Montenegro Independent!! Delírium tremens?
Vaja, ja en som un de més a la família europea, no sé si això farà més llarg el concurs d’Eurovisió (sé que Andorra va participar però no he sentit enlloc com va quedar, per sobre d’Espanya? Quant al resultat dels espanyols, potser als diaris espanyols podrien posar Europa 292, Espanya 18, no?).
Aquest nou país és Crna Gora (“mont negre”, com diu Viquipèdia), però no em feu dir què és mont i què vol dir negre. La seva capital és Podgorica, i té uns 670.000 habitants.
Vaja, un referèndum on es posen dues condicions: un 55% de suport i més d’un 50% de participació. On queda el concepte de la democràcia, és més democràtic un resultat del 55% que d’un 51%? Sembla que sí. Montenegro ha superat les dues condicions, pels pèls, però ja està bé.
Veig que en Solana ha corregut a dir que comparar això amb Catalunya i el País Basc és tenir delírium tremens: Doncs vinga, ja m’hi poden apuntar perquè ho penso comparar. Diu que dubta que mai es celebri un referèndum d’aquest tipus. Estic segur que si depèn d’ell no serà així. Però depèn d’ell, depenia de Sèrbia que es fes el referèndum?
Catalunya, amb 10 vegades més habitants, tindrà la mateixa comprensió per part de la Unió Europea, o és que només els interessa debilitar Sèrbia? Hi ha alguna altra raó per no fer-ho? Allà hi ha hagut un conflicte bèl·lic en els darrers anys, l’Estat Espanyol es va passar mig segle passat en guerra o en dictadura.
De vegades crec que una cosa és ser independentista i l’altra és votar sí en un referèndum d’independència. Crec que hi ha gent que sense ser indepe, per exemple, en el moment en què li preguntessin, diria: Per què NO? I és que al final un es troba defensant motius per ser independent, quan el que no hi ha són motius per no ser-ho, no sé si m’explico. Jo sempre, quan algú em pregunta perquè sóc independentista, acabo tornant-ho i dient, per què NO? Potser són els altres els qui m’haurien de convèncer, no?
Potser han obert una porta que no volien obrir, potser que hi posem una falqueta perquè no es tanqui, no? O és que fa 15 anys Montenegro volia ser independent? Ara ho són, doncs estiguem a l’aguait, si us plau.
maig 22nd, 2006 at 8:27 pm
Andorra no va passar la semifinal, per variar, i Espanya va quedar quarta pel final, força trist. Només els va votar Romania (crec que sis punts) i Andorra, que van donar els dotze punts (el màxim).
Pel que fa a Montenegro, tot i que estic d’acord amb el que dius, l’excusa de Solana i d’altres és que Montenegro era un estat independent fins el 1918, que es va “fusionar” amb Serbia, que es va convertir en una “asociació d’estats”, i entremig en estats de la Federació Iugoeslava, i que d’alguna manera, tot i no tenir representació pròpia, l’estructura interna del pais havia estat sempre, d’alguna manera, federal.
maig 22nd, 2006 at 9:29 pm
Crazy,
sempre hi ha una excusa. Quan és Palestina o territoris fora d’Europa, que són colònies i els empara l’ONU. Quan és als Balcans, la guerra i la seva història.
I així van tirant, quan sigui el moment d’Irlanda, què diran? no és el mateix, perquè allà hi ha un conflicte religiós?
I el Quebec? bé, deu ser per qüestions d’idioma.
El que sí és cert és que primer ho hem de tenir clar la majoria de nosaltres, llavors ja poden dir missa.
El que m’ha agradat ha estat com els mateixos montenegrins tenen clar que no és per economia, que pitjor no poden anar. Tenen una il·lusió de futur, un somni que volen emprendre i això és molt bo per tirar endavant el país.
Aquí vam tenir el 30 de setembre, i allò era il·lusionant, ara vindran els de sempre, d’aquí i d’allà, abaratint els somnis i diran que és culpa nostra per somiar.
maig 23rd, 2006 at 7:02 am
S’els hi han posat els pels de punta, a tota la colla espanyolista, dels comentaris que poguim haver , i ja ni tant sols permetent la comparança, que revisin els llibres d’historia, i el qui es qui a Europa, ara i fa 300 anys i es portaran una sorpresa. Que no s’atabalin i per molt que segueixin mentin tal com ja vaig expliar al meu bloc acabara pasant, poc a poc pero el dret de un poble a decidir el seu futur acaba arribant. I el primer pas es dir NO a les engrunes dels botiflers i regionalistes que ens volen tenir collats per seguir maltractant-nos com a poble.
maig 23rd, 2006 at 8:34 am
I no tindrà alguna cosa a veure en que s’hagin pogut independitzar, (després de mil i una calamitats, entre les quals una guerra anexats a Sèrbia, vaja tela també), el fet que tansols són 670.000 persones, i no 7 milions?? i que no són el “motor” de Sèrbia com ho sóm nosaltres d’Espanya?? Està clar que és un referent polític a tenir en compte, però no estem parlan de dos casos força poc comparables? Pregunto…
maig 23rd, 2006 at 11:23 am
Buscar escusas que te legitimen a la hora de solicitar un referendum de autodeterminacion es un atraso. No hay escusas, la autodeterminacion es un derecho del ser humano.
El ser humano es un ser libre, y como tal tiene derecho a decidir en cada momento lo que quiere, tenga motivos historicos para ello o no los tenga.
Una persona, y un pueblo, es libre de poder decidir en compañia de quien quiere caminar. Mierda para los que buscan “historias” para ligitimar un referendum de autodeterminacion. La autodeterminacion se legitima por el simple motivo de que los votantes son seres humanos.
El estudio de la historia es como hacer bolillos o como meter barcos dentro de botellas, a quien le guste invertir su tiempo en esa actividad que lo haga pero que no crea que los resultados de su inversion de tiempo le legitiman a nada. Lo unico que legitima es el presente, el pasado pasado esta y el futuro esta por llegar.
maig 23rd, 2006 at 6:42 pm
No es tracta de fer comparacions entre Catalunya i Montenegro ni amb cap altre nació del món.
No es tracte de buscar excuses per legitimar el dret d’autodeterminació.
L’important del referèndum de Montenegro és que nega la versió oficial segons la qual el mapa d’Europa ja està acabat i és totalment inamovible.
Això ens demostra allò que AVUI ÉS POSSIBLE: Crear un nou Estat dins la Unió Europea per la via democràtica amb el suport d’un poble.
Catalunya ja està en aquest camí.
ARA TOCA VOTAR NO a l’Estatutet
i continuar treballant per construir la base social que ens ha de portar, més aviat del que alguns es pensen i voldrien, a la INDEPENDÈNCIA.
maig 24th, 2006 at 11:34 am
Toni crec que t’equivoques en una apreciació. El referendum de Montenegro no serveix d’una puta merda.
El canvis son SEMPRE posibles, nomes es necesari que la gent que els pot permetre vulgui fer-ho. Aixi ha estat desde que l’home es home… qualsevol altre consideracio es “allunar-se de allò que es funamental”: LA LLIBERTAT DE LES PERSONES per decidir el seu futur.
Ahir vaig decidir que votare nul a l’estatut. No em sembla serios res del que s’ha fet. Un NO es acceptar que el sistema ha estat correcte pero que el resultat no t’agrada. Jo crec que el sistema ha estat incorrecte. No s’ha de fonamentar un estatut en la historia i els drets historics, un estatut s’ha de fonamentar en la llibertad de les persones per autogestionar-se i autodirigir-se… quan mes a prop del ciutada estigui el poder mes democratica es la vida (tot i que em reconeixo un antidemocrata declarat… quina tontaria aixo de la democracia). Visca la independencia, mort a la historia!!
maig 27th, 2006 at 2:06 pm
Ei, Papa Oso,
evidentment crec que pots votar allò que creguis convenient, igual que jo penso votar un NO com una casa de pagès.
Crec que no esteu tan lluny del que creu en Toni, però des de punts de vista diferents.
El que dius de la història crec que t’equivoques. S’invoca la història com a estratègia per a justificar la recuperació de certs drets i el blindatge dels altres. Sóc dels que crec que no cal ser nació històrica per reivindicar les coses. Ho decideixes perquè ARA es vol i punt. Ai las, però de vegades els espanyols necessiten més arguments dels necessaris i per això s’invocava la història, perquè les seves lleis són restrictives.
D’altra banda, evidentment sóc demòcrata, certament, i a més a més crec que s’ha d’aproximar el poder… i la informació. Sense ella i formació tot és més dirigible. Estem d’acord, no?
maig 29th, 2006 at 11:15 am
Invocar la historia com a estrategia es justament aixo.. una estrategia, no es res mes que aixo. El dret d’autodeterminar-se es un dret fonamental del esser huma,… a mi que es facin servir “estrategies” que el que aconsegueixen es “amagar” el principal punt d’aquesta demanda em posa de mala llet.
Es molt clar que als politics no el interesa massa fonamentar discursos bastant-se en drets fonamentals (si aixi fos, la gent tindria en ment aquests drets i moltes de les coses que ens fan, els politics, no serien acceptades pels ciutadans – la prohibicio de les droges, l’eutanasia, les fronteres, els drets de proteccio intelectual…).
Personalment crec que la informacio no ajuda a res positiu, de fet es tan dificil donar informacio “certa” que crec mes prudent no donar-ne. Millor la manca de informacio que la “informacio falsa”.
juny 3rd, 2006 at 2:29 pm
D’acord amb que la informació ha de ser certa, no pas infoxicació, però crec que provar de donar la màxima i els instruments per saber-la filtrar és bàsica, tot i que sempre tots la filtrem segons la nostra subjectivitat, allò del fragment del cristall amb el qual es mira.