Sopant amb en Portabella: per oferir també cal saber rebre
El passat dilluns vam dur a terme un sèrie de sopars que Esquerra Barcelona està duent a terme per tota la ciutat.
A Gràcia en fem dos, un que vam fer a l’àmbit de la Vila i Camp d’en Grassot, i un que farem el dimarts que ve en l’àmbit del barris nord, tot i que no són blindats, perquè hi ha gent que ha triat el dia que li va millor.
Amb diverses entitats de Gràcia i persones no militants que s’han volgut acostar, vam proposar un sopar per parlar i discutir diversos temes, sent-ne, per exemple, dos d’ells com veuen la ciutat i el districte de Gràcia quines coses creuen que caldria millorar, i quines coses proposarien incorporar en un programa.
Per què m’agraden aquest tipus d’acte? Perquè no hi ha un direcció única, o millor dit, un sentit únic de comunicació, sinó que el partit es dedica a escoltar, fins i tot les crítiques dures, que aquí cal estar a totes per poder canviar les coses. Vam escoltar anàlisis molt bones de gent que treballa al dia a dia a Gràcia que també escolta molt i que pot aportar-nos molt.
Era com un correfoc d’idees, o normativament pluja d’idees, que diverses persones, com els cinc regidors de Barcelona (Jordi Portabella, Ricard Martínez, Pilar Vallugera, Dolors Martínez i Xavier Florensa), els tres consellers (la Sandra, en Roger i jo mateix), entre molts i moltes altres militants.
Em va agradar el format, on recollíem propostes i les vehiculàvem en veu alta per tal que en Portabella sabés que havia dit cada taula. Això permet que en Portabella conegui de primera mà i sense filtre què pensa la gent i pugui entomar els comentaris i els pugui respondre.
I finalment, un discurs de cloenda on lligava diversos dels temes exposats, tant alguna cosa que calia resposta com entomar les propostes, algunes d’elles molt i molt interessants. Va ser una pencada, i en Roger i en Toni L ho poden dir millor que ningú.
El proper dia ja farem un resum de les altres.
Afegitons, dos d’ells recollits de la web d’Esquerra Gràcia i un altre de Youtube
- L’entrevista a en Xavi Florensa a la revista Papers de Joventut.
- L’entrevista a la Dolors a Transversal.
- Un extracte del discurs d’en Portabella al congrés regional de Barcelona, un bon fragment, més clar que l’altre que vaig posar. Clar i català. Cal clicar dos cops al play i ja ho podeu escoltar.
febrer 14th, 2007 at 10:24 pm
Dos critiques:
El bacallà estava salat
El portabella, no va voler parlar de Cultura Popular 🙁
Dues coses positives
El primer plat era bonissim
És una idea interessant, que les entitats de la Vila, puguin fer la “carta als reis” (després ja veurem que ens porten). També serveix per poder fer una mica de safareix gracienc i parlar amb diferents persones, com el Sr Vilaplana.
febrer 14th, 2007 at 10:28 pm
Ja, ja, uix, el proper que em digui que el bacallà estava salat, ja ja. Em penso que anava a bandes, a la teva banda la gent ho va dir, a la meva no.
Quina sort, seure amb el senyor vilaplana i sentir-lo parlar.
Home, dir que no va voler parlar no sé si el terme adequat, però en tot cas, haguéssim anat a dormir a les 2. Bé, jo ja hi vaig anar, volia dir sortir del restaurant, hi ha molta cosa a dir.
febrer 14th, 2007 at 10:34 pm
Pel meu gust va “sobrar” sal i la part del discurs referent a la politica catalana i espanyola. Aquest temps el podria haver dedicat a temes que afecten a la Vila.
febrer 14th, 2007 at 10:36 pm
D’acord, ja ho traspassaré de cara al proper sopar, si vols venir, només ho has de dir, no hi ha bacallà, 😉
En qualsevol cas, gràcies per venir, de veritat, ja li demanaré a en roger les demandes que vau fer per aquella banda.
febrer 14th, 2007 at 11:04 pm
N’hi ha una de molt clara.
Un LOCAL!!!!!
febrer 15th, 2007 at 3:22 pm
Vaig tenir la sort d’haver estat convidat a aquest sopar i hi vaig participar amb molt de gust, al costat de l’Àlex. No és la primera vegada que ERC, en diferents formats, planteja actes d’aquesta mena amb l’èlit gracienca, i obre debats o dona la oportunitat d’opinar. Recordo un altra sopar on es podien fer preguntes per escrit al polític convidat (Carod i Puigcercós). Això és interessant. Dit això, crec que encara s’ha de perfeccionar més el sistema. Debatre, sí, però fins a altes hores de la nit… i això que jo vaig marxar abans. Vull dir que de fet és un acte de partit, amb persones que no tenen perquè ser o coincidir amb el partit, que se les fa estar allà fins a les quinientas. No és ben bé una crítica, perquè tot el que sigui diàleg, debat, conversa, etc, és bo. Però el sistema s’hauria de polir una mica. Per exemple, calia que ‘tots’ els dinamitzadors de taula diguèssin les seves conclusions?. D’altra banda, sent com era un acte de partit, hi havia gent diversa, que potser no es va arribar a sentir còmode escoltant com es criticava al seu posible candidat. Vull dir: si això es fa internament, perfecte, només faltaria!, o si es fa en un miting. Però jo vaig veure persones que sé que no voten ERC, que segur que es van sentir incòmodes amb les ‘puyes’a d’altres candidats (d’altra banda lògiques en el context d’un acte d’ERC).
Carles
febrer 15th, 2007 at 6:16 pm
i no va haver-hi cap punyal intern al portabella? pq és el candidat menys estimat que ha existit a un partit, jo crec que és un fenomenu paranormal
febrer 15th, 2007 at 9:43 pm
Ei, Winston, apuntat queda.
Carles, merci pel comentari, de fet ja estem parlant del format si es va fer llarg o què, merci per les aportacions, jo crec que de fet es van fer crítiques també bones de diversos dels altres candidats, no sé si ja havies marxat.
jerki rebotat, podies fer com fan els anònims d’inventar-se un nom amb certa gràcia, no? ja els ho diré a diversos dels membres de JERC-Gràcia que van venir al sopar, segur que tu no hi deuries ser, però vaja, prefereixo que l’estil d’e-noticies no entri a casa meva. No t’esborraré perquè no ho faig mai, però espero que llegeixis el meu bloc per veure com la gent sap fer crítica constructiva i no la de certs mitjans de comunicació nacionals i alguns d’espanyols.