Chica: “El sacrifici i el treball són fonamentals en el futbol”
25 anys. Nascut al barri de Sant Andreu. El carrer Neopàtria va viure crèixer aquest jove que va iniciar-se al Martinenc i que des dels 10 anys vesteix la samarreta del RCD Espanyol. Actualment és defensa lateral ‘perico’ a Primera Divisió.
-Com és que va començar a jugar al Martinec i no al Sant Andreu?
-Era un nen molt actiu i m’agradava molt el futbol. El meu cosí jugava al Martinenc i el meu pare em va deixar triar. Vaig entrar-hi als quatre anys i vaig començar a jugar de davanter i extrem.
-Als 10 anys el fitxa l’Espanyol. Com va anar?
-Als nou anys ja em volien fitxar però vaig trigar un any més. La gent de l’Espanyol va parlar directament amb el meu pare. Ja m’havien vist jugar.
-Què dóna estar tants anys a la cantera de l’Espanyol?
-No només et formen cop a futbolista sinó com a persona. És la meva casa. Jo he jugat per tota Barcelona amb els colors de l’Espanyol. La ciutat esportiva és on em sento bé. Segur que si em punxen i em treuen sang és blanc-i-blava.
-Quines són les claus de la cantera ‘perica’?
-Es un treball de fa molt de temps, començant per la feina que va fer el senyor Casanova. Ara està l’Antonio Morales i també s’esta fent molt bona feina perquè s’està demostrant que estan pujant molts jugadors de Primera Divisió.
-L’any 2006 va debutar a Primera. Com ho va viure?
-Vaig debutar al camp del Villarreal. Vam empatar a zero però ho recordo amb molta il·lusió perquè fer el salt de la Segona B a Primera és molt diferent.
-Què cambiava d’una categoria a l’altre?
-El ritme de Primera és molt més elevat. És veritat que hi ha grans jugadors a Segona B que han jugar a Primera però el ritme és molt diferent. A la màxima categoría hi ha molta més qualitat i qualsevol espai s’aprofita amb molta més intensitat.
-Li va costar adaptar-se a Primera?
-És complicat. Quan estàs al primer equip l’adrenalina et puja a cada partit i vas a mil revolucions. Amb el temps, tens la mateixa intensitat però aconsegueixes serenar-te. A l’hora de prendre decissions, l’experiència és un grau. Per estar a Primera és fonamental la qualitat, la sort però els minuts i l’experiència són fonamentals.
-Al final, la sort també compta.
-Sí, perquè hi ha molts jugadors que estan lluitant per estar a Primera. No tothom arriba. El sacrifici i el treball són fonamentals però hi ha un punt que notes que és el teu gran moment i que l’has d’aprofitar. Hi ha jugadors a qui els hi passa el tren i és difícil que els hi passa un altre cop.
-Un altre factor important deu ser el psicològic: saber aguantar la pressió, suportar la fama, etcétera…
-No em considero que sigui un famós. Sóc un jugador de l’Espanyol que abans jugava a Segona Divisió B i que ara jugo a Primera i que surto a la televisió. Només això. Et demanen fotos i autògrafs igual que jo ho feia quan era petit. Sóc una persona pública i coneguda però res més.
-Però quan l’estadi coreja el seu nom deu impresionar…
-Això és molt bonic perquè des de petit somies que succeixi. Quan veus un partit per televisió i veus la resposta de l’afició és brutal. Sempre s’han de tenir els peus a terra, però.
-La temporada passada va guanyar notorietat pels seus marcatges a Leo Messi. Això és tot un honor!
-Crec que l’equip va respondre molt bé i vam fer un molt bon treball defensiu en equip. Messi és un jugador molt bo amb un ampli repertori d’accions. És molt difícil de parar i l’equip és el que ajuda perquè quan hi suports defensius tot és molt més fácil.
-És fonamental l’equip doncs en el futbol.
-Així és, el futbol és suport, ajuts, comunicació. Quan un ataca, el company ha d’ajudar. Si no hi ha comunicació, hi ha més errors en contra.
-Una bona temporada seria un bon homenatge per en Dani Jarque.
-Sense dubte. Cal lluitar sempre pel seu record. Quan estem al camp pensem sempre en el seu esperit lluitador, que mai donava un partit per perdut. Sempre era constant, tant als partits oficials com als entrenaments. En Dani era un lluitador invencible.
-Algun dia penjarà les botes al Sant Andreu, en honor al seu barri?
-Ho he pensat més d’un cop. Queda molt però m’agradaria algun dia retirar-me amb la samarreta quatribarrada.
Leave a Reply