L’últim post el viag publicar el 29 de desembre de 2010… 3 anys sense actualitzar!!

M’he l’he rellegit per saber què hi deia i… uuufff les voltes que han donat les coses!!!! A la publicació parlava de demanar el trasllat a la UAB, de lo il·lusionada que estava amb el meu propi material de laboratori, dels voluntariats…

Doncs segueixo a la UdG (Universitat de Girona) i no penso demanar trasllat, el material de laboratori ja forma part de la meva vida quotidiana i ja no em sembla extraordinari tenir-lo (però m’ha agradat i m’ha anat bé recordar la il·lusió que em feia tenir-lo per ser conscient del què he avançat des de llavors). Ja no em considero voluntària d’El Jardinet dels Gats perquè amb la universitat m’era impossible participar-hi però tot i així em considero “col·laboradora” perquè segueixo estant al corrent de tot i si puc participar en alguna cosa puntualment ho faig. També he deixat el CRAM però a l’abril de 2013 vaig començar voluntariat al Zoo de Barcelona, cosa que portava anhelant des del 2007-2008!! =) I tinc a Submon en el punt de mira, tant per a voluntariats com per al què faci falta!!! =D

Però no venia a comentar els canvis que hi ha hagut a la meva vida sinó el canvi de mentalitat que he fet i com ha crescut la meva visió professional.

Realment biologia ofereix un ampli ventall de possibilitats: Des de laboratori a treball de camp (més comunment conegut com a bata i bota), però disn de bota hi ha un ampli ventall de possibilitats que abans no contemplava i ara m’estic adonant de totes les possibilitats que hi ha.

Quan tenia uns 14-16 anys se’m va posar al cap que volia treballar en un zoo, no sé perquè em vaig fixar en els cuidadors d’animals del zoo i vaig decidir que volia treballar d’això, concretament de cuidadora de dofins, i vaig començar a investigar què havia de fer per arribar a aquesta meta: Vaig descobrir que l’única manera era fent biologia o veterinària i em vaig decantar per biologia.

Més tard, cap als 19 anys va parèixer un nou horitzó: Els centres de recuperació (concretament els especialitzats en el medi marí). Sí, jo volia fer biologia, especialitzar-me en bota i ser cuidadora d’animals, ja fos en un zoo o en un centre de recuperació; però els anys han anat passant i la meva visió encara s’ha ampliat més: Hi ha moltes més coses!!!!!: Investigació i recerca, protecció i conservació, educació ambiental, divulgació científica…

Vaig començar amb la idea de ser cuidadora d’animals i ningú em treia d’aquí, però ara veig molt més interessant el camí de la conservació i educació ambiental. No tindria contacte directa amb animals però podria contribuir a la seva conservació (que és el meu principal objectiu) i és un món fascinant igualment.

I no només he ampliat la meva visió sobre les branques professionals que hi ha sinó també dels llocs de treball: Abans pensava només en un zoo o un centre de recuperació, doncs ara penso en un zoo, un centre de recuperació, un museu, una universitat, una plataforma o organització d’educació ambiental… Tots aquests llocs tenen el seu equip de recerca i investigació, d’educadors ambientals, de divulgadors científics, etc.

Normalment pensem:

• Universitat: Lloc on s’estudia una carrera, per tant hi ha professors i alumnes. Però també tenen el seu departament d’investigció i recerca.
• Museu: Lloc on hi ha exposada una col·lecció d’objectes d’interès cultural. Però els museus també tenen el seu departament d’investigació i recerca.
• Zoo o centre de recuperació: Un té una col·lecció d’animals vius en captivitat i l’altre es dedica a agafar animals salvatges ferits, cuidar-los i reintroduïrlos. Però els dos tenen la seva vessant conservacionista i d’investigació: Reintroducció d’espècies, educació ambiental, divulgació científica… tot això ho fan tant els zoos com els centres de recuperació.

• Altres: Hi ha molts altres llocs de treball que ofereixen tota aquesta amplitud professional.

Però com dic al títol del post encara em queden uns anyets més de carrera i d’aquí que acabi segurament hauré ampliat molt més la meva visió del món i de la biologia. Ara per ara només puc dir que m’estic fent una idea de per on vull tirar (quan abans de començar em pensava que ho tenia claríssim) i seguiré avançant poc a poc cap al final del grau sense preocupar-me de pressions prejudicis. Mentre al mateix temps que vagi estudiat també vagi fent coses (voluntariats per exemple) m’aniré obrint portes i fent contactes.

Hi ha moment d’angoixa, moments de voler deixar-ho tot, moments en què penso que he arribat al límit i que no puc més o que no val la pena perquè porto 3 anys i encara arrastro assignatures de 1r, perquè ja tinc 26 anys, perquè…. però no importa!! Miro al meu voltant i veig gent de la meva edat estudiant, companys de la meva classe que superen els 30 i els 40, gent que va començar al 2010 com jo i que també està travada a les mateixes assignatures que jo, gent que ha trigat més de 6 anys a acabar la carrera, altres que n’han trigat 4 justos, però el què importa és que vull arribar al final i si ho he de fer poc a poc, doncs es fa a poc a poc!!!! =D

Després d’unes setmanes horroroses i angoixants, m’ha tornat l’optimisme!! =)

SÍ, SERÉ BIÒLOGA!!! ^_^

Ara feia mesos que no actulitzava i la meva vida ha fet un gir important. A l’anterior post vaig fer un resum del què havien sigut els 3 anys de batxillerat per a mi i vaig explicar els meus plans de futur sense tenir-los gaire clars perquè no sabia la nota de la sele, doncs bé, ara ja puc explicar com ha anat tot:

Al juliol vaig marxar de vacances a Marrakech una setmana,  a l’agost vaig anar 3 dies a Saragossa per celebrar l’aniversari d’un amic d’allà i després van venir les Festes de Gràcia, que no me les vaig perdre ^^

Respecte a la nota de la sele i la universitat,  jo volia fer biologia a la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) però no em va arribar la nota i vaig entrar a la UdG (Universitat de Girona). El primer mes anava i venia però no em sortia a compte perquè no podia estudiar i des d’octubre hi estic vivint compartint pis.

Ja fa 3 mesos que he començat la carrera i 2 que m’he “independitzat” (ho poso entre cometes perquè jo només estudio, els gastos me’ls paguen els pares) i puc dir que és un canvi bastant gran, però m’agrada =) L’objectiu d’aquestes vacances de nadal és reflexionar i organitzar-me millor pel que queda de curs, ja que aquest primer trimestre se m’ha tirat el temps a sobre entre pràctiques, treballs, exàmens i obligacions de casa; ara que ja he tingut la primera experiència de tot plegat espero poder-ho afrontar millor, anar fent coses el dia a dia i que no em torni a passar el mateix.

Una de les coses que m’ha fet més il·lusió és tenir la meva pròpia bata de laboratori, les meves pròpies ulleres, els meus guants, la meva espàtula i la meva pera!!! *O* I el millor de tot és que ja ho he utilitzat ^^ (En realitat l’espàtula i la pera encara no les tinc però me les compraré abans de començar les pràctiques de gener).

Tot i que a Girona s’hi està molt bé, viure sense la família m’agrada i hi he conegut gent genial (i en coneixeré molta més), quan hagi acabat els 60 crèdits del primer curs demanaré el trasllat a la UAB (fer els 60 crèdits és un dels requisits que s’han de cumplir per fer el trasllat).

A part de la carrera, una de les coses importants que necessito per poder-me obrir portes al “mundillo” és el voluntariat: Segueixo sent voluntària de l’Associació El Jardinet dels gats (vaig començar el desembre passat), però dedicant-hi molt menys temps; si tot va bé, al 2011 seré voluntària oficial del CRAM per vacances (fins ara només anava als Torna a casa) i tinc al punt de mira la Fundació Mona (ho veig complicat) i el Zoo (me’l deixo per quan estigui a la UAB, si aconsegueixo entrar-hi xD).

Això és tot de moment, quan tingui novetats i temps ja tornaré a actualitzar =)

Per fi he acabat el curs!!!! Ja he fet la selectivitat i ara només em queda esperar que arribi el dia 25 per tenir la nota…a veure si aconsegueixo la que necessito =| En cas que no hi arribi…intentaré entrar-hi per repesca i sinó hauré d’anar a la UdG (la Uni de Girona). De nota final de batxillerat m’ha quedat un 6,57.

Com a valoració final d’aquest curs puc dir que és bona. He complert més o menys tots els propòsits que em vaig fer a principi de curs, excepte el de planificar-me els estudis, que com sempre he acabat estudiant el dia abans dels exàmens però m’han anat bé igualment, així que ja estic contenta =)

Amb aquest curs, no deixo enrere només 1 curs sinó que hi deixo una etapa sencera…3 anys, 3 cursos. A partir d’ara tots seguirem camins diferents i pot ser que no ens tornem a veure (per això hi ha el facebook, per seguir en contacte xD). La veritat és que pensar que no tornaré a saber res d’algunes persones fa pena, però bueno, no serà el primer cop ni l’últim que em passarà. Han sigut 3 anys de batxillerat (us recordo que aquest curs estava repetint només 3 crèdits) i els 3 anys han sigut totalment diferents:

– El primer curs el puc definir com a “desmadre”. Em vaig arropenjar una mica i en algunes assignatures hagués pogut treure més nota, però per altra banda m’ho vaig passar molt bé i vam crear un ambient acollidor a classe =) (Normal, perquè érem unes 15 persones només xD).

– El segon curs (l’any passat) el puc resumir amb dos paraules: Rutina i estrès!! Mooolt estrès!! L’any passat ho vaig passar bastant malament: Havia de fer el TR (treball de Recerca), hi havia moolts exàmens molt seguits, química m’anava fatal, com que a 1r em vaig arropenjar vaig haver d’intentar treure millors notes per poder pujar la mitja, etc. Em vaig deixar absorvir molt pels estudis tot i que vaig fer viatges amb amics (Malta, Andorra, escapades de caps de setmana, etc) però realment va ser molt agoviant u.U’ Per una part penso que aquells viatges sobraven perquè si hagués estudiat més ara podria tenir un 7 de nota final,  però per altra banda necessitava aquestes escapades: m’ho vaig passar molt bé, són grans records i si enlloc d’esbargir-me m’hagués quedat tancada a casa estudiant m’hagués acabat tornant boja xDD i he decidit no arrepentir-me’n. Així com a 1r vaig estar bastant unida a la gent de classe (sobretot a un grup petit i concret), aquest curs no hi vaig estar tant…a classe tenia el meu grupet i parlàvem i fèiem conya i ens ho passàvem bé, però la vida de “fora de classe” la feia amb altres persones.

– I, finalment, aquest curs: el 3r!! El puc definir com…no ho sé exactament. Ha sigut com una mica de barreja dels dos. Respecte als estudis: M’han anat força bé, com que només repetia 3 crèdits m’ho he pogut prendre amb calma sense estrès i tot i que he fet moltes altres coses he arribat a les notes que m’havia proposat ^^ Amb els companys de classe he tingut temporades…a principi de curs em vaig “enganxar” a un grup, després em vaig mig-aïllar exceptuant 2 o 3 persones i ara cap al final he tornat a socialitzar-me amb tots una mica xD. Les relacions amb persones de fora de classe em van genials =D i pel que fa a les altres coses on m’he ficat aquest any també em van molt bé ^^ Com a voluntària d’El Jardinet dels Gats m’hi sento bé, hi estic molt còmode i ho he sabut combinar amb els estudis i vida personal =)

Doncs ho deixo aquí, que segur que ja esteu desitjant que s’acabi el post xD A veure si tinc sort i aconsegueixo entrar a la UAB (biologia) ^^ A partir d’ara començaré a construir de veritat el meu somni =)

Ja s’ha acabat la primera avaluació i ja han passat uns quants dies des de llavors. Ara puc fer una mica de valoració de com em van les coses. Al començar el curs em vaig fer una sèrie de propòsits i més o menys els he pogut complir tots!! ^^ Clar que encara queden 2 avaluacions més, evidentment, però de moment tinc un pas fet =)

Políticament no he fet gaire cosa, he anat a alguna manifestació (una la vaig convocar jo, encara que no va tenir gaire èxit, però en vaig quedar satisfeta ^^), he seguit atentament algunes votacions polítiques que s’han fet i he mantingut converses sobre política amb companyes de classe. Ja estic satisfeta ^^ (pel que fa a aquest trimestre eeh). Segurament pensareu que no és gaire… doncs no, no és gaire, però és el que té no ser militant de cap partit i que molts actes es fan entre setmana i jo tinc classe.

Tal com vaig dir, he tornat a participar al Torna a Casa i com que el trimestre m’ha anat bastant bé, he decidit fer-me voluntària de El Jardinet dels Gats, una associació que cuida els gats de carrer de Ciutat Vella i els busca adoptants. Vaig començar fa una setmana i ja he participat en una fira per vendre productes nostres, el 22,23 i 24 d’aquest mes però no hem fet gaire caixa. Tot i així hi tornem a ser el 2 i el 5 de gener de 10:00h a 19:00h al C/ Cantonada Urgell-Manso (al Mercat de St. Antoni). Hi estic molt a gust, he conegut algunes de les voluntàries i a la coordinadora la vaig conèixer a la mani que vaig organitzar jo =) Són molt maques totes ^^ A veure si puc conèixer la resta aviat =D Aquest dimarts em toca anar al Jardinet a cuidar els gats i en tinc unes ganes…=D L’aspecte de participar més en la protecció d’animals també l’he complert i com que m’he compromès a anar al Jardinet un dissabte de cada quinze, tot té pinta que continuaré complint-ho ^^

Amb tot el que he explicat, podeu comprovar que realment no m’he deixat absorbir pels estudis tant com l’any passat, perquè a part de fer tot això, també he tingut vida social 😉 (quedar amb els amics i tal) i em sento molt millor!! Però també hi ha altres coses que no he complert, com per exemple: vaig decidir estudiar 2h diàries i això no ho he complert gaire… ho he intentat però sempre hi ha algun dia a la setmana que no estudio, o ocasions en què tinc el cap com un bombo per culpa dels exàmens i ja no m’entra res i he hagut de matinar per estudiar a última hora…però em sembla que això, per molt que m’organitzi em seguirà passant, com a tots els estudiants xDDD Suposo que sempre hi haurà algo que em quedarà per a l’últim moment xD

Les notes m’han anat molt bé!!! =D He tret 8 a química I i a química II i un 6 a anglès II (són els únics crèdits que faig, però tb vaig d’oient a la resta d’assignatures i em presento als exàmens, però no compten). El 6 d’anglès no em convenç, aquestes dues avaluacions que queden l’he de transformar com a mínim en un 7 i els 8 de química ja em van bé, només els he de mantenir ^^ (però si pugen, cosa que dubto, tampoc m’importaria eeh, però el 8 ja em va bé).

Els companys són agradables i aquestes festes d’hivern aniré a l’Imax amb dues d’elles, a veure la peli nova (Ballenas y delfines: Tribus del océano) a no ser que em diguin que els interessa més una altra xD I…he descobert que al cine del C/ Bailèn encara fan Luna Nueva fins el dijous…*O* Ho vaig veure ahir i em vaig emocionar!!! *O* (no emocionar d’acabar plorant eeh, no sóc tant friki…xDDD) Encara no l’he vist i em pensava que ja no la feien a cap cine, ja estava assumint que només la podria veure baixada… però ahir vaig passar per davant i vaig descobrir que encara la fan!!!! *O* I el dia 31, suposo que tb m’espera festa grossa, a la nit =)

Apa, bones festes i que us ho passeu molt bé ^^ (i bon any nou!!)

 Dilluns (30 de novembre) vaig anar a un acte a l’Ajuntament de Barcelona, on s’hi van entregar unes beques Floquet de neu, premis Floquet de neu i s’hi va fer un homenatge a Jordi Sabater Pi. Jo hi vaig anar com a participant d’haver fet el treball de recerca al Zoo. Els Premis Floquet de neu, precisament, són els premis que es donen als 3 millors treballs de recerca realitzats al Zoo, i els que no hem guanyat res ens vam endur un diploma conforme hi hem participat i un record, però em vull centrar en l’homenatge a Sabater Pi, o més ben dit, en ell concretament.

De Jordi Sabater Pi sabia molt poca cosa: que va ser qui va portar el Floquet de neu al Zoo de Bcn, que era un gran dibuixant, primatòleg i etòleg, que va ser el que va descobrir que els ximpanzés utilitzen eines (bastons) per aconseguir menjar termites i potser alguna cosa més. La seva mort em va semblar una notícia trista, no prou com per sentir una pèrdua propera però sí que em va deixar un regust trist dins meu, però en aquest homenatge vaig poder saber més coses sobre ell ^^

Va ser un acte bastant emotiu, ja que qui va parlar van ser persones properes a ell, que hi havien tingut contacte professional i personal (una d’aquestes persones va ser el seu fill). Per tot el que van explicar i les imatges que van mostrar (dibuixos seus, els seus quaderns de camp, fotografies, objectes col·leccionats per ell, etc) em va semblar un gran home que m’hagués encantat conèixer: li encantava aprendre, observar, era obert de ment, li feia il·lusió que els estudiants actuals poguéssim aprendre d’ell, estimava els animals i la natura, va tenir moltes experiències impressionants i per tot el que va viure, el considero un home savi. Com ja sabeu molts de vosaltres, i sinó ho sabeu us ho dic ara, jo també vull ser biòloga, tinc molts somnis que em ronden pel cap i no sé si, ni tan sols, en podré arribar a complir la meitat, però us puc assegurar que no em rendiré, intentaré fer-los realitat, i veient tot l’esforç d’aquest senyor em van venir moltes ganes de tirar endavant. Penso que era un home molt interessant, si l’hagués pogut conèixer hauria sigut algú amb qui hauria pogut tenir una gran i llarga conversa, algú de qui podria aprendre molt. Evidentment, ara, queden els seus llibres i les seves obres, però m’hagués encantat, com a mínim, poder-lo veure en persona ni que fos una vegada. Jordi Sabater Pi s’ha convertit amb un ídol per a mi. Potser l’idolatro perquè no el coneixia gaire, potser penseu que per aquest fet i que mai m’havia parat a pensar en ell “no em mereixo” idolatrar-lo, o que potser ho faig com a “moda”, però el cas és que l’acte de dilluns em va emocionar, em va encantar i em va fascinar. Realment, la pèrdua de Jordi Sabater Pi va ser una gran pèrdua i penseu el que penseu, també us puc dir que la Dian Fossey també la vaig idolatrar a l’assabentar-me de la seva història. Però quan dic que els he idolatrat no vull dir pas que em consideri una “groupie” (fan esbojarrada), sinó que m’agradaria prendre exemple i seguir els seus passos, tant d’un com de l’altra.

Nota: Groupie també ho he sigut, o potser encara ho sóc, però no de persones tant admirables com ells sinó de cantants, grups o…

Hola!! L’any passat vaig participar al Torna a casa 2008, l’alliberament anual de tortugues babaues que fa la Fundació CRAM, i aquest any hi he tornat a participar.

Aquest any s’ha celebrat el 17 d’octubre, ahir, a la platja de Llevant de Premià de Mar, com cada any. Ha sigut una mica diferent i millor, ja que l’any passat la llista de tasques a realitzar de cada u la tenien només l’equip CRAM i no portàvem cap mena d’identificació personal, a part de la samarreta de voluntaris. Aquest any, en canvi, ens han imprès el plànol amb les tasques concretes de cada u i ens l’han donat, juntament amb un adhesiu amb el nostre nom, cognom i l’equip amb el que estàvem, així sempre podíem dirigir-nos als altres pel nom, encara que no els coneguéssim (perquè l’any passat era un caos comunicar-se sense saber els noms) i la resta podien saber en quin equip estàvem assignats sense necessitat de preguntar (perquè també fèiem altres tasques no assignades, si se’ns necessitava).

Al 2008 vaig estar a l’equip de premsa i aquest m’ha tocat a l’equip de Pesca Brossa, que és un joc per a nens. Vam construir com una mena de piscineta (sense aigua) i a dins hi vam tirar brossa: envasos de plàstic, llaunes, bosses de paper i de plàstic, paper, tetrabriks, botelles de vidre, etc. i animals (de plàstic xD). Al costat hi vam posar unes caixes amb els rètols “paper”, “vidre”, “plàstics i briks”. El joc consistia en pescar la brossa i dipositar-la al seu contenidor corresponent. Va tenir bastant d’èxit!! ^^

A part del Pesca Brossa també em va tocar fer de cadena humana en el moment que traslladessin les tortugues cap als tancs (cadena humana vol dir impedir que la gent s’acosti cap a les tortugues i desallotjar el camí per on han de portar-les) i controlar els nens de primera fila (de 6 a 12 anys).

Al Pesca Brossa tot va anar molt bé, encara que hi vaig estar, sobretot, després de l’alliberament. Primer va tocar muntar, que vam tenir uns petits problemes tècnics… primer vam muntar-ho a un lloc, després ens van dir que ho havíem de tirar més endarrere, després ho vam muntar d’una manera i s’havia de muntar d’una altra xD Però bé, finalment ho vam aconseguir!!! xDD Després del muntatge em van necessitar per omplir els tancs de les tortugues d’aigua (com l’any passat) i em vaig haver de treure el calçat perquè vaig estar a la zona on hi arribaven les onades (el pantaló m’era igual, ja venia mentalitzada que acabaria plena de sorra i mullada xD) i ja em vaig quedar descalça fins al final de la jornada. Després vaig estar a informació, perquè era massa gent preguntant i massa pocs responent xD

La cadena humana va estar força bé, la gent va fer més cas del que m’esperava ^^ I com a responsable dels nens va ser genial ^^ No seien quan els hi dèiem i al principi hi va haver una mica de rebombori perquè havien passat nens menors de 6 anys i es van posar nerviosos i a plorar, però quan la cosa es va calmar i els petits van ser trets del públic de primera fila, tot va anar força bé ^^ Són més macos!! =) Preguntant-me com es deien les tortugues (que no en tenia ni idea xD) i què els hi havia passat (que tampoc ho sabia, em vaig limitar a repetir el mateix que explicava la Sílvia [equip CRAM] pels altaveus xD).

Després de l’alliberament vaig poder dedicar-me a fer unes quantes fotos i tot seguit em vaig dirigir cap al Pesca Brossa una altra vegada, que hi feia falta perquè estava desbordat de nens xD

Després va tocar desmuntar i carregar les furgonetes i, seguidament, anar cap al centre on ens hi esperava un pica-pica molt bo =D

Al centre hi vaig arribar quan el pica-pica ja havia començat, perquè uns quants ens vam quedar acabant de carregar una furgoneta. Pel pica-pica vaig estar xerrant amb companys de voluntariat, vaig anar a veure les tortugues i el Xevi [equip CRAM] em va mostrar la piscina d’aïllament dels dofins, on hi ha dues tortugues que no poden ser alliberades: una paralítica i l’altra amb només 3 aletes, que es volen utilitzar per a un programa de reproducció de l’espècie ^^ La piscina també s’utilitza per a fer recuperació de les tortugues que ho necessitin. Els dofins ja no es traslladen al centre, perquè quan un dofí vara queda molt debilitat i normalment moren durant els trasllat, però en cas que sobrevisquin, moren al centre. Així que es crea com una mena d’hospital marí ambulant al voltant del dofí varat i es deixa en llibertat. El Xevi també em va dir que l’experiència diu que quan dofí queda varat, normalment està sentenciat.

A més vaig poder parlar amb l’Ona, una treballadora del zoo (cuidadora) que ha treballat 10 anys amb els dofins, que curiosament també estava per allí amb la seva filla ^^ La nena és moooolt mona ^^ =D Mentre la seva mare (Ona) i jo parlàvem dels dofins del zoo se’m va llençar als braços i no volia tornar amb la seva mare xD Em sorprendre bastant, però em va encantar i em vaig quedar amb ella una bona estona, mentre vaig seguir parlant amb l’Ona ^^ Després una companya de voluntariat em va venir a buscar per marxar juntes, em vaig acomiadar de l’Ona i la nena i vam marxar.

Ha sigut mooolt gratificant i interessant i les sensacions que s’hi experimenten són… no hi ha paraules per a descriure-les. Vaig arribar a les 7:40h del matí, més o menys i just començava a sortir el sol, així que vaig aprofitar per fer una foto =) (No sempre se surt d’un tren a l’albada ^^). L’experiència amb els nens ha sigut magnífica, ja que l’any passat em va tocar tractar amb els adults i pares i és bastant més complicat!! A més, he tingut una de les tortugues (la més gran) al meu davant, com a molt lluny a un metre, però em sembla que ni això ^^ A part, vaig veure i viure d’aprop l’emoció de l’equip de veterinaris del CRAM. L’any passat també es van emocionar però estava lluny i no ho vaig veure gaire clar, però ahir, un d’ells estava al meu costat…

Ja us avanço que l’any que ve per aquestes dates, segurament, hi tornaré a participar, així que prepareu-vos pel 3r post del Torna a casa!!! =D

Hola, ja torno a ser aquí.

Diumenge, dia 4, va ser el dia mundial dels animals i es va intentar fer una Marxa Mundial per a defensar els seus drets. Es van organitzar mobilitzacions a diferents llocs del món com, per exemple, a Sud i Centreamèrica, Luxemburg, Bèlgica i Espanya.

L’organització de les mobilitzacions espanyoles van ser bastant caòtiques, ja que els organitzadors principals ens van abandonar i vam haver d’agafar les regnes persones particulars. A Mallorca ho van agafar a temps i van poder fer una manifestació ben feta, però a Barcelona, Madrid i València va ser tot bastant espontani i improvisat.

Amb ajuda d’algunes persones vaig decidir organitzar jo la mobilització a Bcn. Els organitzadors d’Argentina em van passar contactes de persones particulars d’aquí, que també estaven interessades amb el tema i em van crear un grup (sí, ho podia fer jo, però ho van fer ells mentre en parlàvem) per la marxa a l’Estat espanyol. Al cap d’uns dies de veure que la gent no m’ajudava a organitzar res i que a València i a Madrid van decidir fer una concentració espontàniament, m’hi vaig afegir, així que vaig triar lloc i hora (Pl. Universitat a les 12:00h) i vaig crear l’esdeveniment al Facebook. També vaig contactar amb algunes associacions animalistes per aconseguir el seu suport i em van informar que el mateix dia feien una fira d’adopcions a la Pl. Castella d’11:00h a 19:00h, així que vam decidir ajuntar les dues coses.

Finalment, ahir a les 12:00h, vaig arribar a Pl. Universitat i ja hi havia una concentració de gent, una concentració petita, però hi era. Un grup de persones de l’organització AnimaNaturalis estava repartint uns diaris informatius sobre els maltractes que reben els animals i em vaig oferir per ajudar-les.

En definitiva, estic molt contenta i satisfeta de la concentració. Vam ser unes 80-90 persones, amb la participació d’unes quantes entitats animalistes i vaig poder conèixer persones noves. Cal dir que tot va estar planificat i difós amb una setmana d’antelació i, bàsicament, només pel Face.

És el primer cop que organitzo alguna cosa així i encara més que tingui èxit, potser no un èxit multitudinari, però viag aconseguir reunir un grup de gent i que es llegís un manifest allí (s’havia de llegir a Pl. Castella). Us puc assegurar que l’any que ve tornaré a involucrar-me en alguna mobilització d’aquest tipus (i si pot ser abans, també) però ho faré tot més ben fet, perquè ara ja tinc els contactes de qui em pot ajudar a organitzar-ho i aquesta mini experiència, entre altres coses =D

Hola!! ^^ Últimament actualitzo molt seguidament…xD

Avui començaré el curs nou i estic una mica… estranya, interiorment. Per una part no vull començar, de vacances s’està moooolt bé i començar una altra vegada em fa un paaal taaaaaaannnntttt graaan…T_T Però per una altra sí que en tinc!! Perquè tot i que repeteixo i molts dels qui anaven amb mi ja han marxat, queden molt d’altres que conec, perquè van anar amb mi a 1r (van repetir) i ara els toca fer 2n, jo per segona vegada i ells per primera. Igualment també hi ha gent de 2n de l’any passat que repeteix com jo i seguirem junts; i d’altres que només els conec de vista però que no tinc cap problema amb intentar-los conèixer. També perquè aquest ja és l’últim any de batxillerat i tinc moltes ganes de treure-me’l de sobre. Una altra raó és que estic bastant nerviosa i aquestes hores d’espera (començo a les 18:00h) se’m faran eternes… u.U’

Juntament amb el nou curs m’he fet propostes per poder sentir-me millor amb mi mateixa (una altra cosa és que les compleixi, perquè cada any me’n faig i al final no realitzo ni la meitat xD). Aquests propòsits són els següents:

– Estaré més activa políticament. Durant aquest estiu, pel facebook, he pogut opinar en diferents temes sobre política, he rebut mails d’informació d’un partit polític del qual en sóc simpatitzant, he assistit a una taula rodona, etc. i m’ha agradat i m’he sentit bé; a més, l’any passat vaig poder veure que la gent del meu institut (tant alumnes com professors) no són gaire lluitadors i no es mobilitzen per les vagues i les manifestacions, així que he decidit que si puc fer alguna cosa per canviar aquesta situació, ho faré.

–  Participaré més en els temes de protecció d’animals. L’any passat, al novembre, vaig participar com a voluntària al “Torna a casa” i em va encantar!!! Així que he decidit que aquest any, que segurament tindré més temps, a part de tornar a participar-hi, participaré en altres projectes i llocs =) Però tot depèn de com vegi el curs i com el vagi portant… de moment l’única cosa segura és que repetiré al “Torna a casa 2009“.

–  No em deixaré absorbir tant pels estudis. L’any passat ho vaig passar bastant malament. Tenia el Treball de Recerca, totes les assignatures, no em vaig saber organitzar gaire bé… i vaig acabar amb molt d’estrès, “agobio”, nervis, amb un desordre d’apunts i un cacau mental al·lucinant… I no vull que aquest any em passi el mateix. Realment només tinc 3 crèdits, però també faré la resta per evitar que se m’oblidin les coses i poder presentar-me bé a la selectivitat. Però tot i així tinc la seguretat que les úniques notes que depenen d’aquest curs en són 3 perquè la resta ja estan aprovades i són intocables (tant cap a millor com cap a pitjor) i no he de fer el TR. Així que, si m’organitzo millor les hores d’estudi, tindré temps per a mi mateixa ^^

– M’organitzaré les hores d’estudi. El curs passat ho vaig intentar però no ho vaig complir gaire, a part que cap a final de curs els exàmens em sobrepassaven i ja no podia mantenir aquestes hores perquè m’havia d’estudiar 2 o 3 assignatures a la vegada. L’últim trimestre vaig estar gairebé cada dia, de dilluns a divendres, estudiant a la biblioteca amb companyes de classe, des de les 10:00h fins a les 14:00h o segons com ho portàvem, ens hi quedàvem a dinar i estudiàvem de 10:00h a 14:00h i de 16:00h fins que començaven les classes o fins a l’hora de l’examen (ens saltàvem classes per estudiar perquè tot i les hores que hi dedicàvem no en teníem prou). No penso permetre que aquest curs em passi el mateix, així que he decidit que cada matí, des de demà (sinó tinc coses a fer per ser el primer dia, m’ho trauré de la màniga), he de dedicar 3h a estudiar i fer exercicis o deures o qualsevol altre cosa que em serveixi per repassar el que hem fet a classe. Perquè no vull veure’m tant sobrepassada com l’any passat perquè us asseguro que va ser HORRORÓS!!! T_T

Hola una altra vegada, aquest cop per parlar del Facebook.

El Facebook és sorprenent!! Al principi no me’l volia fer, perquè ja tenia blog, fotolog, Tuenti (és molt semblant al Face) i l’espai de l’msn; així que no volia tenir més coses ni registrar-me en lloc més, i menys si ja tenia una cosa bastant igual, com el Tuenti. Però un dia, una amiga de classe em va dir que amb el Face em podia fer una mascota virtual i vaig caure a la temptació!!!

Al principi vaig agregar només uns quants, vaig decidir que aquest cop a la llista d’amics hi tindria només els amics de veritat, alguns familiars i que només l’utilitzaria per crear la mascota virtual, però amb el temps (no gaire temps més) em va començar agregar gent que conec i que em cau bé, però no arriben al punt de ser amics, després de pensar-m’ho els vaig acceptar.

A partir d’aquells moments vaig començar a utilitzar més aplicacions, com els tests, em vaig començar a unir a grups i pàgines, etc, etc.

Una altra cosa que havia decidit era no penjar fotos meves, però els amics em van començar a etiquetar i ja va ser una altra cosa que no vaig complir, així que ara, últimament, estic actualitzant els meus àlbums del Face posant algunes fotos que em ve de gust, hi surti jo o no.

Com ja sabeu, si veu llegir l’anterior actualització, la setmana passada vaig crear un grup i gràcies a aquest, he “conegut” a moltíssima més gent que m’han acabat agregant i els he acceptat per tot el tema del grup, per si volien aportar alguna cosa o no ho sé..per si de cas (també perquè en vaig agregar un i després vaig pensar que si n’agregava un havia d’agregar la resta perquè estan en igualtat de condicions).

Però aquí no és on volia arribar jo, jo vull anar més enllà. Per a mi el “miracle” n’és un altre.

Al Face he trobat ex-professors de primària meus, i ex-companys i companyes. La veritat és que m’ha fet molta il·lusió. Alguns professors els he seguit veient per les festes de Gràcia, a les manifestacions o simplement ens hem creuat pels carrers de la vila. Però tenir-los al Face és diferent, perquè he pogut veure més o menys com són, pel què diuen (escriuen), pel què pengen, pels grups que s’uneixen…els he pogut conèixer una mica millor, interiorment. I ha sigut una experiència molt satisfactòria.

Aquests dos professors concrets (un professor i una professora) m’han fet recordar moltes coses bones de quan anava a primària. Puc dir que si sóc com sóc i qui sóc, ho sóc gràcies a ells i a l’escola en general (evidentment també ho dec a la família i les circumstàncies de la vida). Parlo d’aquests dos professors (Àngels i Cesc) perquè de moment són els únics que han acceptat la meva petició d’amistat.

Professors com ells em van ensenyar a respectar als altres, a ser solidària, a lluitar contra les injustícies, ens van obrir cap a la resta del món explicant-nos problemes com: El deute extern, la pobresa a Àfrica, l’ablació del clítoris (me’n recordo que vam fer un mural amb fotografies i explicacions que després vam penjar al passadís perquè tota l’escola es pogués enterar del que passa a Àfrica) i moltíssimes coses més. Evidentment, la meva família també va influir, ja que després de les explicacions de l’escola, a casa també tocava ronda de preguntes als meus pares i ells també em tiraven cap al respecte, la solidaritat i la lluita no violenta, com l’escola.

He pogut comprovar que l’Àngels i el Cesc realment confiaven en tot el que ens ensenyava l’escola perquè han adoptat (ja fa bastant temps) un nen i una nena etíops, molt macos; aquest fet em demostra molt més que qualsevol altra cosa. Em sento orgullosa d’haver tingut professors com ells i d’haver estudiat al CEIP Patronat Domènech.

Una altra cosa per la que em sembla miraculós és perquè igual que he pogut contactar amb ex-professors també he trobat una ex-companya de classe que va anar amb mi a parvulari, primària i em sembla que fins i tot a l’escola bressol (però d’aquesta última no n’estic segura). Després de 6è de primària vam passar a 1r d’ESO però a instituts diferents i vam perdre TOT el contacte, perquè en aquell moment ni teniem mòbil, ni internet. Tot i així algun cop me l’he trobada pel carrer i només ens ha donat temps a saludar-nos ja que anàvem en direccions contràries i amb altre gent.

Quan la vaig veure al Face em va fer MOLTÍSSIMA IL·LUSIÓ!!! Han passat molts anys, no he sabut res d’ella en tot aquest temps, però a primària la recordo com una bona amiga. No sé pas quins records té ella de mi, però els que tinc jo sobre ella són molt bons =)

Hola, sé que normalment trigo més en actualitzar el blog, però necessito donar la meva opinió sobre el que li passa al Cesk Freixas.

Suposo que més d’un/a ja n’estareu al corrent, així que només faré un petit resum i seguidament explicaré el meu punt de vista.

Aquest dissabte 29 d’agost, a Figueres, hi ha d’actuar en Cesk Freixas al Festival Acústica 2009, però Ciutadans i el PP li han posat pegues demanant a l’Ajuntament que no el permetessin actuar argumentant tot tipus de mentides: Que és violent perquè forma part de partits radicals, que està a favor de Terra Lliure perquè va actuar a un acte per commemorar els 30 anys d’estratègia independentista, que les seves cançons promouen l’odi i la violència, entre altres acusacions.

Finalment, l’Ajuntament de Figueres va acceptar la seva actuació i el PP ha comunicat que si realment s’efectua l’actuació, el portaran a la fiscalia. A més, ell mateix va penjar un comunicat al seu blog per aclarar el que pensa i el que canta, però tot i així, el PP no canvia d’opinió ni de pensament.

Em sembla un atac directe a la llibertat d’expressió. Les lletres de les cançons no promouen violència ni odi, simplement descriuen el món real des del punt de vista crític i del Cesk, que per alguna cosa és qui escriu les cançons. A més, he anat a més d’un dels seus concerts i són molt pacífics i tranquils.

Penso que la música és un mitjà per expressar el que un sent i pensa, com la poesia, per això no importa si canta sobre política, estat social o sentiments, perquè això és el que ell sent; i a qui no li agradi que no l’escolti ni vagi als seus concerts.

Sobre el fet de militar en tal partit o votar a tal altre, és cosa de la seva vida privada i no n’hem de fer res. Com a cantant compleix la normativa vigent, perquè sinó ja no l’haurien deixat actuar en cap concert passat i això és el que compte; perquè la seva vida privada, és seva i de ningú més.

Si realment fos violent com diuen, no es dedicaria a cantar i a intentar sensibilitzar i conscienciar la gent a través de la música, aniria directament a trencar vidres, cremar contenidors, insultar, etc, etc, etc.

Contràriament al que pogueu pensar, jo no sóc independentista, però no per això vol dir que no pugui anar als seus concerts. M’agrada la seva música, la seva veu i les seves cançons. M’agrada la seva manera de pensar, que intenti avançar sense violència, que utilitzi la música com a vehicle, que sigui sincer, que segueixi els seus ideals sense trepitjar als altres, que respecti als qui no pensem exactament com ell, etc. El Cesk no intenta convèncer a ningú, només expressa el que sent, el que pensa, el que viu cantant i intenta que comprenguem el seu punt de vista. Perquè pensar diferent no vol dir que es pugui comprèndre a l’altra persona. El que tenim clar tant ell com jo i més gent, és que de braços plegats mai avançarem i ell creu que la música és un bon camí per fer-ho. Doncs endavant, Cesk!!!

Així que a la conclusió que arribo (i que hem arribat tots els que el recolzem) és que el censuren per expressar el que pensa.

Finalment faré publicitat d’un grup al Facebook que vaig crear ahir, cap a les 15:00h, en suport al Cesk i ja som 759 membres en aquest moment (augmenta en qüestió de minuts, i a vegades segons) però no n’hi ha prou!! El Cesk ens necessita!!!

SOLIDARITAT AMB EL CESK!! A FAVOR DE LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ!!