Darwinisme i Sibèria al darrer Cava&Twitts
per compartir amb una mica de bombolles les reflexions sobre una qüestió que se suma a un munt de dubtes sobre els sistemes de la comunicació humana a finals de la primera década del segle XXI. Darrerament estem posant al tanatori moltes professions i conceptes com el periodisme, la publicitat, el marketing, la televisió i un llarg etcètera.
No és l’hora però dels enterramorts sinó més aviat de Darwin. La teoria de les espècies i l’evolucionisme en general parla d’adaptabilitat. Obviament qui no pugui adaptar-se als nous temps morirà però la mort, real i inexorable, també és un bon titular i un estat d’alerta dels patidors i apocalíptics.
La publicitat tradicional no morirà perquè no moren les coses, s’adapten o es metamorfosegen però agències, anunciants i centrals de mitjans han d’aprendre que els targets ja no són aquella gran família que es reunia davant la televisió o al voltant de la ràdio sinó que una segmentació i fins i tot una individualització extrema dels gustos, per tant, les motos que intentin vendre hauran de ser molt personalitzades.
El format clàssic de la comunicació publicitària coincidien Urbea i Ferrara és unidireccional. Caldrà apostar pels nous formats i això voldrà dir preguntes associades dels anunciants: I això funcionarà?
Personalment, allò que sé que no funciona, parlant des de l’experiència digital, són els formats intrusius, que apareixen com cortinetes -interstitials- o ‘pops up’ quan intentes -subratllo el verb intentar- accedir a una pàgina web. Em molesta, en general, com a usuari tots aquells intents de transportar els faldons o robapàgines del paper a una pantalla d’ordinador.
Jo espero que una agència de comunicació o un anunciant sigui creatiu i pensi amb el meu benestar igual que de mi s’espera, com a periodista, que sigui honest, professional i sincer amb les meves informacions. Qui això ho entengui en tindrà al seu costat; qui no, com deia en Urbea d’Ogilvy, que es compri una parcel·la a Sibèria. És pur darwinisme.
No ens agafa de nou aquest pensament. Fa aproximadament en el Congrés sobre Periodisme que es va celebrar a Cáceres Michel Botella, subdirector general de Optimedia, i Ángel Doménech, CEO de Starcom Mediavest Group Iberia, coincidien a apuntar que la crisi actual pot crear “desconcert” en el sector publicitari “però qui aconsegueixi abanderar els canvis serà el millor posicionat”. És hora, doncs, de donar-se compte de quin horitzó ens espera a mitjans i publicitat si volem no només sobreviure sinó ser especímens millors.
Molt raonable, però qui paga la publicitat, fins avui és el patrocinador, que sempre posa un target molt bonic, que la majoria de casos no respon a la realitat d’aquell producte. I així van les coses. Seria molt bonic poder dir no, però s’ha de pagar les sabates, el pis, etc. I algunes vegades s’ha de tirar pel dret.
Ogilvy ja deia que s’ha de fer la campanya que creguis, si no agrada al patrocinador, es fa una altre, i si tampoc, es posa la cara del patrocinador a l’anunci. Es clar que erem al paleolitic de la publicitat, però…..
cani said this on 21 desembre 2009 at 22:39
veure el llibre “Darwinlandia” a internet.
enric said this on 22 febrer 2010 at 17:56