Sant Medir, retrobada d’il•lusions
Divendres vaig estar parlant amb una colla de bones amigues del Vallès. Em van preguntar què era Sant Medir i he acabat trobant una frase que resumeix com ho visc.
Sant Medir és allò que vius amb il·lusió quan ets petit, i que, de més gran, et retroba amb aquella il·lusió a través dels ulls dels que ara són petits i no et deixa indiferent.
I, com deia en Ricard, regidor, durant el sopar de la Federació de Sant Medir, és també una festa per la gent gran, un dia on es tornen més actius que mai. A l’endemà més d’un deu tenir l’esquena escruixida, una campanya activa per afavorir l’esport i el moviment entre la gent gran.
És com una cavalcada de Reis republicana, doncs són els teus veïns i veïnes aquells qui llencen regals, són els teus conciutadans els qui et llencen bocinets de felicitat.
Tots en algun moment o altre tombem la ment cap aquell moment en el qual érem petits. Amb l’escola (anava de petit a les monges de Verntallat i tenien una gran pati enreixat que feia que no calgués sortir al carrer per agafar caramels), amb els pares a la botiga que teníem, amb els amics quan comences a sortir als entorns de Fontana (allò era zona dels de Vedruna) i anar sumant records.
Certament, de Sant Medir se’n pot parlar molt, molt. Hom pot posar l’accent en la tradició religiosa, l’associacionisme com xarxa de barri, aquella manera de fer a la gracienca.
Ahir vaig viure un dia gran, d’aquells que recordes.
Primer, a l’Ajuntament de Gràcia, veient passar les colles. Bé, reconec que primer necessitava un bon cafè, vaig coincidir amb en greips, que estava igual que jo, 😉 .
Era un dia diferent, atès que no hi havia els tancats per les escoles, sinó que els nens i nenes venien amb els pares i/o avis.
Després, dinar amb la colla l’Amistat, un dinar dels macos, on rius i coneixes millor a la gent. Per cert, ens vam ben perdre per arribar al restaurant. I vam tornar amb ells al camió. Mai havia anat en un descapotable pel túnel de la Rovira, ja ja, molt divertit.
I al vespre, vaig tenir la sort de baixar amb la colla del mercat de l’Abaceria. Molt i molt divertit. Per mi hi ha dos trams ben marcats. Per tot Sant Salvador hi havia molts més nens petits, suposo que es volien estalviar la gentada, però diria que cada cop hi ha més gent en aquest tram. Caramels a dojo (i també xumets), passar per davant del Casal obert, propostes originals de cistells, monges ajupides collint caramels, barreges de nouvinguts.
I, una cosa que em vaig adonar. Fent de conseller cada cop coneixes més gent. Evidentment, no com en Portabella, que anava al camió (crits de portabella, portabella, que t’acompanyaven tota l’estona com un fil musical), però sí molta gent que vas coneixent, companys d’esquerra, veïns i veïnes de la comissió d’urbanisme, gent de colles de cultura, de festa major, i sembla que no però ets capaç de sentir quan criden el teu nom. Deixaré de banda els crits d’esquer que pretenen pujar el teu ego.
Hi ha un moment que dius, buff, i encara no estem a Fontana!
Els caramels comencen a acabar-se, i comences a racionar, i mires la gentada i et sents que formes part de quelcom especial, una màgia a la gracienca, una descàrrega d’adrenalina, un viatge en parapent per Sant Medir.
I arribes a les autoritats. Recordo en Ricard avisant-los, més somni republicà, tots som iguals davant un caramel, alcalde, regidors, mossos, tècnics, bon rollo per sobre del joc polític, o no, ja ja.
Al vespre, arribes mòlt a casa, llàstima que el Barça no acompanyés el dia.
I el record que t’acompanya uns dies a les sabates, olors dolces i d’altres més naturals (per quan cavalls amb bolquers?).
Bé, un any més, Sant Medir ens conservi la dentadura.
Dos petits afegitons:
- L'entrevista a en Joel Joan a l'avui.
- acabo l'article amb un homenatge a en Lluís Llach, excel·lent entrevista al suplement Presència del Punt. Nosaltes sí que l'enyorarem
març 4th, 2007 at 2:44 pm
ostres, jo vaig estar per fontana i no sé si pq vaig arribar tard (les 21:00) però no vaig veure passar el sant :-O Amb les ganes que tenia de bombardejar-lo!!! 😀
Respecte a lo que comentes de la “gimnàsia” de la gent gran… és sorprenent l’agilitat amb la que s’ajupen i t’aparten per recollir els caramels. I em jugo un pèsol que després te les trobes a l’autobús i et foten bronca si no les deixes seure 😀
compte amb lo dels cavalls amb bolquers, que com et sentin són capaços de proposar-ho! I és que són tan incívics aquests animalons!!! 😀
març 4th, 2007 at 3:10 pm
La Lupe i jo també vam estar esperant el sant i ens en vam tornar decebuts i indignats. I això que vam estar gairebé tota l’estona. Àlex, treu-nos de dubtes. Què va passar amb el sant?
març 4th, 2007 at 3:27 pm
Vaja, ho hauré de preguntar, no sou els primers que m’ho comenten.
Al matí segur que va passar, que jo el vaig veure.
Per cert, auténtico, igual que altres blocaires, ens vam veure, no?
març 4th, 2007 at 8:24 pm
El Sant jo no el vaig veure.
Merci Àlex per xumets i carmels que em vas donar. (Pero la regidora Dolors i la Sandra m’en van donar molts més, jejejje)
març 4th, 2007 at 8:32 pm
Ja, ja, vas tant atabalat que si arribo a saber que ja te n’havien donat, hmmm, ja veurem.
Per cert, molt original això del paraigües casteller per recollir caramels.
Jo va arribar un moment que vaig deixar de tirar caramels perquè si no, no en quedarien.
març 4th, 2007 at 9:32 pm
Sí que ens vam vore, gairebé al principi del Carrer Gran. De fet, per poc no et veiem perquè en Portabella va tirar un bon grapat de carmels allà on érem i estàvem molt ocupats collint-los. En canvi, tu no ens vas tirar res: ni carmels, ni palotes, ni un trist xumet 🙁
març 4th, 2007 at 9:37 pm
Ho vaig provar, ja ja, però els tirava amb la mà dreta i anava a la banda esquerra, si en tirava a la vostra banda els hagués acabat tirant a sobre en Portabella i tampoc era plan, no?
No vaig arribar, és cert, 😉
He preguntat si éreu vosaltres perquè al final diria que em saludava gent que no sé ni qui eren, sentien el meu nom i el cridaven com si fossin de la família.
març 4th, 2007 at 11:10 pm
Bona nit, sento interrompre aquest bonic moment de rememoració de la festa popular, però es que no m’en puc estar. Anava a fer un post sencer però crec que no valia la pena.
Àlex, calia prohibir aparcar a mitja Gràcia per la festa que ens ocupa? Escorial, sant salvador, carrer gran… aquests son els que he vist jo, tenint en compte que són dels pocs carrers on encara es podia aparcar, crec que per un dia heu complert el vostre somni, prohibir aparcar perquè si i a tot el barri. Moltes felicitats.
març 4th, 2007 at 11:20 pm
Ei , Àlex, no et queixis que tu anaves amb el camió!!!!
kabum sñi que ens vam cansar i si vols veure les meves bambes!!!! des d’ahir la nit que estan en remull i la merderada no es desenganxa 😉
Tens raó en una cosa, és una festa que no té edat i jo l’he viscuda de sempre, la meva àva tenia una merceria a la Plaça de la Vila, imagina’t quants records!!!
Ara que fa dos anys que la vis dels del bell mig, encara m’ho passo millor, però avui estic cruixida!!! I més que tú, t’ho asseguro!!
Petonets dolçs!!!
març 4th, 2007 at 11:26 pm
Mar,
tens tota la raó del món!
De fet, una de les coses de ser el darrer camió era que en lloc d’escoltar a kabum, escoltàvem més la gent de la tradicional, sap greu, sort que trobarem altres oportunitats de veure-us i escoltar-vos, no?
Ja m’han dit que la vau liar al mercat al matí, no?
Otch, Sant Medir és sant medir, i era el mateix desplegament de cada any i era un dissabte enguany.
març 5th, 2007 at 9:05 am
No us vaig veure…a ningú. Erem tota la familia i vam fer una collita important de caramels i bonys al cap. Es veu que el meu cap va ser punt d’atenció dels que feien punteria…:D
Sant Medir és Sant Medir…
març 5th, 2007 at 9:47 am
Home, liar-la, liar-la…. diguem que els vam fer un paseillo de repertori per dins i com que ressonava tant crec que tota la gent que estava comprant al mercat, es va……….. en nosaltres, pq sonavem molt fort, però l’acústica, per nosaltres de conya…ara per les orelles de la gent gran… però a les parades ens aplaudien i ballàven… en el fons això és l’important 😉 No era un dia de fer silenci…..jejejeje
Tranquil, espero i desitjo que ens escoltis ben aviat!!!!
A recuperar-se… quin dilluns més difícil 🙁
març 5th, 2007 at 9:50 am
Cani, com va portar l’eclipsi la lluna?
Mar, ja ja, deia liar-la en el sentit que vau animar tot el mercat. Tens raó, avui tot costa una mica més.
març 5th, 2007 at 10:02 am
Hola a tots!!!
Primer de tot, aclarir el tema del sant. A la nit no va sortir el Sant per desició de la pròpia colla Monumental: degut al bandalisme cada cop més accentuat de la gent que llença desde caramels (típic i permès) fins els que llencen pedres, llaunes, toxanes… Van creure que caient en dissabte seria més perillós i no volen que es faci malbé el sant, totalment comprensible tot i que em sembla molt greu haver de prendre aquestes desicions per culpa de quatre desaprensius, pena que ens estiguem acostumant.
Aprofitant la benentesa, em sembla perfecte que els polítics aprofitin un dia com és Sant Medir per passar-s’ho de conya, amb nosaltres venia la Imma Mayol i l’amic Jordi Farriol, i molts d’ells hi van per costum, i fins i tot algun és soci d’aquella colla, el que em sembla penós és que aprofitin el dia per colar “simpatia” pel tema de les properes eleccions, i estic parlant del carro que presidia la festa amb l’alcalde de Barcelona i dues persones més, a més a més, per que no dir-ho, un carro que subvencionava l’ajuntament. Doncs bé, com molts de vosaltres sabeu, Sant Medir és una festa molt i molt cara i que cada participant paga de la seva butxaca, l’ajuntament en dóna una subvenció d’uns 250€ per colla -rídicul- comptant que només un lloguer d’un cavall ja costa 200€, i després hem d’aguantar que ens diguin que la publicitat gratuïta de l’alcalde ja la paga l’ajuntament. Em fa pena i no és necessari. El rotllo de l’atac caramelístic amb les autoritats al final del recorregut ja està prou bé, no cal polititzar més la festa, si no els podem proposar que ens paguin tots els kg de caramels que es llencen, la meva colla compra 4.500kg, a 1.64€/kg, calculin, hi ha 29 colles.
Visca Sant Medir i la gent que el disfruta!!!!
març 5th, 2007 at 10:09 am
Gràcies, Mireia per l’aclariment del tema del Sant, que vegis que molta gent s’hi fixa, una llàstima la decisió per tot allò que implica.
Respecte el que deies d’en Jordi, tens raó, l’any passat ja anàvem quasi seguits, algun caramel ens vam tirar de camió de la Tradicional al del Cau.
D’altra banda, veig que era inevitable que vinguessin els polítics estant en l’època que estem, però no ens enganyem, n’hi ha que ja fa anys que venen, en trias, en portabella, la mayol i fins i tot el del PP si no vaig errat.
Tema subvencions, ja veig que és part d’un debat que s’ha iniciat.
març 5th, 2007 at 10:11 am
Només una pregunta, jo sempre he tirat carmels contra el Sant.
Com ho veu això la gent de Sant Medir? Sobretot els de la colla Monumental.
Corre el rumor que si toques el Sant amb un carmel, tindras sort…
març 5th, 2007 at 11:31 am
Lo de tirar caramels al sant crec que forma part de la tradició. Té un punt d’irreverència col·lectiva del tot saludable, i no s’hauria de perdre pels vàndals de torn…
Pel tema polítics… doncs és el que hi ha. No em sembla ni bé ni malament. No crec que ningú canvïi el seu vot en funció dels caramels que li ha llançat cada polític, no? I si fos així, la culpa no seria dels polítics…
març 5th, 2007 at 11:52 am
Entrant en la polèmica del sant, la meva mare, gracienca de tota la vida, estava indignada de que no passés el sant i va ser tema de debat a la tertúlia familiar del dinar de diumenge…..ara li explicaré el perquè de tot plegat…
Tema políticsd, l’obvio, mai parlo de política, però haig de confessar que a mi un polític em va llançar, expressament un caramel al cap!!!! 😉 Àlex el puc denunciar???? juajua 😉 ja t’imagines qui pot ser, no??????
apa a treballar…òstia això enganxa!!!!!!!!!!!!!!
març 5th, 2007 at 12:20 pm
Sabeu quants caramels llença cada persona a sant medir? He llegit per aquí que una colla llença 4.500 Kg però… quanta gent hi ha a la colla?
març 5th, 2007 at 4:06 pm
Auténtico, em sembla bona la teva reflexió, suposo que tot plegat és més un joc d’absències que de presències, no sé si m’explico.
Mar, glups, vaig ser jo? diria que no, 😉
Mau, mesurar per Kg és una mesura més abastable. Igual que per Sant Jordi, es diu que es venen una desena part dels llibres, potser estaria bé quina quota de mercat en el món dels caramels representa Sant Medir, no?
març 5th, 2007 at 6:29 pm
T’expliques. Si un no hi va també el critcarien…
març 5th, 2007 at 8:19 pm
Ja que la gent pregunta sobre el sant , com a soci de la colla Monumental us aclarirè el perque no va sortir per la nit.
L’any 1988 va sortir per primera vegada el sant amb la colla. Aquell primer any no portava cap urna i amb el llançament de caramels es va trencar una mà, per culpa d’aquestes destroses es va posar una urna per evitar que es trenques.
L’any passat però ja va ser la gota que va fer vessar el got, contra el sant si van llençar ous i fins i tot es van arrencar uns focus que portava el sant a més a més perque tothom ho sapiga al damunt del sant es recullen per la nit mes de 50 kg caramels a més d’altres objectes.
Es per això que tota la junta i els socis decidissim que per la nit aquest any no surtis el sant i no es clar que torni a sortir els altres anys.
Està molt bè que la gent tingui l’esperança que per tirar un caramel contra el sant les coses li aniran millor, però una cosa es volguer tocar el sant i l’altre es tirar com aquell qui ho fa contra una diana.
Espero haver pogut aclarir els vostres dubtes i tambè em sap greu que per culpa de quatre individus tothom hagi de pagar els plats trencats.
març 5th, 2007 at 8:49 pm
Per al·lusions.
La lluna va anar a Sant Medi. Però va marxar molt aviat, ja que sembla ser tenia alguna cosa. Ningú s’ho explica, però les males llengües diuen que va fer una especie d’estrip tease en algun lloc. Sembla que els caramels la “colocan” i no sabem del cert que va passar…
Va ser una nit moguda. El mussol no en sap res o no en vol dir res…i jo vaig anar a dormir quan la lluna va marxar…
març 5th, 2007 at 8:52 pm
doncs es una pena que es plantegi no treure més el sant… a mi la baixada pel c/gran m’agradava sobretot pel moment que passava el sant.
I no, no és just que per 4 gamberrus la paguem tots. Però sembla ser el sino d’aquests temps: “per motius de seguretat a partir d’ara …” (ompliu els punts suspensius com us sembli millor) 😉
Enfi, una pena :-O
març 6th, 2007 at 9:45 am
Joan, gràcies per l’explicació, de veritat, crec com en greips que és una llàstima tot plegat, una cosa és l’innocent caramel de la llegenda de la bona sort (fins i tot des del balcó es comenta), i una altra aquests actes que la poden fer malbé.
Teniu el meu suport, m’agrada també veure com tanta gent ho ha trobat a faltar, a mi m’agrada veure des del balco, la catifa de colors sobre verd que resta, molt bonica.
Cani, un striptease de la lluna? caram, m’ho vaig perdre, el Barça no va ajudar gaire