L’Espanya sobrenatural
Doncs, no, no parlarem de polítics espanyols, ni de Cristiano Ronaldo ni d’espionatges ni cap Millet. Des de fa unes setmanes tenia un post pendent després de la lectura totalment horitzontal d’un llibre curiós com pocs: ‘España es sobrenatural’ (Editorial Melusina, 2009). Diversos autors que col·laboren a fanzines de la cultura alternativa com ‘Mondo Bruto’ o ‘Vacaciones en Polonia’ s’han unit -més ben dit, s’han barrejat- per extreure una visió ‘trash’ d’un llibre fenòmens, personatges i corrents paranormals, en un estil semblant al de ‘‘La Historia de los heterodoxos españoles’ de Menéndez y Pelayo.
En una línia postmoderna de desmuntar mites i creences ‘España sobrenatural’ veu del sarcasme per plantar-nos una història farcida de frikisme però que no pot deixar enrera una bona documentació i, per tant, una erudició que fuig de les lloances per destil·lar un sentit molt crític amb tot allò “sobrenatural”. D’aquest llibre a tota la producció mediàtica del comunicador Iker Jiménez hi ha un abisme però no podem deixar de pensar que beuen de les mateixes fonts per explicar fenòmens que formen part d’una història no oficial.
El principal obstacle d’aquest llibre, però, és descobrir el gra de la palla, el pur frikisme de les referències històriques, les barbaritats dels moviments erudits que no són només anècdotes sinó gairebé tradicions que van quedar en punt mort després de la Guerra Civil (vegi’s per exemple, l’espiritisme).
Com deíem, per tant, una bona tasca documental, amb bones referències d’hemeroteca, per una obra, però molt desigual en una primera part molt interessant i amena i una segona, molt més feixuga. La desigualtat, però, no hauria de fer desistir de la lectura entretinguda d’aquest exercici de fe.
Leave a Reply