Donant voltes de campanya: primers dies
Em perdonareu el joc de paraules, és una manera d’explicar el ritme fort que comporta una campanya electoral, siguis una patum, siguis un conseller de districte, siguis un militant o siguis un simpatitzant.
Aquí faré la meva visió dels primers dies. Encara que no ho sembli, estem en campanya electoral, encara que no ho sembli estant passant coses i això ja va de debò.
En primer lloc, a nivell nacional, només dir que algú s’ha gastat una fortuna per un tema que només ha durat dos dies. Crec que la inversió no compensa. Clar que per sentir com en Madí parla de Perpinyà com el sud de França ja no és gaire profitós. Suposo que la prova del cotó entre un nacionalista de veritat i un regionalista és aquesta: un nacionalista sent la nació i un regionalista només sent aquella zona on té possibilitats de tenir-hi poder.
En segon lloc, donar suport a títol personal al col·lectiu de periodistes que no estan d’acord amb el seguiment obligat als telenotícies. Si jo, estant a classe, em vingués algú i em digués quant de temps haig de dedicar a cada tema tampoc em faria el pes.
No he acabat d’entendre que algú comenci una campanya concreta com la dels joves d’IC-EUiA i el mateix dia ho deixi córrer. Suposo que hi ha manca de comunicació aquests dies. Ja he llegit en algun lloc que això de fer la marxa enrere i els preservatius no té massa sentit, bromes de campanya, diguem-ne.
Ja a nivell de Gràcia, la veritat és que Esquerra està fent una campanya prou acurada. Podríem fer la campanya del som com som entre els caps visibles de Gràcia. Veus en Toni, el secretari d’organització, muntant un inflable, el primer candidat de Gràcia Marc Marsal aguantant amb cordes l’inflable, un conseller d’urbanisme vigilant que un nen no prengui mal, la segona candidata, Margarita Bisart, repartint marxandatge d’Esquerra, en Carles i la Dolors donant el programa reduït, etc. En fi, gent normal, el som com som de manera natural i a la gracienca.
De moment, he pogut anar als dos actes que hem fet, al Parc de la Creueta del Coll i davant de la biblioteca jaume fuster (encara que algú no ho pensi, no sabíem que a la mateixa hora venien el PSC-PSOE, a fer un acte a dins). Són actes on en conjunt hi ha hagut dos candidats a les llistes (marc i margarita) dos regidors, en Ricard i en Xavi, els tres consellers (Dolors, Sandra i jo mateix), el president del casal, en Carles, diversos membres de l’Executiva i militants que han vingut a donar un cop de mà sempre necessari i crec que cada cop més agraït.
Què m’agrada d’una campanya? Doncs les coses naturals, també. M’agrada que et vingui la gent ja convençuda a donar suport i ànims, i a demanar-te un globus o un imant de la nevera. M’agrada que et vingui aquella persona que no t’ha votat mai, que potser no se sent independentista però que decebut de com ha anat el procés de l'estatut (allò tant de shakespeare del molt soroll per a no res, en greips sap perquè ho especifico) vol el programa, té interès de llegir per ella mateixa les propostes que fem pel país. Això és bo, és la part activa, és la part on no es confia del tot en el que diuen mitjans i enquestes i et fa llegir-ho tu mateix.
M’agrada veure cares conegudes per la teva feina al districte que et veuen en un lloc diferent al normal. En fi, demà anem al mercat de l’abaceria i el de la llibertat. Segurament afegeixi els comentaris del dia a aquest mateix post.
PD: Gràcies, greips, per solucionar-me els problemes amb el bloc!
octubre 20th, 2006 at 10:10 pm
Si Alex si, dema Sant Tornemi, i la veritat donc fe de que ja tenim valor de voler canviar el desti de la nostre Nacio, despres de pencar, apa som-hi! Pero el millor de tot son les persones que s’acosten que et dediquen un minut, un somriure, la mainada que dema poden ser….. ciutadans de Catalunya, per aixo, nomes per tot aixo, paga la pena cada esforç que hi dediquem, Merces a tothom.
octubre 20th, 2006 at 10:15 pm
Per una part estic content de veure que els dirigents de ERC son humans com jo, estava convençut que eran robots (els ulls vidriosos en son la proba), replicants, extraterrestres o qualsevol altre cosa estranya.
Per un altre constatar que amb 250 preservatius hem aconseguit mes propaganda que amb 1.000.000 de dvd. Per tant la ratio cost/efectivitat es el mes alt de les darreres 325 convocatories electorals.
Per ultim, poso a subasta 2 packs de “follat la dreta” en bon estat (estant per estrenar). Un cedit per la lali vintro i l’altre de collita propia.
Per ultim una pregunta: Tenir un bloc a Gràcianet dona punts per el carnet de bon catala?.
octubre 20th, 2006 at 11:58 pm
Carlemany, últimament ens veiem més que al nostre entorn, demà hi tornem, i tant que sí.
Vives, home, estàs fent com en piqué interrompent l’espai de cada partit, 😉 ja ja.
Ja, ja, ara et podria dir que són humans, tot i ser extraordinaris, ja ja, però en otch ja sé què em diria.
Gràcies per dir que estan per estrenar, però passo, que això de ser tant verds em fa una mica de iuiu.
I un incís del debat, en Montilla parla d’obrir el metro els dissabtes. En Portabella ho va plantejar fa tres setmanes i fonts socialistes de l’Ajuntament van dir que no era possible per qüestions de manteniment, una mica de si us plau, que diria aquell.
Demà faré un comentari del debat, que s’ho val!