Aeroport, voler i volar no són sinònims però poden anar plegats
Un breu escrit en mig d’un cap de setmana estrany, on han succeït coses com la placa dedicada a l’Ovidi allà on va viure, al carrer Sostres. Evidentment, també els efectes del fort vent a la mostra. Una llàstima.
Un cap de setmana que he hagut de comprar el Periódico per tenir un llibre sobre Barcelona barri x barri. Cadascú en faci la lectura que cregui.
Un cap de setmana en el qual he hagut d’evitar mirar les fotos de les portades dels diaris. Es veu que ahir es manifestaven banderes espanyoles a Madrid, i jo que em pensava que les manifestacions eren de persones. Algú ha comptat les banderes? Hi ha comptatges diferents?
Avui em volia fer ressò de la campanya de l’ACP (Associació Catalana de Professionals) per demanar un aeroport com cal a un país com el nostre.
Crec que és una campanya interessant, amb criteris objectius i entenc que cal fer pressió des de tots els àmbits per no perdre la bona oportunitat de futur que pot tenir l’aeroport. Jo ja m’hi adherit. I vosaltres?
març 11th, 2007 at 3:42 pm
bo el joc de paraules de voler i volar 🙂
i respecte a les banderes… veus, en això no ens assemblem. A mi no em molesta veure tantes banderes espanyoles a Madrid en absolut… en darrera instància, és el seu país i bé tenen el dret de treure la seva bandera al carrer, no? 😉
març 11th, 2007 at 8:28 pm
Tens raó, Greips, possiblement ho he dit més per la manifestació de divendres a les quatre capitals catalanes.
març 11th, 2007 at 9:06 pm
Vaya, no solo no contestas, si no que borras los comentarios. Es curioso…. pensaré cómo definir esta actitud tan “demócrata” y avestrucil.
Hazme un favor: incluye en la presentación de tu blog que sólo podrán intervenir aquellos que piensen como tú
març 11th, 2007 at 9:09 pm
Esborro i esborraré tots els missatges amb insults
març 11th, 2007 at 10:11 pm
Y los que no contienen insultos y no te gustan, por lo que veo, también.
Veamos ahora qué haces:
@greips
Lo que hicieron los tipos esos del PP ayer no es ni más ni menos ridículo que lo que seguramente tú y Alex habeis hecho más de una vez cuando, aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid, os habeis anudado una estelada al cuello. En mi opinión, es igual de absurda una cosa como la otra. La diferencia entre tu y yo está en que a ti no te lo parece. Es bueno saberlo, porque así queda claro ante que tipo de persona nos encontramos al hablar contigo
@alex
De acuerdo lo del aeropuerto, hace falta mejorarlo, pero permíteme que te recuerde que en Lleida apoyais otro aeropuerto -Alguaire se llama- que no tiene visos de ser viable (más que nada porque el mercado está ya cubierto por Zaragoza, Reus, Girona y el Prat)
En ese caso creo que está claro que apoyais el aeropuerto (vuestro jefe de filas en el ayto de Lleida dice que es tan o más importante que la mejora de El Prat) para obtener rendimiento electoral. En el caso de El Prat no tengo claro si lo que os interesa es la infraestructura en sí y la necesidad de mejora o lo que podeis lograr enarbolando la bandera -algo que os gusta mucho en ERC- de la reivindicación.Y lo digo porque cuando de aeropuertos se trata y tus palabras y las de tus correligionarios leridanos lo demuestran, os apuntais corriendo
¿Me lo aclaras?
La pregunta es simple y la redacción más que respetuosa. ¿Contestas? Si vuelves a borrar quedará claro también con qué tipo de persona estoy discutiendo
març 11th, 2007 at 10:51 pm
En els missatges esborrats hi havia insults. Punt. Ara fregues la mala educació, i et demano si us plau que no continuïs per aquest camí però no hi ha insults, t’ho agraeixo, tot i que entenc que tot és millorable.
Se’m fa difícil opinar sobre lleida, entenc que el mateix que et passa a tu sobre Gràcia. Si vols, et recomano el bloc d’en xavier sáez, el candidat d’esquerra a lleida. http://www.xaviersaez.cat/
En tot cas, entenc que per Lleida és més important l’aeroport de Lleida per proximitat que el del Prat.
A Girona i Reus els està anant molt bé, perquè està revitalitzant la xarxa logística a més de la turística. Entenc que a Lleida, l’altre província de Catalunya, també els pot anar bé. Una altra cosa és que allà ja tenen el Tren de pseudoAlta Velocitat. Els companys de Lleida hi entenen més, si creuen que cal un aeroport, endavant.
I, finalment, entenc que un bloc és per parlar, no per discutir, la darrera frase ja em diu què és per tu.
març 12th, 2007 at 1:23 am
No hace falta que me recomiendes el blog de este buen señor. Por mi trabajo hablo con el día sí y día también. Gracias de todos modos aunque, conocie´ndome como me conoces creo que sobraba porque puedes suponer que ese blog lohe léido mil veces.
Sobre lo de que roza la mala educación…buff, que quieres que te diga!!! Personalmente creo que, loq ue realmente sucede es que a ti te viene bien decir eso para esquivar un debate que no quieres entablar. Sobre si había o no insultos en los anteriores, sólo te diré que la palabra más “grave” allí escrita era “tonto” y, además, referida a los que realizan prácticas (exhibición gratuita de banderas) a mi juicio poco sensatas.
Además, la pregunta no la contestas. Volve´re a formularla:
A) ERC exige dos proyectos aeroportuarios, uno de ejecución y otro de mejora
B) Uno es necesario (BArcelona), el otro no (Lleida) y no lo digo yo, lo dice, por ejemplo la UGT que sugiere que, quizá en Lleida no hay mercado para un aeropuerto y , quizá, vendría mejor invertir en ferrocarril.
C) De todo ello, infiero, que en el tema aeroportuario ERC se apunta a todo sin analizar si es necesario o no. En general, vengo a decir algo tal que -como muchos otros partidos, cierto- haceis vuestras las reivindicaciones no en función de si son o no justas si no en función del rendimiento electoral que pretendéis sacar.
Mi conclusión es esa: sois los que demandais ambas cosas porque esperais sacar un rendimiento electoral de ello.
Se trataba de que la rebatieras. No lo has hecho y, por eso, te invito a que lo hagas.
Sobre lo de discutir…sólo decirte que la definición de la RAE es ésta:
1. tr. Dicho de dos o más personas: Examinar atenta y particularmente una materia.
No veo que tenga nada de malo. Por eso mantengo que un blog está para discutir.
març 12th, 2007 at 7:56 am
Al respecte de la teva pregunta , la primera part la del Aeroport de Barcelona, no cal gaire debat qualsevol que tingui dos dits de front sap la necessitat de tenir un aeroport amb connexions intercontinentals, tant per el turisme, com per els negocis, la industria i les pimes, això es evident i podem entrar en un debat mes profund en els nostres blocs.
Al punt segon, aeroport de Lleida, varies coses la primera es que disposar de un aeroport es un punt de negoci, es una avantatge respecte a altres ciutats, i si no que li diguin a Reus o a Girona, es la possibilitat de donar mes entrades tant al turisme, com al futur parc industrial que s’ha de crear a tot Catalunya, es un model de sostenibilitat per el nostre territori, es un model de país, que arreu hi hagi industria, turisme, aeroports, bones estructures ferroviàries, bones carreteres, per que ERC no vol un model de concentració i fins ara tot, el poc que tenim, s’ha concentrat en zones costeres deixant la Catalunya central i les terres de Lleida sense possibilitat de millorar la seva economia.. El tema de la proximitat quilomètrica respecte a BCN per desestimar-ho no existeix donat que el mateix podem dir del eix, Gasteiz-Bilbo-Donostia, o dels eixos europeus a França i Alemanya entre altres..
Un altre punt es que si no ho comencem a demanar ara, difícilment el tindrem, com per exemple la ampliació de la AP7 fa 10 anys que ho vam demanar, fa 3 que tenim concedits els cales i encara no han començat.
No es un tema electoral, el tema ja cueja d’ençà de fa mes de 5 anys sobre la conveniència o no de crear un nou aeroport no a Lleida en concret, si no a Catalunya, després de diversos estudis es va definir l’espai a Lleida com a eina de revitalització del territori.
març 12th, 2007 at 11:27 am
Yo, en el caso de Lleida al menos, detecto una cierta incapacidad para analizar las cosas con frialdad y asumir que determinadas infraestructuras no pueden ni deben estar en todos los sitios.
Y me explico: Reus y Girona son casos distintos al de Lleida, ya que se trata de aeropuertos concebidos como bases para vuelos charter y total y plenamente inviables si, como sucederá con el de Lleida, dependiesen sólo de la mera demanda de las zonas donde se ubican. Su desarrollo actual se debe, simplemente, no al dinamismo de los sitios donde están, si no a que actúan como aeropuertos subsidiarios del de Barcelona. Así, y a mi entender, no es que Reus y Girona tengan aeropuerto propio sino que Barcelona tiene tres aeropuertos y, mientras uno está en el Prat, los otros dos están en Reus y Girona. Para comprobarlo basta con entrar a la web de ryanair -sí, la empresa que ha revitalizado ambas infraestructuras- y ver que se llaman, precisamente, Barcelona-Reus y Barcelona Girona. Es sí, son algo parecido a Standsted, un aeropuerto de Londres situado a más de una hora de la ciudad.
El problema de Lleida es que, aunque se cree un aeropuerto, está demasiado lejos de Barcelona para ejercer de aeropuerto subsidiario de la ciudad condal y que, lamentablemente, las características económicas de Lleida no garantizan la rentabilidad de la infraestructura. De ahí que yo deduzca que ERC apoya el tema sólo por rentabilidad electoral y, como CCOO, crea que se´ria mejor invertir en tren o carreteras para acercar Lleida al Prat en lugar de construir un aeropuerto que no funcionará porque la demanda es la que es.
En el tema de Barcelona…no se, que quereis que os diga. SI que es cierto que hacen falta mejoras, pero también creo que hay que asumir con tranquilidad que el Prat nunca será Barajas porque en Madrid hay una demanda X y aquí una demanda x-3 -o algo así-. También, y no está de más, hay que pensar que la abundancia de vuelos transoceánicos en AMdrid se debe al notabílisimo porcentaje de población sudamericana que vive allí. Teniendo en ceunta eso y recordadno que desde el PRat había vuelos a Nueva York no hace tanto y que se cerraron por falta de viajerso, quizá asumiríamos todo con más sensatez y, a lo mejor, en lugar de vocerar por el aeropuerto, a alguien se le habría ocurrido protestar antes por las cercanís o, de una vez, darse cuenta de que el puerto de Valencia, siendo de una ciudad más pequeña, ha adelantado al de Barcelona en tráfico de mercancías.
Personalmente, no acabo de entender por qué tanta pasión aeroportuaria si, total, el común de los mortales, coge el avión no más de tres o cuatro veces al año -y eso ahora con las low cost-
¿No sería mejor destinar los esfuerzos que se destinan a vociferar por el aeropuerto a otras cosas que competan más directamente al ciudadano?
En Lleida hay quien dice que el aeropuerto es algo que, en realidad, surge del interés de cuatro empresarios influyentes en tener un sitio donde aterrizar con sus avionetas. No sé…a veces llego a sospechar que lo de El Prat es parecido y tiene que ver con cuatro sujetos que vuelan habitualmente a Nueva York y les fastidia tener que pasar por Madrid.
A ver que me contais….
març 12th, 2007 at 12:42 pm
“hay que asumir con tranquilidad que el Prat nunca será ‚arajas porque en Madrid hay una demanda X y aquí µna demanda x-3 -o algo así® “
Pues yo creo que no hay que asumirlo con tranquilidad. Si nos conformamos con ser una ciudad de segundas, seguro que lo seremos. Hay que tener ambición, el potencial económico de Barcelona y su región metropolitana no tiene nada que envidiar al de Madrid. Sólo el déficit de infraestructuras hace que Madrid haya adelantado a Barcelona en capacidad económica.
Y conste que para mà el aerouperto no es lo principal. Sólo en el tema de infraestructuras hay que resolver con urgencia el tema de CercanÃas y resolver la movilidad de la región metropolitana, el tren de ancho europeo de pasajeros y mercancÃas por todo el corredor mediterráneo hasta Francia, el tema de la energÃa…
Pero por mucho que tu critiques, son los partidos de ámbito catalán (incluyo aquà al PSC) los que tienen que hacer estas reclamaciones y las que crean convenientes, aunque luego les llamen espardenyaires y cosas por el estilo. Lo que está claro que ni el PP ni el PSOE lo harán de motu propio.
març 12th, 2007 at 2:38 pm
Empezar por el aeropuerto, a mi modo de entender, es empezar la casa por el tejado.
En mi opinión, si Madrid tiene el aeropuerto que tiene es porque la ciudad tiene el tamaño que tiene y no al revés. ¿Que tal si en vez de teorizar sobre aeropuertos se empieza la casa por los cimientos?
Y los cimientos son trenes, carreteras, una autoridad metropolitana que coordine, un puerto… En fin, lo bastante como para que Barcelona crezca tanto como Madrid lo ha hecho en los últimos 15 años y, en consecuencia, necesite un aeropuerto como el de Madrid. Yo no discuto que en el desarrollo de Madrid haya tenido que ver la mano del PP pero, también, hay que tener en cuenta que, quizá, los propios madrileños han tenidop que ver también. Mientras ellos crecían ¿Qué hacíamos aquí?
març 12th, 2007 at 4:12 pm
Perdo, però torno a insistir , al respecte de BCn, podeu comprovar que les actuals aliances nomes tenen un punt al sur de Europa, i nomes una aliança la de Iberia, que nomes te seu a Madrid i es la competència de Spanair, Luthansa.. i altres per això es important apretar per el tema de un hub si hi han companyies privades com Luthansa amb necessitats al sur d’Europa (això vol dir Africà i Saia), podríem crear un segon clúster al sud d’Europa (això si amb competència a Madrid ( per la teva informació Luisan hi han mes immigrants de parla espanyola a BCN que ha Madrid).
Començar la casa per el sostre? Jo primer, si tingues un hotel/negoci faria bones carreteres , si els meus clients van en cotxe, però en el segle XXl qui va en cotxe a fer negoci? Pocs, a mes a mes poc negoci, la gent de negocis que de veritat importa va en avio, tenim algun dubte? Espero que no donada la situació.
No pots parlar de que els ciments es el sistema ferroviari quant tenim un coll d’ampolla que es diu Port-Bou i no permet la connexió amb Europa, parlem de sistema ferroviari a nivell intern i nomes cal llegir les noticies al respecte de com fuciona cercanies de RENFE , de grima. Cal posar mitjans en el futur i es molt intel•ligent per part d’ERC apostar per el tema aeroports ( que tenim una disposició al nou Estatut a desenvolupar) per sobre del tema de ferrocarrils. Es una qüestió de supervivència.
març 12th, 2007 at 4:19 pm
( per la teva informació Luisan hi han mes immigrants de parla espanyola a BCN que ha Madrid).
Falso, radicalmente falso. La inmigración sudamericana (ecuatoriana sobretodo) se cocnentra en Madrid.
Sobre tejados y paredes, decir que la base es el tren. Y decirlo porque las comunicaciones no están para que la “gent vingui a fer negoci”, están para que la gente que vive aquí se pueda mover. Primero epnsemos en los de dentro, y luego en los de fuera. Lógica básica.
març 12th, 2007 at 6:01 pm
Fa dies que no em passava per aquí, però volia comentar això:
«Y decirlo porque las comunicaciones no están para que la “gent vingui a fer negoci”, están para que la gente que vive aquí se pueda mover. Primero epnsemos en los de dentro, y luego en los de fuera. Lógica básica.»
La teva “lògica bàsica” és una mica limitada, luisan. És evident que una cosa no treu l’altra. Que minimitzis la dimensió negoci d’una ciutat em sorprèn, i diu molt poc a favor de la teva rigorositat. I dius «Primero epnsemos en los de dentro, y luego en los de fuera», com si fer negoci a escala internacional no fos tan bo pels de dins com pels de fora. Com pretens que una ciutat que no tingui bones connexions aeroportuàries internacionals atregui inversió d’altre països amb facilitat, com pretens que competeixi amb altres ciutats? Tan “els de dins” com “els de fora” es beneficien d’un aeroport potent. Et recomano que llegeixis les teories de Hendrick Spruyt (especialment el seu article “International selection in international relations”) sobre la importància de les comunicacions i el seu efecte sobre el desenvolupament econòmic, i com això va ser clau per què triomfessin certs dissenys polítics sobre altres. I, sobretot, et recomano el llibre de Richard C. Wade The urban frontier: the rise of Western cities, sobre la competició entre ciutats per atraure inversió i generar riquesa. “Si després de llegir aquest llibre et queden dubtes sobre la relació entre “els de dins” i “els de fora, o el que Dennis Judd i Paul Kantor anomenen l’imperatiu econòmic i l’imperatiu polític d’una ciutat, hauré de començar a dubtar de la teva capacitat intel·lectual.
març 12th, 2007 at 7:23 pm
@ Monterey Jack
Abans de dubtar de la capacitat intel·lectual de ningú també caldria preguntar-nos quin és el model de desenvolupament que desitgem. Estic d’acord en que l’aeroport és un dels factors que poden fer de Barcelona i la seva àrea d’influència un territori competitiu per als negocis i els inversors internacionals.
Ara, jo, que no he llegit aquests llibres que cites, poso en dubte la major, és a dir, el benefici que reben els “de dins” facilitant les coses als “de fora”. No sóc partidari de l’autarquia econòmica, però em rebel·lo al pensament únic segons el qual cal posar les coses fàcils al capital per a què inverteixi en el nostre territori. Perquè el capital, tan ràpid con inverteix, desinverteix. I sobretot, perquè el desenvolupament econòmic ha de servir per a què els ciutadans tinguin millor qualitat de vida i no a l’inrevés. Vull dir que aeroport sí, AVE també, però no a costa dels trens de Rodalies, del transport de l’àrea metropolitana, dels salaris, de l’ensenyament (el factor competitiu més important dels propers anys) i en general no a costa dels ciutadans…
març 12th, 2007 at 8:59 pm
el auténtico der blaue,
Em sembla adequada la teva aportació. Deixa’m matisar que el que jo defenso és un equilibri entre els dos factors, no que un vagi en detriment de l’altre. És a dir, no “a costa de”, sinó “a favor de”. Amb això que el que inverteix desinverteix, suposo que el que vols dir és “compte amb jugar-s’ho tot a una carta”. Si t’interpreto adequadament, hi estic d’acord.
Però de cap manera penso que tenir millors comunicacions pugui ser un “posar fàcils les coses als de fora” que pugui perjudicar els de dins. En resum, hem de lluitar per tenir-ho tot (aeroport i AVE, i també trens de rodalies i un bon transport públic a les ciutats) perquè crec que conformar-se amb menys és comprometre la nostra qualitat de vida. Tot plegat beneficia l’activitat econòmica, i crea llocs de treball. Sobre l’ensenyament, encara que crec que no parlàvem d’això, completament d’acord.
Sobre capacitats intel·lectuals, només deixa’m dir-te que això que reprodueixo a continuació em sembla d’un cinisme descomunal:
“Empezar por el aeropuerto, a mi modo de entender, es empezar la casa por el tejado.
En mi opinión, si Madrid tiene el aeropuerto que tiene es porque la ciudad tiene el tamaño que tiene y no al revés. ¿Que tal si en vez de teorizar sobre aeropuertos se empieza la casa por los cimientos?
Y los cimientos son trenes, carreteras, una autoridad metropolitana que coordine, un puerto… En fin, lo bastante como para que Barcelona crezca tanto como Madrid lo ha hecho en los últimos 15 años y, en consecuencia, necesite un aeropuerto como el de Madrid. Yo no discuto que en el desarrollo de Madrid haya tenido que ver la mano del PP pero, también, hay que tener en cuenta que, quizá, los propios madrileños han tenidop que ver también. Mientras ellos crecían ¿Qué hacíamos aquí?”
“Los propios madrileños” han tingut un ajut desproporcionat en forma d’inversió pública que no hem tingut a Catalunya. Les xifres de FUNCAS (entitat gens sospitosa de nacionalisme català) sobre inversió pública canten. Pel que sé ha sortit recentment un últim estudi de FUNCAS que no he pogut consultar encara, però de moment us recomano que consulteu l’estudi de Julio Alcaide y Pablo Alcaide “Balance económico regional (autonomías y provincias): años 1995 a 2002” (FUNCAS, Madrid 2002), i també l’estudi de Catells, Barberán, Bosch, Espasa, Rodrigo i Ruiz-Huerta “Las balanzas fiscales de las Comunidades Autónomas (1991-1996). Análisis de los flujos fiscales de las Comunidades Autónomas con la Administración Central” (Ariel, Barcelona 2000). Ignorar aquestes xifres és pur cinisme, o desinformació malintencionada, o vés a saber.
“quizá, los propios madrileños han tenidop que ver también”? Això què vol dir? Que aquí tenim el “virus nacionalista” que ens impulsa a gastar-nos-ho tot en “propaganda nacionalista”, mentre els madrilenys són una màquina d’eficiència que no s’estan per històries ètniques de banderetes, himnes i política cultural? Au, home, au.
març 12th, 2007 at 9:19 pm
Deixeu-me afegir a la llista l’informe titulat “La balança fiscal de Catalunya amb l’administració central”, realitzat pel Grup de Treball per a l’Actualització de la Balança Fiscal de Catalunya (gener de 2005), impulsat per la Generalitat de Catalunya (m’agradaria recordar que el 2005 la Generalitat ja era governada en coalició per PSC, ERC i ICV, no per cap malèvola confabulació de nacionalistes identitaris, egoistes insolidaris, etc., a no ser que es vulgui aplicar aquesta etiqueta a tot l’esprecte polític català excepte PP i Ciutadans).
març 12th, 2007 at 9:29 pm
I sobre la confusió en els mètodes per calcular balances fiscals, que sovint semblen indicar que els madrilenys suporten tan de dèficit fiscal com els catalans, us recomano molt aquest article del Ramon Tremosa:
http://www.avui.cat/avui/diari/05/oct/20/84294.htm(Avui, 20 oct 2005, p. 24)
No tots els ciutadans espanyols són beneficiaris del que s’inverteix a Madrid, supòsit de què parteixen les anàlisis que apliquen el criteri del benefici (vs. el criteri del flux monetari, el que utilitza la Unió Europea, i que indica que la Comunitat de Madrid no té dèficit fiscal). És un article molt útil per aclarir conceptes, i que Esperanza Aguirre hauria de llegir si té algun interès en deixar de fer demagògia amb aquest tema, que no ho crec.
març 12th, 2007 at 11:54 pm
No creo que deba leer todos esos libros para saber que un aeropuerto cojonudo sin unas infraestructuras de uso diario adecuadas sirve, más que para atraer personas y negocios, para que éstos se vayan.
Y no me lo invento: hay ejemplos a patadas. Piensa en el AVE y Madrid ciudad que sirve, por ejemplo, para que los madrileños se vayan a vivir a Toledo o a Guadalajara.
En Barcelona, cuando llegue el AVE, tendremos el mix perfecto para, con suerte, bajar del millón doscientos mil habitantes: precios de vivienda inasequibles, un metro que no ha crecido en años, unas cercanís desastrosas y ZAS!! un tren que en un plis te coloca en Tarragona, donde todos esos problemas no existen.
Supongamos que, además de llegar el AVE, mejorarmos el aeropuerto y dejamos la ciudad igual. Igual, no lo sé, los empresarios esos que tanto te importan se cansan y deciden que sus negocios estarán mejor en otro sitio donde esos problemas no existan.
Madrid crece porque llega dinero, porque los madrileños tienen iniciativa y, también, porque los gestores invierten bien. Aquí eso no se ha hecho
març 13th, 2007 at 1:05 am
“Madrid crece porque llega dinero, porque los madrileños tienen iniciativa y, también, porque los gestores invierten bien.” Cada cop que obres la boca et superes.
Aquestes tres afirmacions són de campionat. 1. I per què “llega”, el “dinero”, per art de màgia potser? O perquè unes bones infraestructures, convenientment finançades por el Estado, són actractives pels inversors?
2. Hem de suposar que el problema dels catalans és que tenim poca iniciativa? M’ho hauràs d’explicar això, sobretot comparativament.
3. També m’hauràs de demostrar, comparativament, que a Madrid “los gestores” (qui son, “los gestores”?) inverteixen millor que els catalans.
I la teva recomanació també és de bandera: catalans, vigilem no tinguem un aeroport o un tren massa bo, que potser en comptes de venir la gent, marxarà. I tot el que puja, baixa, ja ho sabeu. Això també val pels madrilenys? Ah no, perdó, que allà tenen “buenos gestores” i “mucha iniciativa”.
En fi, que a la Xina hi ha molta gent “porque nacen muchos niños”, suposo.
març 13th, 2007 at 4:33 am
Res que no sigui començar per solucionar la discriminació fiscal descomunal provada en els diversos estudis que he esmentat és bla-bla-bla i tocar els collons, i no ser honest en la discussió dels problemes. Els catalans sempre se’ns demana que fem autocrítica, que siguem responsables, a la mínima se’ns acusa de provincians i no sé quants complexes més. Té pebrots, la cosa. Tot plegat, cortines de fum, una darrere l’altra, per no fer els deures elementals: justícia. Que es publiquin les balances fiscals, i començarem a parlar. I deixem d’enredar el personal. Perquè el que és fer trampa és parlar d’unitat i no reconèixer el dret a l’autodeterminació dels pobles (fins el 1979 el PSOE el va reconèixer); el que és fer trampa és parlar de solidaritat i de transparència i de la mare Teresa de Calcuta, si tu vols, i després fer la redistribució de riquesa a les fosques, sobretot que quedi tot ben amagadet, no fos cas que es descobrís que es tracta d’un veritable robatori a mà armada. Tot això sí que és fer trampa, i la resta és pura retòrica i fer veure que la submissió de Catalunya com a poble no ha existit mai. Va, home, va. Deixa de marejar la perdiu i de jugar brut, que “ens coneixem que el poble és petit”, com se sol dir.
“lo han pagado todo con el dinero que le roban a Cataluña. Curioso…” Serà curiós, però és la pura veritat. A les xifres em remeto. T’he esmentat tres informes, d’autors i procedències diferents, que corroboren el que dic. Quines xifres tens tu, les de l’Esperanza Aguirre? Que portin anys ampliant el metro només és una prova més del que dic, em fa gràcia que tu facis veure que els diners per ampliar el metro de Madrid vénen de la bona gestió dels madrilenys, que son “muy buenos gestores”, i que facis veure que si tenim “un metro de mierda, unas cercanías de mierda y un aeropuerto de mierda” també és perquè ens ho mereixem. Això ve de decisions polítiques, no d’històries rares que t’inventes tu. Però a qui pretens enganyar, amic? Madrid (que era un poble de merda quan Barcelona era una ciutat de primer ordre europeu, i això és un fet, que no em sembla ni bé ni malament, sinó que és així) ha crescut al recer del poder polític molt més que de la iniciativa dels seus “buenos gestores”, sobretot si la compares amb Barcelona.
Al final resultarà que la culpa de no tenir més poder polític és nostra, i la culpa de tenir la pròpia llengua en una situació de subordinació també és nostra, i els tancs castellans mai no han apuntat cap a Catalunya. Una dada, a veure si t’il·lumina: els ministres catalans als governs d’Espanya van representar el 2,7% entre 1833 i 1901 (la nostra població s’ha mantingut entre el 15 i el 20% de l’espanyola); això devia ser ser perquè als catalans mai no ens ha interessat governar a Espanya, oi? [Les dades apareixen al llibre Història del nacionalisme català, de l’Albert Balcells, p. 35, si t’interessa consultar-les, i són molt reveladores]. Reflexiona una mica, que la catalanofòbia no és un invent de fa dos dies, home. No et passa pel cap que hi ha hagut una cosa anomenada discriminació contra Catalunya, i que no ens l’inventem, sinó que es demostra amb xifres com les que t’acabo de donar? Com expliques sinó aquest xifra del Balcells? Casualitat?
Autocrítica la que vulguis, amic, però comencem per dir les coses pel seu nom: ocupació militar, subordinació política, colonització econòmica i lingüísitca. A veure, per on continuo? “El Estado opresor” té la culpa de moltes més coses de les que tu vols reconèixer. Per què tens ganes de negar-ho, això ja no ho sé. Els madrilenys “han hecho algo bien y nosotros algo mal”, sí senyor: tenir l’Estat a favor, tenir un govern central que els juga sempre a favor. És això els que ells fan bé i nosaltres malament. Jo a autoflagel·lar-me no m’hi apunto, només faltaria. Els catalans, sempre demanant perdó, que l’amo no s’enfadi. I a donar-li les gràcies perquè ens deixi existir. “Algo debemos haber hecho mal”… D’això en dic jo síndrome d’Estocolm. Té pebrots, la cosa!
març 13th, 2007 at 9:20 am
@ Monterey Jack
Sobre la teva resposta al meu comentari anterior, estem d’acord, només volia aclarir de què parlàvem.
Sobre la resta de la discussió, us deixo sols…