Conte irreal, o no
Un dia decideixes obrir un casal, per estar amb els amics i parlar una mica de les coses que t’agraden, tot creant un bon ambient. No en vols viure, tan sols passar una estona i donar sortida a una sèrie de temes que vols i estàs engegant. Et comencen a visitar amics, coneguts i algun passavolant que hi arriba. Il·lusió, allò que t’agrada parlar i ho has pogut engegar. No vols convèncer ningú, tan sols creus que pot anar bé per explicar-te, l'estructura que hi ha muntada t'ho permet.
Ets un casal més, part d’una xarxa de casals de gent del voltant que vol trobar-se en un nou espai diferent d’una terrasseta de Gràcia i fer-la petar.
Un altre dia arriba un desconegut. Ve i comença a parlar i te n’adones que no coincideixes en res en ell però té certa gràcia. Els teus amics l’acullen bé i comencen a tractar-lo. A poc a poc comences a veure que no tens res en comú amb ell, però estàs diverses nits xerrant amb ell i sempre arribeu al punt que no us poseu d’acord.
Té un cert to divertit, i fins i tot veus que algun dels teus companys riuen com s’explica. Al principi et sembla bé, fins i tot saps que hi ha nova gent que comença a passar-se pel casal i creus que està bé, pot ser enriquidor. Aquest amic té un altre casal amb un amic, que algun dia també s’ha passat per aquí i l’heu fet petar.
Però a poc a poc l’ambient s’enrareix. Veus algun amic que passa per davant saluda però no es queda a xerrar. Et diu que aquest que ve li fa treure les ganes de parlar, que el troba molt crispat i que ja en té prou de gent així a la seva feina i que li sap greu però no es quedarà.
A poc a poc, doncs, aquells que es quedaven, comencen a marxar. Et sap greu, però també te n’adones que tu mateix ja no et fa il·lusió que vingui. Saps que potser perdràs algun dels que venien per sentir-lo o veure les discussions, però creus que la gràcia del debat està en parlar amb gent que tens alguna cosa en comú i alguna diferència i llavors tractar-la fins a entendre l’altre punt de vista.
I et sents violent, però saps que alguna cosa hauràs de fer. Hi ha vespres que la cosa s’ha tornat un xic violenta, de manera que has hagut d’aturar les discussions i retirar algunes paraules que s’han dit. Ha deixat d’anar al seu casal i s’ha tornat més arrogant. És el punt que ja a ningú no fa gràcia. Un amic et diu que li deneguis l’entrada. Però és molt violent. Però saps que està matant el debat.
Has deixat de parlar de les coses que ell coneix més per parlar d’altres que li toquen de lluny. Però és igual. Opina igualment, cada cop amb un to més inquisitori. Ha arribat un moment que la gent prefereix no respondre’l. Tu mateix saps que qualsevol cosa que diguis tindràs la seva resposta altiva.
Sí, ja saps el que has de fer. Ho faràs amb tacte i la teva manera de ser. No en faràs un espectacle. Li diràs que durant un temps no es passi pel casal, que ell ja té el seu, que li desitja molta sort i que potser el passarà a veure, però que l’ambient està enrarit. Que d'aquí un temps ja veurem com van les coses. Creus que fas bé, és molt violent haver de negar l’entrada a ningú, certament, i no hi creus, creus que és millor convèncer-lo. Com s’ho prendrà? És possible que faci escarafalls, però saps que és el millor per tothom. De la seva resposta en podràs treure conclusions, però confies en que ho entendrà, per a ell potser també és una càrrega pesada, de fet ningú no li obliga a passar-se per un lloc on no està d'acord amb la gent. Que cadascú faci el que cregui al seu casal, la gràcia és que els casals no competeixen en clients, la gent pot passar-se sempre una estona a cada lloc.
Bé, només és un conte, no cal ni que opineu.
març 12th, 2007 at 2:31 pm
¿Qué esperas que te diga?
Y te lo pregunto directamente, porque veo que cuando se te dicen cosas que no esperas pones el grito en el cielo…
març 12th, 2007 at 10:26 pm
Bé, a tots els blocs seriosos per on he passat hi ha un decàleg de normes, per a bé o per a mal; igual que les normes de trànsit de cada pais o les regles del joc de cada esport.
Si a croquet mous una pilota amb el peu, no val, i com que tothom ho sap, doncs no et sens violent per dir-ho.
Si tens una estona, valdria la pena escriure les normes; també podriem jugar a croquet…
març 13th, 2007 at 1:17 am
Tenies raó Lord Henry, estava tan content de veure la gracienka de nou que no ho he vist. Noia, em sap greu, poc que et veiem.
A veure, he esborrat els comentaris subsegüents.
març 13th, 2007 at 7:44 am
doncs mal fet alex. Una cosa és un insult (*tu* ets inútil) i l’altra generalitzar una idea (hi ha gent inútil).
T’has empantanagat per voler ser conseqüent a unes idees que no creus. Massa políticament correcte, massa poc personal, al final acabaràs parlant del temps per no molestar, i hauràs aconseguit que casa teva no sigui casa de ningú.
Una pena, pq la gracienka l’havia clavat 100%.
març 13th, 2007 at 9:08 am
no em puc creure q borressis un comentari com el de la gracienka…q està passant?
març 13th, 2007 at 9:48 am
Greips, Dolors, que la gracienka tingués raó o no, és una cosa, i una altra que em tocava esborrar-lo tot i que la segona part del missatge estava clavat i perfecte. Sé que podeu entendre com em sap de greu.
I separant, perquè no va per vosaltres.
Veig que hi ha gent que no sap llegir, veig que hi ha gent a qui tant se li’n fot el que li diguin, veig que hi ha gent que pot caure en la blocparanoia. Ja sé el que haig de fer a partir d’ara.
març 13th, 2007 at 9:59 am
doncs primer et recomano calma, no està passant res que no formi part de tot plegat, són dinàmiques i responen a molts factors…també tu ets deus sentir en un moment de més responsabilitat pública (i bé, és així) i ho pateixes més…
Àlex saps que parlar de política és obrir la caixa de les opinions i el debat, també dels impulsos i els egos i de les defenses d’arguments pesades i agressives…aprenem molt de tot això aquí, amb tu i crec que tot es pot serenar, pq. en el fons penso que es redueix a això…tot es pot reconduir i si no posa pilones:-)
març 13th, 2007 at 10:04 am
@alex,
si senyor, has de fer un cop de puny sobre la taula i acabar amb aquest despreci que et mostren 🙂
De debò, viuràs molt millor i més tranquil ja veuràs! 🙂
març 13th, 2007 at 10:12 am
Merci, nanos, de veritat, 🙂
març 13th, 2007 at 11:20 am
Has esborrat el meu comment?? caram això no m’ho esperava de tu :-(quina decepció…això vo dir que l’havia ben clavada. A més, no ho entenc, em censures a mi, i en canvi dialogues constantment amb els personatges del conte??
març 13th, 2007 at 11:31 am
Tens tota la raó per queixar-te, gracienka, i em sap molt greu, perquè el que deies era cert, però empraves una paraula (imbècil) que m’obligava a fer-ho.
He deixat de dialogar amb el personatge del conte, i t’asseguro que no estic cansat, perquè és el que ell voldria i sé com actuar a partir d’ara.
En tot cas, només puc demanar-te perdó, perquè el fons era perfecte i per un defecte de forma he hagut de fer el que no volia. Espero que ho entenguis i espero que algú entengui que aquest és el final, trist però el final.
Crec que sabeu que sóc una persona excessivament dialogant (si es pot ser excessiu en això), però hi ha gent que per les bones maneres i amb metàfores no ho entén. Per ell és un divertimento (poca feina, també) i per mi una il·lusió, això ho tinc clar.
març 13th, 2007 at 12:04 pm
vinga doncs, a partir d’ara ja sabem tots com actuar oi?
I no deixis d’escriure, a mi m’interessen les teves opinions 🙂 (això de “aquest es el final” em preocupa).
Unes croquetes serien com la pipa de la pau per tu i la gracienka? 😀
març 13th, 2007 at 12:05 pm
No és el meu final, t’ho asseguro, no anava per aquí.
Croquetes? seria un bàlsam necessari
març 13th, 2007 at 12:05 pm
i la sangria…colteu quedeu q jo vindré més tard, de veritat!!!
març 13th, 2007 at 12:07 pm
Va, doncs, dissabte?
març 13th, 2007 at 12:12 pm
vermutet dbte??
març 13th, 2007 at 12:19 pm
també…podem quedar al migdia…fem un roure?
març 13th, 2007 at 12:37 pm
Doncs no està mal pensat, jo el dissabte de 9 a 11 haig de ser a l’autònoma, però a partir de les 12 puc córrer per gràcia
març 13th, 2007 at 1:00 pm
va, quedem a les 12 al resolís, on fan unes croquetes boníssimes?
i tu alex no cal q vinguis corrent, tranquil 🙂
març 13th, 2007 at 1:02 pm
Sí, és clar, i si no queden croquetes, doncs mira, 😉 No, crec hi podré arribar.
març 13th, 2007 at 3:20 pm
eo, vaaaaaa q les croketes sempre han anat super-bé per suavitzar les tensions…
sabeu allò d fer l’amor i no la guerra? doncs si fos metge us ho receptaria!!
març 14th, 2007 at 11:54 am
vermutet dbte?? hora i lloc?? 😀 greips, pipa de la pau casuntot….no podrà ser, no pas. Més que res que que jo ja no fumo 😉 si un cas una patata brava de la pau, ta fet 😀
A més, jo no em puc “enfadar” amb el monòlegs politicofestius ni volent…si és un solete!! un mal dia el té fins i tot ell 😉
març 14th, 2007 at 11:57 am
Ole, ole, m’ha dit solete, gràcies, no saps com agraeixo aquest comentari.
12 al resolis, dissabte?
març 14th, 2007 at 11:59 am
per mi ok dbte a les 12 🙂
març 14th, 2007 at 12:23 pm
ok dissabte a les 12. jo m’apunts.
març 14th, 2007 at 12:53 pm
ok i penso q sou uns cels:-)