Cospedal, despatxa el teu assessor de comunicació
Els partits polítics es deixen una pasta gansa en assessors de comunicació i empreses d’assessorament d’imatge però ningú és capaç de dir a la classe política que així no es fan les coses? Assessors d’imatge fora! Sovint parlem de la política 2.0 mentre obviem que la realitat és política versió 0.5. Algú li dirà a María Dolores de Cospedal que no pot fer aquest tipus de missatge mirant a càmera? És un missatge del Partit Popular o el vídeo d’una segrestada demanant als seus familiars que paguin el rescat?
Ara, la culpa, en part és nostre, dels propis periodistes que permetem pràctiques que involucionen el món de la comunicació.
Permetem que les imatges en els mítings ens arribin de les pròpies televisions dels partits polítics, permeten rodes de premsa sense preguntes, permetem que a les televisions públiques segueixin havent-hi blocs electorals i declaracions institucionals enllaunades com la que ens ofereix l’arxivat Francisco Camps, no només sense preguntes dels periodistes sinó a sobre, sense periodistes:
Senyors polítics, despatxeu els vostres assessors perquè aquest camí és el camí fàcil, de la victòria momentània però us portarà al fracàs en pocs anys si no feu de la Política 2.0 el vostre objectiu. La nova ciutadania, alimentada per nadius digitals, està perdent interès per la política, elecció rera elecció. L’exemple no era Rosa Díez, ni ho són Cospedal ni Francisco Camps. Fa uns anys, el president de la Federació Espanyola de Futbol demanava que no tornés a passar el fet que uns ninots representessin aficionats a les grades buides del camp del Betis: “Queremos forofos, no muñecos”. Ara, reclamen polítics, no lectors de teleprompters.
suposo que ja ho coneixes, però per si de cas: http://periodistas21.blogspot.com/2009/08/democracia-escenica.html
greips said this on 7 agost 2009 at 08:47
Qui paga mana, diuen. I la publicitat col·lateral, la subvenció a la premsa, etc. etc. fan dificil ser incisiu. Que tots tenim familia a la que alimentar i les sabates dels nens…..
cani said this on 7 agost 2009 at 20:23
Gràcies, Greips. No l’havia llegit encara però les línies d’argumentació van en el mateix sentit. Gran Varela, com sempre.
Miquel Pellicer said this on 8 agost 2009 at 15:54
Bé, si, que el despatxi i n’agafi un altre 😉 http://www.albertmedran.com/2010/02/24/un-assessor-per-cospedal-si-us-plau/
Albert Medrán said this on 24 febrer 2010 at 09:15
[…] 2009, pedí a Cospedal que despidiera a su gabinete de comunicación. Empezaban a proliferar las ruedas de prensa sin preguntas, las intervenciones en mítines con […]
Realidad vs mayoría silenciosa | Miquel Pellicer said this on 30 setembre 2012 at 21:08