Monòlegs políticofestius

Un cop més, la Diada. Un cop més, molta feina pendent. Uncop més, una nació a mitges i un estat com a horitzó. Un cop més hi haurà quies voldrà centrar en els atemptats del 2001 com si l’11-S fos només nordamericà.I també, un cop més, hi haurà qui parlarà més del cop d’Estat d’en Pinochet quede la derrota del seu propi país. Massa esforços dispersadors per un sol poble.Massa causes llunyanes per no pensar en el teu país. Massa despistar globalmentper oblidar localment. De vegades el cosmopolitisme et prova de diluir tant queet volen fer oblidar que tenim nació, història, llengua, cultura, passat,present i futur! Si el cosmopolitisme és el més semblant a la Torre de Babel, no m’interessa.

Aquest estiu vaigestar veient una pel·lícula, Machuca, xilena, que succeeix durant l’època delcop d’Estat. La veia amb una amiga de Xile, la Lua. I vam parlar del tema, de com es viu aXile, de com ells no han fet un pacte de silenci, que els ha fet un camí mésllarg i tens, però també sense l’oblit, que a la llarga els pot fer viure lescoses més reals.

Però Spain isdifferent també, en aquest sentit. El pacte de silenci que ha fet trigar 25anys per retirar encara estàtues d’un dictador. I encara ens ho venen com sifos un triomf de la democràcia. Crec que ho han tret més perquè era un símbolde la vergonya que va acompanyar aquell procés encara irresolt.

Però no, em nego aparlar d’Espanya, avui, dia 10, el dia abans que els catalans celebrem elnostre passat, commemorant una derrota, recordant-nos el que un dia tinguérem. Hihaurà qui ho voldrà sotmetre dins d’un dia de festa o bé un acte institucional.I punt. Hi haurà qui voldrà que el punt sigui un punt final. I n’hi ha quevolen que sigui un punt i seguit. I n’hi ha qui finalment vol tres puntssuspensius. I n’hi ha que volem que esdevingui un punt i apart. Ben apart.

Enguany tot té unclima electoral. Llegeixo l’article d’en Puigcercós al Punt. M’agrada. Centrael debat de precampanya en el país i les seves necessitats i no en els pactes. Commés es parla de pactes, més s’allunyen els ciutadans dels polítics.

Divendres es vacelebrar la Diadaa la Plaça de la Vila. I hi havia més gent que l’any passat,i molts blocaires, presents o en racons. I l’Eva Piquer va fer una intel·ligentxerrada que lligava Dones, cultura i nació… i Frankfurt!

Avui amb el diariet donaven un CD dels Segadors. Ja ho he comentat amb alguns amics i amigues iara ho dic a tothom. Quan Catalunya sigui un país normal, com deia en un altrepost, amb l’autonomia de Portugal i la interdependència d’Holanda, voldria que l’himnenacional fos El Cant de la Senyera, sempre ha estat una cançó que fora de l’esperit delluita dels Segadors, s’adiu més amb el concepte d’himne nacional. El podeu trobar aquí,en versió breu, o bé aquí (columna de l’esquerra).

En fi, continuaremlluitant per construir el país que volem.

Molt bona Diada atothom!!!

Visca Catalunya lliure!!!

This entry was posted on setembre 10, 2006 at 12:21 pm and is filed under Independència!. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.