Monòlegs políticofestius

El darrer dels resums sobre el plenari del dimarts tractaré de dos grans temes: el Pla Especial de l'Equipament Comercial No Alimentari de Barcelona, d’ara endavant PECNAB, i la participació a Gràcia. 

El PECNAB fou aprovat. I què és? Tal com l’hem percebut, seria similar al Pla d’Usos que es va aprovar a Gràcia, incidint en els locals de pública concurrència i altres establiments, per tal d’establir una distribució amb sentit, cosa que va fer, a la pràctica que a la Vila, per exemple, no es poguessin obrir més bars, atès que ja estaven al límit proposat.

Primer la Casa Gran, l’Ajuntament de Barcelona, va aprovar el PECAB, que era el Pla per al Comerç Alimentari. Ara li ha tocat regular el No Alimentari. 

La filosofia general és la defensa del comerç de proximitat, que fins a 150 metres quadrats es podrà instal·lar allà on vulgui, cosa que pot permetre aflorar comerç en aquells barris on no n’hi ha gaire. També, i és una de les coses més interessants, estableix unes zones de comerç de centralitat (veure mapa), unes de no centralitat però de barris, els eixos consolidats i les zones especialitzades. 

Tot plegat ha de permetre una regulació que defensi el comerç existent i marqui unes pautes de funcionament. En una ciutat complexa la regulació evita desequilibris, la intervenció mitjançant plans especials és el que permet unes regles de joc on el peix petit no estigui indefens davant del peix gros. Per això ha tingut el consens i el suport de les associacions i gremis de comerciants. Doncs, vinga, a favor! 

També, com a punt de l'ordre del dia, caldria destacar el fet de presentar la Memòria del 2006 a Gràcia, el compendi de tot allò que s'ha fet. Em penso que som l'únic districte que es presenta en el primer plenari de l'any següent, i això, sens dubte vol dir feina (es pot trobar la del 2005 a la xarxa) 

I, finalment, volia parlar de la participació, no com a concepte buit o de moda, sinó com a pràctica en el dia a dia. La participació implica feina, formació, informació, i tot per a ajudar-te a legitimar encara més qualsevol presa de decisions. 

A Gràcia es fa i molt. Ho preguntin als tècnics. Processos com el Debat de Festa Major, el Protocol Festiu, el Pla Estratègic de la Música, els usos del Casal de Joves, els de la Violeta, la remodelació del carrer Astúries, la Plaça del Diamant, les illes C2 i B1. 

Què s’aprèn d’aquests processos? 

D’una banda, perceps que hi ha col·lectius i persones que ja hi estan avesats, per la seva pròpia dinàmica a les reunions d’entitat, que ja tenen el xip de treballar en certs temes, esborranys, d’interaccionar amb tècnics i conseller, com per exemple associacions de veïns i veïnes, comerciants, entitats de cultura, etc. 

D’altra banda, ens trobaríem aquella gent que per primer cop és cridada per l’Ajuntament de Gràcia a participar i arriben amb un cert punt de desconeixement i, fins i tot, de certa incomoditat. Allò que sempre diem de “l’Ajuntament”, ara resulta que perceben que en formen part. És un procés molt interessant de copsar. Perquè a poc a poc es deixen anar i comencen a contribuir, notes una relaxació en la posició corporal i cares d’encuriosiment. Fins i tot he pogut veure militants d’algun partit de l’oposició sorpresos i encantats de com es feien les coses respecte com se les imaginava de fora, i això es bo, molt bo. 

Per mi, evidentment el repte està en millorar els processos de cara a incloure cada cop més a aquella gent del segon grup. Organitzativament sempre és complex, però a poc a poc a Gràcia estem anant en aquesta línia. 

És probable que això tingui certes repercussions, de manera que els organismes de participació reglats, com les comissions consultives, el consell ciutadà, alguns consells o comissions i la mateixa audiència pública s’hagin vist superades pels consells de barri, reunions de treball (fins i tot fora de l’ajuntament), grups de treball, reunions expresses amb veïns i veïnes d’un entorn concret. 

Però això tampoc ens ha de fer por. Perquè en acabat el que ens agrada és sentir-nos que formem part d’allò que ens regula i obliga a tots. 

Per dir-ho d’alguna manera, quan al govern de la Generalitat es comencen a fer plans nacionals de qualsevol tema i es fan propostes de consens, el que estan fent, segurament, és incorporar dinàmiques de funcionament municipal. Així, de la mateixa manera que el Pacte Nacional per l’Educació queda com una obra bona i amb poques crítiques pel propi procés de confecció, el mateix succeeix amb el funcionament municipal. Tot i que, evidentment, la clau de volta ha de ser l’escala, és a dir, poder confegir processos amb la màxima representació possible.

This entry was posted on gener 26, 2007 at 9:33 am and is filed under Articles de Conseller. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.