Monòlegs políticofestius

Sí, em quedava un article pendent sobre Euskal Herria: la Mobilitat

 

Per què ara? Doncs perquè fa una setmana que s’ha iniciat la primera fase de l’illa C2 (entre torrent de l’olla, travessera de Gràcia, Torrent de les Flors i Providència).

 

 

 

 

Tots sabem que els primers dies seran liats, que s’enrecordaran de les mares del regidor i els consellers d’urbanisme i mobilitat, etc.

 

 

Però el resultat pagarà la pena. Haig de reconèixer que em feia certa vergonya fer aquesta notícia, però vist que no sóc l’únic que penja fotos dels seus viatges (carles, guillem) avui doncs us parlaré d’una part del meu viatge a terres basques: ja no és turisme polític, és turisme de mobilitat, digueu-me freakie, però mira.

 

Ordizia

Capital del Gohierri, famosa pels formatges Ideazábal. Sempre em fa pensar, cosa que em sap greu, en la pel·lícula Yoyes, on és assassinada en aquest poble encantador. Té un mercat en una plaça alta porticada que em recorda Figueres per la seva alçada.

Doncs bé en aquestes dues fotos podeu veure que el casc antic també té unes pilones.

És curiós perquè vam deduir que utilitzaven un sistema similar al dels peatges del servicaixa, doncs quan s’acostava un cotxe que volia entrar, baixaven les pilones sense apretar res, no crec que fos un comandament, doncs seria molt car.

 

El resultat era un casc antic viu, però no us equivoqueu: ple de botigues, era el centre comercial, de manera que podien conviure veïns amb comerciants i era un lloc molt tranquil. De mida era similar al de l’illa C2.

 

Hondarribia

A la comarca del Baix Bidasoa, em penso. A banda de tenir un passeig marítim llarguíssim, també disposa d’un casc antic, foto “al canto”. Perdoneu la ganyota, aquí funciona amb targeta.

 

Bilbo

A mi personalment em va agradar més la vella. la nova, amb el seu Guggenheim (millor mirar-lo de lluny) i les seves estacions de metro de Foster tan estranyes no em van acabar de fer el pes. En canvi, el casc antic era per passejar-s’hi, i Déu n’hi do com estava a petar de bilbaïns i bilbaïnes.

Aquí el sistema era diferent, moltes senyals. Si us fixeu, hi havia un pas de Setmana Santa (si és diu així) allà aparcat, suposo que la grua no el trauria d’allà!

 

Donosti

Finalment, la gran, la típica, la senyorial. No només al casc antic (foto 1, a l’alçada del Boulevard) hi havia mesures de mobilitat, sinó que també per la zona del voltant que sembla més eixamplosa (ja enteneu què vull dir).

En un dels llocs tancats amb pilones, hi havia un senyal (foto 2, tocant a la ria i al mar) on hi havia una càmara on la gent trucava per poder accedir als aparcaments.

Per cert, agrair la paciència dels meus companys, sobretot la Sandra, a l'hora de fer fotos a llocs on ningú no se'n feia.

A Gràcia hem procurat fer un terme mig, tenint en compte la concentració de tallers que hi ha en algun carrer, com ara Torrent d’en Vidalet.

Bé, espero que passat un temps que tots ens acostumem als nous recorreguts, el resultat sigui tan bo com a l'illa B1, al voltant de la Plaça de la Vila.

This entry was posted on maig 30, 2006 at 3:14 am and is filed under Quaderns de viatge. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.