Monòlegs políticofestius

Avui començo una sèrie d’articles d’aquells de treure pit a nivell de país des del punt de vista del món bibliotecari i documentalista i Internet (el següent serà sobre el PADICAT).

Haureu llegit tots com el conseller de cultura, en Tresserras, i la directora de la Biblioteca de Catalunya, Dolors Lamarca, entre d’altres, presentaven l’acord amb Google per a la digitalització de part del fons no subjecte a drets d’autor de la Biblioteca de Catalunya (de fet biblioteca nacional tot i que es manté el nom del 1907), el Monestir de Montserrat, l’Ateneu Barcelonès, el Centre Excursionista de Catalunya i la Biblioteca del Seminari de Barcelona. Si us interessa el tema, podeu llegir més sobre digitalització de fonsen aquest article d'en Miquel Térmens.

Com destaca la pròpia biblioteca nacional (extret d’allà)

“El conjunt de biblioteques catalanes esdevé així el segon soci no anglosaxó que se suma al Projecte per a Biblioteques, dins el Programa Google Cerca de Llibres (després de la Biblioteca de la Universidad Complutense de Madrid) i el tercer d’Europa (Universidad d’Oxford).

A més d’aquesta última, en aquest moment formen part del Programa Google Cerca de Llibres les biblioteques de la Universitat de Michigan, Universitat de Harvard, Universitat d’Oxford, la Biblioteca Pública de New York, Universitat de Stanford, Universitat de Virginia, Universitat de Wisconsin i la Universitat de California. Google també està treballant amb la Biblioteca del Congrés dels Estats Units en un projecte pilot conjunt de digitalització."

Eps, estem parlant de centenars de milers de llibres, poca broma.

 Per mi hi ha diverses coses destacables: 

1. Si la Fira de Frankfurt pot ajudar a dinamitzar el sector actual, aquell que publica ara, aquest acord dinamitza la cultura catalana de tots els temps. Evidentment, en el fons hi ha obres d’altres països i en altres idiomes.
2. És una mostra que el món bibliotecari és dels més potents, actiu dinàmic i preparat per les noves tecnologies.
3. Google, que no entén de polítiques d’estats (deixem de banda el tema de la Xina en el cercador, si us plau), ha triat el fons que ha triat tot tenint en compte el català, ja van ser dels primers cercadors a incorporar la interfície en català i el català en la cerca.
4. Penso en les comunitats catalanes a l’exili i els seus descendents (tinc pendent un article sobre els casals catalans), penso en aquell que està a la Xina escoltant el Barça i bevent Estrella, penso en tanta gent com nosaltres que hem estat un temps a l’estranger, com aprofitar per llegir els clàssics que no sempre tenim temps de llegir.
5. Penso que la gratuïtat i un format pdf és el que pot fer que ens llegim llibres dels clàssics que mai no havíem llegit si no els teníem per casa dels pares o avis.
6. Penso en tots els lectorats arreu del món de català (recordeu que n’hi ha més a Alemanya i altres llocs que no pas a Espanya) com els pot ajudar en la seva feina i com pot fer que gent que estudia filologia romànica agafi el català com a llengua d’estudi.
7. Coincideixo amb el conseller que pot ajudar a que la indústria catalana es posicioni de les primeres en el món postInternet, adequant el sector i el negoci a les noves realitats. El proper pas són els arxius sonors, no en tingueu dubte, i al final, el sector audivisual.
8. Cal felicitar la Biblioteca de Catalunya com a dinamitzadora, evidentment, bona gent, que treballa per la cultura i el país. Un gran petit país es mereix una gran biblioteca nacional i la tenim.

This entry was posted on gener 11, 2007 at 11:01 am and is filed under Dèries documentalistes. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.