Digue’m amb qui et manifestes i et diré qui ets II
Continuo amb la reflexió perquè no deixa de ser curiós que en una època on tothom comença a parlar dels blocs, ens trobem amb el fet de les manifestacions.
Per mi ens perdem amb un detall: la quantitat. Les xifres, Contrastant, la comparació constant més que no pas l’efecte catàrtic del propi fet de manifestar-se.
M’explico, tenint com a referent la manifestació del 18 de febrer i les de l’Iraq, les que són per mi les més importants, a més a més, de la del divendres 12 de març a Barcelona després dels atemptats d’Atocha.
Crec que s’ha creat una pressió molt estranya sobre el fet de manifestar-se, que d’altra banda és un fet individual de demostració del que hom pensa. Certament, manifestar-se només hauria de ser que un determinat fet et fa deixar de fer qualsevol altra cosa perquè consideres que la teva consciència i el que creus et fa anar allà.
Però llavors apareix l’efecte sinèrgic, per sentir-te millor necessites que quanta més gent hi hagi millor, com una cerimònia catàrtica social, diguem-ne (i expressament sé que m’apropo als temes dels articles d’agnosticisme).
Recordo la gran manifestació contra la guerra d’Iraq que anaves caminant per la Vila cap als Jardinets i veies gent que sortia de les cases en la teva direcció i sabies que anava a la manifestació. I et senties molt bé.
De la mani del 18 de febrer, recordo la sensació d’anar avançant (vaig fer de servei d’ordre, penjo una foto que em fa molta il·lusió) i la gent que s’afegia i t’esperava mentre tenies problemes per obrir-te pas.
He vist que ara hi ha una manifestació proposada pel Fòrum d’Èrmua, una altra entitat que no fa política, diguem, ehem.
Personalment he anat a manifestacions de 50 persones o menys i no et senties malament. És evident que sempre és millor sentir-se acompanyat, però llavors tornem a allò dels valors col·lectius.
Aquests anys hem vist com el PP ha descobert, junt amb el sector mediàtic i certs estaments, que manifestar-se és una eina de desgast polític i a veure qui la té més grossa, la cua de la manifestació, diguem. I mentretant, la gent que dubta quina és la bona i si serà manipulat com una xifra més.
Finalment, com a complement de l'article, us poso una foto de la manifestació que més he sentit. La gent de la Plataforma va demanar col·laboradors, i evidentment vam anar a donar un cop de mà. Reconeixereu un altre gracienc, sens dubte.
La sensació d’anar obrint via amb la quantitat de gent que hi havia em va fer sentir molt especial. El poble sortia al carrer i això va donar una injecció de moral per fer feina que encara l’arrossego.
Per cert, les fotos no són meves, sinó del meu cunyat, en Roger de Sant Just, per tant estan més ben fetes, Lord Henry, ;-).
gener 21st, 2007 at 10:14 pm
ets un revolucionari 🙂
certament, coincideixo amb tu que l'”efecte manada” dóna molta força i legitima els teus propis pensaments al veure’ls reflexats en d’altres persones.
gener 21st, 2007 at 10:17 pm
Home, greips, ja ja, vaja si d’això en dius revolucionari…
De vegades entenc perfectament que a Sociologia i Polítiques hi hagi tants continguts comuns.
gener 21st, 2007 at 10:20 pm
@alex
De vegades entenc perfectament que a Sociologia i Polítiques hi hagi tants continguts comuns.
Es podria interpretar com a “política = aprofitar la sinèrgia de la massa en benefici determinat” 😉
gener 21st, 2007 at 10:35 pm
Es podria, però jo el que volia dir és:
– els comportaments polítiques individuals tenen també a veure amb els comportaments sociològics col·lectius, com ara el vot útil, el comptatge de les manifestacions o bé la llei d’Hondt.
gener 21st, 2007 at 10:53 pm
Eps! cap problema, a mi tambe em fa molta il·lusió recordar aquella fantastica tarda (d’un hi do el que vam suar) i per un moment tornar a sentir aquell caliu de la gent tant a la mani, com a la Plaça Catalunya, impressionant.
gener 21st, 2007 at 11:31 pm
@alex
d’acord amb la teva interpretació 🙂
gener 22nd, 2007 at 9:05 am
Molt d’acord. Algunes vegades separar dos disciplines que tracten de la persona, és dificil, ja que tracten del mateix.
La quantitat influeix, indiscutiblement. ¿sens que tens més raó? No ho sé.
gener 22nd, 2007 at 4:33 pm
Las artes marciales buscan al defensa del individuo, buscan asegurar la libertad de acción de la persona. A occidente sólo nos ha llegado la faceta física de las artes marciales (la parte que te enseña a defenderte y/o atacar de forma física), aunque en algunos lugares todavía es posible estudiar la parte energética de algunas artes marciales (la que nos enseña a mantener la mente libre y a pensar por nosotros mismos sin condicionamientos sociales y morales).
El verano pasado leí un libro sobre Astrokarate y Aikido Astral (el libro se centra en las técnicas energéticas que encierran el karate y el aikido y que a occidente no han llegado). El aikido astral se basa en la fuerza del grupo, en como cientos de mentes pueden unirse por un fin común, y como unidas pueden llegar a modificar el entorno que les rodea. La satisfacción que nos invade cuando vamos a una manifestación es debida, justamente, a esa energía, a la que es estudiada, trabajada y amplificada por los que practican el Aikido Astral. Esa energía, además, es gratificante y placentera por lo que una vez que la vives puede producir una cierta “adiccion”. Como ésta sólo puede manifestarse en momentos en los que una colectividad tiene en mente un único deseo o pensamiento es logico que haya colectivos que en determinados momentos entren en “circulos viciosos” en los que se manifiestan por vicio, en los que cualquier escusa es buena para manifestarse.
Bueno… solo era un apunte para aportar otra vision del tema.
gener 22nd, 2007 at 9:54 pm
si això del astronosequè és cert i les manis funcionen així, proposo fer unes quantes manis sobre coses prosaiques més o menys adornades, només per sentir les descargues de placevos que diu en luisan que fan. Per si un cas, podriem quedar després a prendre unes birres i croquetes, que, si més no, també donen un gustirrin. O no? Per la gracienka ja demanariem un parell de litres de sangria.
gener 23rd, 2007 at 7:12 am
Caram Papa Oso, interessant aportació, la força del grup, bona sinèrgia, sens dubte.
Cani, aquesta força del grup em sembla molt interessant també, 😉