Euskal Herria II
Mare de Déu, sí que costa això de seguir un bloc, trobar una estona i tal. A poc que te n'adones, ja ha passat una setmana.
A veure, veig que el problema és que provo de fer textos massa llargs i llavors necessito una bona estona per escriure. Provaré de solucionar-ho.
Sí, parlàvem d’Euskal Herria. La veritat és que vaig notar una petita part de turisme polític. M’explico, ja no són les samarretes radicals. De fet, fa molts anys vaig anar expressament a Irun a la botiga del Fermin Muguruza (llavors encara dins Negu Gorriak) per parlar amb ell. Altres temps.
El que més em va sorprendre aquests dies és que a les botigues de records (totes regentades per bascos, i no parlo del kukuxumusu) del port de Donosti hi havia tot de samarretes, tasses, adhesius indepes. I em va sorprendre, favorablement. I quines hi havia més? Doncs les de Catalunya Lliure i Euskal Herria Askatu. Evidentment, als catalans ens saben cuidar. Ergo, vaig comprar una tassa amb aquesta inscripció. Reflexions: les tenen perquè saben que els catalans les comprarem? Perquè haig de comprar allà coses que aquí no trobo en botigues normals (diguem-ne que són d’entitats o partits)? Us imagineu les Rambes plenes d’estelades (sí, banderes amb el burro sí que n’hi ha ara).
També vaig veure i em va semblar curiós els adhesius de l’Ardi Latxa (Ovella latxa, correcció del maurici, havia posat ovella negra, vegeu els comentaris). El cert és que aquestes ovelles, blanques de potes negres o negres en veus a tot arreu, fins i tot en turonets que no sembla que s’hagin de poder aguantar del pendent que hi ha. Sí, d’aquestes ovelles, quan hi vaig anar molt llanudes, en fan l’Ideazábal. Què n’haig de dir d’aquest formatge? Poca cosa si no l’heu tastat, res si ja ho heu fet. La següent reflexió és que si era equivalent al burro català (i ara no us sé dir què fou primer), l’han encertada, perquè en veus a tot arreu, perquè l’interior basc, sobretot al Gohierri n’és ben ple.
Doncs bé, als catalans polititzats i d’altres llocs suposo que sempre hi ha referents quant al turisme polític. Irlanda (i no oblido el mal rollo que vaig tenir fa quatre anys a Belfast), Euskal Herria, l’Alguer (un lloc preciós i amb encant si hi vas quant no és l’estiu), Cuba (ara ja vingut a menys pel turisme sexual i la pèrdua de la referència comunista), el Sahara del Polisàrio, Chiapas (vessant políticosocial, igual que el Sahara o Porto Alegre), etc. Per quant doncs, agències de viatges polítiques? Tipus ONG ja n’existeixen, no? Doncs tanquem el cercle.
Bé, em sembla que deixaré el tema ja d’Euskal Herria i passaré a comentar properament les coses que passen al nostre petit país.
PD: un llibre, El llegat dels filisteus, de Margaritza Aritzeta.
abril 30th, 2006 at 12:03 am
Abans de res donar-te la benvinguda a l’activitat blocaire que certament costa de mantenir sobre tot a base de textos. Alguns posen uns quants vídeos i així van fent 😉
Una precisió, l’ovella negra és l’Ardi Beltza, que es el nom de la revista aquesta de l’entorn abertzale, l’ardi letxa és una ovella que pot ser blanca o negra i “latxa” és el nom de la raça (en castellà “lacha” i en català ni idea). Tenin en compte que aquesta ovella pastura només per les praduries del País Basc i Navarra, doncs funciona com una mena de burro català.
I sobre la música jo també sóc un seguidor del Fermín, em sembla un músic impressionant. No sé si vas anar a l’Apolo a veure’l però em vaig fer un fart de ballar. Va ser un impressionant concert de soul i Rithm’n’Blues.
Això sí el meu grup basc preferit són els Itoiz. En tinc la discografia completa, si t’interessa te’n faig una còpia privada sense ànim de lucre 😉
Salut!
abril 30th, 2006 at 10:44 pm
Maurici, tens tota la raó, de fet vaig fer servir el títol de la revista de Pepe Rei per traduir-ho (la música ajuda a entendre) i al final m’ha fallat. Sí, això dels vídeos, què fàcil, ja ja, hi ha un bloc a gràcianet que no recordo mai el nom (cròniques no sé què) que em penso que es dedica a fer-ho, ja ja 😉 !
Sí, estava al concert del Fermín, allà vaig veure que ell havia canviat i jo amb ell, pel tipus de música (i perquè ja no té tanta veu però per sort ara s’acompanya d’unes noies que Déu n’hi do tot plegat), una mica el que em passa amb els Pets, que el seu procés de creixement és paral·lel al meu i sempre els tinc com a referent en molts moments de la meva vida.
Itoiz, gran grup, curiosament els vaig descobrir a través d’Umpah-pa, el famós Lau Teilatu i és de les poques cançons que m’he baixat d’Internet.
En podem parlar, seria un p2p a la gracienca, no?
Vaja, ara no sé si em queden més llargues les respostes que els primers posts, caram, Déu ser que m’ha fet il·lusió que m’escrivís en Maurici
Salut!
maig 1st, 2006 at 7:35 pm
Jo si que hi vaig ser al concert de l’Apolo. I en les fotos que hi ha en el disc que es va grabar allà hi surto un parell de cops!!
maig 2nd, 2006 at 11:20 am
Uix, ara em féu ballar el cap sobre quin concert és el que vaig anar del fermín, era a l’apolo, i recordo que l’acordionista va tocar l’himne de riego, parlem del mateix?
maig 2nd, 2006 at 7:15 pm
…comprarar “el conflicto politico catalan” con “chiapas” es comparar un huevo con una castaña. Lo de chiapas es un conflicto humano mas que politico pues, entre otras cosas, en Chiapas hay personas a las que no se les reconoce ni tan solo su nacionalidad mexicana. Lo de catalunya se trata de “derechos historicos”… que son subjetivos, lo de chiapas es objetividad pura y dura.
😉
maig 3rd, 2006 at 12:40 am
Sobre el concert de l’Apolo (presentació del In-komunikazioa), us recordo que se’n van fer dos. Pel primer dia es van esgotar les entrades (jo sí que en tenia, je, je) i es va fer un altre concert el dia següent. Ara no recordo si van tocar el Himno de Riego, és que cap al final tot eren himnes! (Kolpez Kolpe, Think, 46-64…). En tot cas d’aquest bolo en van treure un DVD.
I papa oso, no crec que l’Àlex vulgui comparar la situació de Chiapas amb la de Catalunya, el que jo entenc és que diu que hi ha una mena de “turisme polític” que igual va a Chiapas, com a Nicaragua, com a Irlanda o al País Basc. ¿és això, Àlex?
maig 3rd, 2006 at 10:25 am
Maurici, si ja ho entenc. Pero llavors no es correcte parlar de “turisme politic”, hauria de ser “turisme morbos” o un altre qualificatiu.
😉
maig 3rd, 2006 at 10:33 am
Quan dic turisme polític o social, vull dir que entre tots els lloc on es pot anar, la gent tria un que mediàticament i per la seva situació desperta un seguit de curiositat-solidaritat.
No crec que sigui morbós, de fet, conec gent que hi ha anat i no és per quatre fotos i dir “pobrets” si no per fer coses. El fet que hi vagi gent per a ells és molt útil, una persona que va a banda de la feina que fa allà és un magnífic ambaixador i fa de caixa de ressonància. És evident que hi ha altres llocs tanmateix oblidats, però crec que no es pot criticar cap opció mentre l’objectiu sigui bo.
Papa Oso, crec que no pensem diferent, potser no m’he explicat prou bé. Potser als del PP els ve de gust anar a l’Itàlia quan era de Berlusconi, a l’Amèrica d’en Bush, però els que estem ideològicament mobilitzats sempre tenim referents en molts països.
També conec gent que està a Indonèsia construint cases pels afectats del tsunami, és una altra opció o gent que està pel 4rt món.
Apa, gràcies a tots pels vostres comentaris.
maig 4th, 2006 at 5:14 pm
Hola Àlex,
veig que continues tenint problemes per que la gent t’entengui. Així li dius a papa oso.
Voldria afegir-m’hi per comentar a papa oso que a Chiapas i qualsevol lloc on hi hagi un conflicte humá, també hi ha un de caracter polític.
A qualsevol lloc amb conflictes on es menyspreuen els drets humans, la solució a la llarga sempre es política. Si no mai desapareixerá el conflicte.
Podem fer el que vulguem amb les millors intencións del mon, peró només alleujarem durant un temps el problema.
Mes dialeg i que ningú vulgui estar a sobre d’uns altres, podria ser una de les multiples solucions.
Fixeu-vos si no a tots els conflictes oberts al mon. Siguin del tipus que siguin.
Israel-Palestina, Regne Unit-Irlanda, França-Córsega, Espanya-Euskadi, Espanya-Catalunya, Etiòpia-Eritrea, Russia-Txetxenia, i un llarg etc., a part dels que ja heu comentat vosaltres.
PD: Per cert no m’ha quedat clar si l’ovella era abans que el nostre guará “asa”, i si va anar al concert del Fermín amb l’Apolo de les potes negres per sentir l’Himne de Riego. Ja, ja, ja.
maig 29th, 2006 at 8:37 pm
Hola Àlex,
Estava buscant coses sobre l’ovella latxa i he vingut a petar aquí. Ha estat una bona troballa de la que me’n quedo l’RSS.
El cas és que a la meva dona li ha fet gràcia això de l’ovella, i m’ha preguntat què em semblava. No és que necessiti el meu permís per posar l’ovella, però sí que m’agrada saber què simbolitza l’adhesiu que duc.
Tu que l’has vist per aquelles terres, té algun simbolisme polític? Saps què en pensen els independentistes bascos?
Endavant amb el blog, tot i que fa mandra tot sovint.
maig 30th, 2006 at 5:02 am
Hola Tevi,
gràcies per quedar-te l’RSS. No sé què és, però ja procuraré saber-ho.
Jo vaig veure-ho una mica com el tema del burro català. A ciutat en veies menys però per determinats pobles en veies molts més. Crec que té el simbolisme que té, però no em sembla que estigues lligat a cap partit polític, si la teva pregunta anava per aquí.
Certament com a disseny ens han passat la mà per la cara. Jo vaig comprar diversos adhesius pels meus nebots i els va fer molta gràcia. És alegre i simpàtic, lluny de determinades estètiques i em sembla positiu. En venien als quioscs i les botigues de records, no a les herriko tabernes, però tampoc entenc que els indepes bascos hi estiguin en contra, però ho desconec.
Cercant a la xarxa he vist que hi ha un article d’El Mundo penjat a la web del Fòrum d’Ermua (caga’t lloret) que en parla, però li dono mitja fiabilitat. De tota manera sembla que estableix l’ordre cronològic adequat i el burro va ser primer.
Poso l’enllaç
Merci pels ànims, procurarè passar-me pel teu.
maig 30th, 2006 at 5:04 am
l’enllaç el poso així perquè em dóna problemes.
http://www.foroermua.com/html/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=2066&mode=thread&order=0&thold=0
maig 30th, 2006 at 7:01 pm
Gràcies per la resposta.
Sobre l’RSS et passo un enllaç d’en Benjamí Villoslada que en parla.
T’ho resumeixo amb certes imprecisions. El teu blog permet subscripció. Això vol dir que quan qui s’hi subscriu pot saber els canvis que fas sense necessitat de visitar la web. D’aquesta manera quan ara he engegat l’ordinador he vist al meu lector de fils (Akregator) que havies posat un nou article i l’he pogut llegir sense anar a visitar el teu blog. Si m’interessa hi faig clic i el visito complet i si vull el comento.
M’és molt útil per estar al dia de les pàgines web que m’interessen sense necessitat de visitar-les cada dia per saber si hi ha novetats. El que m’està passant ara és que les webs que no tenen aquests servei ja no les visito normalment.
maig 30th, 2006 at 7:02 pm
Gràcies per la resposta.
Sobre l’RSS et passo un enllaç d’en Benjamí Villoslada que en parla.
T’ho resumeixo amb certes imprecisions. El teu blog permet subscripció. Això vol dir que quan qui s’hi subscriu pot saber els canvis que fas sense necessitat de visitar la web. D’aquesta manera quan ara he engegat l’ordinador he vist al meu lector de fils (Akregator) que havies posat un nou article i l’he pogut llegir sense anar a visitar el teu blog. Si m’interessa hi faig clic i el visito complet i si vull el comento.
M’és molt útil per estar al dia de les pàgines web que m’interessen sense necessitat de visitar-les cada dia per saber si hi ha novetats. El que m’està passant ara és que les webs que no tenen aquests servei ja no les visito normalment.
L’enllaç que et comentava és:
http://blog.bitassa.cat/arxiu/2005/06/18/193/
(esborra el comentari anterior que li falta l’enllaç si vols)
juny 3rd, 2006 at 2:31 pm
Gràcies, Tevi,
perfecte tenir aquesta pàgina, entenedora i en català
gener 2nd, 2007 at 2:57 pm
Bones company de militàncies polítiques
Des de l’Hospitalet llegeixo el teu bloc i m’agrada el tema que has encetat sobre Euskal Herria, jo al meu bloc també en parlo…et convido a llegir-lo
Per cert, t’he fet un enllaç…
Fins ara!!!