Circ mediàtic
Càmeres, moltes càmeres i micròfons, periodistes, informadors, presentadors, minuts en antena, directes, imatges d’arxiu, fotografies i més minuts en directe a les tertúlies. L’expectació és màxima a les portes de l’Audiència Provincial de Sankt Pölten. No és casa ningú ni hi ha fotos de prometatge, ni és festa major, ni cap director oscaritzat presenta nova pel·lícula. No és festa major però ho sembla. El dia que ha començat el judici a Josef Fritzl, l’anomenat monstre d’Amstetten només faltaven els venedors de salxitxes, les barraques de fira i una banda municipal. Gatzara!
Amb els temps dels primers diaris i les primeres fotografies el gust per la depravació humana ens ha acompanyat durant més de dos segles. L’interès per l’assasí en sèrie o el criminal és reflex de la modernitat però no és justificable per molts Jack The Ripper que se’ns posin pel mig. Els mitjans de comunicació tenim unes funcions que a vegades oblidem. Les perversitats de Fritzl no poden deixar indeferent a ningú però entre la pura funció d’informar i el vouyerisme hi ha massa facultats de periodisme que hem deixat enrere, juntament amb el codi deontològic. Una imatge no jusfitica aquest circ mediàtic on no hi eren convidats ni l’home bala ni la dona barbuda.
Posats a demanar, el jutge podria haver advertit a Fritzl que si amagava el seu rostre sota una llibreta no sortiria tal i com havia de sortir als informatius del migdia. Coses del directe…
Me voy a hacer un cursillo de catalán con vuestros blogs que capaz que encuentro curro… Mola!!!
Gracias 😉
.:Marta:. said this on 18 març 2009 at 02:02