Vaga 2.0, la mediocre gestió pública
El 8 de març després de la gran nevada escrivíem que “se li haurà de presuposar al Govern de Catalunya l’aprendre dels errors? Les reformes que proposa Benach amb tanta insistència en el món de la política i l’administració pública no són manies ni vanitats de qui queda meravellat per les TIC sinó la constatació d’un canvi de paradigme social.” Era clar: Havíem d’aprendre del #neucat.
Dit però no fet. Éra massa presupossar que @gencat aprengués com gestionar una jornada especial com la d’aquesta Vaga General del #29S. Ja no ens qüestionem què feia el secretari general del departament d’Interior, Joan Boada, en una manifestació a Girona quan hi havia festa major (més aviat batalla campal) a Barcelona. Novament les xarxes sociales que gestiona la Generalitat no van estar a l’alçada. Lentitud, excès de burocràcia i impermeabilitat a les consultes i preguntes de la gent. Així podríem qualificar la jornada 2.0 de la Generalitat. El 29 de setembre, @gencat a Twitter es llevava amb tweets que no feien cap referència a l’aturada sindical. Sentien ploure.
Cap referència al seguiment d’informació en altres canals, com per exemple @gencatpremsa o @treballcat, que sí van incloure una mínima informació de la jornada. Poca cosa, res de transversalitat entre els diversos canals de l’administració pública catalana.
De la mateixa forma, com bé deia la Sílvia Cobo sobre l’àmbit comunicatiu, que el ‘real time’ ha guanyat la partida als mitjans digitals, l’administració del país va quedar totalment superada per l’allau d’informació que ens arribava a través de les xarxes socials per part de ciutadans anònims que amb diversos hashtags com #vagageneral #29S #vagarac1 #vaga van informar de tot allò que succeïa a Twitter. La ciutadania es mou més ràpida que els mitjans de comunicació. També hem d’aprendre’n. La monotorització de la jornada que va encendre de nou aquesta ‘Rosa de Foc’ que es diu Barcelona és impressionant. Les xifres parlen i l’administració pública calla.
I és que, ho repeteixo sovint: existeix un canvi de paradigma comunicatiu. Les administracions no s’ho acaben de creure i pensen que no informar, no explicar les coses és una forma de gestionar la tranquilitat. Demanar a quatre dies de les eleccions del 28 de novembre qualsevol canvi sembla inútil certament. Els petits passos digitals necessiten recorreguts amb grans passos i sobretot aprendre dels errors. Amb la neu la Generalitat va respondre tard a les xarxes i amb la vaga ha tornat a demostrar foca eficiència. Mig any després, l’experiència hauria estat un grau si s’hagués après dels errors. La globalització i, sobretot, el ‘real time’ ens dóna l’oportunitat d’explicar-nos i d’entendre el món en què vivim. No podem defugir d’aquesta responsabilitat.
Cal ser àgils, flexibles, transversals, interactuar, escoltar activament i creure que el món de la comunicació canvia i ja no val només convocar rodes de premsa i enviar comunicats. I no ho oblidem, cal sentit comú. Massa complicat?
Bon article Miquel.
El problema no és que sigui complicat sino que s’hi creu ni tampoc ho necessita per sobreviure. I a la vida quan no hi creus en alguna cosa per molt que públicament diguis el contrari al final en quan ve vent en contra és quan mostres les teves carències i quedes retratat. Perque una cosa és dir que ets 2.0, que tens facebook, twitter, tuenti… i una altra és l’ús que en fas, si hi creus. I ja no és un problema del 2.0 o de la comunicació, és un problema del tarannà del polític… Em recomanava ahir un amic el llibre-assaig ‘Contra la indiferencia’ de Josep Ramoneda on, entre d’altres coses valora el fet que els polítics ja els hi convé que la gent estigui fins els ous d’ells perque justament això és el que els manté l’estatus.
La globalització, l’excés de comunicació fa que la nevada sembli de fa una década i la vaga, en unes setmanes perdrà color i nitidesa. Hi haurà noves noticies en el primer plà (colocades interessadament) i tot s’oblidarà amb massa facilitat sense que la gent recordi les sensacions que va tenir aquell dia. Segurament, en uns mesos, ni tu recordaràs el post ni jo el comentari.
Si, queda una escletxa però un camí molt llarg per fer i amb una linia d’arribada que va canviant de lloc. I el problema és que molts s’apuntaran a la carrera per sortir a la foto de l’arribada a meta. I segurament seran els mateixos que no hi han cregut mai.
Una altra cosa, i per això t’he fet el comentari via twitter és el paper no sols de l’administració sino de TV3, la tele pública de Catalunya, en un dia com el #29s. Que la televisió pública no tingui informació en qualsevol dels seus canals per molts vaga que hi hagués va ser lamentable i injustificable. El dia de la cadena van ser concerts, reportatges de música barroca, mini informatius…i el futbol! FUTBOL! Pan y circo. És una tele pública i el servei públic i quan a BCN passava el que passava el que teniem al menjador de casa era un València-ManU en silenci. D’una banda, hagués actuat igual la cadena si hagués estat un partit del Barça? Sense comentaristes? I d’altra, la informació no és un dret? El ciutadà català havia de buscar a TVE, Antena ·, Telecinco, La Sexta, Cuatro etc informació del que passava a casa seva. Tremendo.
Bé, perdó pel comentari massa larg. Aqui acabo.
Alberto Arias said this on 1 octubre 2010 at 10:01
Felicitats per el premi a #neucat
Jordi said this on 4 octubre 2010 at 12:59