#30premsa, repensar els mitjans de comunicació
I tu quin diaris compres? Doncs, potser la pregunta no és pertinent. Som en el temps del ‘Com t’informes?’. El 30 minuts (Televisió de Catalunya) d’aquest diumenge centrat en el món del periodisme va deixar molts dubtes sobre la forma en què els periodistes encarem el futur de la nostra professió. Observem un ventall molt ampli de reaccions i opinions.
Hi ha qui nega crisis i transformacions. Hi ha qui posarà èmfasi sobre els instruments, altres sobre el producte. Els continguts primer, diran altres. Els formats, cal pensar en els formats, diuen de més allà.
Potser mitja hora no era el temps ideal per debatre tantes coses. Potser cal fer-ne una sèrie i no un concurs de pintura ràpida, amb pinzellades d’aquí i d’allà. La clau no és Murdoch, la clau no són els diaris que desapareixen. La clau no és pensar que la professió és l’eix de la democràcia. Massa corporativisme i massa paper.
I els lectors, què n’opina el nostre públic? No estem dient que hi ha un canvi de paradigme comunicatiu? Per tant, si la comunicació és més participativa, més 2.0, amb més feedback, on està la gent que transforma la comunicació?
I tu quin diari llegeixes? Una pregunta que no té importància. Darrers estudis assenyalen que els adolescents nord-americans cada cop llegeixen menys diaris però aquest fet no vol dir que no s’informin. Els canals d’informació es transformen, de la mateixa manera que les novel·les ja no les trobem per entregues a les pàgines dels diaris.
El millor, però, obviament va ser el debat posterior que es va crear a la xarxa: les reaccions, les opinions i els debats paral·lels que es va crear al voltant de #30premsa. Aquest fet és més significatiu que el número de diaris que es venen al quiosc de l’Autònoma en comparació a les llaminadures. Aquest debat a les xarxes indica que els periodistes ens movem, que entenem que hi ha canvis, que volem participar d’aquests canvis i que, en definitiva, ens preocupa la professió més enllà de les nostres capçaleres, empreses o negocis.
PD: Criticable, per ser, obviar en aquest reportatge l’opinió de Partal i el paper de Vilaweb en la transformació digital del nostre país. En fotografia, en dirien desenfocar i desenquadrar.
😀 😀 ja m’imaginava que posaries aquesta imatge. Comparteixo la teva opinió
Quim said this on 2 març 2010 at 15:31
El fet que el més interessant fos el debat que va haver-hi després a la xarxa, fa pensar sobre el paper que tindran els periodistes de “carrer” en el present-futur. Tot i això, no hem d’oblidar que la qualitat periodística es troba generalment en els professionals. I, aquest aspecte, s’ha de cuidar molt.
Sergi Escudero said this on 2 març 2010 at 21:13