Monòlegs políticofestius

Bé, continuo parlant una mica de com va anar el plenari des del meu punt de vista.

Aquells qui van venir deurien percebre que hi havia com dues realitats, la que esmentava el Ricard i la que comentava l’oposició, que a poc a poc i a mesura que anem tocant temes, endreçant velles inèrcies i solucionant petits problemes i arranjant la solució d’altres més grans, es van quedant sense menys temes per dir. El recurs fàcil? L’okupació, com si fos només un tema municipal i no més aviat de conflicte entre propietaris amb la decisió final dels jutges. La resposta en forma de proposta la va fer ja en Jordi Portabella.

A mi m’agradaria sovint que es digués allò que creuen que s’hauria fet més que no pas allò que no està sortint tan bé. Certament el paper de l’oposició ajuda a millorar, però no hi ha un procés de contrastació de models. Possiblement, perquè la política d’equipaments, amb OSI com a Casal de Joves i Escola Bressol més aparcament, el CAT, la Violeta, l’ampliació del Casal d’Avis Penitents, el PIAD (Punt d’Informació i Atenció a les Dones), el CIRD, els Jardins Maria Baldó, el refugi de la Plaça del Diamant, els aparcaments de Laguna Lanao i Esteve Terrades, la futura Plaça Dones del 36, la caserna de la Guàrdia Urbana al Parc Sanitari, l’edifici de Francesc Giner d’atenció al públic, la carpa del Mercat de la Llibertat per a remodelar-lo, la millora d’altres equipaments, com ara la finca SanSalvador al Coll, les obres al Parc de la Creueta, el carrer Astúries, la Plaça de la Vila, fa una suma de temes molt important. 

I, com ja vaig dir, darrera de cada pedra, de cada edifici hi ha un tema important a tractar: suport a la Joventut, a les Dones, Memòria Històrica, Espai públic de qualitat, Mobilitat i aparcaments, Camins Escolars, Modernisme i identitat de cada barri, comerç de proximitat, i això també és l’important perquè aquí roman la ideologia política del qui governa. Com el segell que hom impregna en cada cosa que duu a terme. 

Voldria esmentar evidentment el Protocol Festiu com, segurament, l’estrella del plenari de dimarts, pel que implica de tancament d’un procés i, també, pel que implica de defensa de quelcom proper. En Roger també està fent un debat sobre el tema. 

Vaig dir i, no em sembla agosarat, que Gràcia no es podia entendre sense la seva cultura popular. Ara, juntament amb Vilafranca, disposem d’una eina que ha de permetre defensar sense encotillar (més correcte que encorsetar, 🙂 les diverses colles i realitats. Crec que ha quedat prou clar a través de quatre anys, que la cultura popular no és quelcom banal sinó que també és convivència i xarxa de contacte, reunions de feina i sopars d’amistat, identitat gracienca i ideals de cohesió. Juntament amb el Debat de Festa Major, l’augment de subvencions i el Pla Estratègic de la Música ens dibuixen unes línies de futur amb molt bones perspectives. 

Però clar, no només des d’Esquerra ho hem impulsat i en Musons ho ha assumit com a propi i ho ha anat perfilant i treballant, és que a més a més s’hi ha implicat tot el món de les colles que hi duen dos anys, i en Pep Fornés i els tècnics. Jo crec que més que votar a favor perquè el PP s’hi absté (no opinaré sobre el seu paper en aquest moment del plenari, no en serà la notícia, hi ha molts més temes a destacar en positiu), diria que pel fet que les colles hi estaven a favor i com s’ho havien treballat, era llavors només per això que calia votar-lo. Política en positiu, no a la contra. 

Demà parlaré sobre el tema del Comerç, amb l’aprovació del PECNAB i altres temes, com la Participació, però avui no em volia deixar de comentar la notícia que sobre Gràcia ha sortit al telenotícies Comarques, amb el Regidor parlant, i al telenotícies Vespre, ja sense la imatge del Regidor: la proposta del Ricard, a la qual m’afegeixo com a conseller d’Urbanisme i perquè hi he treballat i contribuït a la proposta, sobre el futur de la Cibeles. Ahir en parlava ja el Punt, la Vanguardia, Transversal, BTV. 

El fet és que Gràcia fa una proposta sobre un espai etiquetat com a equipament, ara una sala buida després dels problemes que han tingut sobre soroll i insonorització. Davant de la realitat de dos col·lectius amb veritables problemes a Gràcia, la gent gran i la gent jove, una demanda raonable: pisos per a aquests col·lectius. Cal veure com es concreta, però em sembla molt interessant el fet que convisquin aquests dos grups junts, atès que es poden ajudar mútuament. Fer una quarentena de pisos en un espai com la Vila, ja molt dens i amb poc sòl públic per dur-hi a terme interessants projectes ja n’és un motiu suficient. 

Eps, però no s’acaba aquí, podrien sortir espai per a un o dos microespais, o petits equipaments i un aparcament per a uns 170 vehicles de quatre rodes, més si es transformen algunes en vehicles de dues rodes. 

Perquè sí, és cert, els habitatges que de moment s’estan fent, formen part dels que serviran per reallotjar els veïns del Pla Vallcarca-Farigola, i ja estan, diguéssim, assignats. 

És, doncs, en aquestes propostes que un marca prioritats i, també, ideologia. 

Finalment, un comentari en resposta a en Carles Agustí. Ser independentista a Esquerra és senzill perquè en forma part de la declaració ideològica. Tots ho som. És més difícil ser-ho en un partit que no ho ha demanat mai, diria, llegint això, dit per en Mas o això, dit per en Pujol.

I finalment, també agrair a qui m’ha esborrat els retroenllaços d’Spam, ho vaig fent però de vegades no dones a l’abast.

This entry was posted on gener 25, 2007 at 10:48 am and is filed under Articles de Conseller. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.