Ja faig tard per a anàlisis!
Bé, alguna cosa vull explicar, alguna cosa crec que haig de dir, alguna cosa hem d’aprendre. Com sempre, cercaré més la sinceritat que no pas la correcció. No tinc massa temps per a anàlisis i l’estat d’ànim no és el millor, així que aniré per feina. A partir del possible debat podem continuar parlant.
El dia de les eleccions va ser un dia de contrastos, i avui, amb més fredor i distància, cal mirar algunes de les coses que van passar. Primer faré una anàlisi de Catalunya i després parlaré de Gràcia.
Encara no m’he mirat prou bé les dades per fer anàlisis de corriment de vots. Feina de politòlegs. Aquí teniu les dades: http://www.parlament2006resultats.cat/auto/AUFTOP_L2.htm
No ens enganyem, esperava millors resultats. Potser no fa tres setmanes, però probablement sí al llarg de la campanya. De fet, l’anterior post no era una crida doctrinal sinó que era l’estat d’ànim que tenia.
Al llarg del dia vas rebent inputs i semblaven anar en la línia de consolidació total dels escons. Després els primers resultats de TV3 ja anunciaven baixada però l’estona dels 19 va ser molt dura (Lluís Miquel, ja saps què vull dir). Anant cap al Casal des de l’Ajuntament de Gràcia vam pensar en comprar silicis al Relámpago, després no va caldre.
Mires a l’engròs. La participació ha baixat molt. I hi ha 60.000 vots en blanc. Per mi és significatiu. 60.000 persones que han fet l’”esforç” d’anar a votar per dir que no estan contents. Prenguem-ne nota, encara que els altres no ho facin. I la gent que s’ha quedat a casa.
Parlem de cada partit tot i que en general la gran sensació és que tots han perdut.
PSC-PSOE: ha baixat, de la manera que pocs s’esperaven. Com deia, no es pot jugar a perdre i guanyar. Les coses s’estan movent, les tendències són clares, hi ha mar de fons, d’aquí a 10 anys les coses no seran com ara. Ja ho veureu.
CiU: uix, gran decepció per a ells. No s’esperaven pas aquest resultat. En Mas ja es veia per sobre de 50 escons, com en la millor de les èpoques Pujol. Molts diners gastats per 2 escons. Masses DVDs per aquest final. Víctima dels seus propis errors. Van apostar massa fort per aconseguir poca cosa. I a sobre diuen de pactar en primera opció amb el PSC. Massa confiança en Zapatero. Sensació que algú des de Madrid els ha venut també.
IC-V: han pujat, però crec que menys del que creien. Felicitats per ells. Ara toca demostrar que a més de saber quedar bé també saben imposar-se al PSC. En aquest camí ens trobaran, ja ho saben.
Esquerra: sí, hem baixat en vots. I això és el que em preocupa, més enllà del manteniment d’escons. L’autocrítica que calgui. Estem en això. De fet, crec que tots els moviments que Esquerra ha fet després de les eleccions van en aquesta línia. Certament hem recuperat votants que no van votar NO a l’Estatut. Els vots perduts crec que van en tres línies: un terç els que s’han quedat a casa o han votat en blanc, un terç a Convergència i un terç a Iniciativa. Prenem nota del que cal fer.
PP/Ciutadans: a uns ja no cal dir res. De Ciutadans el que haig de dir és que part de culpa la té els darrers moviments que ha fet el PSC. Si obres la caixa dels trons, trons tindràs. No m’agrada, però evidentment hem de fer la nostra igualment.
I ara? Entesa d’esquerres. Fem feina i deixem un país millor que no l’hem trobat.
I ara? tornem a la feina, que Gràcia és prou important.
novembre 6th, 2006 at 9:15 am
a mi em sembla una opció molt correcte i fàcil d’entendre…les coses són a vegades molt més senzilles del que les fem.
A mi m’engresca una bona gestió del meu govern ja no espero ni vull salvadors de país, ni sant jordis…ara només vull bona feina i que guanyi el barça:-)
novembre 6th, 2006 at 9:17 am
Ostres, el Barça no sé com queda dins el tripartit, em penso que es demana la Champions enguany.
Fem feina, doncs, 😉
novembre 6th, 2006 at 9:49 am
Àlex, penso que heu escollit bé. I si el govern treballa bé i, com diu la dolors, feu la feina ben feta els esscons ja tornaràn.
Espero que les nostres reflexions als blocs us hagin ajudat a escollir. jajajajajaj
ânims i felicitats
novembre 6th, 2006 at 9:54 am
Merci, otch, és evident que necessito, jo a nivell personal el vostre suport, l’esperava, perquè rebo inputs de l’altre punt de vista com pots suposar.
A mi personalment sí que m’han ajudat. I evidentment vaig pensar en tu i en luisan quan ho vaig saber.
novembre 6th, 2006 at 10:08 am
Jeje si es que podem se molt incisius el luisan i jo… No et presionaré més durant uns dies jeje. En serio, crec que ho heu fet molt bé i que en aquest govern teniu molt a dir i a fer.
novembre 6th, 2006 at 10:26 am
jo el presionaria una micona…per no perdre la tradició:-P a més ja escriu el post amb to de “la que em pot caure a sobre”…:-)no trobes Otch?:-)
novembre 6th, 2006 at 11:00 am
Bé, jo no sóc gens partidari de tenir en Montilla com a President, em fa una certa horticària veure que aquest home em representarà pel món.
Però bé, el joc d’aliances és legítim i, almenys aquesta vegada, no ho heu fet amb el meu vot.
De totes formes, em sembla una mica “bèstia” que el partit que ha quedat primer en vots i representants a pràcticament totes les comarques es vegi fora del Govern. És de suposar que estaràn bastant emprenyats, i crec jo que amb raó (igual que estaria ERC si hagués quedat primer a tot arreu per després veure un pacte entre els altres partits que el foragités del Govern). Però bé, així és la política oi?
novembre 6th, 2006 at 11:01 am
Jeje dolors, una mica si però has de tenir en compte que ERC ens ha fet cas 😉 i es mereixen una treva d’un o dos dies. 😛 jeje
novembre 6th, 2006 at 11:24 am
Doncs res, Àlex, com que demanes el nostre suport, jo també te’l dono. Estic molt contenta i esperançada, malgrat que en Montilla no sigui sant de la meva devoció. A mi em molaria més un tripartit amb en Saura de presi 😉 o, si m’apureu, amb en Puigcercós! jeejejej
novembre 6th, 2006 at 11:32 am
Molt bé, de moment tenim el suport dels qui no ens han votat. Anem bé.
Greips, escolta, estic d’acord amb tu, però també crec que amb en Mas molts haguessin pensat el mateix, ells han triat primer el PSOE per tant tampoc hi havia tanta clau de país.
Convergència i Unió es presenten junts, PSC-PSOE i IC-V per separat. Torna a mirar la suma de tots ells i veuràs com les comarques canvien.
novembre 6th, 2006 at 11:42 am
Pues yo estoy muy feliz, y eso que me había comprado unas tenazas para agarrar por cierta parte a todos los militantes de ERC que encontrase mientras les preguntaba ¿Izquierda o nación? 🙂
Con greips, como siempre discrepo: CiU está donde merece, se lo han ganado a pulso, primero por chulos y segundo por caraduras. Con su actitud han demostrado que todo les importa una higa, que solo pretendían estar en el gobierno a cualquier precio. Por eso no han tenido vergüenza en apostar primero por una sociovergencia contra natura (más bien exigir que apostar, debe ser que Mas pensaba que le debían algo por cierto Estatuto) y apelar después a los sectores chirucaires de ERC hablando de una nación que, en realidad, se la trae más bien floja. Gracias a no se quien ha cundido la sensatez y el señor del flequillo es gracias a todos un cadáver político con menos futuro que Gianni Bugno en el Tour de Francia.
novembre 6th, 2006 at 12:14 pm
Luisan, no t’equivoquis no ens faràs triar nació o esquerra? volem les dues coses.
novembre 6th, 2006 at 12:30 pm
@alex,
certament CiU va parlar primer amb PSC i, per tant, no van prioritzar la qüestió nacional. Un pacte que els deixi fora és lícit, oi tant, però segueixo dient que em sembla objectivament injust. Injust pq el partit que més vots a tret i més diputats estarà fora del govern, i amb ell, un 35% dels votants. Però bé, també tenen la seva part de culpa per haver fet una campanya tan agressiva i trencant tants ponts.
i si clar,si sumes psc-icv les coses poden canviar, però és que són dos partits que no es presenten conjuntament (a diferència del 1998) ni són una federació, o sigui que això que em proposes es fer trampes 🙂
novembre 6th, 2006 at 12:33 pm
Ya se que quereis las dos, pero esta vez os ha pesado más la E que la C. Y yo me alegro. Y reitero que no es injusto que CiU se quede fuera…A ese partido le falta dignidad democrática para volver al gobierno en muchos muchos años
novembre 6th, 2006 at 12:37 pm
Greips,
els únics que sempre hem parlat de canviar la llei electoral hem estat nosaltres. Ara cal. Però no per canviar la proporcionalitat, sinó, potser, per incloure les vegueries, un altre tema encara per tocar.
No faig trampes, explicito una opinió.
novembre 6th, 2006 at 1:27 pm
I crec que no heu d’escollir, en aquest govern qui portarà l’entitan nacional endevant serà el partit que s’ho creu, és a dir ERC. Jo crec que tindrem un govern catalanista i d’esquerres, que pot ser millor? Crec que un pacte CIU-ERC hagués estat perjudicial no només per la política liberal sinó també pel catalanisme on uns voldríen pendre protagonisme als altres per demostrar ser més catalans. Ara al govern sou vosaltres qui teniu la iniciativa en aquest sentit.
novembre 6th, 2006 at 1:37 pm
Greips…totalment d’acord amb tu.
En quan a l’anàlisi de les eleccions:
Aquí hi ha un guanyador (en vots i escons), i ha guanyat tant a Gràcia com a Barcelona capital, com a la demarcació de Barcelona, com a Catalunya.
Si analitzes els resultats a nivell local (municipi per municipi) pots veure 2 tipologies de resultats: els municipis metropolitans i els de “comarques”. En els primers, el PSC-PSOE només ocupa el primer lloc del rànquing en feus molts específics, lluny de la majoria de municipis que ocupava el 2003. La tònica general és CIU seguit del PSC (que ja és dir a l’àrea metropolitana).
Si ara analitzes “comarques”, t’adonaràs que CIU sol ser qui ocupa el primer lloc i ERC/PSC la segona posició. Cal dir que ha auigmentat el nombre de municipis d’aquesta tipologia que releguen el PSC a un tercer lloc, per darrera d’esquerra.
D’això no hi ha dubte. Les coses són més senzilles, no les compliquem. CIU ha guanyat, es la força amb qui més ciutadans han confiat. Ara bé, és del tot legítim la solució del tripartit, ja que és la suma d’escons la que elegeix el President de la Generalitat de Catalunya, i aquest els seus Consellers de Govern. Però jo crec que en vistes dels resultats el “més normal” era un govern de CIU + alguna altra força (pel meu gust ERC). Ara bé, pel que sigui els dirigents d’ERC s’han entestat a desterrar a la força política que els fa competència entre l’electorat…tàctiques de futur…El que no entenc es com la direcció d’ERC farà entendre a la seva militància que han decidit fer president al sr. Montilla, quan aquest depèn de Madrid, té pèssimes qualitats de gestor, fa mal d’orelles al sentir-lo parlar català, i no té cap carisma per a representar a Catalunya a la resta del món.
Espero que la resta de les àrees de Govern (consellers) recaiguin en conselleres i consellers millor preparats que el seu president per ostentar el càrrec tant alt que ocuparan.
En fi, el que sí vull afegir i que quedi ben clar: cada dia que passa la classe política (tota) que encapçala el nostre país és més inepte i incompetent. I crec que no se’n salva ningú! D’aquí els vots en blanc i part de l’abstenció!
novembre 6th, 2006 at 1:50 pm
aquest anàlisi…exactament què ha guanyat CiU? més vots si, escons també…però no la presidència, oi? i no estic complicant res.
Lo tristíssim és la movilització de l’abstenció en forma de tres escons vergonyosos (des del meu parè, sempre amb tots els respectes)
novembre 6th, 2006 at 3:28 pm
@pep
Que si, que habeis ganado en votos y escaños y todo eso, pero no os ha servido para nada. Ahora supongo que llorareis por las esquinas como si fuerais Andrés López Obrador y tratareis de deslegitimar (como tú ya estás haciendo) el pacto de izquierdas. Quizá, en lugar de dar vueltas a si esto es feo y lo otro bonito o cuestionar la manera en que Montilla habla catalán, deberiais empezar a reflexionar sobre qué habeis hecho mal para que tres partidos que tienen cosas que ver entre si pero también muchos puntos de discrepancia -y que se tiraron los trastos a la cabeza no hace tanto- hayan vuelto a juntarse para evitar que Mas (este no perjudica al oído cuando habla catalán, pero crispa los nervios con solo mostrarse) convierta la Generalitat en su feudo particular……
Sinceramente, espero que Montilla, Carod y Saura acaben el trabajo y, tras aniquilar políticamente a vuestro líder hagan con vuestro partido lo mismo que hizo Felipe con la UCD.Sois una anomalía democrática tan transversal como Ciutadans y, por eso, no os mereceis otra cosa.
novembre 6th, 2006 at 3:37 pm
Hola Àlex,
Aquí un altre que tampoc us ha votat 🙂
Jo no sé ben bé si estic esperançat però el que està clar és que era l’única cosa que podia fer ERC. O això, o passar a l’oposició, opció per a la qual alguns jerkis apostaven però que un partit amb voluntat de govern no es pot permetre.
L’última oferta de CiU la veig molt a la desesperada i quan ja sabia que el tripartit s’estava tancant. CiU s’ho va jugar a l tot o res i va perdre. Li ha sobrat xuleria i el disseny de la campanya ha estat nefast.
Sobre el que comenta el greips, això de jugar amb les xifres és sempre pervers. Catalunya té un sistema inusual de cinc partits consolidats (i ara amb l’afegitó -esperem que passatger- de C’s) i per tant el que s’han de buscar els aspirants són suports parlamentaris. El que no pot fer CiU és anunciar a bombo i platerets que no pactarà ni amb aquests ni amb aquells i després queixar-se que ningú vol pactar amb ells i que es queda fora.
A Catalunya la dreta està dividida en dos partits i l’esquerra en tres. Per tant, és normal que els números individuals dels partits d’esquerra siguin menors perquè són més a repartir. Sí que toca els pebrots que abans de les eleccions no s’avisi de les voluntats de pacte. Per això no vaig votar ERC abans ni ho vaig fer ara. Jugar a l’equidistància em sembla brut i en aquest cas qui n’ha sortit reforçada ha estat Iniciativa que va anunciar sense embuts el tipus de govern que volia. L’honestedat va tenir premi.
El que està clar és que les esquerres han guanyat. S’acusa -posant la bena abans de la ferida- al Montilla d’espanyolista. Jo crec que està per veure a través de l’acció de govern. El cert és que és d’origen espanyol i això ens fa demostrar que tota la merda de racisme i totalitarisme que vomiten les emissores i diaris de la brunete és una merda absolutament falsa.
¿Com coi poden dir que aquí tenim una mena de pensament únic si tenim el parlament més plural d’Espanya amb sis grups polítics i a sobre fem president a un pavo que ni ha nascut aquí?
M’agradaria veure a aquests boques com reaccionarien davant d’un candidat d’origen marroquí, i que parlés castellà amb una mica d’accent àrab. Crec que, a nivell estètic, estem donant una lliçó d’integració completa.
Una altra cosa és com ho faci el Montilla. A priori el veig massa gris i bregat en la gestió municipal però al que potser li va gran la presidència. Depenent del model que agafi aquesta ja veurem si va bé o no. Crec que els tres llocs “estrella” se’ls haurien de quedar els Montilla, Carod i Saura, però que el govern l’haurien de manegar el Puigcercós i el Castells, dels noms que han sortit, els dos que més “la toquen”. El Carod, quan més quiet i calladet millor 😉
I ànims Àlex. Tenim pendent una anàlisi dels resultats de Gràcia, que Déu n’hi do!
novembre 6th, 2006 at 3:56 pm
Amic Luisan:
“Sinceramente, espero que Montilla, Carod y Saura acaben el trabajo” -recordes que hi ha hagut eleccions anticipades perquè no s’han entès?, ara esperes que ho acabin, si la legilsatura passsada no la van poder acabar?- “y, tras aniquilar políticamente a vuestro líder hagan con vuestro partido lo mismo que hizo Felipe con la UCD” -sense comentaris-. “Sois una anomalía democrática tan transversal como Ciutadans y, por eso, no os mereceis otra cosa”- et recordo que uns quants milers de ciutadans de Catalunya van preferir aquesta opció política, que jo no vaig votar i que crec que ha de reflexionar i canviar en molts aspectes, sobretot en el seu líder.
Quin desconeixement de la sociologia del país que tens…surt una mica de casa teva i descobreix aquest territori que t’envolta. No et farà mal.
De tot cor, Luisan!
novembre 6th, 2006 at 4:50 pm
Apa, anem contestant a tots.
Pep, no estic d’acord amb tu, crec que ho apunta també en maurici. Estem en un sistema parlamentari amb cinc partits (bé, ara sis, ehem). No apliquem lògiques de partits majoritaris sinó de conjunts de partits majoritaris. És evident que CiU volia força aquesta percepció, però no ha tingut prou suport popular com per evidenciar que la tria no era legítima.
No facis cas de la llei d’Hondt: CiU, 31% dels que van votar, PSC + IC, 35%. Esquerra pot pactar amb qui cregui, no?
Potser hagués estat més lògic un altre govern? No sé què dir-te, era possible, evidentment, però no ha estat així. Em dius els defectes d’en Montilla, i hi puc estar d’acord, però també crec que cal mirar les d’en Mas. Tria difícil, no?
Dolors, ara entenc que parlaves dels Ciutadans, no perdré el temps, em penso que en Lafarga ja hi ha parlat, no? Crec, com he dit, que qui ha de fer l’anàlisi és el PSC, és el resultat de 20 anys d’associar dreta amb nacionalisme i de no afavorir la integració real. Justament el que Esquerra vol evitar amb aquesta segona onada d’immigrants.
Luisan, torno a demanar-te que no t’equivoquis ni posis al meu bloc coses que no comparteixo gens. El meu objectiu no és que CiU desaparegui, t’ho asseguro, prefereixo que la gent que vota CiU ideològicament d’esquerres voti Esquerra, però una nació necessita un partit fort de centre-dreta (per ser amable) amb mentalitat nacional. I algun dia tornarà a governar, com passa a tots els països normals, alternança en funció dels errors i els encerts. Fins i tot a Espanya, que no és un país normal, també passa.
Maurici, tu tampoc, 😉 ? vaja, ara resulta que som els preferits dels nostres exvotants! Crec que hem estat honestos, vam dir que en funció dels pactes decidiríem, i així hem fet. No era equidistància teòrica, sinó real en els dos eixos, i aquesta ideològicament existeix, per bé que haguem decidit un altre pacte. Estic d’acord, ens falta una anàlisi, no vaig opinar al teu bloc, tot i que em donaves ànims.
Finalment, Pep, altra vegada, estic d’acord amb el que li dius en el darrer comentari a en Luisan, de qui em faig creus que visqui a Lleida com em sembla. L’anomalia democràtica és saber-se en possessió de la veritat i no entendre la sociologia de la gent, com bé dius, Pep.
novembre 6th, 2006 at 5:01 pm
@pep
El que mucha gente apoye a un partido no implica que se trate de una opción legítima, creo que eso no merece más comentarios. El calibre del porcentaje de apoyo que las opciones erróneas reciben depende de los medios con que cuentan para mantener y expandir sus errados presupuestos.
@alex
De acuerdo que es tu blog, pero en tanto que es algo que yo firmo, se trata de una opinión única y exclusiva mía y tan válida como cualquier otra. Personalmente ya he dicho más de una vez que CiU me parece una anomalía democrática y que, por eso, creo que lo más sano que le podría pasar a este país es que quede relegada a un papel marginal dentro de la política. Durante la negociación ya hemos visto como se las gastan: mucho vídeo y mucha tontería, pero al final, los que han estado dispuestos a cualquier cosa con tal de gobernar han sido ellos. Y lo han intentado por encima de ideologías, sentimientos nacionales y, lo peor de todo, arrinconando a un lado la decencia democrática. Por todo eso, creo que merecen un correctivo tan severo como sea posible. Personalmente, y dada su incapacidad para goibernar, creo que en los próximos años habrá un trasvase de votos y militancia: los más nacionalistas de CiU se irán a ERC y los que son más conservadores al PP, algo que, creedme, contribuirá a sanera la vida política catalana.
Y si, vivo en Lleida, una de las principales víctimas del monocultivo convergente. Y poir favor, LAex, convéncete: En CiU no hay votantes de izquierda. Suponer eso equivale a asumir que en el PP hay gente progresista
novembre 6th, 2006 at 5:09 pm
Luisan, tens raó, només volia deixar clar que no comparteixo el teu punt de vista, a veure si encara pensaran que faig servir un alter ego, 🙂
No t’equivoquis, prefereixo que el que caigui de vot fins a comptar poc sigui, si els seus votants ho volen, el PP. Per favor, no em comparis el PP amb CiU!
I sí, a CiU hi ha votants d’esquerra captius des del temps d’en Pujol. Cal que torni a haver un partit d’esquerres nacional perquè facin el canvi. I aquest, està clar per mi, ha de ser Esquerra.
novembre 6th, 2006 at 5:21 pm
Ayer Carmel Mòdol me decía que una de las cosas (muchas según él) que les ha decidido por el tripartito ha sido la actitud de CiU que, literalmente “es capaz de hacer cualquier cosa para gobernar, incluido invocar el concepto de nación para su exclusivo beneficio e intentar monopolizarlo” ¿me equivoco de mucho o eso, justo, es lo que lleva el PP haciendo desde hace muchos años?
Si haceis bien las cosas, monopolizareis el espacio nacionalista….
novembre 6th, 2006 at 5:24 pm
Però pensa una cosa. CiU invocava la nació quan hi havia eleccions i en certs discursos institucionals, però després no feia polítiques homogenitzadores pures i dures com sí va fer el PP. Era més una estètica per poder seguir governant, mentre que el PP feia servir tot el seu poder. Encara que faci temps que no governen, no ho oblidem.
novembre 6th, 2006 at 5:47 pm
Bueno, todo el mundo sabe que los catalanes tienen más savoir faire que los habitantes de la meseta….Cambian las maneras, pero el fondo es el mismo. No nos dejemos engañar por una cuestión de matiz. Aunque los convergentes sean más simpaticos y presentables que los conservadores castellanos, no dejan de ser carcundia…
novembre 6th, 2006 at 5:49 pm
Et perd l’espanyolitat, luisan, ja ho veus
novembre 6th, 2006 at 6:03 pm
Crec que hem estat honestos, vam dir que en funció dels pactes decidiríem, i així hem fet. No era equidistància teòrica, sinó real en els dos eixos, i aquesta ideològicament existeix, per bé que haguem decidit un altre pacte.
Àlex, no ens enganyem, les raons que va donar en Carod per apostar per la reedició del tripartit: “entenem que la continuïtat de mesures de benestar social del Govern anterior és imprescindible perquè la qualitat de vida dels catalans i catalanes formi part de la nostra identitat com a poble al costat de la llengua i la cultura nacionals” eren perfectament defensables també abans de les eleccions.
No dic que no sigui legítim això de “en funció dels pactes decidiríem” però pensa que també és legítim que els electors fem exactament el mateix, decidir en funció dels pactes que se’ns proposen. I si seguim jugant a la puta i la Ramoneta (cosa que han fet TOTS els partits menys Iniciativa) doncs així us va…
A Esquerra o us desfeu de certs elements essencialistes (passejar pel Racó Català és per a mi una mostra del que NO hauria de ser proclamar-se independentista: hi ha fins i tot carnets d’ERC cremats per fer president un “espanyol”) o estareu eternament en aquesta indeterminació que no és ni carn ni peix ni ase ni bèstia,
novembre 6th, 2006 at 6:11 pm
Hola Àlex,
Bé, jo també et dono ànims, però tampoc sóc dels vostres, he, he. Veurem com paeixen les vostres bases aquest nou tripartit, segur que més d’un no hi estarà conforme. Jo ho veig bé, des del punt de vista personal perquè era la meva opció: el tripartit. De l’altra banda penso que és força lògic, si en la legislatura de l’Estatut vau apostar per les esquerres, molt més ho héu de fer ara que toca desenvolupar-lo, i per tant fer valer la condició d’esquerres. La reivindicació nacional -que ja sé que la seguireu fent- no serà prioritària aquests propers anys.
Ara bé, una petita advertència (humil). Tú li reclames a IC-V que planti cara al PSC com heu fet vosaltres, jo en canvi us demanaria a vosaltres la lleialtat que IC-V ha demostrat cap al Govern del qual formeu part. Mireu qui ha pujat i qui ha baixat vots i recordeu allò de “no se puede estar en misa i repicando”. No es tracta de renunciar al vostre espai ideològic, però si de no cercar el protagonisme amb declaracions extemporànies i mirant únicament els vostres votants. Ara esteu en un govern, i ens representeu a tots, tingueu-ho present…
I en un altre moment parlarem, si vols, de l’abstenció…
novembre 6th, 2006 at 6:33 pm
@ àlex
No puc estar més d’acord amb el que diu l’auténtico…
Si ja planteges que entreu al govern per plantar-li cara al partit majoritari del mateix… malament!
Per favor, oblideu-vos dels “plantar cara” i de fer oposició dintre del govern. Si s’hi està, s’hi està, amb un programa consensuat i sense fer soroll. Els bons polítics són com els bons àrbitres… aquells que quan s’acaba el partit ni te n’adones que l’han dirigit.
A veure si ens en fem al càrrec.
novembre 6th, 2006 at 6:35 pm
a mi me perderá la españolidad pero como bien dice Sergi, espero que a vosotros no os pierda el catalanismo….. De momento parece que no será así pero mal vamos si no asumís de una vez que CiU está al otro lado de la trinchera y que el PP y Ciutadans les acompañan
novembre 6th, 2006 at 8:12 pm
només un apunt de “talibà ortogràfic” 😉 La paraula “anàlisi” en català és sense la “s” final.
novembre 6th, 2006 at 8:45 pm
… sempre que sigui en singular, greips 🙂
El títol de l’article crec que és correcte.
una anàlisi-unes anàlisis
novembre 6th, 2006 at 9:10 pm
eps mauri…
en el títol no queda clar si ho diu en singular o plural (de fet, no té gaire sentit, el títol). Però bé, he interpretat que 1 apunt = 1 anàlisi.
veig que hi ha talibans més ociosos que jo 😀
novembre 6th, 2006 at 10:04 pm
Greips, maurici, merci, volia dir anàlisis en plural perquè en singular no té sentit, faig tard per a croquetes, per exemple, :-). No tinc temps per a romanços, per exemple. No feu gaire cas dels títols, ja sabeu que m’agrada fer-los barrocs.
A veure, no ens enganyem, són tres projectes d’esquerres amb moltes semblances però també amb diferències. La crítica o l’oposició s’ha de fer dins del govern però per arribar a consensos cal partir de posicions diferents. Per mi no és lleialtat, sinó no visibilitzar-ho externament. No pot ser que IC-V no tingui un punt de vista respecte Frankfurt, quan respecte les elèctriques nosaltres l’hem donat.
Tot i així, prenc nota del que la gent demana. Esperem poder-ho oferir i d’aquí quatre anys (o quatre mesos) aquestes felicitacions siguin vots, anem bé.
novembre 6th, 2006 at 11:16 pm
Àlex no et queixaràs, en un dia 37 comentaris, això indica l’interès que tu i el teu partit representeu per catalunya. Crec que tenim una gran oportunitat de dir-li a un d’esquerra que ha de fer i què no. jeje Deus tenir el cap com un bombo…;)
En resum no m’allargaré molt més, l’auténtico i el maurici tenen raó, molts catalans creuen e el tripartit 2 i estem segur que ERC haurà après dels seus errors, i el PSC també. El govern a de governar i no ser el titular de la premsa de cada setmana amb fotos a Israel o visites a Perpinyà. I no és pels fets en concret (qu a mi em semblen perfecte) sinó per no pensar en la perversió dels mitjans de comunicació i partits de les espanyes que aprofiten qualsevol gra de sorra per fer-ne una muntanya.
Per cert, en Mas s’ha lluït a la roda de premsa d’aquesta tarda, el resum ha estat, senyoreta senyoreta ningú no em vol… em marginen, però com m’estimo molt el país em quedaré….
Prepareu-vos per un oposició bastant victimista, perquè deprés de 8 anys sense governar comencen a no saber de quines comissións viuran ara.
Coratge i bon cop de Falç!! (jeje això li encantarà a en luisan. jajajaja)
novembre 6th, 2006 at 11:21 pm
Hum, molts i molt interessant anàlisis.
De fet, la Dolors l’encerta en buscar la simplicitat i només buscar la bona feina (ah, finalment una dama fent comentaris, ja que les meves queixes malinterpretades es referien a això i no a la presència femenina dins el món de la política)
En Greips te força fonament en mostrar-nos el seu mal de panxa davant el fet que el partit amb gran majoria acabi passant a l’oposició.
Fins i tot el Luisan té més raó que un sant al no voler un individuu com en Mas al gobern ni una aliança de dretes + esquerres antinatural.
Però no puc deixar de quedar-me amb l’anàlisi comú a tots vosaltres, i que cap polític hauria de deixar d’escoltar: la gent ja esta tipa d’embolics, de no saber ben bé que farà el qui votin, de partits que ara s’ajunten, després es tiren els plats pel cap però després es reconcilien per a salvar de nou la nació… en fi, no només són el que s’han quedat a casa sinó que molts dels que han anat a votar (i aquí només puc parlar dels molts amb els que ho he discutir) fins dos dies abans no tenien clar el seu vot. És molt trist l’ensopiment polític al que està arribant el nostre país, i dubto que si aquest govern no fe res per retornar la trempera política als catalans, les properes eleccions potser s’els hagin de jugar a la botifarra.
Conclusions: cadascú la seva…
novembre 7th, 2006 at 12:06 am
Ei, Otch, no m’he queixat, ja ja, es veia que en teníeu ganes. Aprenc dels vostres comentaris i em faig la radiografia adequada també, tots som blocaires que ens agrada expressar el que pensem i ho fem sens dubtes perquè ens estimem el país.
Prenc nota, sí, governar i fer-ho bé, és l’únic que recuperarà el crèdit de la gent. Certament.
Lord Henry, repeteixo, sóc optimista pel futur del país, però evidentment em preocupa la gent que s’ha quedat a casa. No és encara moment per dir per què ho han fet, crec que hi ha molts motius junts (cada persona és un món), però crec que cal treballar perquè el proper cop tornin a votar i et puguin jutjar per com ho has fet.
novembre 7th, 2006 at 12:18 am
No podem estar més d’acord.
novembre 7th, 2006 at 2:52 am
Introduzco el tema de los cacerolistas….¿Eso entra en la normalidad de ERC o es que simplemente teneis ganas de demostrar -no se por qué- que seguís siendo más catalanes que el cuñao de Llach? ¿Madurará el partido algún día?
Si yo fuera vosotros, ya me habría deshecho de ciertos elementos de la JERC hace rato…Para hacer el chirucaire ya están la CUP y las JNC…
novembre 7th, 2006 at 8:17 am
Salutacions, Àlex i resta de la concurrència.
Doncs bé, el Montilla no m’emociona, però era el mal menor. Em pensava que em molestaria molt, però la idea de veure’l president no em molesta tant. En tot cas, li dono un marge de confiança. Jo crec que ERC no s’ha equivocat. És més, espero que el “tripartit 3” (el 2010) sigui amb Carod de president i Castells de vicepresident. (Penso que la jugada de crear una vicepresidència ha estat simbòlicament molt encertada: costa menys imaginar-se un Carod president, després de ser vicepresident, no?) Doncs això, que el 2010, el Mas, ja convertit en tot un Obiols de CiU (el candidat que mai arriba a ser president), que deixi pas a Joan Laporta, el líder que li cal a CDC. Amb una CiU sobiranista i consensos sobiranistes a PSC i ICV (que crec que hi són i més dels que sembla), tot a punt per un procés sobiranista transversal de cara al 2014. El 2014, llista única tipus Solidaritat Catalana (encapçalada pel Laporta, i el Puigcercós de número dos) per tots els que vulguin una Catalunya sobirana. Un cop aconseguit l’objectiu (que el dia que toqui sortiran sobiranistes de sota les pedres, ja ho veureu), ja ens podrem tornar a barallar per si cal ser de dretes o d’esquerres.
I ep, amb Espanya tan amics, que molts hi tenim família. Però quan autogovernar-se té tan de sentit, quan tenir sobirania plena és tan de sentit comú, doncs ha de caure pel seu propi pes, no? Al cap i a la fi, la Unió Europea té com un dels seus principis guia la subdisiarietat. Crec que hem d’anar per la via quebequesa i aprofitar el precedent de Montenegro (i no deixar de recordar la Declaració de Downing Street, que es va produir entre dos països de la Unió Europea).
I ara a treballar i fer-ho bé, tot i que sembla, pels primers indicis, que l’oposició serà ploramiques i bastant deslleial. És que no tenim cultura democràtica? Qui es va sentir traït per ERC el 2003 ja no la va votar el 2006, i qui volia evitar el tripartit de totes totes aquest cop va votar CiU o PP. Les coses estaven ben clares. Ara no s’hi val a dir que “el PSC i ERC han enganyat l’electorat”. Vinga home. Tan per tant tu també, Mas, que deies que governaries en solitari i el primer que has fet ha estat oferir un govern de coalició a “Montilla el perdedor”. Es pot ser més incoherent?
En fi, visca Catalunya lliure!
(Àlex, avui m’ha donat per l’anonimat, mira… Als Estats Units tenim eleccions avui mateix, per cert.)
novembre 7th, 2006 at 9:15 am
Laporta? ¿Ese simpar implicado en la maniobra cataláunicocrematística que fue el PI? No me hagais reir, por Dios….
novembre 7th, 2006 at 9:18 am
@luisan, he oído esta mañana los vitores de los cacerolistas i te puedo asegurar que de esquerra no eran, más bien tiraban para la convergencia.
Además Como dice el Exiliat, ahora nadie se puede sentir ofendido porque en 2003 ya paso lo mismo y quien realmente quería otra cosa cambió su voto.
El discurs d’en mas va ser de ploranera, i els seus votants reaccionan de la mateixa manera. Estar a dos passos de la pastanaga i no poder menjar-se-la fa ràbia, però la unió fa la força i se l’han menjat uns altres, això no és cap carrera ni cap concurs, les normes estan escrites i a qui no li agradi que s’hi posi fulles. CIU no va cambiar la llei electoral perquè els hi donava la presidència any rere any per la plusvàlua dels vots dels lleidetans, ara que es fotin.
novembre 7th, 2006 at 9:29 am
Luisan, les cassolades no són pas nostres. Hi ha qui pensa que això és Argentina o Ucraïna, no em sembla normal el que deia ahir en Mas. Qüestionar la democràcia dels acords no em sembla de rebut. No es pot fer el to victimista i de retruc exultar les bases convergents a manifestar-se. No va parlar de Galícia, ves per on amb els seus aliats del BNG.
Exiliat, que ve que sóna el que dius!! Estic d’acord, no es pot dir que hem enganyat a la gent, no pot ser que la cosa només sigui democràtica quan t’interessa. Algun cop li anirà bé la força dels pactes i llavors què? Ara toca fer feina.
Com diu un àngel, el pacte l’hem fet mirant el futur, no pensant en el passat. Necessitem temps i adequar les coses.
Otch, crec que hem de mantenir una actitud serena tots plegats i passar pàgina i començar a governar.
novembre 7th, 2006 at 10:00 am
No puc estar més d’acord amb el que ha dit OTCH, això no és una carrera ni un concurs, hi ha qui diu que “CiU es mereix governar”, i a mi què m’importa si s’ho mereix o no? Governar no és un premi per a aquell que té més suport del públic. (això només passa a cert espectacle teatral que OTCH ha tingut l’oprtunitat de veure :-)), és una tasca per a “nosaltres”, els ciutadans, no per a “ells”, els polítics.
Les eleccions ni es “guanyen” ni es “perden” com si fos un partit de futbol en el qual pots acusar l’àrbitre, el reglament o l’estat de la gespa. Es tracta de gestionar milers de milions d’euros, i d’aprovar lleis que regiran el funcionament de la nostra societat, no frivolitzem…
novembre 7th, 2006 at 11:19 am
Auténtico, crec que és un problema de no haver explicat mai bé què es vota.
CiU 928.511 31,52% 48
PSC-CpC 789.767 26,81% 37
ERC 414.067 14,06% 21
PP 313.479 10,64% 14
ICV-EUiA 281.474 9,56% 12
Repeteixo, CiU representa el 31% dels votants, ni més ni menys, PSC+IC són el 36%, si sumem Esquerra fa el 51% dels votants. I parlen de legitimitat, l’únic govern que té per sobre del 50 % dels votants. Què passaria si Convergència i Unió anessin per separat? hi hauria tres forces a una banda i tres a l’altra. I segurament el primer partit de centre-dreta no seria tan hegemònic, no?
novembre 7th, 2006 at 11:31 am
Vale, aceptaremos barco. El cacerolismo de anoche era convergente en su mayoría…supongo que me he dejado engañar por los cantos de un sireno leridano que decía “formar parte” de las bases de ERC mientras paseaba junto a la sede de este partido. Todo hay que decirlo, la ropa indicaba una filiación convergente…
Por cierto, y a propósito del BNG, cuando el PP no pudo formar gobierno en Galicia tras un apcto similar, Mas daba palmas y saltos como si fuera el primo catalán de Camarón. Ahora el tema de los pactos no le gusta y es antidemocrático (senyo, que es que jo tenia una pilota meva que me l’ha comprat el papa i ha vingut un nen castellà i se l’ha quedat)….en fin, que me he cansado de repetirlo: CiU habrá ganado las elecciones, pero carece de la legitimidad y al decencia necesarias para gobernar en muuuchos años. Otro día hablamos sobre el descubrimiento del rapto que la derecha ha hecho de los mecanismos de protesta propios de la izquierda, que clama al cielo
novembre 7th, 2006 at 12:42 pm
Àlex, t’has deixat les xifres de Ciutadans! Compte que t’acusaran de que els fas el buit informatiu i que vols silenciar la seva veu i no sé quantes coses més! 😀
novembre 7th, 2006 at 12:46 pm
Ja ja, auténtico, és que no crec que cap de ciutadans em llegeixi!!
No vull silenciar la seva veu, encara estic en el procés d’entendre-la i com la podem canviar ideològicament i política
novembre 7th, 2006 at 12:48 pm
@Alex,
dius: “PSC+IC són el 36%, si sumem Esquerra fa el 51% dels votants.“. A mi em sembla que un Govern que només representa a la meitat+1 (aaiix! si haguessin sortit els meus això no hauria pogut passar!! quina pena!!!) és un Govern que ho tindrà magre per aconseguir que tothom s’en senti representat. Haurà de fer polítiques molt “centrades” per tal que el 49% restant no els mortifiquin constantment, no?
Ja fa temps que abogo que la majoria absoluta s’hauria de passar del 1/2+1 als 2/3, per fer-ho més just i representatiu de la realitat. Això, i l’elecció directa dels representants segurament faria la política atractiva de nou. Ara per ara, veig molt i molt desencís en general.
Són idees, només idees.
novembre 7th, 2006 at 12:50 pm
Eso, si te parece impedimos gobernar a todo el que no llegue a la mayoría absoluta. —
novembre 7th, 2006 at 12:50 pm
me n’oblidava… aquest 51%, a més a més, és fals ja que no s’han tingut en compte els vots en blanc (que són vots!). Per tant, en justícia podriem dir que no s’arriba al 50% dels votants. 😉
ja sé que són ganes de tocar el flaviol una mica, ho sento 😀
novembre 7th, 2006 at 12:50 pm
Greips, tu estàs parlant d’un procés a dues voltes, segurament, però cal parlar de la nova llei electoral
novembre 7th, 2006 at 12:53 pm
En això del vot en blanc tens raó, greips, però per Llei d’Hondt, amb un 44% ja tens majoria absoluta
novembre 7th, 2006 at 1:00 pm
@Alex,
si, per llei d’Hondt amb 44% tens majoria (no et sembla terriblement injust, deixant de banda els colors de cada ú?), però tu abans estaves justificant que l’Entesa tenia el 51% dels votants i no és cert. Té el 51% dels vots usats per repartir-se el Parlament, però no pas els vots vàlids totals.
I no crec que sigui necessari fer-ho a dues voltes, però ho ignoro… no m’hi he posat mai. Si que és cert que l’elecció directa aumentaria la legitimitat de qui cobra els sous al Parlament, i la gent es sentiria més representada. El problema és que això acabaria amb la disciplina de vot que tant agrada a tots els partits ibèrics, i que els permet imposar polítiques contràries als seus propis votants. Per aquest motiu ningú fa el pas, no volen perdre el “xollo”.
No ho creus així?
novembre 7th, 2006 at 1:05 pm
Crec i ja ho he dit algun cop, que aquest és el pas final d’un procés necessari a la societat.
Per fer llistes obertes, primer cal fer una bona formació i donar una bona informació per afavorir els processos participatius. No com a moda, sinó com al sistema que acabarà validant i legitimant les decisions de totes les institucions. Mitjançant noves tecnologies (però sense oblidar la fractura digital) i amb una aposta per fer sentir a la ciutadania que s’involucra més en el procés. Però no podem començar la casa per la teulada, no sé si m’explico.
Si democràcies prou consolidades no se’n surten, la nostra i la d’Espanya amb menys tradició per història hem de fer un doble esforç.
novembre 7th, 2006 at 1:09 pm
Sinceramente, greips, no se a qué viene tanto interés en deslegitimar el resultado. Quizá deberías pensar que este discurso tuyo (los politicos no representan a la gente) es el que ha abierto las puertas de par en par a los Ciutadans. Ya se que tu votas a los Escons Insubmisos esos -lo pregonaste a los cuatro vientos- pero reflexiona un poco y asume que el soniquete este de cuestionar la representatividad de los partidos tradicionales sólo sirve para dar a alas a salvadores de patrias y nuevas y, generalmente, dudosas formaciones políticas
novembre 7th, 2006 at 1:25 pm
Jo sóc partidari de les llistes obertes i de moltes altres formes de participació, però hi ha qui -i no ho dic per tu greips- que només se’n recorda de Santa Bárbara quan trona.
A cada convocatòria d’eleccions es qüestiona el sistema electoral i es manipulen a conveniència els resultats per legitimar o deslegitimar determinades posicions, però durant la legislatura els partits són incapaços de posar-se d’acord, mentrestant, s’entén que tots accepten les normes quan concorren a les eleccions…
“No hay más cera que la que arde”, més injust que que ens governi el 51% del Parlament seria que ho fes el 49%, dic jo.
novembre 7th, 2006 at 1:26 pm
perdoneu…vindreu a menjar croquetes?:-P
sento interrompre…per cert, estic força d’acord amb en luisan.
novembre 7th, 2006 at 1:33 pm
@autentico:
“més injust que que ens governi el 51% del Parlament seria que ho fes el 49%, dic jo.” si, és clar, tens raó. Però justificar una injustícia amb una altra no em sembla de rebut 😉
De totes formes, mani qui mani i governi qui governi el que canviarà, bàsicament, seràn les formes i no el contingut. Certament, un govern invertirà més en unes coses que en unes altres, o farà millor això que allò, però amb el poc marge per les qüestions importants crec que tot plegat ens barallem per tan sols posar cara al poder.
UE, Estat Espanyol, OMC, grans transnacionals, poder bancari, etc. conformen l’autèntic poder i qui realment mana a Catalunya. Al poble, a nosaltres, ens deixen escollir qui gestionarà les engrunes i mentre ens barallem argumentant quin és el candidat més maco i simpàtic el món segueix rutllant sense tenir-nos gaire en compte.
No és que els polítics no ens representin, és que la classe política representa ben poc en el global de Poder per gestionar.
novembre 7th, 2006 at 1:39 pm
Bé, en definitiva: que ja tenim nou Govern. Ens agradi o no, ara passa a ser el nou Govern de Catalunya, i com a bons catalans que som tots, l’haurem d’assumir i respectar, no?
Vaia tonteria això de la cassolada! Siguem madurs i fem-nos el càrrec de que tenim a uns nous dirigents!
Espero que tirin el país endavant!
novembre 7th, 2006 at 3:37 pm
@ greips
Talibà estadístic a l’atac:
El 51% sí que inclou els vots en blanc
Fes la suma dels % dels diferents partits a http://www.parlament2006resultats.cat/auto/AUFTOP_L2.htm
i veuràs com li falta un 2% per quadrar el 100%
D’altra banda estic d’acord en que cal canviar la llei electoral. No crec que m’agradés fer-la presidencialista però sí que estic fermament a favor per l’elecció directa de diputats per comarca i districte, si cal amb dues voltes. La resta d’escons per llista, o sigui que jo advocaria per un sistema mixt.
Però mentre les regles del joc siguin les que són, el tripartit II és tan legítim com qualsevol altre que iguali o superi els 68 escons de suport.
Salut!
novembre 7th, 2006 at 3:50 pm
@mauri,
m’has vençut de nou en el combat talibaneru 😀 He sumat i efectivament dón 98% (exactament 97.96%)
Alex, retiro lo dit que no representaveu el 51%. Ho feu.
novembre 7th, 2006 at 6:06 pm
Gràcies, Maurici, em feia mandra calcular-ho, la veritat, però ja m’ho pensava que els vots vàlids estaven tots junts i només quedaven fora els nuls.
Bé, família, no sé si és hora ja de tancar aquest debat. Esperem que en quatre anys recuperem tots la il·lusió per la política i demostrem que Catalunya es governa bé i podem ser independents.