Esquerra ja no està al Govern
Avui hi ha hagut tres coses que m’han cridat l’atenció:
– L’article d’en Partal que ve a dir una cosa com ara que què passa si el PSC-PSOE decideix no avançar eleccions. Interessant de llegir. I m’agrada la frase final: "La situació actual és, per als socialistes, un desastre; per què, doncs, no intentar fer la viu-viu?", que m’ha fet gràcia perquè em recorda el bloc.
– El traspàs de poders exemplar d’Esquerra. No deu ser gens fàcil, suposo que en moments així has de pensar en el ciutadà, aquell pel qual han treballat tant de temps. També fer-ho davant les càmeres no ha de ser gens còmode, però.
– Esquerra ja no governa i ja es nota. Al Palau Robert, que depèn de Turisme (Castells) oneja la bandera espanyola. Sort que ja no és Gràcia.
maig 15th, 2006 at 10:09 pm
ostres, tan ràpid han canviat la senyera per la rojigualda? collons, pq després ens acusin de fer guerra de banderes, caguntot 😛
maig 16th, 2006 at 12:16 am
Ostres, Alex, que el territori gracienc històric va fins la Pedrera! un respecte! 😉
maig 16th, 2006 at 12:23 am
I fins a Francesc Macià, però prefereixo prendre-m’ho com que ja no és Gràcia, sinò encara m’emprenya més
maig 16th, 2006 at 10:27 am
Àlex, governar no és posar o treure banderes espanyoles. Governar també implica no liar-la sia sí i dia també, i tampoc un dia dir que no se’m passaria pel cap votar no, al dia següent apostar perl “vot nul polític” i al tercer dia, ressucitat, dir que votar No és la postura més coherent.
Comencem per fer autocrítica: ERC ha demostrat no tenir “muscle” per ser un partit de govern, Maragall ha demostrat ésser un pèssim President de la Generalitat i Iniciativa ha confirmat que és un satèl·lit del PSC i que en les “grans polítiques” no té veu pròpia.
El tripartit ha estat una llufa. Admetem-ho.
maig 16th, 2006 at 11:00 am
Maurici, això de les banderes era l’anècdota, sé que no és això governar. Però fot.
El meu parer és que el tripartit va nèixer coix i que els fets no ens han acompanyat, començant per una oposició massa dura i una mitjans que han magnificat qualsevol fet: perpinyà, madrid 2012, corona, etc. Com pots comprendre l’autocrítica, al menys personalment a nivell intern, existeix.
Crec que no hi ha cultura de coalició per part de ningú, l’oasi era un miratge que no servia per canviar les coses i quan s’han volgut canviar s’ha sacsejat tot. El posicionament del partit quant a l’estatut potser ha arribat tard, però recordo també el que ciu va trigar en posicionar-se pel que fa a la constitució europea i no va passar res. La pressió de tothom ha estat molt alta i al final la tria ha estat dura: coherència o govern. Hi ha estat coherència. No sé què passarà i no és feina meva fer políticaficció però entenc que les coses tots voldríem que haguessin anat diferent.
Les lliçons a aprendre de tot plegat són difícils, crec que Esquerra, com a partit que vol canviar les coses sempre ho tindrà més complicat, faci el que faci. El que em nego és que l’únic que hagi de fer autocrítica sigui Esquerra, dóna’m tres mitjans de comunicació potents i ja veuries com les coses es veuen diferent.
Sincerament encara no entenc perquè es fa fora Esquerra del govern. Això se’n diu manipular la campanya, no era un projecte del Parlament? també se’ns farà fora del Parlament? suposo que hi havia ganes des de feia temps i això ha estat l’excusa.
Ahir a l’Àgora va ser un pimpampum, allò de fer llenya de l’arbre caigut (no hi ha algú del PP català més raonable, tipus francesc vendrell, hem de portar sempre en Villa? quin personatge!).
Bé, hi continuaré pensant, espero que m’ajudeu, merci per les aportacions, et fa sentir que no és un monòleg.
maig 16th, 2006 at 11:02 am
Uix, acabo de veure una falta, perdoneu, on diu Hi ha estat coherència, evidentment ha de dir I ha estat coherència.
maig 16th, 2006 at 12:51 pm
La pressió de tothom ha estat molt alta i al final la tria ha estat dura: coherència o govern.
Bé, a la meva manera de veure ha estat: “millor sense govern que sense partit”. Parlar de coherència quan Esquerra ha anat donant tombs amb el tema (NO al Congrès, Abstenció al Senat, Nul Polític, primera opció, NO la segona) és potser parlar massa alegrement.
Crec que Esquerra s’ha ficat ella mateixa en un atzucac després del pacte Mas-Zapatero i l’atac de banyes consegüent.
No sé, jo, com suposo que molts catalans, estic profundament decebut amb tota la classe política. Aquí l’únic coherent és el “Partit del Cannabis”. Aquests fumen, el altres fan/feu flipar!
Ah! l’Àgora el vaig haver de treure, no puc amb el Villa. I el López Bofill és d’una candidesa que també desespera…
maig 16th, 2006 at 1:22 pm
Maurici, que puc dir a part que estic completament d’acord amb tu… per desgràcia nostre.
maig 18th, 2006 at 8:33 pm
Crec que no es pot ser més coherent:
1. Defensar fins al final del tràmit parlamentari l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya (que tenia el suport del 90% dels nostres representants).
2. Proposar per al referèndum un rebuig a l’estatut “del ribot” mitjançant un vot nul polític i, un cop escoltades les bases, en un acte inusual de democràcia i participació en cap altra força política, fer una aposta decidida per votar NO.
3. Fer una abstenció en el debat final al Senat, per tal de no allargar més l’agonia del procés i poder donar finalment la veu al poble de Catalunya (que és qui finalment haurà de pronunciar-s’hi).
4. Voler continuar al Govern, Sí, per tal de poder fent la bona feina que Esquerra feia per a la gent d’aquest païs (no només posar o treure banderes espanyoles, que també):
les lleis i el pla d’equipaments comercials, l’Agència Catalana de Consum, les plataformes per a la internacionalització de l’economia catalana; l’estímul a la recerca (Parc de Recerca Biomèdica) i a l’extensió de la xarxa telemàtica a tot el territori; l’augment impressionant dels recursos als ajuntaments i el Llibre Blanc de la Funció Pública; el Pacte Nacional per a l’Educació, la construcció de 30.000 noves places d’Escola Bressol, la construcció de nous centres escolars, la convocatòria de milers de places de professors; la llei d’atenció a la infància i la adolescència i el projecte de llei de Serveis Socials; la política de joventut, d’equipaments esportius, respecte a les seleccions catalanes, de política lingüística; la llei de la Oficina Antifrau de Catalunya què la “psoevergència” no deixarà néixer, desgraciadament; etc..
No, no hi ha atac de banyes, hi ha coherència en defensar que aquest estatut que ens proposen no resol cap dels 4 punts principals que havia de resoldre:
-Reconeixement nacional.
-Blindatge de competències.
-Infraestructures (Ports i Aeroports).
-Finançament.
Siguem TOTS coherents i per Dignitat VOTEM NO!!!
Perdoneu pel “rotllo”.
maig 18th, 2006 at 10:33 pm
Hola Toni,
no sé qui ets, però em penso que no ho hagués dit millor.
Gràcies
maig 19th, 2006 at 9:53 am
Hola Toni i a la resta!
Voldria fer una reflexió sobre el punt nº 1 del teu comantari.
L’Estatut aprovat pel parlament de Catalunya, que tenia el soport del 90% dels nostres representants.
Llavors tots els que a hores d’ara no l’han defensat i accepten l’Estatut de la Moncloa, que no es l’aprovat per el parlament catalá, NO SON ELS NOSTRES REPRESENTANTS.
Reflexionem!
maig 22nd, 2006 at 11:21 am
Bé, Jack, jo no m’atreviria a dir tant. El que és evident és que a l’hora de negociar no s’ha sabut fer, en tant que ha quedat allunyat del que es demanava aquí.
El dubte que et queda doncs és si s’hagués aconseguit més. Una negociació d’aquest tipus sempre és una cursa de resistència, per tant, cal saber jugar les cartes i en algun moment, amenaçar de tirar les cartes. Crec que quan estava tot bloquejat i era el moment de fer-ho, algú ja es va donar per vençut, més pendent del seu futur com a partit que com a país. Això s’ha vist clarament amb com de malament s’han tancat els temes no inclosos (aeroports, per exemple). Es podria enregistrar i ensenyar a futurs negociadors com allò que no s’ha de fer.
maig 23rd, 2006 at 10:24 am
Hola Alex,
tens una gran part de raó, no s’ha sabut negociar. Possiblement la meva primera reflexió “No son els nostres representants”, queda diluida amb el teu planteig de com s’han fet les coses.
Aixó dons hem porta a fer un altre reflexió.
SI AQUETS SON ELS NOSTRES REPRESENTANTS. VAJA MERDA!
Arriben a un acord al Parlament i després s’enfoten d’ells mateixos, i el mes greu, de la societat que hi ha dipositat la seva confiança en ells.
Com deien els grecs, ¡Cada poble te el gobern que es mereix!
maig 23rd, 2006 at 10:25 am
Perdó, govern va amb V.
Disculpes.
maig 30th, 2006 at 4:51 am
Jack, com diries tu, anem a pams.
Properament faré una reflexió sobre un tema que hi està relacionat, el poder dels mitjans o els mitjans de poder. Crec que explica que la frase que cada poble té el govern que es mereix no es ben bé així