Aprenent a fer una truita
Idea de Sergio Estévez, el concepte d’unir un tastet de productes exclusius, Twitter i relacions humanes és fonamental per entendre el creixement d’aquest tipus de networking.
Sabem que la comunicació, en els àmbits del periodisme, la publicitat, el marketing i, en general, de la cultura audiovisual està canviant de model i aquell esquema primitiu d’emisor-receptor s’ha quedat obsolet, digne d’un museu. La teoria, però, s’aplica en grans escenaris però també en el dia a dia de les nostres professions.
Fa uns dies un col·lega periodista i bon gastrònom m’explicava que la millor manera de conèixer la qualitat d’un cuiner era veure com cuinava una cosa ben senzilla com és una truita a la francesa.
Aquest món de la comunicació que estem construint entre tots pot tenir les seves regles de joc però al final hem de saber analitzar les diverses parts i, sobretot, posar sobre la taula unes normes bàsiques universals: la senzillesa i el sentit comú.
Una setmana després sé una mica més de vodka però sobretot intueixo que els canvis que a vegades se’t presenten com un formatge a l’estil Usain Bolt els has de saber atrapar per fer-los servir com a ingredient d’aquesta truita que costa que no es cremi, que necessita el seu punt just per quedar cruixent per fora i una mica crua per dins.
PD: Un mixer (combinat) espectacular: Ginger Beer (Fever Tree) + 2cl. de Vodka (Xellent, per exemple) + un quart de llima.
Leave a Reply