Oh ! Benvinguts, passeu, passeu
Hola a tothom, si és que mai algú ho llegeix.
Avui inicio la tan volguda experiència amb el bloc, un terç de lletraferit, un terç de política i un terç de vocació periodística.
Per què un bloc? Perquè és un sistema en el qual hi crec, per tal de difondre idees, que si algú les vol agafar al vol, aquí estan.
És un altre bloc polític? No necessàriament, la idea és poder explicar, com si fos un diari reflexions que de vegades et venen al cap i no trobes a ningú a mà a qui dir-les: a casa, fent el darrer cigarro del dia; sobre el coixí, fent la darrera anàlisi del dia; al tren, observant la gent que t’envolta.
Per què el títol? La veritat és que al principi tots tenim la sensació que això és només un monòleg on expresses els teus punts de vista, tipus Buenafuente, sense saber si algú està a l’altra banda. Políticofestius? perquè serà d’aquesta temàtica la majoria de coses que explicaré.
Objectivitat? Cap ni una, com tot el que jo hagi assimilat o cregui serà tan subjectiu com jo vulgui. Serà veritat? Serà la meva veritat, que ja és prou difícil.
Crítiques? Segur que sí, esperit crític no me’n faltarà.
abril 17th, 2006 at 12:14 pm
Bones, ja passem, ja passem, ja veig que aixo sera una festa si mes no com la Nit de Sant Joan, tambe podries fer monolegs com en Capri que parla una mica de tot no? apa que et vagi molt be i tinguis molts comentaris, per cert no esta gens malament començar un blog en diumenge de resureccio.
abril 17th, 2006 at 12:48 pm
Com a mínim has anat a petar sota l’aixopluc de Gràcia.
Com que ara esta de moda amb els polítics obrir blocs a blogspot, una empresa americana, amb interessos financers, amb un gestor de blocs no catalanitzat, amb un nom incorrecte segons els lingüistes (blog en comptes de bloc) … etc… etc …
Tant de sentiment independentista per acabar jugant al l’estranger. Si els nostres polítics, fins hi tot els que s’anomenen independentistes, no donen suport a les iniciatives catalanes… quin desastre de país construirem!
Felicitats! Per fer un bloc en català, catalanitzat, amb gestió catalana i sota un projecte català i gracienc (GràciaNet)! … molt pocs ho poden dir.
abril 17th, 2006 at 6:25 pm
ostres, un bloc nou! 🙂
a veure si mica a mica entre tots els comentaris aconseguir que això deixin de ser monòlegs per a ser intercanvis politico-festius 🙂
et llegirem, i comentarem, amb atenció 🙂 Felicitats per haver-te llençat a la piscina 😛
abril 18th, 2006 at 10:37 am
Vaja, això sí que és una sorpresa, sense haver-ho dit a ningú ja tinc comentaris d’un amic, una persona que conec i una persona que em penso que sé qui és. Rècord, tu.
Ei, que encara porto la L en això dels blocs.
Carles, potser sí que ha quedat una mica “kumba”, si és que encara hi ha algú que sap què és això.
Greips, estic d’acord, vull que hi hagi intercanvi. Ja fa temps que anava darrera un bloc (acceptat pel Termcat), ja ho sap en Roger, i li volia posar per títol Indepe i Gracienc, però com ja sabreu algú es va avançar amb un títol semblant (però molt diferent, ja ja), i evidentment el que menys vull és que sembli que vaig a la contra o a l’ombra d’algú!
Oriol, el fet de triar un lloc o un altre em sembla el de menys dins la xarxa, conec gent que s’allotja a servidors i compra dominis a fora perquè és més barat o pel que sigui. Jo estic a gràcianet perquè crec en el projecte i conec a la gent. No hi donem més voltes. Merci pels ànims.
abril 18th, 2006 at 12:58 pm
al final en fare col.lecció, amb el teu ja tinc un altre bloc als preferits , sort.
Dolors
abril 18th, 2006 at 1:08 pm
I quan farem una trobada soparet-blokera? que jo ja tinc ganes de posar-vos cara 🙂 jo ho llenço a vere si algú ho recull.
abril 19th, 2006 at 10:07 am
Quina raó que te l’Oriol.
Només llevar-nos al mati ja fem tries continues a la nostra vida. Desde on comprem, fins amb qui ens relacionem. La vida en si mateixa es una tria.
Si no tries els veins i els amics per fer la teva vida, es que prefereixes i valores més els altres.
maig 13th, 2006 at 8:52 pm
AX, gràcies per incloure’m en el teu BLOC.
Et desitjo continuïtat!
No sóc una fan apassionada de la ofimàtica, ja ho saps. Prefereixo la calidesa d’una conversa política,social, llegir una mirada i que me la llegeixin -el que sigui llegible, clar-, sentir el to d’una veu amb paraula educada, conciliadora i tocada pel sentit de l’humor.
No obstant, estic “bloquejant” amb tu, agradablement sorpresa.
Tecnològicament, hem avançat molt i molt, però noi, el tracte humà…de molta gent, encara va en calça curta, tot l’any.
SALUT I SENY,
MB.