Pal de paller o pal a la roda?
(escrit el diumenge)
Sovint cal prendre una mica de distància a les coses per a poder-les observar i analitzar amb prou seny.
Del resultat del pacte d’Entesa encara ens quedarà temps per avaluar-lo, sens dubte. Les màquines comencen a donar voltes.
Avui vull reflexionar sobre un qüestió que darrerament estic donant voltes, en converses amb companys o en monòlegs interns.
Primer de tot, i perquè en certs mitjans ha aparegut esbiaixat, dir que a Esquerra hi hagut 121 baixes (62 pel pacte, altres 53 sense explicitar, 6 per diversos motius) i sí, 114 altes, que sembla que aquesta part l’han oblidat molts mitjans, oblidadissos que són. D’altra banda, CiU parla només de les seves altes i UDC no en diu res.
Bé, l’altra dia llegia una notícia on en Madí, de manera estranya parlava que havien perdut entre 32000 i 42000 votants per defunció. Buff, fa de mal sentir la veritat, un partit que justifica la pèrdua de vots per la mort de la gent. Alguna cosa no rutlla a casa dels convergents, em penso, només cal llegir el bloc de Carme Laura Gil i altres notícies.
Per què? doncs per mi són faves comptades. Per això el títol, CiU ha estat pal de paller o un pal a la roda? Estem en una Catalunya postnacional o postconvergent? Jo crec que ha estat un pal a la roda i que estem en una Catalunya postconvergent, que no postnacional.
A veure, el meu raonament és que un pal de paller es crea per a aconseguir un objectiu polític, que no pot ser altre que la independència d’un país i per a un període curt. Ja està.
És el que han fet diverses coalicions nacionals, sumar per avançar. Quin ha estat per mi el problema? Doncs que no s’ha avançat allà on es volia. Per por, per manca de convenciment, manca de lideratge? Crec que la pròpia Carme Laura Gil va en la línia de deixar llast per tirar endavant però aquest és l’error.
CiU no pot aspirar a dir que tenen gent de totes les tendències polítiques (és a dir, en l’eix esquerra-dreta) i després fer un programa de centre-dreta (i com sempre, sóc generós) amb els xecs. No es pot dir que s’és socialdemòcrata amb polítiques que esgarrifen la socialdemocràcia clàssica.
CiU no pot dir que és d’esquerres i després defensar més la concertada davant l’escola pública.
CiU no pot dir que és d’esquerres i quan surt un projecte de Llei de l’Habitatge convertir-se en el defensor de la propietat privada picant l’ullet a la generació de la franja d’edat dels 50es i no oferir un projecte alternatiu amb solucions al jovent.
CiU no pot dir que és d’esquerres i després defugir el contacte amb grups alternatius.
Sens dubte el problema sovint és que el moviment social esdevingut partit sota el prisma i la personalitat d’en Jordi Pujol evitava fer-se determinades preguntes sobre l’eix ideològic. Per tant, era perfecte per a qui només mirava un eix i després no feia preguntes sobre les polítiques si eren socials, llavors hi havia l’adjectiu polítiques convergents, curosament i expressament ambígües, curosament i expressament “ara no toca”.
Un pal de paller és una estratègia a la curta. Prou. El PNB no amaga la seva ideologia conservadora. De fet, cal reconèixer que UDC tampoc. Per què fa nosa, doncs? Que no és el que reflexa el programa en acabat?
Crec que és un error estratègic. És dir, tot allò que no estigui sota el nostre control no és nacionalista. Però on està la línia entre regionalista i nacionalista? Per mi sempre ha estat el futur on es volia arribar. Algú de CiU, dels de dalt, diguem, sap quin és l’horitzó final? I ho ha explicitat? A banda de governar, evidentment, que en sí és un objectiu dels partits però normalment és per a aplicar la seva ideologia, no? O és que l’objectiu és governar només i després ja veurem?
Un país normal necessita una dreta normal que s’entengui i es reconegui com a tal, sense complexes. I Catalunya, on tot és més que en altres llocs (un club és més que un club, una marató és quelcom més que una gala benèfica, una caixa és més que una caixa, etc.), la dreta no pot jugar a ser d’esquerres.
I quan deia que més que pal de paller ha estat pal a la roda, em refereixo justament a això, que durant massa temps, la casa comuna del catalanisme (llegeixi’s amb l’entonació d’en Julià Peiró) ha dit a la societat que votant-los cada quatre anys, sent del barça, amb els diners a la caixa, anant un cop l’any a Montserrat i sent del RACC ja n’hi havia prou per construir un país. I no és això, companys, no és això. No es pot haver adormit vint anys la societat civil i quan desperta (manifestació del 18 de febrer) no anar a la manifestació o criticar quan no segueixen els seus postulats.
Així doncs, construïm un país normal, amb una dreta clara nacional predominant (CiU, que jo no vull que s’enfonsi ni desaparegui, quedi clar) i una esquerra nacional predominant. I llavors fem el pas següent. Construïm el país independent que volem. Després la gent ja votarà si vol polítiques de dretes o d’esquerres, com fan a Espanya o Portugal. Jo estic disposat a lluitar per aquest escenari. Juguem tots?
desembre 22nd, 2006 at 7:17 pm
Hi ha dues coses d’ERC que sempre em sobten molt:
a) acusar CiU d’haver fet el mateix que fa ERC
b) la falta absoluta d’autocrítica i dignitat
En fi, valtros mateixos… jo ja estic retirat i no m’enfado… ja ho saps. 😉 Però també saps que no us votaré més. Els mentiders m’irriten.
desembre 22nd, 2006 at 7:39 pm
Greips,
em penso que la teva anàlisi és injusta perquè:
– Esquerra no ha tingut mai majoria absoluta. Tens algun dubte del que faríem si la tinguéssim? jo no.
– Esquerra ha fet l’autocrítica que calia, i crec que el canvi en la manera de fer es nota.
– Crec que no es pot jutjar 23 anys davant de 3 mal comptats i amb l’estatut pel mig per poder jutjar. Manca una mica de temps per veure si l’estratègia era encertada o no.
De quines mentides parles, si puc saber-ho? de la independència?
–
desembre 22nd, 2006 at 8:16 pm
uf alex, aixo ens portaria mooolt temps. Aixi rapidament:
* “Esquerra no ha tingut mai majoria absoluta. Tens algun dubte del que faríem si la tinguéssim? jo no.” En el teu cas parles de condicionals i en el de CiU de fets… la comparació es injusta. O compares fets similars, o no compares.
* “Esquerra ha fet l’autocrítica que calia, i crec que el canvi en la manera de fer es nota.“. On l’heu fet, en privat? No he sentit ningú dir “ens hem equivocat”. Al revés, heu reafirmat tot el que heu fet els darrers 3 anys.
* “Crec que no es pot jutjar 23 anys davant de 3 mal comptats i amb l’estatut pel mig per poder jutjar. Manca una mica de temps per veure si l’estratègia era encertada o no.” De la mateixa manera, contraposar els vostres 3 contra els seus 23 tampoc es pot fer i no pareu de fer-ho. Sou injustos, només emfatitzeu els seus errors i n’obvieu els vostres. Feu servir dues vares de medir diferents. I no m’agrada gens.
* “De quines mentides parles, si puc saber-ho? de la independència?” Així ràpidament: “ERC no pactarà amb ningú que la seva política depengui dels dictàmens de Madrid” (encara ho pots llegir a http://blocs.gracianet.org/post/15/2527). I no em surtis en que el psc no depèn de madrid, per alguna cosa es diu PSC-PSOE, està integrat dins el PSOE a madrid i està obligat a mantenir la disciplina de vot a madrid.
No em diguis que sóc injust pq ERC també ho és, i molt. No fa gaire llegia a l’Alemany (carles) retreure a CiU que hagués fabricat un càrrec a mida per a en Mas (conseller primer). Just els dies que s’aprovava que en Carod fos vice-president, càrrec de nova creació i es deixés buit el càrrec de conseller primer després d’haver-lo hagut de regular per llei la legislatura passada per a posar-hi el propi Carod, que després va ser (per mi justament) expulsat per haver sortit del país d’amagat mentre n’era el president accidental.
Ja saps que no és personal, oi? 🙂
desembre 23rd, 2006 at 11:28 am
Del primer punt, estic d’acord, però ets tu qui ha comparat CiU amb Esquerra dient que acuso CiU de fer el mateix. Jo el que dic justament és que no es fa el mateix.
Autocrítica? jo crec que llegint diverses entrevistes es veu
http://www.carod.cat/media/docs/8-11%20AVUI.pdf
http://www.carod.cat/media/docs/24-10%20el%20temps.pdf
I més que te’n trobaré, no pateixis, ara haig de marxar.
Dues coses més, però
la notícia que dius del pacte, justament estaràs d’acord que el pacte no és precisament el que volia el PSOE, no? no dic que no depengui de Madrid, dic que la decisió del pacte no s’ha pres a Madrid.
El que en carles alemany crec que va dir és que el càrrec a mida era per promocionar-lo mentre que l’actual és per a gestionar un govern de coalició, crec que són coses diferents.
Continuaré, però et recordo que l’article anava sobre l’estratègia del pal de paller, que crec que ha estat una mala elecció pel país.
desembre 23rd, 2006 at 1:00 pm
Por una vez le voy a dar la razón a Alex.
desembre 23rd, 2006 at 1:38 pm
amb calma em llegiré els documents…
la notícia que dius del pacte, justament estaràs d’acord que el pacte no és precisament el que volia el PSOE, no?
N’estàs segur que no ho volia el PSOE, això? Segur, segur? Amb tant de teatre costa al final saber què vol qui, no creus?
no dic que no depengui de Madrid, dic que la decisió del pacte no s’ha pres a Madrid.
Però la Dolors deia “depengui” oi? Doncs bé, el PSC depèn de Madrid i això és impepinable. La resta és cortina de fum i justificacions 😉
El que en carles alemany crec que va dir és que el càrrec a mida era per promocionar-lo mentre que l’actual és per a gestionar un govern de coalició, crec que són coses diferents.
No, la cosa és la mateixa: un càrrec de nova creació. Les raons són el de menys. El que deia en Carles, textualment, és “(…)el vostre lider en Mas, si que ha fet tot això i quan governava també amb un “càrrec a mida,(…)“. Té o no té en Carod un càrrec a mida? Cert o fals, no vull interpretacions 🙂
I ja saps que no va per tu. És d’ERC (direcció, alts càrrecs, etc) de qui em queixo, no de tu o la gent que cada dia està al carrer escoltant e intentant ajudar de debò. 🙂
desembre 23rd, 2006 at 8:37 pm
Més documents d’autocrítica, que no faltin, una altra cosa és que hi hagi actes de flagelació públics
http://www.tribunacatalana.org/entrevista.php?identrevista=141
I si vols una visió gracienca
http://graciaweb.com/independent/2006/independent170_p5.pdf
i una altra de tv3
http://www.telenoticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=130963
Si fins i tot a wikipedia, a la història d’Esquerra, surt la paraula autocrítica!!
Em penso que la densitat d’autocrítica ha estat alta. Així, quan es va haver de dimitir es va fer, com funciona a Europa. Tothom ha fet el mateix?
De moment els dictàmens de Madrid no s’han sentit clarament. Cal esperar el dictamen del consultiu, tot i que Esquerra i el plenari de BCN ja ho ha deixat clar. I quant a ràdio 4, també ha quedat clar que no s’està d’acord.
Càrrec a mida, l’important és què fa crear el càrrec. En Carles té raó, un càrrec a mida per afavorir la persona o el govern? per treballar el present o el futur? per fer feina o promoció? tu què creus? la resposta seria és cert, però amb un si o un no no n’hi ha prou. Una cosa és un organigrama intern, i l’altra l’autobombo extern.
Evidentment, no m’ho prenc a nivell personal, però també has d’entendre que pels que militem i tenim algun càrrec com si no, Esquerra som tots, i la teva crítica anava a Esquerra, de la que ens sentim part propietària, per entendre’ns, del primer a l’últim militant. Seria com una entitat de Gràcia, que la crítica a ella se la pren com a pròpia tots els que en formen part.
desembre 23rd, 2006 at 9:50 pm
autocritica: si busques al google els cops que surt “autocritica” a la web d’esquerra et dóna 56 resultats (http://www.google.es/search?q=site:esquerra.cat+autocritica&hl=ca&lr=&client=firefox-a&rls=org.mozilla:ca:official&hs=uRs&start=10&sa=N)
Així, quan es va haver de dimitir es va fer, com funciona a Europa. Tothom ha fet el mateix?
Van dimitir per la pressió de les bases i simpatitzants, no perquè volguessin fer-ho. No ho recordes? O cal recordar l’evolució de la cúpula pel vot a l’estatut? 😉 I que, de fet, els van acabar expulsant del Govern? I que el Carod no va dimitir, sinó que va ser dimitit desde Madrid? 😉
(suposo que parlem de les mateixes dimissions, corregeix-me si m’equivoco)
I que jo recordi, als partits catalans sempre hi ha hagut dimissions (recordo que durant el Pujol n’hi va haver, també… algunes de fulminants com en Cullell). Són els veïns (els amos dels vostres socis), els que no dimiteixen mai.
De moment els dictàmens de Madrid no s’han sentit clarament. Cal esperar el dictamen del consultiu, tot i que Esquerra i el plenari de BCN ja ho ha deixat clar. I quant a ràdio 4, també ha quedat clar que no s’està d’acord
eing? 😉 ara no sé de què em parles 🙂 Lo de Radio4 no hi esteu d’acord… però està dat i beneït. De fet, no sé pq no hi esteu d’acord, de debò. Si ells tanquen tot lo català millor per nosaltres, així no haurem de fer res en castellà. 🙂 I la gent, si és vàlida, ja trobarà feina. I si no, doncs que creïn noves ràdios i jatà 🙂 Menys boques a mantenir entre tots. Els que valen trobaràn feina (o se la crearàn), i els que no doncs de porters de discoteca 🙂
Càrrec a mida, l’important és què fa crear el càrrec. En Carles té raó, un càrrec a mida per afavorir la persona o el govern? per treballar el present o el futur? per fer feina o promoció? tu què creus? la resposta seria és cert, però amb un si o un no no n’hi ha prou. Una cosa és un organigrama intern, i l’altra l’autobombo extern.
T’equivoques, amb un “si” o un “no” n’hi ha prou per respondre una pregunta directa. 🙂
Recordo que el “càrrec a mida” us va semblar be al Govern Maragall oi? Ara resulta que no. Bé, en creem un altre (que es tan important que no figura a cap Estatut aprovat o no, i que a més ara caldrà perdre temps i diners regulant-lo per llei). D’aqui 4 anys (si dura, q tant de bo duri… per la salut mental de tots) què, un altre càrrec diferent? Co-President? President Segon? Perquè clar, si la feina canvia també canviarà el títol oi? 🙂
Ara et responc amb una altra pregunta: és més important el nom del càrrec que la feina a fer? el que farà un vice-president no ho podia fer un conseller primer? No serà que era difícil vendre a Madrid que en Carod tornés a ser conseller primer després de la cagada que va fer i que Madrid el fes fora? 😉
En fi, no em sembla que Esquerra sigui massa diferent de la resta. I encara menys quan d’aquí poc es liquidi l’assamblearisme que, a mi particularment, tant m’agrada de vosaltres. Temps al temps. A mida que ERC vagi guanyant pes polític (si aconsegueix augmentar el que té ara) s’anirà tornant com la resta.
desembre 24th, 2006 at 11:06 am
Ja, ja, greips,
això de buscar la quantitat de cops que surt autocrítica és molt bo, sembles un bon documentalista! Jo havia preferit buscar entrevistes, perquè entenia que potser la web d’esquerra és quelcom no tan visible, com si ho són els mitjans de comunicació. En tot cas, estem d’acord, hem fet prou autocrítica, deu ser pel fet que la militància d’Esquerra pel propi funcionament és la que més té clar on vol arribar i marca de prop el funcionament del partit.
Quan parlava de dimissions, pensava en en Sellarès i en Carod, per determinats errors polítics. Tu em parles (no he tret jo el tema, quedi clar) de dimissions per escàndols econòmics o judicials (Cullell).
Evidentment no estic d’acord amb ek teu raonament sobre RTVE en català.
Crec que a Madrid fa més por una vicepresidència que no pas un conseller primer, quelcom que no entenen prou.
En fi, no estem d’acord en determinades coses, però sí que crec que Esquerra és diferent de la resta. El procés és difícil, demostrar que creixent es pot ser un partit diferent, demostrar que allò que no ens agrada de la resta dels partits, que no és només la ideologia, ho fem diferent. En això estem. Si fos fàcil, ja estaria tot fet. Però ens agraden els reptes, ja ho veus.
abril 28th, 2007 at 10:19 am
uf, m’ha costat trobar aquest fil de nou… però és que no he pogut evitar-ho 🙂
Alex, en mig de la discussió, parlant del pacte ERC-Montilla dius:
“justament estaràs d’acord que el pacte no és precisament el que volia el PSOE, no?“
Mira, jo ja et vaig dir que jo pensava que si, que era el pacte que volia Madrid. I ara va en Maragall, i diu:
“Zapatero no el va voler com a candidat del PSC a la presidència de la Generalitat perquè preferia José Montilla. “
Vaja, no em faràs creure que el PSOE volia pactar amb en Mas, posant en Montilla al seu costat oi? :-O Veus? Tot estava “atado y bien atado”.
També diu
“Zapatero (…) va obligar-lo a destituir el llavors conseller en cap.
Vaja, o sigui que no va ser en Carod qui va dimitir, sinó en Zapatero qui el va fotre al carrer. I encara es pot llegir com la Dolors, tota una regidora a l’ajuntament de bcn, afirmava abans de les darreres eleccions catalanes que “ERC no pactarà amb ningú que la seva política depengui dels dictàmens de Madrid“. Doncs resulta que si! 🙂
El temps dóna i treu raons, oi? A tots, és clar 🙂
fonts: http://www.noticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=188426
http://blocs.gracianet.org/post/15/2527
abril 28th, 2007 at 7:55 pm
Crec sincerament que són coses diferents, és a dir, una cosa és el que en Zapatero preferia en Montilla perquè no li donaria tants problemes i l’altre que en Montilla va tenir un marge per pactar amb IC i ERC, cosa que potser no era el que volia en zapatero.
Per això crec que es va tancar el pacte tan rapid, per evitar ingerències de Madrid. I crec que es va aconseguir descol·locar el PSOE en aquell moment.
Sobre en Carod, la roda de premsa d’en Maragall deia que en Carod havia ofert la seva dimissió i ell l’havia acceptar. Una altra cosa es que com bé dius, l’atmosfera i les pressions des de Madrid van ser molt dures, i en acabat tot i que en Maragall volia que en carod continués la situació (recordem, el PP governava) ho féu impossible.
Ara en Carod torna a ser el segon del govern, reforçat i en Maragall està jubilat i a punt de marxar del seu partit, el temps dóna i treu raons, tens raó.