Haig de dir que hi han poques coses que m’agradin de la televisió actual , cada dia veig menys tele llegeixo mes i escolto molta radio, però porto dos dilluns, xalant de valent amb el programa de TV3 “Casal Rock”.

Desprès de veure “grans Hermanos i Hermanas” les operacions triunfites, el paripé de éxito i tantes bestieses de gent que no sap que fer aprofitant-se de persones que fan el que sigui per sortir de l’anonimat, a pesar de fer el ridícul en moltes ocasions. Pam ! de sobte ens trobem amb en Marc Parrot (el xaval de la peca) fent càstings als casals i corals d’avis per tal de cercar un grup de 25 persones i crear un grup de rock and roll.

Primer m’ho vaig mirar fent zapping però, poc a poc em va anar engrescant i ahir ja va ser de passar de tot, veure Cracòvia i esperar el nou capítol amb ganes de saber que passaria .

Il·lusiona veure aquesta gent gran com s’hi esmercen per tal de aconseguir el que amb afecció i paciència els hi demana en Marc, senyores de 89 anys tríades per fer el crit picarol, i que exerciten les seves mancades memòries per recordar les lletres dels anys passats, amb la voluntat i responsabilitat de voler-ho fer be.

I no diguem de començar a assajar el mític Highway to Hell del no menys famós ACDC , aquelles cançons que nosaltres hem viscut de joves als vuitanta interpretades per persones que podrien ser els nostres pares i avis.

Per acabar la interpretació plegats del casal i el grup Lax and Bustos la cançó de “Llençat” tot un discurs de intencions per la gent que comença un nou repte sense importar ni la edat ni les mancances ni el que diran.

Felicitats per aportar-nos en aquest dies de crisi i foscor aquest llamp de rauxa que tant ens cal. Seguirem havíem com acaba tot això………..potser amb un disc?