Hola gent!! feia temps que no deia res però és que no sabia què ficar…
Doncs…no gaire cosa…xDDD
Si actualitzo és perquè ho vull fer i perquè l’Oriol m’ha dit que torni a fer un dels meus posts típics…xDDD osigui que si us rallo o…cualsevol cosa per l’estil…
– Queixes: Oriol!! 😉
Però abans de dir res us informo que dissabte que ve vindré a la trobada i us veuré!!^^ Yeah 8) *.*
Bueno…volia posar un collage que el posaré però el text que volia posar no el posaré…més que res perquè sempre que escric posts em surten de dins i estic inspirada…ara mateix no ho estic…–.–
Així que només faré unes petites reflexions:
– Gelos: No us deixeu portar per ells…per culpa seva us podeu estar perdent una gran persona…
– Amistat: Vigileu bé a qui considereu amic…a vegades no podeu confiar ni en la vostra pròpia ombra…
– Sentiments: No podeu deixar que guanyin a la raó…si estimeu a algú però aquest algú us fa mal no us deixeu trepitjar encara que l’estimeu…heu de guanyar a aquest amor…igual amb els gelos (el que he dit abans xD) que no és just odiar a algú només per ser la ex de, la rotllo de o la nòvia de…sigueu coherents en els perquès de les coses…perquè seguir donant-ho tot per una persona a la qui no li importes i lo únic que fa és fer-te mal? i perquè odiar a algú que ni tan sols coneixes només perquè és l’ex o s’ha liat amb ell…???
Si una amiga us comença a fotre i veieu que el que fa no és normal no busqueu explicacions…simplement feu-li saber que us està fent mal i si realment és amiga pararà i si no para doncs a prendre pel cul i ja trobareu algú millor a qui donar la vostra amistat…no us deixeu trepitjar!!!
Hola!! feia temps que no actualitzava però és que no sabia què posar…
Ja sé que sempre parlo del mateix i que rallo, però és igual…
Necessito desfogar-me…
A qui no li agradi que no miri 😀 😉
*Ser valiente…*
*Ser fuerte…*
*No romperte…*
Son cosas que no se qué significan…
No soy fuerte…
No soy valiente…
Me rompo…
Soy frágil…ya no aguanto más…tantos golpes…no puedo más…
Soy cobarde…tengo miedo…miedo a perder lo que más quiero…miedo a perderte…
Me voy rompiendo…poco a poco me van destruyendo…
*Soledad*
Sí…me voy quedando sola…me lo van quitando todo…me lo van arrebatando todo…ahora están consiguiendo que te vayas lejos de mí…
*No te pongas NUNCA al nivel de tu enemigo…*
Seguid este consejo por favor…yo no lo he hecho y ahora estoy padeciendo las consecuencias…están acabando conmigo…
*Jamás debes mirar atrás*
Aquí es donde creo que está mi problema…que miro atrás…voy perdiendo cosas y en vez de darles la espalda y seguir para alante las voy mirando y voy avanzando de espaldas…de ésa forma es normal que lo perdido no vuelva y lo que tengo lo vaya perdiendo…NUNCA se debe mirar atrás…pero yo lo hago…
¿Cómo vencer al dolor? ¿Cómo vencer la soledad? ¿Cómo vencer al miedo?
~¿Cómo recuperarte?~
*Sorry, I'm not perfect*
*Simply I love you*
*Simply I need you*
*Como el mosquito más tonto de la manada, yo sigo tu luz aunque me lleve a morir*
*Te estoy perdiendo…sino te he perdido ya…*
Hooola!!! feia dies que volia actualitzar però no savia què ficar…
Així que poso un escrit que acavo de fer…
😉
Caminar tranquilamente por la vida…
Ver un ángel…correr…saltar para alcanzarlo y caer…
Llorar…mirarlo y contemplarlo…admirarlo…
Seguirlo desde el suelo…y no poder alcanzarlo…
Se va…poco a poco se aleja…tú lo sigues…lo quieres para ti…
Sueña alcanzarlo algún día…cada vez está más alto…pero sigues soñando tenerlo…
Llegas a un abismo…o saltas o se va…decides saltar…caes y te rompes en mil pedacitos…pero él sigue allá arriba…sigue su camino…debes levantarte y seguir… ¿de qué habrá servido saltar al abismo si lo dejas escapar?
Hecha pedazos te levantas y sigues adelante…ahora aún está todavía más alto…
– ¿Porqué no lo olvidas de una vez?
– ¿Cómo? ¿olvidarlo? ¿y de qué habrá servido este sufrimiento? ¿de qué habrá servido mi sacrificio si lo dejo ir? Yo lo seguiré…pase lo que pase lo seguiré…no dejaré que se vaya… ¿después de haber pasado por tantas cosas voy a tirar la toalla? ¡No! ¡NUNCA! Seguiré esperando a ver si algún día se decide a bajar…
Y siguió su camino…con el tiempo se fue curando…pero iba cayendo…se iba rasguñando… ¿pero qué más daba? El día que cayó por ese abismo se vio sin salida, pero pudo seguir adelante…ya nada le podía doler más que esa caída…y ella lo sabía…
Su esperanza a veces desvanecía…pero sólo con que el ángel se girara, la mirara y le sonriera ya era suficiente para volver a creer, para volver a soñar, para volver a seguir, para volver a esperar………
octubre 7th, 2006 at 3:31 pm | Holaaa!! Doncs ahir vaig anar al concert del fòrum i poso la crònica jejeje aveure què us sembla 😉
A les 16:30h vaig surtir de casa i vaig anar cap al metro a la parada Entença (L5), a mig camí em vaig adunar que m'havia deixat el mòbil a casa T_T però era massa tard i no podia tornar, ja que havia quedat a les 17:00h a la parada El meresme|Fòrum (L4) però vaig arribar a les 17:20h o així i no vaig trobar al Funeta (amb el que havia quedat) T_T i com que el metro anava ple de gen que nava cap al concert doncs vaig dir: Bueno vaig i ja m'els trovaré per allí…arribu i tot ple, em vaig ficar a la dreta al devant dels altaveus i poc a poc vaig anar tirant cap a dins…llavors avalanxaaa!!! vaig arribar cap al mig a la dreta, al cantó dret d l'escenari, al costat dels altaveus.
Van actuar M-Clan, buenu jo vaig anar per veure al ECDL però M-Clan no estava malament i podia quedar-me allí entre la gent agoviada i pensant: Quan acavaran i vindrà el canto?? o podia disfrutar d'M-Clan encara que no siguin la meva devoció i vaig obtar per disfrutar del concert!! ^^ Aqui ja em vaig anar movent perquè hi havien avalanxes, la gent es movia, trobava lloc més endevant i m'hi ficava…etc i vaig arribar a 3ª fila.
Acava M-Clan i mitja hora d'anuncis [jueer que cansinooos] i la gent moventse i em vaig quedar a 4ª fila T_T Comensa el canto!! Weeeee!!!^^ jo com una boja cridant, saltant, cantant…em vaig poder ficar a 3ª fila. Cada cop que el David Otero venia alli a la dreta buuff…jo AAAAA!!! DAVIIID!!! xD jajaja i bueno…llavors van tirar una flor a l'escenari i el Dani la va agafar i se la va posar al micro i em vaig començar a emocionar i llavors va dir que ens ragalava una cançó que normalment no acostumen a tocar i es van ficar al mig sentats en una cadira el David (amb guitarra espanyola) i el Dani i diu el Dani: "Estás más alto que yo cabrón" xD i van cantar Soldadito marinero de Fito&Fitipaldis i ja no vaig aguantar les llàgrimes, em vaig emocionar veient-los allí cantant…però després al cap de res em va passar i ja tornava un altre cop cantant i saltant…al meu devant hi havia una parella (més o menys de la meva edat) i bueno vam estar allí que quan va cantar la cançó de Zapatillas el tio es va treure la bamba i allí ensenyant-la i la tia també i jo també xD jajajaja i després quan es va acabar que el Dani va demanar qui volia pujar a l'escenari (com sempre xD) alli no vaig poder aguantar, amb la bamba a la mà i descalça d'un peu vaig empeñer endevant i vaig arribar a 2ª fila i la mà amb la bamba a 1ª i jo cridant com una histerica movent la mà de la bamba: AQUIIÍ YOOO DANI PORFAVOR PORFAVOOR DANIII DANIIII però va escollir a un altre T_T llavors vaig tornar enrera amb aquella parella que s'estaven fotent la bamba i diu el tio: Espera que ahora te aguanto i mentres m'estava ficant la bamba em va aguantar ^^ i després la gent un altre cop empenyent i ell que va rodejar a la novia amb els braços i va aguantar i va dir: "Aquí no pasará nadie" i llavors em mira i em diu: "Bueno va, tú también que me has caído bien" i em va rodejar a mi també ^^ jejeeje
Va comensar Pereza…tampoc m'interessava però ja que havia fet amistat amb aquests doncs m'hi vaig quedar i també perquè ja hi era encara que el canto ja hagués actuat doncs de pas em quedava fins al final i ja que estava alla i hi havia tanta gent (130.000 persones) doncs vaig preferir quedar-me alli; i Pereza…buaaah!! s'ho van currar multissiiim!!! m'ho vaig passar mooolt bé!!! ^^ Tenia unes histèriques al meu cantó dret a darrera que comensaven a cridar: "GUAPOOO TIO BUENOOO AAAA!!" i em deixaven sorda xD i jo ^^' que el canto ja ha pasat xDDD jajajaj bueno a elles els hi agradava Pereza…jo això ho vaig fer amb el Canto, amb el David i el Dani xDDD i que al final Pereza diu: "Algunos dicen que somos una banda de pop, otros que somos una banda de rock y ninguno de los 2 tiene razón, nosotros lo que somos es una banda de hijos de puta!! jajaja que booo m'ho vaig passar de conya amb ells!!^^
Bueno, aquest post més que res és per omplir…jejeje xD
Perquè ja em ralla el post del collage aquest i perquè el post que vulia posar ara no el puc posar perquè les fotos no surten osigui que no el puc publicar…aiix…
Què més dir? que ara marxaré a durmir perquè vindrà el meu tiet i el PC està a la seva habitació, que tinc son i que estic escoltant PAP [[Ponte a prueba]] a Europa FM!! xDDD
No sé què dir Xxx
Coquine ho sento però no hi ha història u_U’
Adéu!! coideu-vos!! Muaaah!!^^
Holaa!! feia molt que no publicava un altre post jejeje però és que no sabia què dir…
Doncs avui he trobat la inspiració!!!
És una reflexió que vull fer sobre l’amistat…
Quants cops ho heu passat malament pels amics?
Quants cops us han culpat de coses que no heu fet i us han deixat de parlar?
Quants cops us han fet patir?
Quants cops us han fet plorar?
Quants cops us han fet mal?
Quants amics heu perdut?
Jo només vulia dir que després d’haver passat unes quantes experiències la vida m’ha ensenyat que els amics de veritat SEMPRE queden…per molt que us enfadeu i deixeu de parlar-vos SEMPRE acaben tornant…
Si la persona us ha fet mal i us ha deixat de parlar per un motiu injust i la vuleu recuperar heu de lluitar per fer-ho i si realment és un amic de veritat el recuperareu!! També podeu dir: Sí, però i si m’ha deixat de parlar perquè l’hauria de vulguer recuperar? Això és que realment no te l’estimes com un amic de veritat…si realment l’estimes saps perdonar i durant el temps que no t’ha parlat l’has trobat a faltar…
Si el que feu mal a l’amic sou vosaltres i us doneu compte de l’error heu de demanar perdó…si realment és un amic de veritat us perdonarà!!!
Si heu perdut amics perquè no us han perdonat o vosaltres no els heu volgut perdonar no ploreu per això…aquestes persones no mereixen les vostres llàgrimes…vosaltres valeu molt més que plorar per algú que no ploraria per vosaltres…
Mire-ho d’aquesta manera: Els amics de veritat SEMPRE queden i els que s’envan és que tan bons no eren!!!!
Bones gent!! doncs avui cap a les 17:00h agafaré el tren que em portarà fins a La Riba (Alt Camp) i allí m’hi quedaré uns quants dies…
No sé si em conectaré gaire però suposu que sí 😉 ja us aniré explicant com va per allí 😉 😉
Doncs res més!! Adéu!! ja entraré d’aquí poc!! 😉
PAP era un programa radiofònic anomenat "Prohibit als pares" que va començar al setembre del 2003 a Ràdio Flaix Bac i va acabar el 14 de juliol del 2006…
Aquest programa ha significat molt per mí i en aquest post m’agradaria expressar més o menys perquè ja que molts el veieu com un simple programa de ràdio i no enteneu com pot ser que jo i uns cuants més ploréssim per la seva fi…
PAP era un programa on et podies expressar…
Podies opinar, criticar, explicar problemes i ajudar…
Molta gent es va sentir ajudada (entre ells jo)…
A més aquest programa tenia un fòrum i un xat on ens podiem comunicar entre tots els oients i un bon dia es va decidir fer "quedades" per coneixer-nos…
A través del programa ens hem conegut molta gent, em fet bons amics i hem creat lligams forts entre nosaltres i fins i tot també amb els locutors, ja que, estan al corrent de les quedades i cada setmana s’anava a la ràdio a veure’ls i ja ens coneixen…
"Prohibit als pares" era més que un programa de ràdio…
La seva fi ens ha afectat de manera diferent a cadascú…depèn de com ens hi haguessim abocat cada un…els que hi participàvem més ens ha afectat molt ja que no ha sigut un programa de ràdio sinó una part de la nostra vida…
Les quedades es feien cada divendres i dessabte a la tarda (això no era programa), els amics que hem fet hem estat en contata via msn, telèfon, fòrum i quedades…(això tampoc no és programa), quan hem tingut algun problema igual que pots anar a buscar algú que no tingui res a veure amb el programa hem anat a buscar-nos a nosaltres…la relació que tenim amb els locutors molts de nosaltres és bastant estreta osigui que no em vingueu dient que PAP només és un simple programa de ràdio i no cal dramatitzar tant la seva fi…
La veritat és que ja està…no ploro, això ja està superat, però l’ultim dia no ho vaig poder evitar…vaig plorar igual que molts que estàvem alli…fins i tot els locutors van plurar…
Bueno…ja està….la veritat és que ja no sé què més volia dir…només que entengueu com pot ser que per unes cuantes persones de Catalunya PAP ha sigut una part de la nostre vida…
Holaaa!! com esteu?? doncs jo no sé què dir per tant em presentaré:
Em dic Èlia, tinc 18 anys i sóc gràcienca (com no XD)
Espero que em poseu comentaris i participeu…
Els meus posts que posi a partir d’ara us puc assegurar qu seràn peculiars i no gaire corrents…jejejeje i com he dit espero que m’accepteu bé i hi participeu!!