Bastonarium.cat

Amb l’aparició dels programes de missatgeria instantània i els xats va aparèixer una nova forma de conversa i contacte purament escrita, sense contacte visual, el que va provocar que davant la impossibilitat de percebre les expressions i l’estat anímic de les persones s’inventessin les emoticones. Petits dibuixos que s’intercalen en el text per tal de mirar d’expressar el llenguatge no verbal i de gestos.

És per això que he creat les emoticones bastoneres! A partir d’ara les vostres converses pel Messenger o en els mateixos comentaris d’aquest bloc podran tenir un caire totalment bastoner!

Enfadat: Quina mala pinta que te un bastoner enfadat!

Plorar: Algú li ha picat el dit.

Exclamació / Sorpresa / Por: Ostres tú, això no m’agrada gens!

Cansat / Trist : No hi ha mal que per bé no vingui!

Content / Sonriure: Sóc feliç ballant bastons!

Riure / Celebrar: jeje, el bastoners som els millors!

Treure la Llengua: Jo porto el banderí!

Clocar l’ull: Bon cop de bastó!

> Si voleu les versions transparents us les podeu baixar de l’album, també s’accepten suggeriments d’altres possibles emoticones!

Tot va començar amb un repte per la Ràdio, estàvem xerrant amb el Xavi Parra, el nostre cantautor i "cumbero" particular i li vam llençar l’aposta:

A que no ets capaç de fer un himne del ball de bastons?

Ell s’ho va agafar al peu de la lletra i va fer una cançó, Escolteu-la! Lletra i Música de Xavi Parra, però per introduir una mica el tema us he posat una entrevista perquè el coneixeu una mica, la cançó i la lletra exacte per si no l’enteneu bé.

Entrevista:

1. Com et vas introduir al món de la música i al moviment cumba?

Vaig fer classes de guitarra a l’institut amb un professor molt cumba, el Cubero, que va resultar que era capellà i tot.

2. Que et va portar cap a la cultura popular, en concret la dansa tradicional i el ball de bastons? No et va agafar una mica grandet?

M’hi va portar la meva donar, ella ha estat dansaire tota la vida, i al final jo vaig acabar ballant amb ella; i si, una mica grandet, però crec que mai és tard per aprendre

3. Com es que vas acceptar el repte de fer una cançó sobre el ball de bastons?

I perquè no? Sempre m’he creat les meves pròpies cançons sense tenir l’ambició de que arribin a ningú, i des del programa em vareu brindar la possibilitat de fer-ho, va ser molt divertit i un repte personal.

4. Com definiries la cançó i el seu estil?

Bé, mai la definiria com un himne, tot i que es va voler presentar així, més aviat penso que els himnes es fan amb el temps i amb la voluntat d’altre gent. Més aviat és una cançó per cantar al voltant del foc o en una reunió d’amics.

5. Estàs orgullós del resultat final?

Si, han passat varies setmanes i no he volgut canviar res, normalment amb el pas del temps trobo coses que m’agradaria canviar, i amb aquesta cançó no m’ha passat. La veritat és que n’estic molt orgullós.

6. La teva mare sap el que fas? Que en diu ella?

La meva mare és la meva fan incondicional, segurament és qui millor em coneix, sap fins a on puc arribar i darrerament està flipant, ves que ha de dir!!! Fins hi tot ha arribat a dir que canto bé, però no patiu, ja li tenim demanada hora per fer-se una audiometria i de pas al psicòleg.

7. Que en penses dels psicòlegs i els professors de cant?

Són excel·lents professionals que segurament hauria d’haver visitat de tant en tant, però que gràcies a la seva absència en la meca vida puc disfrutar fent el que faig.

8. Que et va inspirar per fer la lletra i la música?

Molts primers cops en moltes coses que he fet, segurament seria extrapolable a altres camps i a altres motivacions.

9. Al final de la cançó fas una segona veu molt aguda, gairebé de castratti, com ho vas aconseguir?

És fàcil, només vaig haver de procurar que la meva dona m’apretes certa part del cos en el moment de començar a cantar…
En serio, es tant fàcil com canviar el to.

10. I ja per acabar, si tinguessis que presentar la teva cançó abans que la gent la sentis, que diries?

Amb tots vostès… Sóc Bastoner!!!

> SócBastoner.mp3
(Per descarregar la cançó feu click amb el botó dret del ratolí i clikeu Anomena i Desa)

Sóc Bastoner (Lletra i música: Xavi Parra)

Avui surto aviat de casa,
És el dia, estic content.
Vaig corrent cap a la plaça
Pels carrers no passa el vent

Els bastons a la motxilla
Ben mudat i somrient
Vindrà a veurem la família
Els amics i molta gent

Ja m’he trobat amb la colla
Em preguntem: com estàs?
Els hauré de dir una ‘trola’
Doncs estic tot tremolant

Algú m’apreta la faixa?
Els hi demano als més grans
S’afanyen en arreglar-me
Espardenyes i camalls

No recordo aquella dansa
Batacada, clos i salt?
Avui és dia de festa
Avui seré debutant

Comença a sonar la gralla
Faig el primer moviment
Ara toca el sotacama
Els picarols van rient

Estic fent el que m’agrada
Aixó és el que m’omple més
Estic acabant la dansa
Cada cop sóc més content

Miró cap a on és ma mare
I la veig tot somrient
Aplaudeix tota la plaça
Finalment sóc bastoner

Tant se val si vens de Salses
O la Franja de ponent
Si provens de Guardamar
O l’Alguer a l’orient

Hi ha una cosa que ens guia
Que ho sàpiga el món sencer
Cridem tots amb alegria
Perquè som…
SÓM BASTONERS

Observeu aquesta cara, és la Núria, la traïdora i manipuladora que va aconseguir guanyar els diners de sis a traïció. Va saber jugar, enganyar i trair al final per emportar-se tots els diners.

Aquestes dues imatges són el resum del que va ser el pas pel concurs de la Maria Josep, la bastonera de Súria que va anar a sis a traïció! Primer la cara de la traïció i després la propaganda de la XXX Trobada Bastonera i el munt de publicitat que es va fer per TV3 sobre el ball de bastons.

Però això no va ser tot, el transcurs del concurs va portar moltes emocions, moltes esperances per la bastonera i un desenllaç tràgic.

Els concursants portaven històries de tota mena, algunes esperpèntiques i la clau consistia en esbrinar quines eren certes i quines falses.

Claudi: Aquest deia que es va fer una Vasectomia, la dona el va deixar, després en va lligar a una altre que li feia il·lusió tenir fills i que ara volia els diners per fer-se enrere amb microcirurgia i poder tenir fills (això, com a mínim és història de telenovela sud-americana).

Núria: Una infermera que deia voler els diners per muntar un menjador pels avis del seu poble, segons ella son 700 habitants i mes de la meitat avis, molts dels quals s’han d’alimentar (raro raro raro).

Marc: Sembla que havia demanat un pòlissa per pagar coses del pis, llavors el tio va i s’enamora d’una treballadora de la seva empresa i els foten els dos a fora perquè no els agrada als superiors, no tenint-ne prou deixa la dona embarassada i es troben sense poder pagar, sense feina i a punt de tenir un fill (pitjor que els Peris d’"El cor de la ciutat").

Maria Josep: La seva història deia que els Bastoners de Súria van organitzar la XXX Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, que es van endeutar molt per organitzar-la, havien tingut dèficit i a sobre els havien enderrocat el local on assajaven per fer apartaments (una desgràcia rera l’altre).

Jaume: Segons ell, tenia un terreny a mitges amb el seu germà, i sembla que dues oliveres li tapaven el sol. Fart d’això, el tio va agafar un dia i va tallar les oliveres, el seu germà el va denunciar, va perdre el judici i volia els diners perquè el jutge li exigia replantar les oliveres i pagar una multa (esperpèntic xD).

Roser: Aquesta venia amb un trauma. Havia perdut una arracada de la seva àvia de diamants i safirs i volia els diners per fer-ne una còpia i no haver de donar el disgust a la seva àvia (sense comentaris 😀 juas, juas).

Després d’aquestes històries increïbles va començar el concurs amb la primera expulsió, el Marc va haver de marxar perquè no es van creure la seva història de desgràcies. A la primera el foten al carrer, pobret ;(

Llavors va venir la presentació de proves per defensar les històries: la foto de la olivera tallada, els plànols del menjador, el rebut de la vasectomia… una mica de tot, i, sobretot, les imatges de la trobada bastonera de Súria i la menció constant i de manera insistent del ball de bastons! Visca l’autobombo i la publicitat subliminal! 😀

Al llarg de les votacions van anar expulsant el Jaume i el Claudi, fins que només van quedar les tres noies. Aquí és quan més clar es va veure com la Núria començava les seves manipulacions i va expulsar a la Roser. Quedant a la final la Maria Josep i la Núria.

En aquest punt del programa s’havia de descobrir qui havia mentit dels altres concursants, tenien 50.000 euros i per cada errada en perdien 10.000. Era el moment de les sorpreses i d’esbrinar lo bé que havia mentit la gent o no.

Sobre el Marc, l’enamoradís que havien fotut fora de la feina, van dir que creien que era tot mentida i va resultar que era cert, pobre noi, li va tot malament i ningú el creu. 10.000 euros perduts. Del Jaume, el tallador d’oliveres, van dir que era mentida i van encertar! Al Claudi, l’home de la vasectomia, van votar que era verdadera la història i resulta que era falsa. 10.000 euros més perduts. I sobre la Roser, la perdedora d’arracades, no es van creure la seva història i realment era falsa.

Havien aconseguit 30.000 euros, arribava el final del programa i havien de decidir secretament si compartien o s’ho quedaven tot. Si les dues decidien compartir, 15.000 euros per cadascuna, si una decidia quedar-s’ho tot i l’altre compartir, s’ho quedava tot l’espavilada! I si les dues decidien quedar-s’ho tot es perdien els diners i se n’anava tothom sense res cap a casa. Cal dir que l’allau de missatges al programa de bastoners va ser constant, tots donant suport a la Maria Josep.

La Maria Josep va triar, després de fer-se mirar als ulls, “Ho Comparteix-ho” i la Núria quan va ensenyar la pissarra havia triat “M’ho quedo tot!” i va declarar “El joc és el joc” amb un somriure.

Doncs sí, la Maria Josep s’ha quedat amb un pam de nas, sense diners però amb el cap molt alt i l’agraïment de tots els bastoners per haver fet promoció de la nostre dansa, tan oblidada i marginada per les televisions. Gràcies.

I al final del programa la Núria deia ser certa la seva història. No sé jo si al final farà servir realment els diners per fer el menjador dels avis del poble o el de casa seva, però això no ho sabrem pas. I sortosament, la situació econòmica dels bastoners de Súria no es tan dramàtica, la història era falsa i tindrem ball de bastons a Súria molts anys més! 😀

Un dels elements distintius de les colles bastoneres són els seus escuts i emblemes, n’hi ha de totes les menes, alguns amb la bandera de Catalunya, d’altres amb representacions de bastoners o bastons, n’hi ha que hi posen l’escut del municipi al que pertanyen o fins hi tot elements distintius de la zona.

Aquests són alguns dels escuts de les colles bastoneres, gaudiu-los i compareu-los! Si n’aconsegueixo més ja els anirem posant.

Els pauliteiros són el símil del ball de bastons de Catalunya a Portugal, en un temps poc llunyà estaven molt propers a la marginalitat i l’oblit però als anys 80 van ser reinventats i recuperats. Cal dir que les similituds amb el nostre ball de bastons són més que notables, el que podria justificar les hipòtesis d’uns orígens o referents comuns a tota la península.

Actualment la dansa dels Pauliteiros es l’emblema de la ciutat de Miranda fet que molts cops siguin coneguts com “Pauliteiros de Miranda” tot i que no es restringeixen exclusivament a aquesta zona, ja que hi ha constància que es ballava o es balla a Vimioso, Bragança, Vinhais, Mogadouro, Macedo de Caballeros, a part d’altres grups fundats actualment a altres regions, sobretot de tunes d’estudiants i comunitats portugueses a l’estranger.

La restricció en molts casos d’anomenar-los “Pauliteiros de Miranda” resulta de la suposició que aquesta dansa es va arrelar a Portugal a través d’aquesta població, on alguns apunten que podria haver arribat a través de Lleó.

Els Pauliteiros es constitueixen exclusivament d’homes, normalment 8 balladors, porten un vestit típic segons el grup, pantalons negres o falda blanca, barrets de flors… etc. executen coreografies complicades amb els bastons i alguns finals de ball castanyoles.

L’acompanyament tradicional són els “gaiteiros” o “tamborileiro” tot i que actualment s’han inclòs altres instruments rítmics com “ferrinhos”, panderetas i “pandeiretas”.

El ball dels pauliteiros te un caràcter marcadament religiós i originàriament només es ballava a la sortida de l’església i en la processó però avui en dia s’està perdent la funció religiósa i cada cop són més nombroses les actuacions en actes no religiosos i cercaviles.

També es coneixen altres elements tradicionals conservats per alguns grups, com és l’exclusivitat de ser ballat no només per homes sinó per homes solters. L’execució dels balls a la forma antiga, on es comença a les 6:00h del matí, seguits del grup de gaiters davant de les esglésies i capelles i resant davant les cases en dol. La convivència del dia anterior de les festes del Rosari de balladors, ajudants i músics. El fet de cantar les lletres dels balls en alguns actes religiosos o per assajar.

Segons el cens de grups, sembla que hi ha al voltant d’unes 10 formacions actives de Pauliteiros a Portugal: Es coneixen els Pauliteiros de Miranda, Concelho de Miranda de lo Doro, los Pauliteiros de Palaçoulo, Sendim, Dos Iglesias, Malhadas, Fuente de Aldea, Cércio, Son Martinho de Angueira, Granja, Picote, Pauliteiros de l’Asociació dels Profesors de l‘Altiplano Mirandés, Constantim i Póvoa. Tot i que malauradament algunes formacions estan inactives com per exemple els de Picote.

Tot i que no es distingeixen grans diferencies en cada grup, ja que pràcticament ballen els mateixos balls, cada un ha intentat inventar elements identitaris, tals com: Figures coreogràfiques com el salt dels Pauliteiros de S. Martinho on un ballador salta per sobre d’una torre humana, la força i contundència al picar dels Pauliteiros de Malhadas, moviments particulars dels peus, l’estil de picar molt segur i sincronitzat dels Pauliteiros de Cércio, el fet de no utilitzar castanyoles al ball final dels Pauliteiros de Malhadas… etc.

Actualment es parla d’una reducció del repertori degut principalment a la perduda de les lletres dels balls. Antigament les lletres tenien funcions mnemotècniques i eren cantades pels balladors en els assaigs, actualment memoritzen la coreografia principalment per la música, fet que resulta fatal per molts balls. La majoria dels balls sonen melòdicament iguals i es distingeixen sobretot per les lletres, cosa que provoca que balls semblants son amalgamats i només els balls amb melodies diferents i coreografies molt distingides sobreviuen.

No vull acabar sense citar alguns dels elements que m’han cridat més l’atenció d’alguns grups de Pauliteiros.

– El ball anomenat “El 25” que es una ball molt contundent on s’intenta trencar els bastons.
– Els salt del castell on un dels pauliteiros salta per sobre d’una torre humana al final.
– Els balls que també incorporen representacions teatrals com Lhiêbre, Señor Mio, China i Caballero.

El proper Dimarts 10 de Gener del 2006 a les 22:40 per TV3 podrem veure com se’n surt una bastonera de Súria a Sis a traïció! amb la intenció de donar ressò mediàtic al ball de bastons i l’objectiu d’aconseguir els 50.000 euros.

Fins on podrà confiar amb els altres algú que vol els diners pel ball de bastons? A qui trairarà? Ha de compartir els diners la bastonera? …dimarts ho esbrinarem!

Aquest passat dia 4 de gener era la cavalcada de reis de la Vila de Gràcia, nosaltres som una mica peculiars perquè mentre tothom la fa el dia 5 aquí arriben el 4, un dia abans perquè els nostres reis són puntuals i no arriben l’últim dia a ultima hora com als altres llocs.

És un moment dedicat especialment als nens i sembla que els bastoners no hi tinguin gaire presència, o si la tenen hauria de ser en forma de cercavila dins del seguici reial però… no! Hi ha altres coses a fer molt més destinades als nens i que tot i que es fan poc cal fer-les i fomentar-les. Són els tallers de ball de bastons.

La cavalcada de reis a la Vila de Gràcia comença a les 18h i va recorrent els carrers, en un recorregut quasi circular, fins a la plaça Rius i Taulet, on arriben allà vora les 20h, s’asseuen als trons reials i atenen a tots els nens, que ja fan cua des de fa una bona estona per entregar la seva carta i rebre un obsequi.

La gent acostuma a veure la sortida de la cavalcada i poc després tot són corredisses cap a la plaça on conclou, que es plena de pares i nens per agafar un bon lloc a la cua i esperar l’arribada dels reis… i aquí és on entren en escena els bastoners. Quina es la millor manera d’esperar els reis? Doncs deixant els pares a la cua i venint a fer un taller de ball de bastons per aprendre la nostre dansa.

Així, els Bastoners de Barcelona cap a les 18:45h vam començar a ballar. Hi havia molts nens i molts pares expectants, observant les evolucions dels balls, però aquest no era un espectacle convencional, el plat fort venia després, quan al cap d’uns pocs balls van treure un sac ple de bastons petits, mitjans i grans (adequats per a diferents edats) i es van començar a repartir entre els nens que s’animaven a ballar. El repte era aprendre a fer el que havien vist ballar una estona abans.

Normalment a la Vila de Gràcia, aquests tallers són el primer contacte de molts nens amb el ball de bastons i, tot i que al final el reclutament de balladors per la colla es pràcticament nul, els nens en surten força contents. El ball ensenyat va ser el “Quan Barceló” un ball infantil però d’una gran varietat de cops, molt adient per fer-se una idea del que és el ball de bastons, i al final, alguns alumnes avançats i més motivats es van atrevir a provar el “Simu-simu-sara”.

L’arribada dels reis a la plaça va donar per acabat el taller, generant, un altre cop, les corredisses per anar a veure els reis, els cavalls, les carrosses i tornar a la cua per entregar un carta plena d’il·lusions.

Esperem que els reis els portin molts regals i que s’hagin emportat un bon record del ball de bastons.

La Viquipèdia (wikipedia en anglès) és una enciclopèdia lliure escrita col·laborativament per Internet usant un programa lliure anomenat MediaWiki. N’hi ha versions en més de 195 llengües, inclòs el català, i el conjunt de Viquipèdies reben més de 50 milions de visites per dia.

Fins fa poc no hi havia res sobre el ball de bastons, des d’aquí he fet la meva contribució a la versió de la Viquipèdia Catalana perquè també parli del ball de bastons. Cal que donem a conèixer el nostre ball i no ens podem permetre que no sortim en la principal font de búsqueda de recursos enciclopèdics a la xarxa.

Aquest és un primer petit treball sobre el ball de bastons, intentaré anar-lo millorant i tots hi podeu contribuir. M’ha costat força obrir el camí però ara que esta fet, tothom que busqui “ball de bastons” a la Viquipèdia trobarà una bona explicació, enlloc d’una pàgina en blanc

> El Ball de Bastons a la Viquipèdia

Molts ens sentim orgullosos de ser bastoners però, estem preparats per anar pel món i declarar la nostre Bastonaritat? No! Que fem si anem de viatge a la Xina o al Japó i volen dir a tota aquella gent que som bastoners? Com ho podem fer si no ens entenen? I si ens posem a ballar? entendran som bastoner o ens prendran per bojos? Bastonàrium té la solució!

Sé que això és un gran problema, molts no ens atrevim a sortir de Catalunya per por a que ens prenguin per un giri normal. Els bastoners tenim un sentiment nacional cap al ball de bastons que volem expressar i des del Bastonàrium hem trobat la solució a aquest gran i traumàtic problema!

Us hem fet dos targetes! Una targeta d’Identificació de Viatge que us identifica com a Bastoners amb 12 llegues diferents i una altre targeta de presentació que us presenta com a Bastoners i Catalans en 12 llengües! Ara quan sortiu de viatge ja podreu anar amb el cap ven alt! Sort i a recorre món!

La xarxa mai em deixa de sorprendre per la facilitat que té de relacionar cultures distanciades per milers de quilometres.

Tot ha començat quan de sobte he vist que apareixien visites al bloc de Xina i Taiwan, de seguida he començat a buscar d’on apareixien aquestes visites i resulta que la Avenchen ens ha tornat a mencionar al seu bloc.

La història de tot plegat es curiosa, tot va començar quan vam trobar una foto dels Bastoners de Barcelona publicada en una pagina en xinès, ràpidament ens vam fer ressò d’aquest fet al bloc i vaig escriure un missatge al seu bloc en angles. La sorpresa va ser quan va contestar en català, resulta que és una noia Taiwanesa que s’havia casat feia 1 any amb un noi català i ara vivia a les Franqueses del Vallès.

El resultat de tot plegat és que alguns Xinesos i Taiwanesos estan visitant aquest bloc, tot i que segurament no entenen ni un borrall de català i des de Catalunya alguns catalans estem visitant el seu bloc en xinès tot i no entendre ni un borrall de xinès.

Curiosa la xarxa 😀

> Referències:

– Article en Xinés de les festes de la Mercé’05 de Barcelona, on surten dues fotos de bastoners i el meu misatge en anglès:
http://www.wretch.cc/blog/avenchen&article_id=2735906

– Recull del Bastonàrium del fet i misatge de l’Aven en català:
http://blocs.gracianet.org/post/16/344

– Segona menció de l’Aven, aquest cop al Bastonàrium directament, en Xinés:
http://www.wretch.cc/blog/avenchen&article_id=3819989