Ingrid, l’heroïna 2.0
Dins de la immensitat de la xarxa, com la punta d’un iceberg sorgeix el nou projecte del realizador català Eduard Cortés, un intent de conjugar Internet i cinema. Aquesta setmana es presenta al Festival de Sitges ‘/Ingrid, last login’, la nova aposta de Cortés, director de films com ‘El pallasso i el monstre’ o ‘La vida de nadie’. Més enllà de les noves tecnologies, el film és una radiografia generacional a partir de la vida d’una artista que converteix el seu pis de Barcelona en un centre warholià.
Un accident
La pel·lícula, segons el propi director, va néixer de forma “accidental”. Cortés no entenia perquè la gent penjava fotografies i feia comentaris en diverses pàgines web. “Ho trobava bastant absurd”, reconeix. No obstant, en poc temps, va començar a activar “el ‘vouyerisme’ que tots portem a dins” a través de l’ordinador: “Vaig començar a entrar a la vida dels altres a través de xarxes socials com Myspace, DevianArt o Flickr i vaig conèixer de cop i volta persones que poc a poc han estat l’embrió d’aquest personatge fictici que és l’Ingrid”.
Advertència del director però: aquesta pel·lícula no és un film sobre Internet. Ara bé, la producció del film va del bracet de les estratègies de màrqueting viral que s’aprofiten les noves tecnologies. El procés de creació va en paral·lel als diversos elements que han brotat a l’idear el projecte. Al llarg del temps anirem veient com es van omplint els blocs i àlbums de fotografies dels artistes amb les experiències, fotografies i performances que es van gestant a la vida d’Ingrid.
El repartiment
Tot i comptar amb actors d’experiència i solvència contrastada com Eduard Farelo o Victòria Pagès, el repartiment és un paradigma de personatges reals sorgits a la pròpia xarxa: artistes, fotògrafs, dissenyadors i músics. L’epicentre però d’aquesta experiència cinematogràfica és Elena Serrano, l’actriu que interpreta la nostra particular heroïna. Eduard Cortés està completament convençut que Serrano només és la peça clau del seu producte sinó que “sacsejarà els espectadors”. El personatge que interpreta Elena Serrano és una noia d’origens entre Barcelona i Madrid que s’instal·la en un pis familiar a l’Eixample per viure en pocs mesos les experiències artístiques més incleïbles convertint la pròpia vivenda en una sala d’exposicions pictòriques i transformant-se ella mateixa en la musa de diferents fotògrafs. “Ingrid és un personatge amb moltes cares, des d’una lluminosa i activa fins una més fosca i autodestructiva. És un personatge molt equidistant, que manté distàncies molt grans amb tot allò que l’envolta, tant en el pla artístic com personal, tot i ser una agitadora social”.
Per mostrar aquest procés de creació, el rodatge d’/Ingrid ha estat molt àgil. Des de principis de setembre fins mitjans d’octubre de 2008, Cortés ha optat per una pel·lícula que no cerca el “preciosisme”, oferint un estil “brut” i “eclèctic” amb escenes molt pròximes al documental i altres, amb un gramàtica més cinematogràfica. La transgressió és part fonamental d’aquesta pel·lícula que trobarem als cinemes a la primavera del pròxim any.
La música, part fonamental
D’altra banda, cal apuntar que els músics són convidats d’excepció a l’experiència vital d’Ingrid i converteixen la banda sonora de la pel·lícula en una barreja d’estils on no guanya ni mana cap estil en concret. En el film apareixen artistes i grups com Mürfila, Mono, Love of Lesbian, Facto de la Fe y las Flores Azules, Manos de Topo, Mishima o Russian Red i apareix la música de Mika Luna o Iris Anea.
Aquest film promet fer parlar en els propers festivals de cinema. Arraconats els convencionalismes, el públic més jove s’identificarà amb una història on les emocions fortes prometen no deixar-nos indiferents.
Nota de l’autor: Article publicat a la revista musical Enderrock.
Leave a Reply