Monòlegs políticofestius

6 Responses to “Avui també anem a pas de tortuga”

1.   greips Says:
   març 7th, 2007 at 12:20 pm

   housemartins, un grup de culte amb nomes 3 albums! 🙂 Després van fer el “The beautiful south” on sonaven casi igual, malgrat un dels components havia pirat… en norman cook, més conegut com a Fatboy Slim

2.   Àlex Says:
   març 7th, 2007 at 12:40 pm

   Un gran grup, certament!

3.   crazy Says:
   març 7th, 2007 at 7:26 pm

   Jo de petit era molt fan dels Housemartins i ja fa uns anys que en sóc de The Beautiful South, en tinc tots els discos i un DVD 😉 si no els has escoltat, son *boníssims* (no m’ha quedat clar si “Un grap grup” anava pels House… o els Beau… ;-)).

4.   El cunyat que s'en va endur la germana de Gràcia Says:
   març 8th, 2007 at 12:15 am

   Ostres, o em dius que has parlat per telèfon amb ta germana o em sembla que aviat començaré a creure en fantasmes !! -> No fa ni un parell de dies que vaig desempolsar la platina per a poder ensenyar als nanos que fa molt, molt de temps, hi havia una cosa que va inventar un tal Edison ( http://en.wikipedia.org/wiki/Image:Edison_and_phonograph_edit1.jpg#file ), que era capaç de reproduir música en discos de color negre (això sí, no servien ni de mirall ni de posagots i ademés de seguida s’acabaven i s’els hi havia de donar la volta com a les truites). La cara del meu fill mirant com l’agulla s’acosta al disc no es pot descriure amb paràules.
   Es clar, quin disc vam possar? -> “The people who grinned themselves to death”

5.   Àlex Says:
   març 8th, 2007 at 12:56 am

   Doncs ja pots ben creure en fastasmes, perquè la veritat és que ha estat sincronicitat, bonica paraula.

   Ja, ja m’imagino el nebodet flipant amb el tocadisc.

6.   Àlex Says:
   març 8th, 2007 at 11:25 am

   Crazy, de fet pensava més en els housemartins, em fan pensar si no recordo malament, en programes com oh bongònia que em van fer descobrir també els REM i altres grups.

Deixa un comentari