Monòlegs políticofestius

Dilluns 14. Pregó.

Nervis de panxa el dilluns, tot esperant el pregó d'en Francesc Vilaplana. I la plaça de la Vila plena com no l'havia vist mai. I el pregoner que s'ho mereixia, i la Festa Major es mereixia enguany un pregoner com en Vilaplana, sense desmerèixer els altres.

Com ja haureu vist, un balcó ple de gent, encara he trobat un raconet. Moltes cares conegudes entre el públic, també.

I al vespre, primera passejada completa per tots els carrers. Molt interessant veure com guarneixen, tot i que tens la sensació que envaixes la seva intimitat, com aquella núvia que encara no et vol mostrar el seu vestit (bé, pel que surt a les pel·lícules, tampoc m'he casat mai). M'ha impactat molt les naus espacials fetes amb mòbils de Fraternitat, l'estany i el llop de progrés, els engranatges de Tordera, els móns de Joan Blanques, el bibliotecari de Berga, les làmpares de Providència, les cuques de Bruniquer, buff, les peces del Tetris de Llibertat, etc.

Dimarts 15. Primer dia.

I el primer dia ha estat llarg i intens. A les 10 a la Plaça de la Vila on hem fet el tradicional seguici d'autoritats. Per fi tinc l'agulla de conseller i això em fa molta il·lusió i serà un tresor i record personal.

Després hem vist el Ball de Déu, balls de gegants, nans, els bastoners i el primer pilar de quatre amb casc (de l'anxeneta) dels Castellers. Tot seguit hem anat a fer el dinar de Festa Major del Grup Municipal (excel·lent) i hem anat a veure una estona les havaneres del Casal de Siracusa. Cada cop m'agraden més les havaneres.

Cap a les 19 inici del cercavila. Encara lluïa el sol, més o menys. Però a l'arribada a la Plaça de la Vila ja ha començat tot. Amb els gegants ja ha començat a ploure, els castellers no han fet castells i vinga ploure. Després hem sopat a l'escola Jujol amb les colles de cultura popular i aquí ja ha començat la mitja hora infernal de pluja (i no ho dic pels diables). Buff, i el dia 15 no era la mare de Déu? algú ha recordat que enguany també va ploure pels foguerons.

Cap a les 23:00 hem començat a rebre notícies dels carrers. La majoria suspenien els concerts, per por de problemes de so i perillositat amb el corrent.

I ha deixat de ploure. I he anat a donar un volt. Al Sol encara hi havia gent, l'únic lloc tapat on es feia música. La resta de llocs hi havia un petit fil musical i podies veure petites destrosses. A Providència algunes palmeres pel terra. A Joan Blanques la part de dalt una mica malmesa. Mozart i Fraternitat he sentit que també tenien problemes amb parts del guarnit.

En resum, un dia llarg i … mullat.

I demà, ofrena a Sant Roc i homenatge als carrers. Va per ells!!

Dimecres 16. Segon dia.

Després de la nit anterior, tranquil·la però accidentada, a les 11:00 (una hora més tard del costum), pilar i ofrena floral a Sant Roc (C/llibertat – fraternitat). Una bona oportunitat de trobar la gent dels carrers i preguntar-los pels desperfectes de la pluja. Un bon esmorzar amb coca i moscatell i anem cap a l’Ajuntament a fer l’homenatge als carrers guarnits, amb els presents que la federació, el districte i la conselleria ofereixen. La Festa va bé, tot i la pluja.

Anem a dinar al bar d’en Lluís, a Puigmartí, i agafem forces per les passejades. Avui ve l’alcalde de Barcelona. I el conseller Castells. I en Ferran Bello. I en Josep Maria Sala. Uff, molta gent del PSC-PSOE, vaja. Anem amb ells acompanyant també en Ricard.

Al vespre, sopar de l’Independent. Abans he comprat embotit a la Fira de la Plaça Revolució de productes en català. Eren de la Pinya, a la Garrotxa. Bons, bons. La lectura de poesies em fa oblidar que no estic veient l’Aute, un dels que ha caigut de la llista. Després primera nit formal de ronda. Molta gent pels carrers, però cap problema. Això va bé!!

Dijous 17. Tercer dia.

Al matí no hi ha res, aprofitem per descansar una mica, el dia abans havíem anat a dormir a quarts de quatre.

A les 17:00 arriben en Carod i en Puigcercós a Gràcia. Rebuda i primera passejada. Fa tant vent que tomba part del guarnit del carrer Berga quan hi passem. Anem a la plaça de la Vila a veure el lliurament de premis. Com sempre nervis i descontents. Els Castellers més contents que mai, la gent de Progrés decebuda. No m’agrada opinar sobre el resultat dels primers premis, però crec que potser Progrés es mereixia alguna cosa més. Me n’alegro per en Sergi i la Susanna i Verdi del Mig, estaran contents, segur.

Després dels premis acompanyats d’estones de pluja, passejada per Gràcia amb en Puigcercós, l’Oriol Amorós, l’Anna Simó, en Rafel Niubò i la gent de Gràcia (Grup Municipal, Xavi, Esteve, Jordi V., Joan F., etc.). Una passejada diferent. Certament no és el mateix anar amb l’alcalde que amb el secretari general del teu partit. Estàs més pendent de tot: la ruta, les persones per veure, etc., sort que en Torres té la mà trencada i ens acompanya.

Al vespre, mentre la gent del partit sopen a la Plaça de la Vila amb les colles de cultura popular, jo me’n vaig a fer un sopar de carmanyola a la Plaça del Diamant. Enguany és el primer any que fan festa i es mereixen que estiguem amb ells. Hi som en Miquel, en Farriol, en Vinyals i jo. I en Maurici, que ja és part de la Plaça! Després venen en Ricard i la Dolors. Sona freejazz, un grup molt peculiar. Està bé això de sopar en un lloc tranquil amb bona temperatura.

Ja de nit, una volteta per les places, tot tranquil, gent passant-s’ho bé, és festa major. Cerveseta al Sol, hem tingut sort de trobar taula. Traiem el cap per diversos carrers. Tampoc he vist els Aramateix. Un altre any serà.

Divendres 18. Quart dia.

Ja és divendres. El dubte de molta gent és si avui, amb més gent, anirà tot bé. Una mica de tensió, però molta confiança. La dinàmica és bona i això marca tendències, també. Només els titulars del Periódico et posen de mala llet. Què injust! Els carrers treballen, fan programacions i la gent s’ho passa bé, i en portada només surt una foto d’un minut a la Plaça del Sol. Aixx, algun dia parlarem de si la premsa és el quart poder, o ha pujat ja algun graó.

Em creuo amb els grallers, van abans d’hora. Fem una passejadeta per alguns carrers i anem cap a la inauguració simbòlica de la Plaça de les Dones del 36. Molta gent, gent gran, però també gent jove. I un merescut homenatge. Parlament de diferents dones, en Carles Salat i en Ricard Martínez. Un acte amb molt de sentiment.

Al vespre anem a sopar amb els veïns i veïnes del Carrer Joan Blanques (de dalt, diguem-ne). Un gran fideuà de la Pilar. Buff, no estem sols, ha vingut el President de la Generalitat i l’alcalde de Barcelona. La Dolors gaudeix d’en Joan Isaac. Et sents poqueta cosa, però a la vegada és com sopar en una vitrina d’un museu. Et sents observat, la gent et mira a veure si ets algú conegut també, o un mosso d’escorta. Et ve de gust aixecar-te i cridar: “només sóc veí de Gràcia”.

De nit anem a veure diferents espectacles. Els Stompers a Joan Blanques de baix. Interessant grup de música celta. Començo a confondre ja els dies, el que és segur és que vam anar a dormir passant per les places que a poc a poc es van buidant. La premsa a l’aguait, no fos cas que es perdessin l’únic incident remarcable. Però no n’hi ha. A dormir.

Dissabte 19. Cinquè dia, ja.

Fem un dels vermutets musicals de la Plaça Rovira, ho tenen ben muntat. Dinem al Glop, què en feia de temps que no ho feia. Poc ha canviat, bé, ara té separacions de fumadors i no fumadors. Bo.

Anem a donar un volt per diferents carrers. A Vic juguen a un tipus de Trivial. La gràcia és que les preguntes són de fa anys. I les coses han canviat. Quan pregunten quants països formen part de la Unió Europea, no saps què dir. I si et pregunten pels planetes, je je?

A les 20:00 hi ha la baixada del Pilar. Merda, cau. Bé, fins l’any que ve. Traiem el cap per l’Aplec del Cargol, a la Plaça Torrente Flores. Què bons són els cargols quan en menges un o dos cops l’any. Suposo que potser me’n cansaria, no ho sé, caldrà comprovar-ho.

Després, una estona per a veure l’únic concert sencer que veuré. En Pascal Comelade amb l’Enric Cassasses i un grup de gent de Gràcia, com en Víctor Nubla. Impressionant. No els havia vist mai. Em quedo amb la força que desprèn en Cassasses (i la qualitat dels seus textos) i el músic que fa sonar mil i un instruments diferents, pocs d’ells pensats per a fer música. Molt bo.

Al vespre, ronda de places i carrers, molta gent, però tot normal. I tinc la impressió que em deixo coses però ja barrejo els dies. Ah sí, tenim un ferit intern, però res seriós.

Diumenge 20. Sisè dia.

Toca matinar. Avui hi ha castells. M’he posat la samarreta dels Castellers, avui faré pinya, ja ho he parlat amb l’Eusebi (el conseller, no el senyor Eusebi). En Carles ha tornat. Fem un cafè i comentem el ritme de les festes. Tot bé. Ja hem fet el cim. Ara tot va de baixada, la gent dels carrers ja comencen a notar el cansament.

I fan castells. I els de Gràcia fan el quatre de vuit, bé, això em diuen, des d’on sóc no es veu res. Però tothom està content, molt content. I això és bo, molt bo. Avui és el dia que viuré la festa més com un veí més.

Mentre la gent del Grup Municipal sopen al carrer Verdi del Mig (o de baix, ja), els guanyadors, vaja, jo me’n vaig al correfoc. Sí, com algú em diu, potser ja no tinc edat, ni salto esbojarradament, però m’agrada veure-ho, sentir l’olor de sofre, la màgia de l’entrada a les places, els “no passareu” ineficaços a les entrades als carrers (rollo pilones, je je), passejar pels carrers encesos, veure la cara dels estrangers que ho veuen per primera vegada, que no calculen i reculen per una espurna que els cau al braç.

I després versots i castell de focs. Els versots com sempre. I entremig l’audiovisual de la Vella, que diuen que si no ho sabem que han fet 25 anys, ja ja. I el castell, enguany el trobo molt maco. Veus tothom assegut. Sensació que la festa s’acaba però queden dues nits. Tranquilitat general. A Joan Blanques de Dalt fan els Kumbes del Mambo (m’agraden, je je). L’última versió de “Si em dius Adéu” em tomba. Diuen que enguany estaran al passeig de l’Arc de Triomf per l’11. Val la pena veure’ls, gent de bon rollo, sanota, ja ja.

Passejada cap a l’Esperança. MMMMmmmmm!!

Un dia més, un dia menys. Qui dia passa, festa major que empeny, podríem dir.

Dilluns 21. Setè i darrer dia.

Res a l’agenda. Això ja s’acaba.

Al matí en Ricard Regidor, juntament amb l’Albert Torres i en Ricard Estruch fan la roda de premsa. Èxit!!

Satisfacció, cansament i bon rollo. Fem una ronda per diferents carrers per acomiadar la festa i agrair la feina feta. Cares de cansament, d’agafar el llit, però també de satisfacció. Soparet de carmanyola (en diminutiu pel bon rollo, no per la quantitat de menjar!!) al carrer Vic. A Joan Balques de baix, balls de saló. Part del Grup Municipal balla i ho fa bé. Jo no en sé, glups.

Havaneres a Joan Blanques de Dalt, rom cremat i acabem cantant “El meu Avi” i “Els Segadors”. I ve un dels moments més emotius de la Festa Major. La traca de final de festa. Fotos, alegria, bon rollo entre veïns i veïnes i llàgrimes de tristor. Difícil de descriure si no ho vius. Gràcies pel record.

Sí, senyor, entre tots ens n’hem sortit. Hem tingut el model de festa major reixit que buscàvem. Fins l’any que ve, doncs.

PD: aquest és el comentari que no vaig tenir temps al bloc de Pensaments de Festa Major. Perdoneu que no recordés que el 25 era el darrer dia!

Per un altre dia deixarem la valoració política.

This entry was posted on agost 29, 2006 at 12:00 pm and is filed under Articles de Conseller. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.