A E tenen molta por de l’Apparatchik
abril 30, 2009
Em resulta singularment sorprenent com els militants d’E han tancat files al voltant de la direcció en l’affaire Carretero. Devant un text que el 90% de la militància hauria signat i una afirmació que mesos abans havia sortit de la boca del propi Puigcercós al proposar una candidatura catalanista a les Eleccions Europees, la direcció d’E ha empès en Carretero fora d’E sota excuses més o menys puerils.
I el que em sorprèn és el silenci dels membres d’E a Gràcia. I parlo de Gràcia perquè són els que més conec. Cap d’ells no ha piulat ni a favor ni en contra, no han badat boca. Devant un assumpte que els hi pot fer perdre militància (de fet segons ells mateixos admeten estan tenint baixes a diari) i segurament els hi farà perdre el Govern de la Generalitat veiem que l’Alex Lopez, el Carles Alemany, el Ricard Martinez, el Xavier Florensa, el Miquel Pagès, el Roger Gispert… no han dit absolutament res.
No dubto que tenen moltes coses a dir, però perquè no les diuen?
Imagino que com sempre la resposta deu ser la més senzilla: per por.
Greips, no és por, t’ho asseguro. En el meu cas, a part de qüestions de feina, hi ha una part que cal considerar. I és la responsabilitat i el cap fred. No sortiré criticant companys i companyes del meu partit en un bloc perquè per sort si hi ha alguna cosa que no m’agrada els ho dic en persona.
També cal dir que determinades dinàmiques dels mitjans no tenen repercussió als Casals, on crec que hem tingut reflexions molt serenes i acurades, de les que et fan sentir bé.
Tot moviment intern sempre cou millor a nivell intern. De totes formes, sempre és difícil, si haguéssim dit res, se’ns hauria dit que seguíem argumentaris de l’aparell. Si no diem res, que tenim por.
Creu-me que direm la nostra, al facebook crec que s’ha pogut seguir alguns pensaments (o despensaments, :-)) que he tingut. Possiblement, com mai, aquest llarg cap de setmana ens ha de permetre a tots pensar i analitzar. Entre preparar plenari de la setmana vinent a Gràcia i escriure al bloc ho hem tingut molt clar. Però diré la meva, i tant. Però no el primer que et passa pel cap. De totes formes, entenc que vols que diguem més, tot i que vaig escriure a l’endemà de l’article.
No és por, però cal explicar bé per què no penso marxar d’Esquerra, perquè no penso faltar al respecte a cap company que vulgui marxar.
alex,
de fet tu ets l’únic que ha escrit alguna cosa 😉 I ja t’he anat seguint pel FB (ja ho has vist).
En fi, temps al temps oi? 🙂
Llavors poseu en el context. Jo no estic tan actiu com abans, i els altres tampoc. D’això no infereixis por, que no va per aquí, de veritat. Crec que l’anàlisi hauria de ser que el FB segurament ha fet que tots escrivim menys al bloc, per immediatesa i brevetat.
Ep,
Sembla que han “desconnectat” un bloc d’E a esquerra.cat per “discrepar” i dir que “La direcció s’ha tornat lela”. Tranquils, que a GràciaNet et garantitzo personalment que no us passarà el mateix si voleu discrepar! 😀 😀
El bloc es deia “Montmeló, el camí del canvi” i el trobaven a http://blocs.esquerra.cat/xaviercastells/bloc/index.php. L’apunt que pressumptament ha provocat el tall es pot consultar al cache de google: http://209.85.229.132/search?q=cache:AED5MmSmV34J:blocs.esquerra.cat/xaviercastells/bloc/esquerra-deriva-vergonyosa+Montmel%C3%B3,+el+cam%C3%AD+del+canvi&cd=1&hl=ca&ct=clnk&gl=es&client=firefox-a
Xavier Castells, ex-militant d’Esquerra Republicana i regidor de Montmeló, ja té nou bloc, l’adreça és http://xavier-castells.blogspot.com
La direcció d’Esquerra no pot silenciar la seva veu indefinidament.
Es evident que la ignorància ens fa valents, si haig de dir quelcom ho diré al meu Casal, jo no tinc cap problema de immaduresa que per tal de sentir-me segur ho hagi d’explicitar en public. Parles de por, de quina? si es pot saber, jo no em guanyo, ni m’he guanyat la vida militant a ERC treballo com qualsevol de vosaltres a la meva feina i poder bufar la cullera i pagar la hipoteca, com qualsevol persona, es mes dedico part del meu temps lliura a una idea que hi crec per arribar a la llibertat i a la independència de la meva nació, per tant jo no tinc cap problema en dir el que penso , però ho faig a casa que es el que toca, no et semble? Per que no preguntes que ha passat amb en Guardans o es que potser amb ERC s’atreveix tothom i després parlem de por. Tot plegat ens ho hem de fer mirar una mica.