Monòlegs políticofestius

Buff, quin cap de setmana més atapeït!! Començava el dissabte amb un soparet al Resolis amb la gent dels blocs de Gracianet. Hi va faltar gent a darrera hora (Txebacca, Pentagrama, Eppur si Muove, Adara, etc.), però es va demostrar que valia la pena fer el sopar. El Resolis em fa pensar en un llibre on era lloc de trobada, La catedràtica de la vall Moronta, on s’ajuntaven les meves dues referències vitals: Gràcia i l’Autònoma. Llàstima que el llibre no tingués massa ressò.

Què en destacaria, jo, del sopar? Les croquetes (l’enveja que em va donar el diumenge pensar que en Maurici ja ho tenia fet, tot i que haig de reconèixer que vaig menjar la fideuà dels Lluïsos), les discussions divertides amb en Salat, descobrir les cares amagades rere els pseudònims, el cambrer uruguaià (uix, el vam confondre per argentí), i encara estic buscant el lobby que diu en Maurici, ja ja. Vam aconseguir no parlar només de l’Estatut (estàvem de reflexió), i entre estadístiques, els millors moments i les mandres a l’hora d’escriure el bloc, el sopar va anar passant. Diferents edats, gènere, gustos, blocs, temàtiques, interessos. Però els blocs com a nexe.

Alguna de les coses més divertides foren les experiències negatives d’inexperiència: aquell moment en el qual ja fa massa estona que estàs connectat i es penja el missatge en publicar-lo i es perd, com entendre allò de l’arxiu d’imatges, etc. I una proposta: descomptar les autolectures, ja ja!! Mentre una copeta virtual ens acompanyava (a la salut de Gràcianet), en Crazy va arribar i amb ell el regal (ara entenc que es facin pocs sopars, sempre hi ha l’expectativa del regal). Un bloc!!, però real, dels de tota la vida, amb un llapis de disseni de Gràcianet(única aportació fashion a un sopar dels de Gràcia en un lloc dels de tota la vida).

I després, mentre les batalletes de la Vila i les samarretes eren relatades vaig anar a dormir relativament d’hora, que tocava fer d’apoderat.

Sí, a l’endemà fer d’apoderat. Tota una experiència. Ei, que vaig estrenar el bloc!! Vaig estar al CEIP Turó del Cargol, a la Salut. I durant el dia, totes aquelles anècdotes habituals: la mandra i l’avorriment de certes hores on ningú no ve a votar, la gent gran que fa esforços de veritat en un barri de pendents per arribar al col•legi mentre la gent jove dorm o mira les motos, els nervis dels presidents per controlar-ho tot, la tensió interna de conviure amb els apoderats del PP, el bon rollo que acaba fent-se a les meses al llarg del dia, els pares amb els nens (alguns d’ells flipant què hi fa aquella gent a la seva escola) que es miren l’urna com un misteri. I veure els mossos controlant, quin canvi!

Algun dia m’agradaria saber quantes parelles s’han creat un dia qualsevol d’eleccions (amb l) fins i tot entre interventors de diferents partits. I el millor moment: el recompte. Els nervis per quadrar-ho tot, els vots nuls i els blancs sense papereta que fan confondre, les n persones que envolten la mesa mirant com si fossin observadors internacionals, els sobres que ningú no sap com omplir. El resultat? Ja en parlarem un dia amb més calma. Paraula de conseller.

This entry was posted on juny 20, 2006 at 7:56 am and is filed under Gràcia Republicana. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.