65 i a gaudir!
Més de quaranta anys de treball són fàcils de dir però difícils d’imaginar, amb alts i baixos, amb bones experiències i moments no tan gratificants. En el fons, però, una vida laboral extensa i d’on s’aprèn molt. Aquests dies un enginyer químic penjava la bata definitivament. Als 65 anys la jubilació ha estat la pròxima porta a obrir. Ja li tocava. Ara és temps de gaudir d’una nova vida, de gaudir dels esmorzars tranquils, de no matinar, de viure la vida, en definitiva, des d’una altra perspectiva.
Sovint recordo el pare entrar a casa mentre jo, ànima de lletres, intentava entendre què eren aquells números en forma d’exercici de matemàtiques que tenia davant meu. El camí fàcil hauria estat passar de llarg i relaxar-se definitivament davant la televisió. No obstant, recordo molts vespres aquell cop de mà que em servia per superar les dificultats. Notava el cansament en el seu rostre però la voluntat d’ajudar al fill era més forta.
A casa hem après el camí no és fàcil però per sobre de tot, la constància, el sacrifici i el treball són les armes per combatre els obstacles. Sempre hi ha un cim per conquerir, sempre hi ha un pas més que cal fer per ser valents. No ens podem aturar ni ser mandrosos. Aquestes són les cartes de presentació d’algú que durant molts anys ha portat les Ciències Químiques a les venes i que t’explicava amb la mateixa passió d’un descobriment com s’imprimien els diaris. Amb els anys vaig descobrir que m’agradava escriure però abans de tot, i ja quan era ben petit, vaig aprendre els secrets de les rotatives.
Per cada lliçó de vida, per cada moment divertit, per cada tertulia barcelonista, per cada llibre que em va caure a les mans, aquest petit homenatge a algú que sense ell jo no existiria pas. Una espelma més en aquest pastís. 65 primaveres. Ara a disfrutar!
Moltes felicitats, Miquel, a tu i a la teva família. Parlant del teu pare i la seva relació amb tu, m’he sentit identificat com si parles del meu. Felicitats, i ara a continuar visquent la vida d’una altra manera!
Josep Comajoan said this on 29 juliol 2010 at 12:28