Agnosticisme del segle XXI: partits polítics i ONG’s (II)

 

(continuació de I)

Bé, primer de tot, aclarir, per entendre el meu raonament, que parteixo d’una vessant del que la religió era antigament, és a dir, deixo Déu de banda i parlo de la religió i l’Església com a model i motor social, que és la vessant més antropològica i interessant per mi. És a dir, per què algunes religions fan la circumcisió, per què algunes no permeten menjar porc, etc. Allò de profundament humà que s’afegeix al teisme per formar una moral social. 

Dit això, el que crec que tenia el paper de motor social durant el segle XX i ara cada cop més, el que ha pres el paper de les religions són els partits polítics i les ONG’s. No m’interessa tant parlar d’allò que tenen, òbviament de diferent, sinó d’allò que tenen com a semblant. 

Tot i així, és evident que un partit polític seria, per mi, un moviment, que prova de conduir, mitjançant l’hegemonia social, la societat a través d’uns criteris que pot plasmar a través de legislacions, processos executius i d’organització de la realitat. Això és el que explica el típic raonament que un partit polític es diferencia d’un moviment social en què el partit polític aspira al poder per poder posar en pràctica la seva ideologia, mentre el moviment social prova d’influir socialment i en el govern per tal de modificar el seu pensament. Amb les contradiccions que això genera, i més en el sentit de coalició de partits polítics, on es prova de buscar allò que en matemàtiques dèiem el màxim comú denominador amb els altres partits via pactes de govern i enteses. 

Bé, doncs jo crec que estem en una època d’agnosticisme polític. Encara estic donant voltes a les causes, dóna per diverses reflexions, no crec que n’hi hagi una només, seria com una combinació lineal de diverses, on caldria que els entesos poguessin assignar el percentatge adequat. Sovint sentim esquemes reduccionistes i de vegades un pèl demagògics sobre els motius. De fet, crec que és el típic error de concebre la realitat segons el nostre filtre. Allò que percebem o en som testimonis, ho extrapolem a la realitat. És com allò de provar d’interpretar què vota cadascú, o, per exemple, interpretar, encara més difícil, quin pacte preferiria. I ja no vull parlar de l’escepticisme de les estadístiques, que donaria per un parell d’articles (repeteixo, perquè no sembli vehemència: article és la traducció al català del terme anglès post). 

Qüestionar el model o el motor, fa avançar la societat, sense necessàriament que impliqui la substitució del motor. Dit d’altra manera, es pot criticar els partits polítics sense criticar els sistema polític. 

El que potser és més perillós per mi és una conseqüència, que consisteix en la dedicació d’esforços a allò únicament personal. Allò potser de votar pels propis interessos, enlloc d’entrar en un procés de decisió sobre com creiem que serà millor la societat. 

El sistema actual, de mercat, o capitalista, accentua la individualitat i no la lluita col·lectiva o corporativa, i aquesta individualitat pot anar normalment associada a un procés de trencament de la identitat col·lectiva. En la perversió del sistema, es prefereixen consumidors a lliure pensadors, i es valoren fets i idees en funció de com afecten a la nostra individualitat. I no hi estic d’acord, evidentment. 

I això fa que el procés d’entitats, moviments socials i partits polítics també es vegi afectat. Quan parlem més del NIMBY (Not In My Back Yard) que de concepcions globals, crec que és un període d’una certa crisi de concepció del sistema de societat, no tant en la vessant econòmica sinó en la d’interrelació. 

Algun cop he llegit que el NIMBY està més lligat a les plataformes i el PIMBY més a les associacions veïnals, tot i que no crec que sempre es pugui lligar. A Gràcia hem tingut i tenim diversos d’aquests efectes: Pla de Mobilitat, Pla Vallcarca-Farigola, els jardins Maria Baldó, i et fan plantejar sempre el terme mig, allò que permet avançar i seguir tot tenint la percepció i la distància suficient per a valorar el que és raonable en cada cas. I deixo de banda l’acostament més o menys oportunista dels partits d’oposició a tot nimby que apareix, per mi una falca complexa i una certa llosa a l’hora de donar un projecte coherent per a Gràcia. 

En fi, seguiré reflexionant. I si m’acompanyeu, millor encara. 

Per cert, recomano llegir el termes relacionats amb en Nimby, com BANANA, els anglosaxons són genials amb els acrònims, per exemple, la llei contra el correu brossa, l’SPAM del 2003 en van dir CAN-SPAM Act, Controlling the Assault of Non-Solicited Pornography and Marketing Act, amb una picada d’ullet a l’origen del terme, l’sketch d’SPAM dels python i tenint en compte que CAN vol dir llauna)



28 Responses to “Agnosticisme del segle XXI: partits polítics i ONG’s (II)”

  1.   Otch Says:

    Agafant-me a la similitud entre religió i política… Us imagineu a en Carod Rovira vestit amb una túnica blanca i el casc-barret de pontífex, proclamant la independència de Catalunya??!?! a la porta de Santa María del Mar???jajajajja Quina visió!!!

  2.   Àlex Says:

    Otch, home, la veritat és que això és el de menys, com es proclama, l’important és més el quan, que el qui, el com o l’on.

    De tota manera, m’ho apunto, si la República Catalana, es va proclamar des de l’Ajuntament de Barcelona, també es podria tornar a proclamar des del de Gràcia, no?

    Per cert, més que la porta de santa maria, tindria més gràcia al fossar de les moreres, que està a tocar.

    Mira que ets irreverent, eh? deu ser cosa del Polònia.

  3.   Otch Says:

    He de reconèixer que m’estava imaginant l’enorme Papa del Polònia mentre escrivia, però et puc assegurar que sóc irreverent (en el religiós) des de molt petitet.

    Per això et dic, si el partits polítics han de ser una timada tant gran com la religió, millor que proclamem un estat anarquista en comptes d’un republicà….

  4.   Àlex Says:

    Hmm, veig que llegeixes el que t’interessa.

    El que pretenc dir és que partits polítics i ONG’s són ara mateix el motor social i moral de la societat, tal com abans feien les religions.

    L’avantatge és que provenen del poble, i per tant no seran mai una timada.

  5.   Otch Says:

    Perdona, no volia que de la meva afirmació s’extregués una de teva. Ja sé que no has dit això i de fet comparteixo en part el que dius sobre el paper de l’església i els polítics en el s XXI.

    Pretenia deixar clara la meva visió de l’església (més que de la religió) com la timada més gran de la història. Superant la de l’estampita i tot.

    M’interessa força aquest fil però ara no puc extendre’m gaire, et prometo que faré una intervenció amb més suc..

  6.   luisan Says:

    Te equivocas, àlex, el verdadero sustituto de la religión (al menos en Catalunya) es el cumbismo nacionalistoide y escoltista transversal e introducido hasta los tuétanos de la sociedad catalana contemporánea y en cada uno de los partidos, asociaciones y entidades a través de los que se expresa.. Y conste que hablo con la más grande de las seriedades .

  7.   papa oso Says:

    Alex… solo queria comentarte esta frase: “Qüestionar el model o el motor, fa avançar la societat”.
    Ui!… cuidadin. No hay que confundir “avanzar” con “mover”. Lo que movia a la sociedad en el siglo XVIII era la religion, pero no lo que la hacia avanzar (yo pongo ahi a otros protagonistas), el cuestionar el modelo politico… no veo por que debe hacer avanzar la sociedad, que la hace moverse es evidente, pero que la haga avanzar… para mi es bastante dudoso.
    Eso mismo puede aplicarse a los partidos politicos. Es obvio que la mal llamada democracia occidental actual (yo le llamaria dictadura subterfugiada occidental acutal) y sus partidos politicos hacen moverse a la sociedad, pero tampoco veo claro que la hagan avanzar.

    Antes de dejar este comentario queria decirte que no hay que buscarle los n pies al gato para encontrar la causa del agnosticismo politico. La respuesta a tu pregunta es “la mentira”. Lo mismo que acabo con la religiosidad social es lo que ha terminado con la sociedad politizada. Cuando pillas en una mentira a un politico dejas de creer en él, cuando te das cuenta que todos mienten…. dejas de creer en el sistema que los politicos representan.
    Los que se las dan de sinceros acaban mintiendo “por cualquier causa” (eso es lo de menos)… y cuando la gente de a pie detecta esas mentiras… la cosa se estropea.

  8.   otch Says:

    Papa Oso, tienes toda la razón del mundo. Yo añadiría, que la hipocresía es el gran mal del mundo.

  9.   Àlex Says:

    Otch, queda clar la teva idea, cap problema, aquí t’espero, que també és casa teva.

    Papa Oso, tens raó en el sentit que planteges, però jo entenia avançar com un fet relacionat amb qui marcava l’agenda. M’explico. La religió era central i marcava el pas, i qui pretenia avançar també en depenia, de manera que provava de refutar, per exemple mitjançant la ciència, el que deia la religió.

    D’acord, Papa Oso, entenc el teu segon paràgraf, sempre és una de les coses bones de parlar amb gent de fora la teva capa de ceba, palpes les crítiques encara que no hi estiguis del tot d’acord o lluitis per canviar el parer.

    Tu parles de mentides. I jo raono. Hi ha més mentides en els polítics que a principis del segle XX o finals del XIX? no hi ha més transparència en els processos? perquè crec que arribant, a una idea més central, hi ha un actor que sí canvia les coses: els mitjans de comunicació. Es parla més ara que abans? hi ha més joc polític? et toca desdir-te de més coses? hi ha una mentida quan no pots arribar al 100% del teu ideari?

    És evident que aquesta part és important, sobretot pels partits d’esquerres. Si es fa el Quart Cinturó, algú menteix?, o és que no pot fer tot allò que era el seu programa?

    Perquè d’altra banda, mentides com a tals, a banda de l’Acebes amb l’11-M, quines hi ha? és una mentida dir que acabaràs amb el problema de l’habitatge quan només tens temps o capacitat per solucionar un got d’aigua en un oceà? per mi és important, perquè més que mentides jo parlaria de vegades d’un llenguatge ambigu, en el sentit que en campanya exposes o parles com si haguessis de treure 68 escons, i després la realitat del vots et fa deixar de banda certs aspectes del teu programa.

    És o no la gent conscient d’aquest doble llenguatge, el de campanya i el del pacte? jo diria que sí, però alguna cosa passa quan la gent després es desencanta, no?

    Potser, ara que hi penso, l’altra gran mentida que em sona en els darrers anys és la de Zapatero i l’Estatut
    http://www.youtube.com/watch?v=h2Fd5Qdfamg

    Per tant, el teu raonament que acaba passant, és una qüestió d’expectatives no assolides el que fa allunyar la gent?

    Crec sincerament que dir això de “todos mientes”, o no és cert o no és just o és un altre llenguatge, que xoca amb el màrqueting polític, que va unes voltes per endavant. O és normal que algú hagi d’anar al notari? és part d’una manca de credibilitat? som igual d’exigents amb el d’una botiga o un comercial o un visitador mèdic?

    Vaja, seguim-hi donant voltes

  10.   Àlex Says:

    M’afegeixo a mi mateix.

    Quan una parella es casa o es diu que s’estimarà tota la vida i que mai ha sentit res igual, és una mentida quan al cap de sis mesos es separa? o és una veritat en aquell moment que es veu modelada per un canvi de realitat (per exemple, l’aparició d’una altra persona, la tensió per quedar-se a l’atur, el naixement d’un fill).

    O és que la dinàmica de paràmetres és tan ràpida que cal constantment modificar els teus plantejaments?

  11.   papa oso Says:

    Alex “més que mentides jo parlaria de vegades d’un llenguatge ambigu”… fer servir un llenguatge ambigu expressament es igual que mentir.

    No es tracta de que ara els politics menteixin mes que al segle XIX. L’important es que ara la gent se n’ha adonat de com son. Ara no importa dir el que penses i aconseguir vots, ara el que compte es guanyar vots per fer el que tu vols. Aquesta es la trampa del sistema. Ja no es pensa en una democracia on es fa el que es pot, ara es pensa en estar al poder per fer el que vols fer, i per arrivar al poder es fa servir un llenguatge ambigu i es diuen les coses a mitges.
    Ni hi ha sinceritat, no surt el Carod dient “jo faré el que pugui”, surt en Carod dient “jo fare això” per que si diu el primer perdrà vots.

    Respecta al tema de la parella que despres d’un temps s’adona de que no s’estimen si hi ha sinceritat no hi ha problema, tothom canvia (solo los muertos y los tontos nunca cambian). Si un politic surt i diu “jo no volia el 4 cinturo pero si no ho faig se’m mengen amb patates i no tinc mes remei que fer-ho, penso fer un referendum dins les bases del meu partit per veure que pensen”… doncs cap problema. Pero això no succeeix, ara surt el politic, canvia de discurs i “santas pasacuas”.

    Alex la democràcia nomes es valida des de la proximitat (tot allò que sobrepassi els límits d’una ciutat ja no es democràcia, per la mateixa definició de la paraula), des de la màxima sinceritat i, com no, des de la voluntat absoluta de servei en front de la voluntat de fer el que tu vols fer.

  12.   greips Says:

    alex,
    els politics menteixen per arribar dalt. No hi dónis més voltes, no es tracta de que ara es menteixi mes o menys que abans o que es vulguin trobar causes a no poder complir el que es promet. És que es prometen coses que se sap que no són possibles. I si no ho saben, aleshores no només són mentides sinó uns ineptes, ja que parlen de coses que no coneixen.

    Els politics, tots, prometen coses que saben impossibles nomes per arribar dalt (estic parlant de política d’alt nivell, no de política de proximitat). I després matitzen. Està bé, si així us enganyeu a tots vosaltres i us sentiu millor està molt bé. Però és evident que la immensa majoria no ho veu així (els q no voten, els que voten partits marginals o el que voten nul/blanc tindrien més representació parlamentària que els que voten si els escons representessin la totalitat de la població i no només la que emet el seu veredicte de la forma que els hi han demanat).

    I mentides n’hi ha moltes i de tots els partits. Ara, aixi de cop, em ve al cap la supressió dels peatges, la construcció de no sé quants milers de pisos VPO, la millora de les xarxes ferroviàries, les seleccions catalanes, la MAT (que s’acabarà fent), Bracons (que s’acabarà fent), IV cinturó (que es farà), connexió amb frança via TGV al 200?… Tot això ho pots argumentar dient que no és tan fàcil com sembla, que sempre hi ha dificultats i bla bla bla. Però el fet és que, conscientment, es prometen coses incomplibles. I la gent, quan s’adona que els hi han fotut vàries vegades deixa de creure en el sistema.

    Exactament de la mateixa manera que ha deixat de creure en l’Església, vista la poca capacitat d’aquesta per a canviar el món en positiu:-)

  13.   Otch Says:

    L’església va “caure” perquè la seva doctrina es basa en la mentida, i la política ho està fent per la mateixa raó.

    És certs que hi ha polítics que vlen fer coses i no els deixen o no poden per qualsevol motiu, però en comptes de formar a la gent i explicar els perquès, es dediquen a canviar de discurs, i és aleshores quan cauen en la mentida.

    Els mitjans de comunicació col·laboren en la mentida perquè només informen del que volen o de grans titulars.. i no del fons de les qüestions, si la gent sapigues bé, com funcionen les institucions i els passos que han de seguir les lleis, segur que hi hauria més confiaça.

    De tota manera molts polítics cauen en la mentida per falta d’escrúpols , uns, i per falta de valor, els altres.

    Problemes com l’habitatge es solucionen amb un parell d’ous/ovaris. Que s’emprenyen els lobbies de constructors, doncs que es fotin, el poble necessita una solució i els polítics l’han de donar, i com aquesta mil exemples….

  14.   papa oso Says:

    Otch 28 Que s’emprenyen els lobbies de constructors, doncs que es fotin,… ui!… impossible si son els constructors qui financien una bona part de la teva campanya electoral.

    Com diuen: “La democracia occidental es la dictadura dels poders econòmics”. Qualsevol altre definicio segur que s’ajusta menys a la realitat que aquesta ultima.

  15.   Otch Says:

    Jeje sembla un versícle de l’evangeli segons otch. jajajaj

    Pot ser, no se si aquest poder a la ombra és tan gran com sembla o és més un xai amb pell de llop.

    En qualsevol cas per això la política perd adeptes perquè no hi ha transparència, i quan més a l’esquerra està el partit, més decepció causa…

  16.   greips Says:

    mira, un exemple tontu però clar de que els polítics, en general, ens enganyen.

    Tothom sap que circular a mes de 120km/h és il.legal. La Generalitat es gasta molts recursos econòmics i humans per a controlar que ningú no corri més. A ningú se li escapa que la millor forma (i efectiva 100%) seria obligar les companyies a fabricar cotxes amb aquest límit de velocitat.

    Perquè no ho fan? Perquè si obliguen la patronal dels cotxes a imposar el limit de velocitat de fabrica i sense possibilitat de trucar els motors, aquests treurien totes les fàbriques del país i el sector s’enfonsaria en una crisi sense precedents. Tant la pròpia fabricació com les empreses auxiliars i de serveis que en són dependents. Milers de treballadors (i les seves famílies) quedarien al carrer i tindriem un problema enorme per recol.locar-los i reflotar l’economia

    Això és clar. El sector d’automoció, doncs, té més poder que la Generalitat.

    Però ha sortit algún polític dient “no podem imposar el limit de velocitat desde fàbrica perquè ens fan xantatge”? No. Perquè no ho diuen? Perquè no ens expliquen la veritat, i així podrem decidir? Misteri…

    Passa exactament el mateix amb la dependència del petroli i el nul interès en obligar al sector de l’automoció a eliminar aquest carburant. Aleshores, ens diuen coses tan absurdes com que limitar la velocitat a 80km/h baixaria el nivell de polució… quan la millor forma és eliminar el petroli i tirar de gas o biodièsel (per exemple).

  17.   cani Says:

    Atenció. No ens equivoquem. Si parlem de religió o de política, estem parlant d’una cosa i si parlem de “sacerdots” i “politics” d’una altre. Les religións (al menys les grans religions) totes tenen un fons comú que a més és socialment saludable, en la síntesi més fonda. Altre cosa son algunes altres derivacions socials que, en alguns casos, fins i tot neguen l’arrel mateixa de la dita religió. Igual passa amb les corrents polítiques.
    I tot passa pel fet antropològic de que els humans que arriben a tenir un cert poder dins de la “religió” o del seu “partit”, no poden resistir-se al poder mateix i arriven a ser dominats per aquest i els grats beneficis que comporta, com l’adoració de les mases, que els teus desitjos més profuns es compleixin, etc. En definitiva el poder és el que torsa les vies. Som humans i per tant febles. I que consti que no ho justifico. Per a mi, el poder és un poderòs verí.

  18.   Àlex Says:

    Uix, no dono a l’abast, molts articles interessants, em refereixo als debats, evidentment, 😉

    Greips, en un món global hi ha decisions que s’allunyen, o et quedes com Turkmenistan, o Corea del Nord aïllat. Això del límit de velocitat és una de les paradoxes que algun altre cop he sentit. Però estic d’acord amb tu amb que de vegades cal arreglar els problemes de base i no anar posant pedaços. De tota manera, crec que l’Estatut tampoc (i dic tampoc amb llàstima) no recollia aquesta competència.

    Otch, papa oso, interessants les vostres reflexions. No hi estic del tot d’acord, però necessito una mica de temps per estructurar un discurs coherent, i no el simple no hi estic d’acord, perquè és evident que no estic d’acord amb la simplificació d’un fenomen complex.

    De totes maneres, gràcies, m’ajuda molt (ara semblarà tòpic però ho dic de debó) sentir les vostres opinions i veure com canviar-les, no només des del bloc, ja m’enteneu què vull dir.

    Cani, no només en política, com bé dius, el poder i la informació que corre al seu voltant més que un verí pot ser una droga dura, cal sempre provar de sentir-se allunyat de l’efecte.

    Ahir al vespre van fer un docudrama brutal, sobre la relació entre l’Albert Speer i en Hitler, i crec que la fascinació que exercien un sobre l’altre és digne d’estudi. Un altre article proper anirà sobre una pel·lícula que espero tenir temps de revisitar aquests dies, Vencedors o Vençuts.

  19.   greips Says:

    Però estic d’acord amb tu amb que de vegades cal arreglar els problemes de base i no anar posant pedaços. De tota manera, crec que l’Estatut tampoc (i dic tampoc amb llàstima) no recollia aquesta competència.
    Està bé, em surts amb l’excusa de l’estatut jejeje Doncs bé, mira, els autobusos de TMB si que són competència exclusiva de l’Ajuntament de BCN on ERC hi figura, oi?
    Be, fins aqui d’acord oi?

    Ara diga’m, quants d’aquests autobusos funcionen amb biodiesel o gas? En els 27 anys de PSC (ho sento, crec que ERC en fa 12 q hi és pero no n’estic segur) no hi ha hagut temps per perfilar l’alternativa, oi? 😉

  20.   papa oso Says:

    Cani “Les religións (al menys les grans religions) totes tenen un fons comú que a més és socialment saludable,”. Pues yo lo pongo en duda. Las religiones pueden ser socialmente saludables para determinados modelos de sociedad (esos modelos basados en que unos mandan y casi todos obedecen), pero existen otros modelos sociales para los que las religiones son una lacra a exterminar. Visto que pueden ser modelos socialmente saludables en algunos casos y en otros no deberiamos darnos cuenta de que nunca son individualmente saludables. Una religion, por definicion, obliga al individuo a creer en algo, a aceptar una idea sin tener pruebas de ello lo que termina socabando la libertad del individuo para hacer, pensar y actuar como quiera. Y lo penoso del caso es que recorta su libertad por algo que le han dicho que es asi y que el se traga sin rechistar, coharta su libertad por algo que CREE y que pudiera ser falso.

    Resumiendo Cani: Las religiones para algunos modelos sociedades puede ser positivas pero cohartan SIEMPRE al individuo. A mi las religiones no me molan.

  21.   papa oso Says:

    Alex Greips, en un món global hi ha decisions que s’allunyen, o et quedes com Turkmenistan, o Corea del Nord aïllat. Y?, cual es el problema? Te da miedo la soledad?. Lo importante es que se haga aquello que tu quieres y no lo que otros quieren. ¿Que es eso de sacar a alguien de su casa o expropiar sus campos de cultivos para hacer una autopista? ¿Que derecho tienen 10.000.000 de personas que quieran una autopista a quitarle por la fuerza la casa a otra? ¿Que derecho tienen 10.000.000 de personas que quieren tener luz en casa a expropiarle a alguien el terreno para hacer pasar una linea de alta tension?. ¿Quien coño ha escrito esas normas?.

    Alguien no ha entendido que la democracia no es la dictadura de la mayoria, la democracia es cuando el pueblo busca puntos en comun para constuir un camino… y si el camino es mas lento de lo que podria ser pues nos jodemos todos juntos. Eso es la autentica democracia.

    Una frase del Subcomandante Marcos refleja lo que intento decir: “Para llegar todos juntos hay que caminar siempre al paso del mas lento”. Cuando se trabaja para llegar todos juntos se puede hablar de democracia, lo que han hecho nuestros politicos no puede considerarse democracia, en el mejor de los casos podria calificarse de dictadura de las mayorias (yo sigo prefiriendo dictadura del poder economico).

    Alex “Però estic d’acord amb tu amb que de vegades cal arreglar els problemes de base i no anar posant pedaços” Joder!, si es que nunca se arreglan de base. Para un problema que se arregle de base hay 10.000 en los se ponen parches. No solo en los limites de velocidad, tambien en los temas energeticos, en los de la vivienda, en los de los recursos hidricos, en los del terrorismo,… Siempre es igual. Nadie tiene cojones de tomar al toro por los cuernos

  22.   Àlex Says:

    Greips,
    només tinc temps de respondre el tema dels autobusos

    http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2211044

  23.   greips Says:

    @alex:
    segons la mateixa noticia, un 25% de la flota. Em sembla molt poc no? Tenint en compte que han calgut 27 anys (12 d’ERC?) per fer-ho… 🙂

  24.   cani Says:

    Papa oso, una cosa és no creure en les religions pel que comporta de “obediencia” i de que uns aprofiten el fet religiós per exercir el poder. Una altra cosa és la religió com a concepte de creença més trascendental. La religió ha servit moltes vegades per moltes coses, com els grups humans de tot tipus, desde politics, a grups de presió. Tots tenen una determinada “liturgia”, incloenti el més grans detractors del fet religiós.
    Per cert, a mi només m’interesen aquestes coses com a fets antropologics. I és en aquests espectes en els que estic interessat.

  25.   Àlex Says:

    Greips, que jo no he parlar d’Esquerra en el procés, no m’he penjat pas les medalles, fixa’t que diu que en certs trajectes el funcionament és diferent, i que s’està avaluant els avantatges.

    També saps que no fa tants anys que el medi ambient és una prioritat

  26.   papa oso Says:

    Cani, si ja he dit que la religio a determinades sociedatats es positiva, nomes he dit que per l’individu mai ho es, sempre coharta la seva llibertat, doncs l’obliga a creure en una cosa cegament, sense tenir proves. Es bo diferenciar religiositat d’espiritualitat.

  27.   cani Says:

    No estic d’acord. Per l’individu, el fet religiós pot ser positiu també. Si realment l’individu “creu”, la vida l’hi resultarà molt més fàcil. Ha de cumplir amb unes coses marcades, generalment simples. Molt més fàcil que haver de pensar i decidir a cada moment. Trobo que és molt més dificil viure i no esperar rés més que pensar que ets un gra de sorre de l’evolució.

  28.   papa oso Says:

    Cani, viure amb la llibertat restringida es molt mes facil que viure amb total llibertat. Però val la pena?. Jo crec que no. La llibertat es el mes gran que tenim, i la religio ens ho treu.

    Trobo que és molt més dificil viure i no esperar rés més que pensar que ets un gra de sorre de l’evolució.. Toma i jo!. Peò hi ha una alternativa al fet religios i al fet “racional”,.. es el fet espiritual. La espirutualitat, que no la religiositat, te les parts positives de la religio (et dona un lloc a l’existencia) i de la reo (no et limita la llibertat).

Deixa un comentari

Aneu a la barra d'eines