Les vostres cinc cançons preferides de Lluís Llach
Aquells que heu llegit o vist la pel·lícula "Alta Fidelitat", de Nick Hornby, segur que recordareu aquells jocs que fan a la botiga de discos del pal "cinc cançons…".
La meva part de l'homenatge a Lluís Llach anirà en aquest sentit. Us proposo que digueu les vostres cinc cançons preferides de Lluís Llach, aquelles que per vosaltres combinen una gran música i una gran lletra. Aquí trobareu el llistat complert de totes. Sé que és difícil, però, triar-ne només cinc.
Per part meva són:
1. Que tinguem sort.
2. I amb el somriure, la revolta.
3. Ma tristesa.
4. País petit.
5. Amor particular.
I em deixo Laura, L'estaca, Un núvol blanc, Torna aviat, El cant de l'enyor, Dóna'm la mà, Itaca, Cançó sense nom …, cançons d'amor, a persones i a un país.
març 22nd, 2007 at 12:06 pm
no el conec massa, jo sóc més de’n Raimon, però m’agraden les de la gallineta i “Damunt d’una terra” (he hagut de buscar el títol, no el coneixia…). I, com no, la versió del Bandoler.
Només en surten 3… he aprovat? 🙂
març 22nd, 2007 at 12:08 pm
Ho sento, Àlex, 5 no podran ser…
A força de nits
Que tinguem sort
Cançó a Mahalta
El jorn dels miserables
Itaca
Jo també he dormir a l’alba (versió Olympia)
La casa que vull
Novembre 72 (versió Olympia)
Per un tros del teu cos
….
i m’en deixo…
No en aquest ordre, sino en qualsevol. Si Lluís Llach hagués nascut a França ara estariem parlant d’una autèntica tragèdia nacional per la seva retirada.
Carles
març 22nd, 2007 at 12:15 pm
Campanades a morts, se’ns dubte la primera.
de tota manera, de totes em quedo amb totes:-P
març 22nd, 2007 at 12:52 pm
Jo no sóc gaire de Lluís Llach (serratiana empedreïda), sobretot perquè com a cantant em posa una mica nerviosa. De totes maneres, pel que signifiquen, anomenaré
1. L’estaca
2. País petit
3. La gallineta
4. Que tinguem sort
5. Viatge a Itaca
Apart d’això, crec que que com a compositor és extraordinari. Especialment recomanables “Verges.50” i la BSO de “La forja de un rebelde” (sèrie de 1988 dirigida per Mario Camus basada en la trilogia autobiogràfica d’Arturo Barea)
març 22nd, 2007 at 1:21 pm
que dificil que és això de tan sols dir 5 cançons, fa poc vaig fer un cd d’en llach per un amic i em va dir gravem ho millor d’en llach i tant sols li he fet tres cd’s i encara vaig diguer de treure cançons.
A part de les moltes que heu dit jo tinc 5 que són molt personals pels moments que les vaig viure i amb qui les vaig viure
onades
i am el somriure la revolta
amor particular
alè
si un adeu d’amor…..
en breu fareé un homenatge en lluis
març 22nd, 2007 at 1:26 pm
Em poses en un compromís, només cinc?
Un núvol blanc
I de sobte la revolta
Ítaca
Amor particular
País petit
…i ara penso que em queden moltes al tinter…
Cant de l’enyor, per exemple….i tantes…
març 22nd, 2007 at 4:21 pm
I la de “no pas, jo votaré no pas” del Polònia, no se’n recorda, ningú?
No sóc molt seguidor d’en Llach, però de petit me’n vaig aprendre aquestes quatre (i encara me les sabria):
– L’Estaca (evidentment)
– Cal que neixin flors a cada instant
– Damunt d’una terra (la meva preferida)
– Que tinguem sort
març 22nd, 2007 at 7:20 pm
Faig dues llistes.
Primera: 5 cançons de les antigues, que em van fer més impacte i em ajudàven a aprendre el català (i el sentiment català):
– L’estaca
– Cal que neixin flors a cada instant
– Itaca
– Pais petit
– Que tinguem sort
Segona: 5 cançons més noves, pel seu conjunt musica-lletra:
– Un pont de mar blava (el disc sencer!)
– Amor particular
– Maremar
– Ale
– Porrera
març 22nd, 2007 at 11:31 pm
Ja, ja, merci, quan d’algú veus que no coincideixes en cap fa pensar que l’autor en té moltes, i és el cas, molts anys de cançons, molts anys de poesia cantada.
Sort que us he demanat les cançons i no què us evoquen perquè segurament fliparíem tots plegats.
Auténtico, veig que has tingut un bon passat d’agrupament, ja ja. Damunt d’una terra, no serà pel nom que hi surt?
març 22nd, 2007 at 11:32 pm
Jo també faré dues etapes:
La de més joveneta i Kumba 😉
– que tinguem sort (qui no l’ha tocat amb la guitarra anant d’excursió?)
– Amor particular
– La casa que vull
– A força de nits
– Per un tros del teu cos
i la de més “madureta” i que últimament m’han acompanyat:
– No abarateixis els somnis
– un núvol blanc
– Aprendre
– Tinc un clavell per tu
– criatura dolcísima
i me’n deixo moltes……..
març 22nd, 2007 at 11:34 pm
Ja, ja, mar, bona classificació,
hi havia dues menes de nois en una excursió quan eres adolescent, el qui sabia tocar la guitarra i el qui envejava el qui la sabia tocar. No cal que digui de quina mena era jo, 😉
març 22nd, 2007 at 11:37 pm
M’ho imagino!!! jaajajaja
març 23rd, 2007 at 2:24 am
Àlex, si me’n fas triar cinc, doncs va, aquestes:
Laura
Els meus ulls aquí
Cançó d’amor a la llibertat
Somniem
Viatge a Itaca
Va, dues més, Arran de terra (m’encanta el seu pur caràcter empordanés de “a mi no em toqueu els collons”) i Maremar (pel seu aire mediterrani que fa que grecs, italians i catalans a vegades ens sentim tan connectats).
Verges 50 és el disc que més records em porta, però després Maremar va marcar també una etapa de la meva vida.
març 23rd, 2007 at 2:38 pm
Us entenc perfectament. He fet una tria de 25 cançons per a aquesta tarda i s’han quedat a la llista d’espera 200 més. Per a mi seria molt més fàcil dir-vos quines son les 2 o 3 que no m’agraden. O fer un programa- maratò de 48 hores.
març 24th, 2007 at 7:44 pm
Ep, Monterey Jack, el país està una mica mig de dol, espero que algú et faci arribar o t’esperarem a l’estiu per veure’l plegats.
Ricard, no m’he pogut passar al final per la ràdio, deu haver estat molt bé, no?
D’altra banda, aquests dies estic content només per una cosa. Un país que sap fer un homenatge a un dels grans sense que s’hagi mort, fer-ho en vida, parlar-ne, sentir-se a prop altra vegada.
març 25th, 2007 at 7:18 am
Ei!! Llegint el teu últim post (no vaig poder ser-hi 🙁 ara entènc peque no saps tocar la guitarra!!! Jo havia fet moltes trobades amb el teu esplai, jejeje i com en conec força gent 😉 tu miraves i els monis de la meva quinta tocaven!!!! El Pep ( i tota la saga de germans)… que cada festa major em vé a veure a Mozart… ui ara estic descobrint les teves arrels…
març 25th, 2007 at 1:05 pm
les meves 5…
El Bandoler, Cal que neixin flors a cada instant, Itaca, l’Estaca i País Petit
març 25th, 2007 at 8:48 pm
Mar,
em penso que ho defineixes perfectament, jo vaig viure els anys de la saga que dius. Les arrels ens acompanyen, ja ho veus, i ja m’està bé.
març 26th, 2007 at 7:15 pm
Quin munt de bones cançons ens ha regalat en Lluis i escollir-ne cinc és força difícil, però bé, disparo :
Cançó a Mahalta
Viatge a Ítaca
Amor particular
Núvol Blanc
Penyora
Però, en queden tantes….
març 26th, 2007 at 9:00 pm
Àlex,
a mi també més impossible de fer una llista de només 5:
Viatge a Ítaca
Somniem
Campanades a morts
Venim del nord, venim del sud
Ara mateix (versió Jocs)
Onades
Amor particular
País petit
Que tinguem sort
Un pont de mar blava (sencer)
Germanies
Sense oblidar-me de L’estaca, El Bandoler …
Toni
abril 20th, 2007 at 9:07 pm
M’agraden moltes, però en diré cinc, eh? I encara que jo també soc un Serratià empedreït, també m’agrada en LLuís 🙂
01. Onades.
02. Aquell vaixell.
03. Irene.
04. Si arribeu.
05. Que tinguem sort.
A10
maig 7th, 2007 at 4:13 am
M’agraden tant les cançons d’en Lluís, que faria una llista d’almenys cent. M’han acompanyat tota la vida i n’hi ha molt poques que no m’agradin.
Però aquestes són algunes de les que més m’emocionen:
-Amor particular
-Alè
-Vida
-Al teatre
-Un núvol blanc
-Aprendre
-Tossudament alçats
-La tendresa
-La joia
-Ara mateix
-Astres (tot el disc)…
Carme