Necessitem un David Bisbal
Despertaven a l’any 1992 amb el gran concert de Sopa de Cabra, SAU, Sangtraït i Els Pets però aquella llum semblava que s’apagava. 17 anys després però, la revista Enderrock entregava els premis musicals que porten el seu nom a la sala Bikini de Barcelona. Manel, Roger Mas, Mishima, Whiskyn’s, Miquel Abras, Òscar Briz, Els Pets, Quico el Célio, El Noi i El Mut de Ferreries, Gossos, Lax’n Busto, Mazoni… són alguns dels noms de la música que es fa al nostre país. Alguns han estat guardonats enguany com a grans novetats però molts ja són admirables veterans de la música en un país que pateix massa però que hauria d’estar molt orgullosa del talent musical que conté.
N’Ernets Benach (@ebenach, per als twittejadors) ha postejat fa uns dies sobre el Premis Enderrock 2009 i assegura, en això coincidim, que “tenim talent… però que encara queda molta feina per fer”. I tant, manquen molts espais on assajar i fomentar la creació”. Sí, té raó però de totes maneres, la música en català no pot ser un producte de reivindicació sinó un àmbit artístic més, com ho són els nostres diaris, les ràdios públiques i privades. Per tant, la música ha d’arribar a la gent i amb en aquest objectiu les quotes no són l’única solució perquè al final acaben posant música en català a algunes radiofòrmules per quadrar les cançons amb els senyals horaris (música de farciment).
Ens calen Bisbals, Tamaras i Bustamantes, cultura kistch i melodies enganxifoses. Ja fem pornografia, ara toca posar música en quantitats industrials.
Ara bé, mentre arriben aquests dies, busco algun tema per acompanyar aquest post. Enguany, he descobert els ‘Manel’. Els millors professors europeus és una petita joia que em recorda als ‘Antònia Font’.
Hola!!
Jo crec que la música és una forma artística d’expressar-se i que es pot utilitzar tant per reibindicar alguna cosa (per exemple la cultura catalana), com per expressar sentiments, o idiologies…tan sebal, la qüestió és que el cantant/grup hi posi ganes i el que canti, escrigui i/o toqui, li surti de dins.
Jo no vull pas un Bisbal, una Chenoa o algú d’aquests que “enganxi” només per extendre la cançó..no ens hem de rebaixar tant, val més tenir poca música de bona qualitat i que soni poc que no música comercial sense missatge per atraura masses.
Elle said this on 15 febrer 2009 at 01:02
Precisamnet la qüestió no és rebaixar-se sinó com qualsevol país, Catalunya ha de tenir la seva cultura popular i quan parlo de popular no parlo només de folk. A vegades em dóna la sensació que els catalans tenim una forma elitista de veure la cultura. “Poca música de bona qualitat”? Qui l’escoltarà?
Miquel Pellicer said this on 15 febrer 2009 at 10:20
Discrepo alegrement amb tu 🙂 Moltes cançons catalanes d’aquest any haurien estat autèntics “bombassus” si fossin cantades en castellà. I no em refereixo només a fer-los sonar més enllà de l’Ebre sinó a casa nostra i amb els nostres compatriotes. La música en català és considerada “extranya” entre els propis catalanoparlants capitalins i costa déu i ajuda fer-los escoltar la música sense prejudicis i fer-los veure que de música dolenta se n’escriu en totes les llengües del món. I de bona, doncs també.
Ara bé, torno a discrepar feliçment amb tu referent a la quantitat de nous músics. Crec que la música en català està incorporant any rera any grups en proporcions altíssimes. I de la llista que tu has tret jo hi afegiria Filippo Landini, Pepet i Marieta, UMA, Mazoni, Gossa Sorda, Gato-el-Qiman, Vitruvi, Rosa-Luxemburg… tots ells (excepte Pepet) amb un sol disc. I, a més, en tots ells hi ha com a mínim 1 peça que podria estar dalt de tot si fos en castellà.
I és que música en tenim molta i bona. El que no tenim són oients.
greips said this on 15 febrer 2009 at 19:28
Parlant de música a la ràdio..abans he encès la ràdio i només engegar-la he sentit la veu del Cesk Freixas cantant “Les Cançons Lliures” i m’he quedat sorpresa i il·lusionada a la vegada, cantant-la ^^
Després, quan s’ha acabat, ha sonat la sintonia de l’emissora i m’he adonat que era Cadena Dial, resulta que a aquella hora (em sembla que eren les set de la tarda) tenen un espai dedicat a la música en català.
M’ha sorprès bastant sentir en Cesk per la ràdio, però encara m’ha sorprès més fer-ho a aquesta emisora.
Estic contenta de que l’hagin posada =)
Elle said this on 15 febrer 2009 at 19:49