Bloc de política o bloc de polític?
Ahir al telenotícies, tal com ens havia avisat en Saül Gordillo a través del seu bloc, van emetre un reportatge sobre els blocs polítics.
Es pot veure al mateix bloc, jo no el penjo del youtube, perquè els únics que l’han penjat són la gent de CiU i han corregut a posar el seu logo, em recorda el confidencialCat per la manera de marcar informació pública.
Són sempre interessant les reflexions d’en Gordillo (més que les d’en Jordi Juan, que em sembla un pel corporatiu atès que marca distància d’una tasca que tota la vida els periodistes han fet). Volia afegir, però un punt de vista personal.
El meu, per exemple, és un bloc polític o d’un polític? (per petit polític que sigui un conseller) M’explico. Quan vaig demanar-li a en Roger que volia fer un bloc, la meva idea era allò que deia el primer dia, un terç de lletraferit, un terç de política i un terç de vocació periodística.
Haig de reconèixer, tanmateix, que la proporció no ha estat exactament així, sinó que suposo que hi ha de fet dos terços de política, un sisè de lletraferit (algun petit relat) i un sisè de periodista vocacional.
Tot i així, el que no m’acaba de fer el pes, per exemple és la doctrina que veig que hi ha en el món del PSC-PSOE de crear blocs perquè sí, deixant de banda, o no, el fet que són contraris a la recomanació del termcat d'emprar bloc en lloc de blog (veure discussió als comentaris; merci, lluís) per tant, hi ha una blocsfera i no pas blogsfera, però això ja és cosa seva.
D’altra banda, al món convergent hi ha una estructura on fins i tot donen pautes de temes a tractar, font d’inspiració en diuen, i crec que això és contrari al propi esperit del bloc, atès que marca més aviat una altra línia doctrinal política similar a les altres i no novedosa. Per cert, que blocs.cat, com ells posen al títol és un altre bloc, possible cas de ciberokupació? (ho seguiré)
En canvi, a Esquerra, o no m’ha arribat o no hi ha un toc de xiulet a l’hora de fer blocs. Justament, sempre he pensat que una de les coses interessants dels blocs és que es tracta d’una alternativa als mitjans de comunicació habituals, que ja sabem de quin per calcen. El món dels blocs ha estat una finestra nova on poder expressar allò que penses, allò que creus que no recullen prou i et permet fer èmfasi en aquella part de la nostra petita part del mirall. La gent de les JERC ha creat una interessant plataforma d’agregadors, jovent independentista, que permet seguir bons blocs, com ara el d’en Gerard Coca i en Dani Casanovas.
Però sovint, valores si cal que sigui un bloc exclusivament polític. M’explico. Ni jo em trobaria còmode només parlant de política, ni crec que qui pugui entrar sempre vulgui escoltar qüestions polítiques. Parlar de coses de la feina, llibres, viatges, pel·lícules, etc., de vegades està prou bé, crec.
Tot i així, també haig de reconèixer que hi hagut moments emocionants, amb això dels blocs.
A nivell gracienc, crec que el concurs de monclis, els preparatius de sopars i alguna discussió sobre fets de Gràcia (la Fera, festa major) ha estat el millor.
A nivell nacional, la campanya de “Jo vull un Estat propi” ha estat molt interessant i emocionant, perquè ha permès conèixer gent i generar sinèrgies dinàmiques com la Xarxa de Blocs Sobiranistes, una xarxa potent fora dels partits a seguir, ideada, entre d’altres, per en Xavier Mir.
Bé, mentre continuo donant voltes a això dels blocs, seguirem escrivint, en la mesura que el temps ho permeti. Aquest ritme només el puc dur aquests dies
gener 3rd, 2007 at 2:21 pm
Yo no le daria mas vueltas al tema de los blogs o DVD de los politicos.
Los politicos, como buenos carroñeros, han visto otro modo de llegar al ciudadano para mentirle e inundalre la mente de mierda o verdades a medias: internet y los DVD’s.
Es mas de lo msimo. Antes fueron los periodicos, luego la redaio, luego la television… ahora la red y los DVD’s. Mas de lo mismo… ni caso!!
😉
gener 3rd, 2007 at 2:24 pm
Deixant de banda que crec que generalitzes excessivament i injusta, i potser no cal entrar en un debat, sinó és el fet de saber si tinc un bloc polític o d’un polític, per aquí anava la meva reflexió
gener 3rd, 2007 at 2:27 pm
Me he dejado una cosa… desde los partidos se anima a la gente a realizar “buzoneo” y a inundarlo todo de publicidad politica. Desde los partidos se ha puesto de moda crear plataformas de blogers “simpatizantes” que nos meten en la red panfletillos mas o menos camuflados y mas o menos bien hechos. A mi eso me da “rechinar de dientes” pues en muchas ocasiones son blogs totalmente vacios de contenido que se limitan a “pregonar” las consignas del partido sin tener ni idea de lo que dicen. En fin!… pena me da!!
😉
gener 3rd, 2007 at 2:30 pm
Alex… hay poca diferencia cuando el bloc politico se limita a dar las consignas del politico de turno, cuando el blog politico no es libre de decir lo que quiera pues los compañeros del partido que lo lean “pueden pensar mal” si me salgo de los canones.
En el fondo el blog politico de un “simpatizante” es libertad vigilada.
Solo hay un blog politico valido: el que no simpatiza y solo critica. El resto de blogs politicos huelen a “el blog del politico”, mas que al “blog de una persona politizada”.
Me sigues?
gener 3rd, 2007 at 2:38 pm
tu et consideres un polític o algú que fa política? Jo redefiniria aquest bloc com l’espai personal d’algú que, també, fa política. I que ha convertit les seves inquietuts polítiques en el centre del bloc 🙂
gener 3rd, 2007 at 4:20 pm
algú pot ser no polític?
gener 3rd, 2007 at 4:32 pm
Papa Oso, una diferència important.
TU dius “els partits animen a la gent…” Evidentment no puc parlar pels altres, però en el meu cas t’asseguro que no és així, no hi ha consignes, vaja. Si algú vol fer un bloc és lliure.
Ara, el que crec que tu parles és de la llibertat del blocaire, és a dir, tu parles de si el blocaire pot parlar de tot allò que creu.
En part, una cosa està clara. Les meves idees coincideixen amb l’Esquerra, oh, sí, sorpresa? no, doncs el partit al qual milito de forma activa i que crec en la seva ideologia, d’esquerres i independentista.
Crec que tu parles d’una prova de cotó. Que és que jo sortís criticant el meu partit, a partir d’aquí em sembla intuir que tu parlaries d’un bloc polititzat. Difícil, seria com fer un bloc criticant a la família, no tindria massa sentit. Si algú de la família o del partit fa alguna cosa que crec malament, el lògic és que parli amb aquesta persona per dir-li, no?
Greips, bona reflexió, no sabria què dir-te!, el dubte sempre és com et consideres. Evidentment, no sóc un polític professional, sinó que hi dedico perquè hi crec, les estones que puc. Estaria més d’acord amb la segona definició, algú que fa política, però que té una feina a la universitat de la qual viu. Crec que formo part d’un grup que és necessari dins de tot partit, un altre punt de vista, potser en una capa de ceba un punt més externa.
Definitivament, suposo que la tercera definició seria aquella amb la qual em trobaria més còmode, però a la vegada defenso el bloc de qualsevol polític, d’Esquerra o d’un altre partit a explicar allò que fa, allò que opina. Proselitisme? potser en diria la part més pedagògica de la política, aquella que per formació és la que m’agrada més, tot i que també és la que costa més.
gener 3rd, 2007 at 4:34 pm
Uix, mentre escrivia la resposta, has escrit la teva, dolors.
Ben observat, si tothom n’és, seria com si els aficionats del Barça no poguessin parlar del barça perquè són objectius, ni els musulmans parlar de l’Islam.
La frontera entre doctrina, opinió i proselitisme és sempre difusa, diria.
gener 3rd, 2007 at 4:49 pm
Alex… parlava en general, no ho deia per tu!!… i tampoc de la prova del coto.
Et recomomano que et passegis pels webs del PP o PSOE i tu mateix jutgis. Tio!… todos dicen lo mismo.
No, no anava per tu
gener 3rd, 2007 at 4:56 pm
Només volia fer un comentari sobre la traducció al català del terme anglès “blog” o “weblog”.
Si no m’equivoco, el Termcat emet recomanacions i no pas normes, per tant, fins que l’Institut d’Estudis Catalans decideixi quina forma adoptar, encara no hi ha una traducció al català per aquesta paraula.
Recomano que llegiu l’article d’en Gabriel Bibiloni sobre el tema: http://bibiloni.cat/blog/blog.pdf
Jo utilitzo i seguiré utilitzant la forma “blog” fins que no hi hagi una norma oficial. Ah! i no sóc socialista ni tampoc els voto!
gener 3rd, 2007 at 5:50 pm
Osti, recordo una reunió de Gracianet, quan fer el nostre propi portal de blocs era nomes un projecte, on vem “discutir” si li deiem Bloc o Blog… I naltros ens va acabar molan molt més el terme Bloc… ja que en aquell llavors blocs en català corrien poquets… jeje … quins recors i quin gran encert això de crear els blocs
gener 3rd, 2007 at 6:16 pm
Normalment utilitzo el terme bloc i article, o potser tindriam que parlar de pagina?.
O prefereixo a blog i post.
Per un altre part, jo crec que tinc un bloc personal, on evidentment parlo de política, però sense consignes ni sectarismes (com a mínim excessius).
@alex. En aquet sentit no m’acaba de agradar com estic en els teus enllaços. Es clar que el bloc es teu i per tant fes el que consideris millor.
Per ultim. bloc.cat es un servei de blocs en catala molt semblant al de Gracianet. En te molts allotjats i jo el faig servir per tenir un bloc mirall.
gener 3rd, 2007 at 6:49 pm
Lluís,
molt interessant la teva reflexió, certament. L’article d’en Bibiloni és molt científic, però jo em basava en el termcat, que com bé dius, té un caràcter subsidiari, respecte l’institut, tot i que és el que primer brega amb els neologismes i a mi em respon molt millor perquè treballes amb termes molt nous que només estan en anglès i cal un terme adequat en català.
Personalment, sóc dels que em fa certa angoixa haver de dir certs termes en anglès perquè, fins i tot, en algun cas, ni el termcat s’ha posicionat.
De tota manera, no recordo cap cas on l’Institut hagi desdit alguna terme del Termcat, atès que el propi Institut en forma part, una més de les coses bones que es va fer en el govern anterior
http://www.termcat.cat/centre/estatut.pdf. I d’altra banda, la inèrcia és tan favorable a bloc que se’n sortirà.
Si no et sap greu, i crec que no, jo continuaré emprant bloc tot i que tornaré a redactar el text de l’article.
20g32, totalment d’acord, quin gran encert que vau tenir.
Vives, sabia que algun dia m’ho diries, la veritat és que em va fer dubtar molt què fer amb el teu cas, perquè jo tampoc no sabia massa on ubicar-te i quan fas classificacions has de prendre determinades decisions que provin de ser compactes i coherents.
D’una banda, no et puc comparar amb els blocs d’en guillem i el carles agustí perquè no actues igual, però ho vaig decidir enmig de la campanya quan vas penjar tot el material d’IC-V. Primer havia pensat de titolar l’apartat com a blocs d’amics equivocats, en plan broma, però tampoc era això, ja m’entens.
Si t’ha de fer sentir més còmode, ja et canvio i et poso a l’altre lloc on podies estar allotjat, tot i que ser que no t’avergonyeixes gens de la teva militància, només faltaria.
gener 3rd, 2007 at 7:33 pm
Això de “catalanitzar” (o españolizar) paraules ho trobo una mica retrògrad. El català va sortir de la intoxicació i deformació del llati per l’efecte de mil i un factors. Sort te el català de que no hi havia un “Term-llati” en el seu moment… si hagués existit ara tots parlaríem en llati.
Les llengües com les persones han de ser lliures i se les ha de deixar evolucionar lliurement. Aquesta postura de dir al software “programari” o a un banner “cibertira” la trobo ridícula.
Ah!… os recomano aquest article sobre l’esperanto (http://www.ulises-valiente.com/wakan/numero20/Esperanto.htm), es d’una revista que fem amb una amiga i de la que estem molt contents (160.000 pagines vistes en un mes!!).
Jo estic plantejant-me molt seriosament aprendre esperanto i que li bombin al castellà, al català i, sobre tot, a l’anglès. Un sol mon, una sola llengua!!
gener 3rd, 2007 at 8:04 pm
¿Qui és “no politic”? Les persones som com som i una característica és la sociabilitat, o sigui vivim en societat i això comporta la politica. Per tant quan opino sobre la lluna, tinc un plantejament que algú pot considerar politic. Alguns encara pensen que la terra és plana o que Darwin no en tenia ni p idea.
Respecte a la llengua, encara que tot el mon parlés esperanto ara mateix, dintre de deu dies tindriem algunes variants i amb el temps milers d’idiomes. Que tothom parli un sol idioma, és, ara per ara, una utopia. Al meu modest coneixement, una impossibilitat humana. I a més diria, fins i tot, perillosa. La gent hem de tenir un llenguatge que ens ajudi a comunicar-nos i resoldre els problemes cotidians. I no tothom te els mateixos problemes amb les mateixes materies. L’exemple tan gastat de que els esquimals tenen més de 20 paraules per definir el gel, els hi va la pell. Nosaltres amb dos o tres, en tenim pou.
A mi m’agrada bloc, per que en el fons és una llibreta teva, en la que pot llegirte la gent i dir la seva, completar-ho d’alguna forma.
Però no en feu molt cas, només és la meva opinió.
gener 3rd, 2007 at 9:08 pm
No t’equivoquis, papa oso, parlem de neologismes, el català no deriva del llatí pels nous termes, sinó per com anomenava els existents, que provenien la majoria del llatí.
Certament, les llengües evolucionen, però no sempre cal acceptar el terme nou, sinó cal considerar els existents a veure si alguna acepció ens interessa.
No seràs imperialista americà que vol que parlem tots anglès, oi? je je je, sé que és una pregunta trampa, 😉
Quant a l’esperanto, recorda que una llengua sempre és un punt de vista d’observació de la realitat. Perquè en català diem mongetes o en espanyol judías, alguna cosa deu tenir de diferent, no? aquestes coses són molt interessants i es perdrien en una única llengua, recorda-ho!
Cani, no només farem cas de la teva opinió, sinó que personalment hi estic d’acord.
Papa Oso, recorda allò que els esquimals tenien no sé quantes maneres d’anomenar el gel. Nosaltres no ho tenim, oi? però tenim no sé quants tipus d’olives que un esquimal pot no distingir.
gener 3rd, 2007 at 9:26 pm
@alex. No em toquis, evidentment no em posis a amics equivocats perquè soc l’esquerra intel·ligent, decent, coherent i no se quantes coses mes… Per tant es evident que el equivocat ets tu.
En honor del cani en la nostra llengua tenim centenars de mots, dites, conceptes i paraules sobre el vi i el raïm.
Les llengües son uns signes d’identitat de un col·lectiu, i no parlo de nacions, pàtries ni estats, per tant una llengua universal es inviable, per una altre part el adaptar i buscar paraules propies i/o ja existents jo ho trobo correcte. El terme bloc, article i/o pagina o apunt em semblen correctes i adequats.
gener 3rd, 2007 at 10:45 pm
Ja ja, home, també pots ser la intel·ligent, la decent, la coherent i equivocada, no?
ja t’he canviat, ara se m’enfadaran en guillem i en carles agustí, però al menys jo els ho posat dins dels enllaços, no?
gener 4th, 2007 at 11:58 am
Cani Respecte a la llengua, encara que tot el mon parlés esperanto ara mateix, dintre de deu dies tindriem algunes variants i amb el temps milers d’idiomes. Que tothom parli un sol idioma, és, ara per ara, una utopia. Perfecte… cap problema amb que cada escu tingui la seva propia versio de l’esperanto. Respecte a l’utopia… això no es “obice” per no intentar-ho.
Alex No t’equivoquis, papa oso, parlem de neologismes, el català no deriva del llatí pels nous termes, sinó per com anomenava els existents, que provenien la majoria del llatí.. I per que no les deixem com ens han vingut: blog, banner, software… per que catalanitzar-ho?, per que no acceptar l’original en anglès?
Quant a l’esperanto, recorda que una llengua sempre és un punt de vista d’observació de la realitat. Totalment d’acrod. M’encantaria que tothom tingues la mateix punt de vista de la realitat.
Papa Oso, recorda allò que els esquimals tenien no sé quantes maneres d’anomenar el gel… sempre poden inventar-se nous termes en esparanto pels seus noms de “blanc” o sempre poden “esperantitzar” els noms que ja tenen.
Vives Les llengües son uns signes d’identitat de un col·lectiu…i?, xungo si es necessari semblar-se a algu, o sentir-se part d’alguna cosa, per ser feliç.
gener 4th, 2007 at 12:18 pm
Les llengues no fan feliç a ningú. El que fa, és sentir-se d’un grup, d’una societat amb uns punts comuns de realitat. Avui dia amb la “globalització” la interacció entre les diferents societats és molt més forta que mai ha sigut, per això els problemes de “adaptar” a cada societat, o a cada forma d’entendre el món, de les diferents paraules, que no son més que formes de veure aquest mateix món. O sigui que crec que si que hem d’adaptar paraules, no fer-les servir tal com l’original, ja que, encara que designin la mateixa cosa, no representen el mateix per a tothom, al tenir diferents conceptes d’aquest món i del seu entorn.
No sé si m’he explicat? Si no, tampoc és molt important.
gener 4th, 2007 at 12:25 pm
@papaoso,
tu deus coneixer molt bé a déu, però sens dubte no coneixes als homes 🙂
Dius “xungo si es necessari semblar-se a algu, o sentir-se part d’alguna cosa, per ser feliç.“… doncs precisament l’home és un animal fet per viure en comunitat. Certament alguns individus arriben a la felicitat per la via solitària, però l’home està “programat” per a ser feliç dins una comunitat. Sgui la que sigui 🙂
gener 4th, 2007 at 12:57 pm
Grips precisament l’home és un animal fet per viure en comunitat. Home… jo ho veig diferent. Jo crec que l’home no es un animal fet per viure en comunitat, es un animal que viu en comunitat. A més crec que una cosa es viure en comunitat i una altre es sentir la necessitat de formar part d’un grup. Crec que son coses diferents.
Cani… i creus que canviara molt la teva visio del mon i de les coses per dir “airbag” o “cuxi inflable”?… jo crec que es malgastar energia això de catalanitzar.
gener 4th, 2007 at 1:10 pm
@papaoso,
dius “creus que canviara molt la teva visio del mon i de les coses per dir “airbag” o “cuxi inflable”?..“
Per força la visió del món ha de canviar ja que no és el mateix “airbag” que “coixi inflable”. Ja és ben significatiu que nosaltres li diguem “coixí” (pillow) i ells li diguin “bossa” (bag), no? 🙂 Si féssim traducció literal seria “bossa inflable” o ells haurien de dir “airpillow”… el fet que no sigui així és significatiu 🙂
gener 4th, 2007 at 1:39 pm
Greips… jo no ho veig com tu. Si un angles ha dissenyat un aparell anomenat CD-ROM i al noste idioma no hi ha una paraula per definir-ho… quina distorsio de la realitat produirà?
De totes maneres et faig una pregunta: qui escolleix com has d’entendre tu el mon?.
Vale, hi ha un organisme (l’institu d’estudis o qui coi sigui) on es decideix com s’ha de dir en catala una paraula i, en conseqüencia, on es decideix “com veura el mon” en Greips (acceptant el teus raonaments). Per que van escollir “coixi” i no pas “bossa”? Quins criteris es van fer servir, per quins “setze ous” han de decidir per mi com haig de percebre el mon?, qui els dona el dret?. I no em vinguis amb que “son sesudos profesores y lingüistas expertos” per que això no els acredita per decidir com haig de veure el mon i com m’haig de relacionar amb altres catalans.
Hi ha un tiu que “vete-tu-a-saber-por-que” ha decidit que en lloc de “bossa inflable” s’ha de dir “coixi inflable”. Algú esta decidint sobre la teva percepcio del mon i a tu et sembla igual?
Jo penso que una persona ha de ser lliure, i ningú està acreditat per definir-m’ho. Si acceptes la teva visio de les coses et puc dir que tampoc acceptaria que “el-sesudo-de-turno” decidis per mi.
gener 4th, 2007 at 1:55 pm
@papaoso
doncs malgrat el teu individualisme parles una llengua determinada i no la teva pròpia oi? 🙂
Un idioma representa una forma col.lectiva de veure el món, no individual.
gener 4th, 2007 at 4:18 pm
Greips, si, si… ja se que parlo una llengua ddeterminada pero això no em fa sentir-me res mes que part del col·lectiu de parlants d’aquesta llengua.
Però greips, perdona que insisteixi, a tu et dona igual que una altra persona decideixi sobre com has de veure el mon?, i com has de parlar?. Fins a on cedeixes la teva sobirania personal?, i fins a quin punt t’informes sobre la idoneitatde les seves propostes (cibertira, programari, maquinari,…)?. Les acceptes com a bones pel fet de que “los-sesudos-lingüistas” aixì ho deicideixen? Aquesta es la importancia que per tu te la forma de veure el mon (que no acceptes un anglicisme pero una imposició catalana et sembla be)?.
Greips les respostes a aquestes preguntes que te he fet, en el fons, no em treuen la son, i es mes tafaneria que altre cosa. La veritat es que tinc curiositat per veure com viviuen els “defensors de la identitat catalana” la dictadura que imposa aquesta mateixa identitat, i com accepten la fiscalitzacio vital que aquesta implica.
gener 4th, 2007 at 4:25 pm
M’agradaria fer una puntualitzacio. Quan jo, de jove, sentia els grits de “in, in-da, in-da-pen-den-ci-a” a les concentracions nacionalistes pensaba que el que volien era independecia d’España.
Despres vaig pensar que el que volien era poder decidir per ells mateixos, i que era un crit demanant llibertat a tots els nivells.
Ara crec que el que volien era que “el dictador” de torn en lloc de ser espanyol fos català. I que el que la gent vol es que “el pastor de las ovejas” sigui català i no espanyol. El que es persegueix em fa l’efecte que no es deixar de ser ovella, el que es persegueix es que el pastor sigui dels “teus”.
Si tinc rao… em fa llastima. La gracia no es ser ovella, la gracia es ser autònom, vieure en societat, pero decidir per tu mateix. La veritat… pero que un altre decideixi per tu no se si val la pena lluitar i ni tan sols manifestar-se.
(ei!… això va sense acritud, es nomes el meu pensament expresat en veu alta)
gener 4th, 2007 at 5:02 pm
@papaoso,
“Però greips, perdona que insisteixi, a tu et dona igual que una altra persona decideixi sobre com has de veure el mon?, i com has de parlar?. Fins a on cedeixes la teva sobirania personal?“
em sembla que en fas un gra massa. Potser m’obliguen a dir-ne “programari” en comptes de “software”? No. Em diuen que en català correcte és així, però jo ho puc dir com vulgui no? Ara bé, si ho vull dir correctament en català n’hauré de dir “programari”. Això és renunciar a la meva sobirania? No. Això és acceptar les regles de joc en una comunitat de persones que ens hem de comunicar i entendre entre nosaltres.
Em sembla que li estàs buscant els tres peus al gat. Si ens hem d’entendre entre nosaltres crec que és lògic que un organisme es dediqui a donar-li un significat explícit e inequívoc a cada paraula. Si no fos així, i cada ú li donés el significat que volgués, no ens podriem entendre de cap de les formes. Si ara ja costa i cal recórrer al diccionari en algunes ocasions, imagina’t un món on cada ú apliqués les seves pròpies normes! Entre d’altres coses, la literatura no podria existir!!! Seria inintel.ligible!
La teva següent reflexió també crec que és bona en el plantejament però errònea en la conclusió. La gent, les masses, necessiten líders. Això és sabut, i assumit, oi? Les persones són intel.ligents, les masses són tontes. En el significat dels crits que tu dius possiblement tens part de raó, la gent vol que el seu cap sigui “dels seus” (com has dit). Sigui espanyol, català, barceloní, gracienc o “plaçadelsolenc”. No hi trobo el problema… O et semblaria més lògic que el Rei d’Espanya fos zulú, per exemple? O que l’alcalde de Barcelona fos resident a Quebec?
Ara bé, que et faci llàstima si que em sembla equivocat. Com t’he dit abans, pots conèixer molt bé déu però desconeixes absolutament als homes. Gent capaç de decidir per si mateixa n’hi ha molt poca, i gent que vol ser decidida molta. Una immensa majoria. És per això que, com et deia abans, estem programats per a viure en comunitat malgrat alguns individus puguin ser feliços en l’individualisme. 🙂
gener 4th, 2007 at 5:03 pm
Discrepo. Airbag és una cosa i coixí de seguretat és una altre ben diferent. Totes dues paraules designen un estri concret i que técnicament és igual, però una és sols un so i l’altre et mostra el coixí (que saps tots els significats emotius) i de seguretat (igual.
O sigui que, en el nostre cervellet mal aprofitat (parlo per mi) se’ns fa una imatge (diges idea, imatge, sensació, etc.) que és del que es tracta. Airbag, gràcies a que som uns profunds coneixedors de la llengua anglesa i hem tingut moltes experiencies en aquest bonic idioma, podem entendre que és una bossa amb aire o d’aire. Però no és el mateix. Jo, amb molts anys d’experiencia en cotxes, puc tenir una idea clara, però, per a molts´, que sabran d’altres coses, no els sugereig el mateix.
Ho sento, discrepo. I no intento ser tancat, sols que les coses serveixen pel que serveixen i han de ser descrites d’acord amb l’entorn adient.
I reconec que d’aquesta manera és tot molt més dificil i complicat. Però som essers complicats i hem d’assumir-ho.
gener 4th, 2007 at 5:55 pm
Greips… has estat tu, Alex i Cani, qui heu esgrimit l’argument de que l’idioma s’ha d’adaptar per que l’idioma es qui marca la forma de vuere el mon dels catalans. No he estat jo qui ha dit això. Dins d’aquesta premissa es on has d’entendre el meu raonament. Ja no es tracta de parlar el catala correctament (que jo no hi veig la incorrecció de dir software, de la mateixa manera que els castellans diuen capicua– paraula d’origen català, o els catalans diuen bigoti –paraula d’origen holandes), es tracta de veure el mon d’una forma determinada que es dictada “por los sesudos lingüistas” de l’organisme que toqui.
Greips, no es per fer un gra massa i per buscar els peus al gat, es tracta d’inutilitzar el teu argument de “es la forma de vuere el mon” i que assumeixis que si de veritat te’l creus… es greu cedir la teva sobirania fins a aquest punt, fins el punt de cedir a un altre la forma de percebre el mon.
Greips Si ens hem d’entendre entre nosaltres crec que és lògic que un organisme es dediqui a donar-li un significat explícit e inequívoc a cada paraula. Justament aquests es un dels motius per no tocar les coses. Quantes persones coneixes que entenguin la paraula cibertira i quantes la paraula banner, quantes entenen el significat de “airbag” i quantes “coxi inflable” ?, es tracta de canviar les paraules per que hi ha algu que es mes papista que el papa.
Greips Si ara ja costa i cal recórrer al diccionari en algunes ocasions, imagina’t un món on cada ú apliqués les seves pròpies normes!… si hi ha voluntat d’entendres… no hi ha problema, si els esperantistes (que son lliures de canviar l’idioma) s’entenen per que els catalans no ho poden fer. Es qüestió de voluntat.
Entre d’altres coses, la literatura no podria existir!!! Seria inintel.ligible! i?, on veus el problema?. Fa unes decades no hi havia tele, fa uns segles no hi havia llibres,…. tot canvia. Jo crec que la vida la ha de regir la “llibertat” dels subjectes i no pas el fet de conservar la lliteratura o qualsevol altre cosa. Cnec gent que esta disposada a matar per defendre la España actual (“una grande y libre”), jo a aquesta gent els qualifico de “retrograds”, de “reaccionaris” i d’immobilistes. Ara resultarà que darrera del català correcte hi ha un grup de “retrograds”, de “reaccionaris” i d’immobilistes? (es parlar per parlar… es obvi que es aixi!)
La gent, les masses, necessiten líders. Això és sabut, i assumit, oi? . Nop, les ovelles necessiten liders, les persones no els necessiten.
O et semblaria més lògic que el Rei d’Espanya fos zulú, per exemple? O que l’alcalde de Barcelona fos resident a Quebec? No trobo llogica la figura del rei, la veig una herència medieval . Trobo tant fort un rei zulu com un català. El que em sembla llogic es que la gent s’organitzi segons convingui en cada moment i de forma SEMPRE adhoc.
Gent capaç de decidir per si mateixa n’hi ha molt poca, i gent que vol ser decidida molta . Y tu que prefereixes? M’interessa el teu cas concret doncs parlo amb tu. Si assumeixes uns plantejaments es que et deuen estar be, no?. Tu et defineixes como ovella o com persona?
estem programats per a viure en comunitat malgrat alguns individus puguin ser feliços en l’individualisme. Estem programats per viure, això de que estem programats per viure en comunitat jo no ho comparteixo. I si així fos… viure en comunitat no vol dir ser una ovella, vol dir compartir i treballar de forma consensuada. Jo crec que viure en comunitat no ha d’implicar se manat per ningú.
Cani tens rao, l’etimologia de les paraules es important i dona pistes, pero no es l’unic important. Crec que tothom sap que es un banner, tothom sap que es software… poca gent sap que es una cibertira (encara que etimologicament pugis tirar del fil) o sap que es un programari. L’etimologia esta be, pero no s’ha d’imposar per sobre de la comoditat dels subjectes que fan servir una llengua. O si?… jo crec que no!
Però som essers complicats i hem d’assumir-ho. .. o no!, jo no ho crec. Crec que som bastant mes senzills del que pensem. Hi ha normes molt senzilles que tot ho gestionen, si no coneixes les normes ho trobes complicat… pero si les coneixes tot es senzill. I nomes hi ha 7 normes basiques, la mes important: accio-reaccio
gener 4th, 2007 at 6:42 pm
@papaoso,
em preguntes “Y tu que prefereixes? M’interessa el teu cas concret doncs parlo amb tu. Si assumeixes uns plantejaments es que et deuen estar be, no?. Tu et defineixes como ovella o com persona?“.
Jo em defineixo com a persona (seguint el teu raonament), i com a tal en moments i situacions determinades decideixo actuar sota la direcció d’algú més capacitat. Perquè sóc persona, em comporto com a ovella quan m’interessa 🙂
I tot el teu raonament l’entenc, i et demano que entenguis (no cal compartir si no vols) que una llengua expressa una forma comuna de veure el món, tal com he dit abans. Però és un procés llarg, de molts segles, i per tant una paraula no altera res.
Aix, espero haver-me explicat 🙂
gener 4th, 2007 at 7:12 pm
Greips clar que t’entenc el que pasa es que no comparteixo la visio reaccionaria de les llengues, per mi son essers vius que han d’evolucionar lliurement, i no sota la tutela dels “sesudos lingüistas”.
Greips em preocupa, t’ho dic amb molta sinceritat, que accepteu que la llengua expressa una forma comuna de veure el mon, que feu vostre aquest argument i que deixeu a un altre el control de la llengua i en conseqüencia de la forma en que veieu el mon. Es molt preocupant.
Per finalitzar… a mi em deixaria mes tranquil que en lloc de dir sóc persona, em comporto com a ovella quan m’interessa haguesis dit “soc persona i soc capaç de cedir quan m’interessa”. A la ultima frase hi ha un matis que em tranquilitzaria.
gener 5th, 2007 at 12:41 am
trobo encertat el teu matís 🙂 realment canvia la situació, si… 🙂
gener 5th, 2007 at 11:02 am
Ahir vaig adonar-me d’una cosa Greips que et vull comentar.
En certa mida teniu rao, l’idioma implica una forma de percebre el mon (encara que no ho matisaria multiiiisim).
Amb la vostra argumentació es percep que no esteu disposats a canviar la vostra percepcio del mon, i que per aquest motiu esteu defenent la vostra llengua. Tan segurs esteu que la vostra percepcio es la millor?, no esteu disposats a deixar evolucionar la percepcio de la realitat?
No se… segueixo trobant la vostra postura molt reaccionaria.
gener 5th, 2007 at 1:20 pm
@papaoso,
es que no poses la perspectiva del temps tu. No canviarà res si jo li dic “a” o “b”. Però al llarg dels segles una llengua evoluciona per mostrar la forma que tenen de pensar els seus parlants. No es que un idioma impliqui una forma de veure el món, és que una forma de veure el món implica un idioma (sigui propi, manllevat o adaptat).
La llengua es viva i evoluciona juntament amb els seus parlants. Qualsevol canvi en la comunitat es veurà reflectit, a la llarga, en la seva parla. A la llarga, repeteixo 🙂
gener 5th, 2007 at 3:13 pm
Greips….lo que formulas es justo lo que dijo Fichte allá por el final del siglo XVIII. Desde entonces. como en todo, en lingüística se han eleaborado otras teorías. Hay un esrtudio que leí una vez, firmado por una tal Eleanor Roch y realizado sobre una tribu de Nueva Guinea en el que, entre otras cosas, se muestra que esa gente reconoce los colores de uan manera muy similar a los occidentales. A propósito de colores queda todavía otro libro, este firmando por un tal Brent Berlin y titutlado Basic Color Terms donde se examinan más de noventa lenguas y se concluye que todas ellas tienen un sistema léxico similar para describir el espacio cormático existente. También, y en el mismo libro, se habal de cómo se generan los términos que sirven para denominar nuevos colores. El método de generación de dichos términos es análogo en todas las lenguas.
No se,pero todo eso me hace sospechar que quizá te equivocad en lo que estas diciendo. Dudo sinceramente que cada lengua sea un sistema de pensamiento y que tú y yo razonemos diferente (auqnue si que está claro que pensamos cosas distintas, pero lo hacemos de la misma forma)
gener 7th, 2007 at 4:44 pm
Greips…nop!
Hi ha alguna cosa en el teu discurs que no veig clara… i es el concepte de llibertat. Per a mi el concepte de llibertat es “sagrat”. Qualsevol cosa que impliqui una retallada de llibertat ha de ser mirada amb miscrosopi. No veig cap motiu per retallar la llibertat a l’evolucio d’un idioma.
Es clar que amb el temps el catala desapareixera (mes faltaria) per transformar-se en una altra llengüa… pero aquest esforç que es realitza per mantenir pur al catala em fa grima. A mi plin, jo parlo i escric el català que vull, mes faltaria… pero crec que esteu malgastant energia tontament i a mes us esteu fent mal a vosaltres mateixos. La llibertat ha d’arrivar a tot l’huma, un idioma ha de ser tan lliure com qui el parla.
Si un idioma no es lliure, qui el parla tampoc. Això es així!!
Respecto a lo que dice Luisan… yo creo que idioma y ser estan relacionados, pero no del modo en que el que los lingüistas dicen… de nuevo estoy de acuerdo con Luisan!!
gener 7th, 2007 at 6:00 pm
@papaoso,
dius:”Per a mi el concepte de llibertat es “sagrat”“. Defineix llibertat, per saber a que et refereixes
I si, es clar, tu pots parlar francès (o català) com et dóni la puta gana. Ets lliure de fer-ho, no et tancaràn a la presó per això. Ara, ja em diràs com t’ho faràs perquè t’entenguin els francesos aleshores! O, si tothom fes com tu, ja em diràs com s’ho faria la dependenta de la boulangeria per entendre que tu vols una baguette, quan li estàs demanant una síndria (eh, que passa!? tu parles francès com vols! ets lliure!!) A més, ella et tornaria un canvi equivocat, perquè què collons, ella es lliure de sumar com vulgui, no?? 🙂 O la llibertat de l’idioma no existeix en les matemàtiques? I calla, que quan aquesta noia torna a casa ho fa pel carril de l’esquerra perquè, què passa?, ella condueix per on li dóna la gana perquè és lliure de fer-ho! I si no li dóna la gana d’encendre els llums a la nit no ho fa i punto! Que passa? Si la conducció no és lliure, qui condueix tampoc ho serà!
Potser trobar a déu t’ha fet oblidar els codis de convivència? 😀 (es conya, no t’emprenyis)
gener 8th, 2007 at 11:44 am
Greips per a mi llibertat es saber que quan faig alguna cosa ningú te el dret de punir-me, a qualsevol nivell, per haver-ho fet. Ara el problema seria “qui te dret a dir-me res a mi”.
Els drets a punir-me (a castigar-me a qualsevol nivell) els poso jo. Jo decideixo qui te dret i qui no. Si decideixo conduir assumeixo que aquest fet implica una pèrdua de llibertat i decideixo fins a quin punt val la pena cedir, agafar el cotxe i conduir (val a dir que no tinc carnet, que tinc 37 anys i que no ho he fet per que no em surt dels collons estudiar unes regles).
Jo crec que hi ha uns drets fonamentals del ser humà i que sobre aquests drets NINGÚ te res a dir, entre aquests drets ja el d’expressar-se, el de pensar lliurement, i el de parlar. Ningú te dret, NINGÚ, a dir-me si parlo amb correcció, pel simple fet de que així es com ho faig s’ha de respectar. Digui el que digui, hi ho faci com ho faci (ja parli de les orquídies, del conflicte basc o del holocaust jueu) tinc dret a fer-ho. I no m’agrada la idea de tenir activada una alerta al meu cervell que em digui “bep…error, no es banner es cibertira”, aquesta activació implica una reavaluació dels meus pensaments, i en conseqüència una petita pèrdua de llibertat. ¿Quin dret tenen “los sesudos lingüistas” a activar-me a mi aquesta alerta?
Jo crec que no tenen aquest dret, que si és això el que pensen (que es cibertira i no banner) que s’ho quedin per a ells. Si algú vol, voluntàriament, anar a que li omplin el cervell de petites alertes lingüístiques… jo no tinc res a dir, es la seva decisió i la seva llibertat. Però que facin oficials aquestes alertes lingüístiques es una intromissió en els drets fonamentals del ser humà,… i també es ridícul, es perdre energia tontament, mostra esperit reaccionari i podria posar encara més adjectius.
La diferencia entre una ovella i una persona es que la persona esta alerta a “les alertes”, les detecta i decideix si les vol complir. Recordes això:
sóc persona, em comporto com a ovella quan m’interessa haguessis dit “soc persona i soc capaç de cedir quan m’interessa”
Eh que m’entens millor ara?
😉
Greips si vaig a Xina sense conèixer d’idioma puc fer-ho amb voluntat de fer-me entendre o sense ella. Un cop a xina puc trobar-me amb persones amb voluntat d’entendre’m o sense ella. Et puc assegurar que quan es troben dues persones amb voluntat de comunicar-se les barreres idiomàtiques es redueixen moltísim i dubto que tingues problemes per fer-me entendre mínimament.
Ah! frase per tancar la meva intervenció: O la llibertat de d’idioma no existeix en les matemàtiques? Greips, no!, les matemàtiques no tenen cap grau de llibertat. Al nostre nivell, al teu i al meu, les matemàtiques son com son, sense graus de llibertat. Existeixen nivells mentals i espirituals on les matemàtiques perden la seva rigidesa i es fan toves com la margarina però estic convençut de que per aquí hi ha poques persones que tinguin aquest nivell. Aixì doncs, de moment: “les matemàtiques no tenen graus de llibertat, son com roques, dures… son com son”.
gener 8th, 2007 at 1:15 pm
Deixeu-me aportar una coseta. Papa Oso, crec que teoritzes massa per justificar-te per fer faltes d’ortografia 🙂 És broma, el que sí que penso és que el teu raonament parteix del menyspreu cap a la llengua, i pel que veig en el conjunt dels teus posts, de la “cultura” en sentit ampli, ja que la consideres únicament com a coartadora de la teva llibertat individual.
Això donaria per a moltes i molt profundes discusions però només m’aturaré en una cosa. Dius que les matemàtiques són tancades (si més no per als que no tenim prou “nivell”, pobres mortals) i en canvi creus que les llengües han d’estar sotmeses als capricis de la llibertat de qualsevol.
Per mi, les matemàtiques no són més que un llenguatge, amb la característica que és extremadament precís (a costa de perdre tota capacitat de connotació). En una entrevista amb un matemàtic que va participar en el darrer Congrés Mundial de matemàtiques deia que a l’escola s’havia d’ensenyar, sobretot, matemàtiques i llengua, ja que són, segons deia “els instruments amb els quals construim la nostra visió del món”. Ja m’imagino que el teu punt de vista és un altre, però en fi…
I una altra consideració, no sé perquè no he de cedir la meva llibertat individual davant els “sesudos lingüistas” que catalanitzen termes i cedir-la davant dels inventors del terme en anglès. La cessió de llibertat és la mateixa, no?
I que consti, que sovint, les adaptacions de neologismes em semblen una “cutrez”, però tambe penso que són necessàries, i que s’han fet durant tota la història de manera institucionalitzada o no.
gener 8th, 2007 at 1:32 pm
Autentico der Blaue… el teu raonament parteix del menyspreu cap a la llengua, i pel que veig en el conjunt dels teus posts, de la “cultura” en sentit ampli,, jo dira que parteixo de posar a la cultura al lloc on li toca, al d’un subproducte del esser huma… pero entenc que molta gent cregui que la menyspreu. Si, podriem dir que si.. la menyspreu.
Autentico der Blaue… encenrtadisima apreciació la que fas sobre les matematiques. a l’escola s’havia d’ensenyar, sobretot, matemàtiques i llengua, ja que són, segons deia “els instruments amb els quals construim la nostra visió del món”. La veritat es que es un tema per parlar hores. Penso una miqueta i torno.
😉
gener 8th, 2007 at 2:32 pm
Autentico der Blaue… si, ja he pensat. Això es producte de una primera pensada i potser em desdic en dues hores.
Les matemàtiques son el reflex de les regles que relacionen objectes (ja siguin intel·lectuals o físics) y defineixen el conjunt de normes que segueix tot. Podríem dir que es el llenguatge que parlen les coses per si soles, es el llenguatge que nosaltres sentim quan ningú parla.
En el cas dels altres llenguatges aquests tenen una altre direcció, no son de fora cap a dintre (com les matematiques), son de dintre cap a fora. Les matemàtiques nomes les podem percebre de l’univers y de les coses de l’univers, no podem fer-les servir per parlar amb ell. Ja un “ente”, l’univers, que parla aquesta llengua i nosaltres no hi podem fer res… es així.
Podem canviar les condiciones de contorn i crear mons “diferents” producte de les nostres teories i estudiar les seves matemàtiques i com els canvis matemàtics es reflecteixen en el mon artificial. Però seran jocs intel·lectuals que no ens permeteren interrelacionar-nos amb aquest mon.
Els llenguatges humans son diferents. Van de dintre cap a fora, de fora cap a dintre, de dintre cap a dintre… i en algun d’aquests moments intervenim nosaltres, el fem nostre i el fem servir. La diferencia amb les matemàtiques es que “no ve fet”, en algun moment passa a ser una cosa nostra i el podem modular, o acceptar que algú ho faci per nosaltres (“los sesudos lingüistas”). Doncs jo crec que el llenguatge no es propietat de ningú per que ningú marqui les normes. El llenguatge es propietat de qui el fa servir, per que es ell qui s’ha d’expressar còmodament.
Respecte a qui té mes dret a posar el nom, crec que és qui primer arriba. La terra és de qui primer arriba i la conrea, una paraula es de qui primer la fa servir i l’utilitza. Si jo, i milers de persones, ja estàvem acostumats a dir “banner” per que ara hem de canviar?, per salvar que?, la llengua?, la que fem servir ara o la que fèiem servir fa 30 anys, o la que fèiem servir fa 5000?, o la que “los sesudos lingüistas despues de semanas de deliberaciones” han decidit salvar. El temps s’encarregarà de destruir la tasca d’aquests “sesudos lingüistas”, no tinguis cap dubte. Jo focalitzaria el meu esforç en altres coses i no faria sentir-se culpable a la gent pel fet de dir “banner” en lloc de “cibertira”
gener 8th, 2007 at 3:07 pm
mmm… Reconec que no tinc arguments molt forts per rebatre’t donada la meva ignorància en matemàtiques, però no estic segur que les matemàtiques “vinguin donades”. A la natura no existeix ni l’u ni el zero, ni per descomptat els decimals. Penso que és també una creació humana, basada no en la realitat mateixa, sinó en una “abstracció” de la mateixa que és producte de la ment humana. El números són abstracció, igual que les formes geomètriqes, que no es donen a la natura mai de la manera com les concebem en geometria. Per tant el números són també “culturals” (parlem de números “romans” per exemple, del sistema decimal, etc.)
Quant a qui té dret a dir com es diu una cosa, tu dius que el primer que arriba i jo -i en greips suposo- li donem certa legitimitat a l’IEC. Passa que això dona peu a un debat entre indiviodualisme i comunitarisme que potser es faria pesat, però en qualsevol cas, no em sembla més reaccionària la nostra posició que la teva o la del luisan, són concepcions diferents del que significa viure en comunitat.
gener 8th, 2007 at 3:33 pm
auténtico der blaue.. tens rao!, les matemàtiques son producte d’una abstracció i tens raó no venen donades.
Joder… es molt profund aquest tema.
…penso….
…
“Saltemos el obstaculo”
…
…
…penso…
…
Doncs endavant. si matemàtiques i llengües son iguals o diferents es secundari (.. aquest tema es per un llibre per si sol). Qui decideix el camí a seguir?, te dret algú en imposar un camí?. Jo crec que no. Oficialitzat no!, en “petit comitè” que la gent faci el que vulgui però de forma oficialitzada… “que nadie ponga limites al campo, al menos a mi campo”.
auténtico der blaue.. tornant al fil. Tu deixat mínbar la teva llibertat per qui vulguis, jo no et dire res. Si tindre una cosa a dir si “los sesudos lingüistas” oficialitzen la seva versió de las coses i m’obliguen a seguir un “camí” per poder parlar correctament el català.
L’esperanto te un “cuore dur” que decideix que es considerat o no com a “esperanto del bueno”: l’individu!!. El català com l’espanyol y algunes altres llengües tenen la rèmora d’un institut de torn (el de les llengües, el cervantes, la real academia de las lenguas,….) que guia el devenir d’aquest. Doncs a mi em sembla que això col·lisiona amb la meva llibertat individual i no accepto passar la sobirania de les meves llengües a ningú.
De fet, mirant-ho be el català “ideal” (“y sus sesudos lingïstas” ) es tan arbitrari com els noms del elements quimics i la IUPAC.
gener 8th, 2007 at 3:50 pm
@papaoso,
dius “Greips per a mi llibertat es saber que quan faig alguna cosa ningú te el dret de punir-me, a qualsevol nivell, per haver-ho fet“. Això no és llibertat, té una altra paraula que és: impunitat.
Això si, sempre que acceptis la tiranitzadora esclavitut d’un diccionari… 😀
gener 8th, 2007 at 6:10 pm
Autentico der Blaue… el teu raonament parteix del menyspreu cap a la llengua, i pel que veig en el conjunt dels teus posts, de la “cultura” en sentit ampli,, jo dira que parteixo de posar a la cultura al lloc on li toca, al d’un subproducte del esser huma… pero entenc que molta gent cregui que la menyspreu. Si, podriem dir que si.. la menyspreu.
Evidentemente, no puedo estar de acuerdo en ningún modo con un sujeto que considera la cultura “un subproducto” y va por ahí diciendo que conoce a Dios. Sinceramente, cada vez que te leo papaoso, me entran ganas de hacerme nacionalista para parecerme a ti aún menos de lo que ahora me parezco
gener 8th, 2007 at 8:28 pm
Greips… no discutire per això, era una definició rapida que he fet i admeto correccions.
Luisan, solo te pido que me respetes por pensar como pienso. Con eso me conformo. Si te haces nacionalista… peor para ti!!, yo no lo haria.
😉
gener 8th, 2007 at 9:11 pm
Luisam solo queria aclararte una cosilla. No vayas a confundirte y te creas ahora que considerar la cultura como un subproducto es lo mismo que infravalorarla. Yo simplemente la bajo de ese pedestal en la que se la tiene puesta, pero tampoco hago un hoyo para enterrarla. Con lo tremendista que eres me temo lo peor.
Hecha la matizacion… ale!, hasta mañana!!
Pd.
Si tu ya eres nacionalista, por que te quieres cambiar?… yo no veo muchas diferencias entre nacionalistas españoles y nacionalistas catalanes. Unos basan su presente en su historia y otros en casi su prehistoria… ambas posturas son igualmente barvaras y primitivas.
Pd.
Ah!, apunta Luisan. Tambien me gusta tirar del pedestal a la historia, y a esa si que le hago un “hoyico” y luego le tiro una pala de arena.
gener 9th, 2007 at 12:11 am
¿Yo nacionalista? Me has llamado muchas cosas graciosas -y plenamente equivocadas- desde que aterrizaste por aquí, pero hoy, de veras, has ido más allá de las puertas de Tannhausser y, si no viendo rayos zeta más allá del cielo de Orión, si que debes estar viendo, como mínimo, a Franco jurando la Constitución.
Me haceis mucha gracia los que tirais de pedestales cosas con la única intención de subiros vosotros luego a ellos.
PD: -para que veas que yo también se ponerlas- Me prometí que no volvería a intentar desacreditarte por tus faltas de ortografía constantes (incurriendo por otro lado en una falacia ad hominem que invalida mi argumento- pero no puedo frenarme. Hoy te has pasado:
ambas posturas son igualmente barvaras y primitivas
No se si es propio de bárbaros, pero si, por lo menos, de alanos o suevos. Son dos B, amigo, son dos B.
gener 9th, 2007 at 9:34 am
Papa Oso, quan dius “el català ideal és tan arbitrari com el nom dels elements químics” no sé exactament si ho dius a favor o en contra de la “normativització” del català.
És a dir, efectivament és tan arbitrari com el nom dels elements químics i d’això jo n’extrec la conclusió que és lògic que, igual que el nom dels elements químics està normativitzat, ho estigui també la llengua. Però no estic segur que tu en treguis la mateixa conclusió.
Pots objectar que el nom dels elements químics necessita la normativització per a què els científics us entengueu i evitar així explosions innecessàries per haver entès, per exemple, trinitrotoluè enlloc d’òxid de coure. I en canvi, que tu parlis “malament” el català no té conseqüències tan nefastes.
Tindries raó (si és això el que penses) pel que fa l’ús privat i normal de la llengua. Però la llengua també té un valor important, per exemple en el dret, on és necessària la precisó i l’ús d’uns codis “normalitzats” a fi d’evitar mals majors. I evitar empresonar algú per haver escomès un assassí nat, enlloc de per haver comès un assassinat.
I potser aquest és el punt d’equilibri, que en l’ús privat ningú et pot punir per escriure malament, però en l’àmbit públic sí. De la mateixa manera que a ningú se li obliga a dir que “s’ha comprat una polsera d’Ag, perquè l’Au li provoca al·lèrgia”, ningú et pot obligar a escriure “bárbaro” correctament si creus que atempta a la teva llibertat. Però és que crec que ningú de l’IEC et persegueix pels carrers o el ciberespai per això, simplement donen una guia d’un “estàndar”, evidentment arbitrari, però que serveix per a què la gent s’entengui… i és que jo crec que, subproducte o no, la llengua i la cultura són molt importants, bàsiques diria per al progrés moral i material de l’espècia humana, però de nou, això és un altre tema.
gener 9th, 2007 at 11:27 am
Luisan… si ya lo se.. soy consciente de mis faltas. Es bárbaro lo que llego a hacer… pero bueno… no voy a malvivir por eso. Que le vamos a hacer?. Desde quinto de EGB que lo arrastro. Lo importante es hacerse entender, y creo que eso lo logro a pesar de escribir “barvarismos”
😉
auténtico der blaue quan dius “el català ideal és tan arbitrari com el nom dels elements químics” no sé exactament si ho dius a favor o en contra de la “normativització” del català.. Si, perdona. No vaig posar el millor exemple. Resulta que un grup de científics descobreix un element nou i el bateja com li dona la gana. Ales mesos arriba la IUPAC i diu que el mon no “mola” i el rebateja “por su cara bonita”. Amb el catala, i el castella, succeeix igual. Arriba un senyo i diu: això s’anomenarà aixi (hard disc, software,…) i arriben els “sesudos señores” i li canvien el nom pel morro, quan tothom ja coneixia l’antic i el feia servir. En fin!… ara que tenim la possibilitat d’anar acostant les llengües hi ha uns que es dediquen a posar “peros” al procés. A mi em fa llàstima!
No es tracta de “posar noms que tothom entengui i que unifiquin, per que això ja ho complia “baner” i “ruter” (que resulta que es diu “encaminador”), per que canviar-ho?
Quan una cosa es fa oficial… vol dir que hi ha una implicació del estat de que això sigui el que valgui. Això no em sembla be.
gener 9th, 2007 at 11:54 am
Ok (vull dir, d’acord), papa oso. A veure si m’esforço i inicio un fil en el meu bloc (vull dir, un post en el meu blog?) sobre la llibertat i l’Estat, la ciència i la cultura, etc. De moment (by the moment), deixe-m’ho aquí (let’s let it here) que ja està bé d’arribar al saló de l’Àlex (Alex’s saloon), tirar-nos al sofà i arreglar el món (to repair the world), només ens falta saquejar-li el moble bar (to sack the furniture bar? o millor glu-glu-glu). 🙂
gener 10th, 2007 at 12:42 am
Ja, ja per mi feu feu, suposo que algun dia caldrà continuar-ho en persona. La conversa he derivat tant de l’original però m’agrada com ha quedat.
gener 22nd, 2007 at 6:00 pm
Hola, soc el propietari de http://www.blocs.cat i he flipat de que Ciu hagi creat una plana web amb el nom del meu domini 🙁