostres comunicacions passen gairebé de forma inequívoca per la xarxa. Sembla que enrere hem deixat la correspondència convencial i fins i tot els faxos. Ara bé, vivim en una bombolla? Aquests dies Mundo Deportivo ha organitzat un concurs a través de ll’edició digital per recollir el Minut d’Or de l’afició barcelonista. Quin és el millor moment que has viscut relacionat amb el Barça? La promoció es pot trobat tant al diari de paper com a la digital però els missatges només es poden deixar a la web. Només?
Aquest no és el cas del senyor Olivella, un barcelonista que ha arribat fins la redacció del diari per entregar-nos el seu ‘minut d’or’ amb fotos incloses com podeu apreciar.
Sostinc aquesta petita nota que em fa pensar molt. No només per l’evident barcelonisme d’aquest home sinó perquè ens fa trontollar una mica en la nostra bombolla digital. El senyor Olivella ens hauria de fer reflexionar.
Hem lluitat molts anys perquè els tràmits administratius es poguessin fer des de qualsevol ordinador i encara queda molta feina per fer però l’administració no pot oblidar ni l’alfabetisme tecnològic ni la tremenda fractura digital de la nostra societat. La digitalització de la societat no pot comportar una apagada analògica perquè llavors deixarem una part de la societat a les fosques. A les fosques, els drets ciutadans seran difusos.
Tinc la sensació que tendim a ordenar les coses en blanc o negre. Ja fa un temps van substituir les taquilles de les estacions de metro per ‘simpàtiques’ màquines per vendre bitllets. Resulta tasca complicada parlar amb aquests artilugis quan el bitllet s’ha arrugat i la targeta es converteix en ‘no vàlida’. Substituïrem els funcionaris d’hisenda o de les oficines de Treball per contestadors automàtics o pàgines web?
No sóc un romàntic. No llegeixo el diari en paper per romanticisme ni escric en ploma per conservar uns ideals sinó perquè és més pràctic en alguns casos. No podem convertir la comunicació amb les persones en qüestions pràctiques ni optimitzacions empresarials. La tecnologia ha d’estar al servei de les persones com un instrument. Les persones no podem ser un instrument de la tecnologia.
Per cert, no sé si s’aprecia gaire a la fotografia. Però el senyor Olivella va escriure amb una màquina d’escriure el següent missatge:
“Final en Sant Jacob (Basilea). Muchos quilómetros o poco dormir en autocar. Pitido final del árbitro con mi sobrino Jordi. Un abrazo de oro de muchos quilates, lo más grande que he vivido en el Barça. Avui, demà, sempre ¡visca el Barça!”
Aquest és el seu Minut d’Or del Barça. El meu? Aquest és un pròxim assaig.
El problema és que l’inadaptació de tecnologia de les administracions també passa amb el que per ells “progessar”tecnologicament és simplement reduïr costos… Per això parlo d’inadaptació pq no es compren la utilitat de la tecnologia, no la finalitat com l’acaben desempenyen…..
Quim said this on 7 febrer 2009 at 20:30
És un minut d’or analògic i blaugrana 🙂 Bromes a banda, és necessari adonar-se’n de tant en tant que hi ha vida més enllà més enllà de la tecnologia i que potser no ho és tot i no és tan imprescindible com ens arribem a pensar. Completament d’acord amb “La tecnologia ha d’estar al servei de les persones com un instrument. Les persones no podem ser un instrument de la tecnologia”!
Esther said this on 10 febrer 2009 at 10:26