Distribució Territorial dels instruments del ball de bastons
Treballs 5 Comments »La diversitat en la música del ball de bastons es un dels nostres trets distintius, s’ha ballat de tot, des de peces populars, fins a marxes o músiques de tots els indrets i àmbits. I si parlem dels instruments empleats, la gran varietat utilitzada es espectacular. No es pot dir quin es l’instrument típic del ball de bastons, s’ha de matisar per llocs i zones. Hi ha ciutats o pobles on s’han pogut veure molts instruments en diferents moments.
D’harmòniques a saxofons, del sac de gemecs al la dolçaina, del piano al flabiol, de la gralla al acordió, del violí a la flauta… Molts cops fruit de les disponibilitats locals.
En aquest mapa he distribuït quins instruments s’han anat utilitzant en cada indret per ballar el ball de bastons. No existia cap mapa d’aquestes característiques i calia tenir-lo com a guia visual, per veure la distribució de cada instrument, l’implantació i les zones d’influència. També ens dona informació sobre les zones que han tingut o tenen en l’actualitat colles bastoneres.
La veritat es que ha estat força laboriosa l’elaboració del mapa, cada cercle marca les zones on ha agut colles bastoneres i s’ha determinat l’instrument empleat, el color indica l’instrument utilitzat i cercles de múltiple color indiquen que en algun moment s’han empleat diferents instruments per la realització del ball de bastons.
creeu els vostres bastoners i no dubteu en explicar-nos quin és el vostre o com farieu una nova colla!
El passat 16 de Gener de 2006 vam entrevistar a la Maria Josep dels Bastoners de Súria perquè ens parles de la seva participació al programa de TV3 Sis a traïció, es va destapar verdadera història i els fets i motivacions que la van portar a participar al programa. També va fer una petita intervenció el Cap de Colla dels Bastoners de Súria i vam poder llegir un poema dedicat al ball de bastons.
A la plana del dia 18 d’octubre, fan publicitat del 13è aniversari del Club La Paloma Blanca i els seus “xous eròtics”. L’agenda en qüestió afirma que aquest club gironí, situat a la localitat de Medinyà, "disposa de suites amb jacuzzi, reservats i piscina climatitzada". Entre d’altres serveis, ofereix "xous eròtics i comiats de solter".
– Quants balls feu actualment? Quina fita de balls creieu que ha d’assolir una bona colla bastonera?
Per l’Abril volem tirar endavant una diada de Sant Jordi, en col·laboració amb l’AMPA que organitza, per aquestes dates, una Setmana Cultural. El segon es el primer aniversari. En tercer lloc, amb Santa Llúcia i Gegants de l’Aleixar, estudiar fórmules per la creació d’una mena d’escola grallera. Per últims, de més futur, organitzar tallers de bastons i xerrades amb joves del nostra poble i dels pobles de les rodalies per fer créixerel nostre grup o per crear-ne de nous.
No trobareu balls més antics a la nostra tradició mediterrània que els de bastons. A la Vall d’Albaida, País Valencià, tenim documentada l’existència d’un a Ontinyent, però a dia d’avui només conservem el de l’Olleria, una vertadera joia etnològica. El ball dels cartxots protagnitzat pels Locos de l’Olleria.
A l’Olleria (Vall d’Albaida) es celebrà fins els anys 30. El Ball dels Locos comença amb la realització de diverses figures per part de dues fileres de balladors que colpegen entre ells els seus sorollosos bastons, els anomenats carxots. Acabat el ball, els dos bàndols s’ajunten i formen un castell que es culmina amb la realització, per part de l’anxaneta, de l’anomenada figuereta – l’enxaneta recolzant-se amb el cap, enlairava els peus a dalt del tot -. Antigament també bevia vi d’una bóta abans de baixar. Una vegada és dalt de tot, el darrer casteller es posa cap per avall i va baixant de la torre en aquesta posició fins arribar a baix.
La presencia de balls i muixeranga fa pensar en un replegament de diferents celebracions. Ja hem vist anteriorment com amb el temps decaigueren moltes tradicions i al marxar de les processons sembla que els tornejants i la muixeranga s’ajuntaren també amb els Bojos.