Ja estem a casa!
Nervis en el momentde seure davant l’ordinador. Mires el teclat com no si no recordessis on erenles tecles. Com aquell amic que fa temps que no veus, no saps massa per oncomençar. I deixes que quatre idees malgirbades s’acostin a veure si torna lainspiració. Por del silenci. Por que no hi hagi ningú a l’altra banda. T’hasdesconnectat, de fet tothom ha desconnectat i no saps si podràs refer elslligams.
Per festa major, lamajoria dels blocs van emmudir. Cap dels que ens havíem mig compromès va poderseguir el ritme. Ara ja no apareix ni el bloc de Pensaments de Festa Major enles teves opcions. Tenies un comentari pendent, la festa major d’un conseller. Iencara està pendent, igual que les vacances de Normandia i Bretanya (esticesperant les fotos). I aquesta setmana de desconnexió també es mereix alguncomentari.
I recordes que lihavies de dir a en Vives que el carrer Martínez de la Rosa va aguantar la pluja deldia 15. I si ho va fer llavors aguantarà molt, perquè aquell dia fou fort. Queli diguin als de Calella.
I recordes que alfinal no es va fer una quedada entre blocaires. I recordes que alguns els vasveure totes les festes: Winston, en Greips, en Vives, en Crazy i el blocaireentre reixes, en Maurici, que el vas veure força dies, tot i que tinc laimpressió que al final el qui no em volia veure era ell, ja ja. Merci per lesvetllades a Diamant, un any molt diferent respecte tots els meus records d’altresanys però que tot i així tenia un encant especial. I vas conèixer en Jürgen ien Saoirse. I recordes que no vas veure ni la Dolors ni la Gracienka. Llàstima!
I recordes que la Tortuga continua senseenllaçar-me, hmmm!
I aquests dies hiha hagut polèmica als diaris. Ja comença l’activitat. Sobre els immigrants. Llegeixol’article 6 de l’Estatut que jo rebutjava però que ara accepto (ho suporto, millor dit, perquè és la llei més important del meu país, no perquè hi estigui a favor, però em toca acatar-lo) que diu: “ElCatalà és la llengua oficial de Catalunya. […] Totes les persones tenen eldret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenenel dret i el deure de conèixer-les…”. Com diuen en espanyol, Punto pelota.Per mi, final de la discussió estèril que algú vol rendibilitzar electoralment.I no és just pels immigrants que ara es vegin al mig d’una discussió així. Massad’hora per ells, penso.
I llegia que hihavia polèmica als blocs per la presència de polítics a la Festa Major. Voldria donar-liuna altra volta al tema per oferir un altre punt de vista. Imagineu que ets unmilitant que treballes tot l’any de manera voluntària en favor d’un projectepolític que consideres vàlid pel país.
I ve la Festa Major de la Vila. La teva. L’esdevenimentde l’any. I llavors venen els líders del teu partit, en Carod i en Puigcercós.I els saludes i ells estan aquí, com una forma de donar suport a la nostrafeina. I saluden el regidor, d’Esquerra (per cert, em va agradar el seu discurs eldia del lliurament de premis i també el dia de la inauguració simbòlica de la Plaça de les Dones del 36),i els consellers del Districte. I recolzen allà on governem i els seusdirigents. I els militants es fan fotos i parlen amb ells. I els mostrem elscarrers guarnits. I caminen i caminen pels carrers que estem arranjant. I elsparlem del Pla de Mobilitat. I s’interessen per les infraestructures que tiremendavant. I ens donen suport i ànims. No sóc mitòman, però veure que els teusdirigents s’interessen per la teva tasca és sempre gratificant per la feina quefas durant l’any. I sempre és interessant l’aplaudímetre el dia del lliurament,on en Ricard i en Carod foren els més aplaudits. Què voleu? això fa il·lusió.
D’acord que hi hahagut una allau de presència, any de moltes eleccions. Però també he trobat afaltar-ne alguns: on era en Montilla?, i d’altres m’han sobrat, ja sabeu quivull dir, tot i que entenc que vinguessin. I ha estat una Festa Major amb lasenyera onejant. I una estelada al Campanar. Es pot demanar més?
Apa, mira, alfinal, resultarà que tenia ganes d’escriure i tot. Ja estem a casa, doncs!!
agost 27th, 2006 at 7:07 pm
Jo encara estic amb la por al teclat, suposo que poc a poc, a la que anem recuperant els hàbits blocaires pre-festa tot anirà tendint a la normalitat.
Això sí, el que queda clar és que ens devem un sopar 😉 A veure quan torna la gracienka (jo tampoc la vaig veure al final, no sé si de veritat va baixar ;-)) en fem un de “vuelta al cole”.
Apa, que he escrit sis línies i ja estic esgotat… 🙂
agost 27th, 2006 at 7:21 pm
Je, je, ben trobat!
Senyors, no us ho va dir perquè és així de modest, però en maurici durant la Festa Major en Maurici va ser regidor. De so, és cert, però va ser un bon regidor, el vaig veure fent tàndem amb el de Gràcia, en Ricard. Si mai heu de fer un tancat a casa vostra, és la persona ideal. Per cert, els ritmes prefesta ja et dic jo que no el recuperaré, però algun punt intermig trobarem.
M’apunto a això del sopar!!
agost 27th, 2006 at 7:23 pm
Per cert, Maurici, suposo que el teu ego compositor continua per Plutó, no? (sigui o no planeta)
agost 27th, 2006 at 9:21 pm
Si voleu veure el Maurici engabiat …
I al Alex: Estic content, si hem aguantat el aguait del 15 anem be.
agost 27th, 2006 at 9:22 pm
Concretant més, Àlex, vaig ser regidor de so, d’escenari, d’espai, i de mojitos per a “l’autoridad competente” 🙂
La Dolors M. va ser la primera en veure-ho clar 🙂
osti, i del meu ego com a compositor ja ni me’n recordava… em sembla que me’l vaig deixar a la plaça…
agost 27th, 2006 at 9:32 pm
Ostres, què passa? què us poseu d’acord o què?
Tens raó, Vives, és que costava tant de carregar la teva pàgina amb les fotos. no havia esperat a veure-la. No és Guantánamo, és la Plaça del Diamant.
Maurici, tens raó, no volia dir-ho tot, que vindrà en otch i et dirà que tens massa càrrecs, je je
agost 27th, 2006 at 10:43 pm
Jo encara no m’he recuperat
Entre totes les activitats castelleres i fer també de “regidor” de la plaça de la Vila, he acabat mig mort.
El dimarts vaig tornar a Molló a treballar, més que treballar porto una setmana arrosegant-me. (Quan pujava amb el cotxe, vaig haver de demanar que el colega que pujava em fes de xofer, perquè m’adormia.)
agost 27th, 2006 at 11:13 pm
Ei, Winston, ben trobat també,
la veritat és que molts dies ja et vaig veure que anaves de bòlit amb el cotxe amunt i avall. El resultat, però, va ser molt bo, felicitats pel guarnit i la progamació… i el 4 de vuit, evidentment!!
agost 28th, 2006 at 2:21 pm
I tan que vaig fer viatge amb el vitara…
I amb el senyor regidor i el sr conceller treient i posant pilones 🙂
agost 28th, 2006 at 4:50 pm
Bé, és el que té estar al servei del ciutadà, 🙂
No et queixaràs, oi?
agost 29th, 2006 at 1:15 am
Si, estem a casa tots. La meva casa és a uns 1.800 kms al nord, però cada vegada quan surto de Gràcia desprès d’una setmana de Festa Major penso que deixo la casa meva per a viure un altre any a l’estranger. Si, Àlex, ens hem trobat i ara conec el conseller que passa gran part de les seves vacances a casa, conectat a la red i explicant el pla de mobilitat a quatre blogs alhora. Va ser una reunió molt curta, com tampoc vaig trobar molt temps per parlar amb gent del Grup 1850 sobre algunes idees guiris que tenia. En canvi, una tarda vaig conversar mitja hora amb algún veí del carrer Fraternitat, i una altre tarda vaig enamorar-me de una noia columbiana (bé, també va ser un amor molt curt de només dues hores, fins que van arribar dues amigues seves – però les papallones dins del meu ventre ja estàven volant!). Com has escrit a un altre lloc, per Festa Major fas un pla amb els actes que vols veure, els concerts que vols sentir – i al final et perds la meitat i t’has d’afanyar per cumplir l’altre meitat, els actes imprescindibles. I el mateix passa amb les cites: Si et cites amb algú a tal i tal hora a tal i tal carrer, hi ha 90 % probabilitat que a la cita faltes tu o ell/ella (o hi som tots, però a les entrades enverses del carrer, i així tampoc ens veiem). També moltes vegades trobes amb algú important i et queda poc més temps que per a dir “Hola, qué tal?”, perqué ets tard per arribar a l’actuació o el torn de barra. Per recompensa, pot passar que topes amb alguna persona desconeguda i acabes xerrant, passejant etc. junts amb ella per hores. Aquest misteri també és part del encant de qué és la Festa Major: Alguns plans, algunes esperançes fracassen, i altres coses/persones que no et deien res guanyen importància i al final queden dins de la teva memòria com moments culminants de la festa.
agost 29th, 2006 at 9:46 am
Jürgen, crec que has fet una gran definició del que és la Festa Major, de veritat, allà on la gent és feliç. De vegades, crec que ni els veïns ni els organitzadors, ni tècnics ni els polítics som conscients dels records que any rera any la gent acumula.
Els veïns i la federació organitzen una setmana de felicitat i això és molt difícil, però veus la gent que s’ho passa bé i això crec que compensa amb escreix tot l’esforç que fan.
I al final tot pren sentit.