Llach i Vendrell: …més lluny, hem d’anar més lluny…
Sí, sens dubte, el cap de setmana podem dir que ve marcar per un fet, i és el comiat d’en Lluís Llach. Estranyament o no, TV3 va programar Troia, no l’havia vista i em va agradar (era una barreja per personatges i muntatge entre el senyor dels anells i braveheart), evidentment era inevitable pensar en Llach. Ulisses, que després partiria a fer el viatge a Itaca. Tot preparant-se per dissabte.
I el mateix dissabte televisió espanyola programava “Canción de Juv entud” (faig una falta d'ortografia expressament perquè tampoc cal que vinguin al bloc els qui busquin informació d'aquesta pel·lícula). Què hi té a veure? Curiosament crec que alguna cosa. Suposo que era un homenatge a la cantant morta no fa massa. I això em va fer pensar que ja estava bé poder oferir un homenatge en vida a un dels nostres grans artistes de la història del país. Sens dubte és una pel·lícula que han fet molts cops però em va fer pensar que no la sentia com a meva.
I, després, el concert. Tot i que no el vaig veure tot (alguns ja sabeu per què, va estar molt bé poder-nos veure en viu!!), vaig poder deixar-ho al punt previ als bisos, de manera que avui diumenge he pogut veure-ho (fins que el vídeo em va deixar de gravar, nyecss!). Aquí hi ha tres vídeos de vilaweb. Va haver-hi un moment en que semblava una manifestació estranya, la gent des de casa cantant i donant suport a en llach i a un país petit.
Sí, ningú com ell ha fet el so labiodental de la v. I em va fer prendre un compromís: quan sigui gran, vull escoltar el concert i les seves paraules sense haver de baixar el cap amb mala consciència, com crec que diversos dels presents de llarga trajectòria, sobretot els del PSC, haurien de fer en recordar-se ells mateixos fa 30 anys.
I avui ens hem llevat amb la proposta d’en Vendrell (crec que val la pena llegir exactament el que ha dit per poder opinar-hi), hi ha força per dir. Avui no tinc temps, ho deixo a apuntat. En tot cas, agrair-li que per fi tenim sobre la taula i marcant l’agenda política l’autodeterminació. A veure què diu avui CiU. Espero que tinguin visió estratègica i no només tàctica del moment. És més important del que sembla la proposta.
març 26th, 2007 at 10:54 am
a mi em sembla una mica bèstia lo del vendrell (m’he llegit la noti que enllaces) i, realment, no m’ho crec. Vaja, que afirmar tan tranquilament que trencarien el pacte de govern i en farien un de nou amb CiU no em sembla massa creïble. Apart que no crec que el PSC es deixés foragitar fan fàcilment de la Generalitat (l’anterior legislatura ja va estar governant en minoria uns bons mesos, oi?)
Tampoc em sembla conseqüent justificar un pacte amb PSC perquè hi ha moltes coincidències socials (i cap nacional) i per la mateixa raó no pactar amb CiU… i després voler fer president a CiU a canvi d’un referèndum que tots sabem que no es faria.
Perquè no es faria. Ni tenint el 90% dels vots del Parlament, el referèndum no es faria. N’estic 100% convençut.
març 26th, 2007 at 10:58 am
Greips,
jo crec que més enllà de l’abast setmanal és una constatació perquè tothom es retrati. Estic pendent de què diu el consell nacional de CiU. Segur que hi ha algú que ja fa salivera, alguns que amagaran el cap i d’altres que volen tirar endavant. Cal saber qui té més suports allà dins.
És probable que diguin que no, que no se’n refien i mil coses més, però la proposta és sobre la taula.
Crec que en Vendrell la clava en una cosa. L’únic motiu per pactar amb CiU és per anar més lluny. Si no volen anar més lluny, pactem amb aquells que tampoc però que al menys compartim visió d’esquerres, no?
març 26th, 2007 at 11:13 am
Dius: “L’únic motiu per pactar amb CiU és per anar més lluny. “. Aleshores, el tripartit/entesa és per quedar-nos al mateix lloc? 😉 Em sembla que sense voler les paraules t’han jugat una mala passada 🙂
Em sembla que ERC no hauria de llançar aquestes idees si després no està disposat a assumir-les. Després de pactar amb el PSC en pro de l’estabilitat, les polítiques socials i el catalanisme (sic), estaria ara ERC disposada a deixar.ho tot per un referèndum que mai es faria? Tornar a empantanagar el país en un poti-poti legal i de crispació? A mi em sembla que, tal i com dius que gent de CiU es quedaria retratada, molts d’ERC també es farien enrera (se m’acudeix en Puigcercós, no sé pq… quina associació d’idees té el cap a vegades 😀 )
Tot plegat em sembla, de nou, molt soroll per a res. Bé, si… perquè els grans juguin a ser el més “xungu” de la classe 😀
març 26th, 2007 at 11:39 am
Perdoneu, però crec que en Vendrell ha volgut tensar una mica la corda. No crec que vagi més enllà d’anar recordant a tots, quin ha de ser l’objectiu, segons ERC. Tenin en compte que ara tenim a sobre les negres foscors de l’Estatut, les infraestructures que no acaben d’arribar, les promeses incomplertes per part de l’Estat, les municipals, etc. mentre en altres ambits no s’amaga negociar amb qui faci falta (cosa que aplaudeixo). En moments de tanta crispació que sembla que el partit del govern fa més cas de l’oposició (com “acollonit” amb perdò) que dels que el recolzen, tampoc ho trobo tan descabellat, dir alguna cosa que no sigui tan politicament correcta.
Una altra seria el bombó enverinat a CDC (no dic CiU)per veure com “respira” :O
Total no hi donaria molta més importancia. Altres van fer promeses que mai s’han complert i només van servir per incendiar portades i els ànims dels espanyols de l’altiplà, que es pensen sempre que això es trenca…¿I què? :S
De totes maneres, coses així, animen….:D
març 26th, 2007 at 12:01 pm
No era més fàcil pactar amb CIU a les passades eleccions de fa un any?
Ara que aguantin 4 anys en Montilla i el PSC!
març 26th, 2007 at 1:52 pm
Anna, només una pregunta, per aclarir-me.
¿qui havia de fer la proposta per pactar? ¿el que te més vots o el que en te menys? Si la proposta del que en te més no convenç, ¿què s’ha de fer?
Només és per aclarir-me jo, que soc molt ignorant en aquestes coses.
març 26th, 2007 at 4:27 pm
Anna, en el moment del pacte el tema de l’estatut no estava tan negre ni CiU havia dit que calia anar més enllà. Què hi he en més enllà?.
Ara cal un pla b pel país, no pel govern, separem els termes que no tenen per què ser coincidents.
març 26th, 2007 at 4:45 pm
Del tema aquest d’en Vendrell ja no sé què pensar. D’una banda em fa gràcia veure els convergents amagant el cap sota l’ala, de l’altra penso, ja hem tornat a pujar al Dragon Kahn per culpa dels de sempre.
Aquest tipus de declaracions i marcades de paquet són el que sempre us he criticat. O esteu al govern o esteu a l’oposició. L’equidistància deixeu-la per a la campanya electoral…
març 26th, 2007 at 5:15 pm
A mi em sembla que el més trist de tot plegat, és que encara que finalment es fés l’anyorat referèndum sortiria que “no” (igual que va sortir “si” a l’Estatut de les engrunes) i altra cop demostrariem al món com en som de venuts en aquest petit pais, i perquè ens acabem mereixent tot el què ens passa…un cop…i un altra…i un altra… 🙁
març 26th, 2007 at 7:05 pm
Voleu dir que aquesta proposta d’ERC no l’han feta per recollir uns quants milers de vots nacionalistes, ja que ells mateixos s’han adonat de la baixada en intenció de vot al seu partit després d’investir José Montilla?
març 26th, 2007 at 7:11 pm
Auténtico, aquesta opció és diferent de ser govern, i a la vegada, un cop han dit que no, ens deixaran més tranquils atès que no tenen alternativa de futur.
Gracienka, com al quebec, l’important no és guanyar el primer referèndum, l’important és fer-lo i a poc a poc anar pujant el suport.
Anna, Esquerra és un partit independentista i d’esquerres, amb el govern fem la part d’esquerres i a CiU li oferíem fer la part de país. El retret, no ha de ser, entenc, cap a Esquerra sinó cap a CiU. Per què han dit que no? quin és el seu sostre? aquesta és la qüestió
març 26th, 2007 at 7:16 pm
No crec que siguem venuts. El que pasa és que ningú ha volgut que integrem i s’ha fet tot el possible per a no integrar. Al menys en el ultim segle. I ara ves a començar.
A més, tenim l’exemple del masclisme de l’altiplà. “Antes muerta que de otro” o sigui que estimen tant Espanya que la prefereixen lligada a la pota del llit, ans que d’un altra.
Que tampoc seria, però ho pensen. I a més, vosaltres deixariau la vaca que us ha donat llet tantes vegades? Ni boijos.
març 26th, 2007 at 7:31 pm
@Alex,
preguntes “Per què han dit que no?“.
I la resposta, almenys per mi, és claríssima: perquè és un despropòsit posar-se ara a canviar les regles del joc. I en això li dóno la raó a l’autèntico: els d’ERC són uns “notes” que ni follen ni deixen follar.
Ah! I pel que he llegit, el que han dit és: “si la proposta és seriosa, formuleu-la de forma seriosa al Parlament”, no? Eps, potser m’equivoco eh? 🙂
Tot plegat, el mateix de sempre: sortir als diaris quan s’apropen eleccions.
març 26th, 2007 at 7:34 pm
Em sembla que les declaracions d’en Vendrell són senzillament per revifar part de l’electoratt d’ERC que m’està força tip de les renúncies nacionals que s’està tragant dia si dia també ERC al govern. Desviar l’atenció sobre les renúncies. Jo sóc dels que pensen que per convocar referéndums no cal demanar permís a Madrid i més tard o més d’hora s’haurà de fer però la deconstrucció nacional que fa en Montilla precisament ens hi allunya.Tant de bo ERC faci cas a en Carretero abans no sigui massa tard. Per cert, heu llegit l’article de l’Heribert Barrera a l’Avui de dissabte passat, crec que hi ha idees que cal anotar.
març 26th, 2007 at 7:35 pm
Uix, greips, és veritat, només havia sentit una part de les declaracions dels dirigents. Ho parlarem al parlament, doncs.
Per mi l’important també és que a Espanya vegin que l’agenda política en aquest moment es parlar de l’autodeterminació, que sembla poca cosa però no ho és.
Ja veurem com evoluciona aquests dies. Nosaltres ja hem dit on volem anar.
Però ho separo del govern, evidentment, perquè són coses diferents. Per mi això no dóna inestabilitat al govern català, sinó potser a l’espanyol.
març 26th, 2007 at 7:37 pm
Alex… si CIu ha dit que no -i a la meva manera de veure- es perquè aquesta proposta no s’aguanta per enlloc…què li ha vingut ara al sr. Vendrell de sortir amb això? … jo si fos de CIU també diria que no…
I pel tema dels pactes, cani: en principi hauria d’obrir ronda de contactes el partit més votat, però tots sabem que la clau la tenia ERC,… i en Puigcercós la va decantar cap al partit que governa espanya i catalunya, curiosament qui ara ha de defensar aquest gran estatut que tenim!
Jo per a mi que ERC ha de madurar una miqueta…o potser hi ha massa ànsies de protagonisme o tensions dins del partit… ja ho diu en Carretero…
Tot plegat fa pensar que ni CIU ni ERc no pensen amb el país, sinó amb el seu partit, interessos i butxaca!
(m’agraden molt aquestes discussions entre amics!)
març 26th, 2007 at 10:42 pm
… vatua, jo que em pensava que parlaveu d’en Lluis Llach …
Ho sento, avui m’en vaig a sentir música; fins després.
març 27th, 2007 at 12:32 am
Jo crec que tornem a les maragallades del tripartit i ara… sense Maragall!
Jo vaig veure quan el Vendrell feia les declaracions i en certa mesura inclús el podria entendre: després d’uns vinillus i uns carajillus i el tio entra en la dinàmica aquella (molt typical spanish, per cert) de a veure qui la té més grossa.
I la lia. Perquè és el número tres d’un partit que és el número dos d’un govern i el que un no pot fer és inflar-se a carajes i a la mínima anar proclamant canvis de govern a la valenta i més quan és una proposta absurda i de la que ja se sap la resposta.
Però el problema de fons no crec que sigui aquest, el problema és que al dia següent, els capitostes d’Esquerra, en comptes de dir un -ni que fos silent- “perdoneu, però és que al Vendrell se li ha anat una mica la castanya, ja sabeu com es posa després de les calçotades…” doncs no, cal ensopegar dues, tres vegades amb la mateixa pedra perquè no oblidem que això d’anar-se’n la castanya de tant en tant és un tret inherent -i pel que sembla bandera- dels principals dirigents d’Esquerra Republicana.
De moment, en primera posició -i destacat- va en Carod, però el Vendrell, si li riuen les gràcies d’aquesta manera, pot oferir-nos grans moments. Estarem a l’aguait. I el Puigcercós es deu estar pensant si tornar a despenjar la bandera espanyola perquè s’està quedant molt endarrerit.
En fi, que ja estic per aquí 🙂
març 27th, 2007 at 12:44 am
En misa y repicando. Asó de Fácil. El sino de ERC
març 27th, 2007 at 11:34 am
Caram Maurici, benvingut, qualsevol diria que quan es lia la política apareixes per aquí, 😉
Personalment crec que encara es d’hora per veure si estem davant d’una vendrellada (nou terme) o és una cosa ferma i amb continuïtat.
De tota manera, em penso que és un moment interessant, perquè torna a parlar-se de política catalana i de la independència, crec que és una cosa que ens hauríem tots d’acostumar. Per molt que l’Iceta surti traient importància certament no els agrada gens ni mica.
març 27th, 2007 at 2:23 pm
A mi m’ha quedat la sensació de que un cop més, i ja en son molts, els alts dirigents d’Esquerra i en aquest cas el Sr. Vendrell ha fet el ridícul.
Em sap greu però cal reconeixer que Esquerra ha perdut el nord. Oferir-li la presidència al cap de la oposició quan estas formant part de l’equip de govern és al meu entendre demencial i injustificable. I per que no aquesta proposta el dia despres de les eleccions? En fi, ridícul i a més a més traïdoria als seus socis.
març 27th, 2007 at 2:33 pm
A ERC són com són 😀
març 27th, 2007 at 2:59 pm
Gracienka, com al quebec, l’important no és guanyar el primer referèndum, l’important és fer-lo i a poc a poc anar pujant el suport.
Una pregunta ¿esto implica que habrá que ir haciendo referéndums hasta que salga el resultado que esperais?
Si la respuesta es sí, queda claro que para vosotros la politica es algo parecido a lo que hace un crío cuando tira una moneda al aire y va deciendo “no vale!!, no vale!!” hasta que sale lo que a él le conviene.
març 27th, 2007 at 3:03 pm
Els debats al bloc de l’Àlex son tant interessants que no em puc resistir. He llegit tots els comentaris i em fa l’efecte (l’edat, la meva, no em perdona l’eceptiscisme cru)que ens deixem una variable molt important: la proximitat de les eleccions municipals. Per la força de les coses, ERC ha hagut de rebaixar molt el seu perfil que li és més propi: la reivindicació nacional. A canvi, ha pogut entrar altra vegada al Govern, i amb una notòria porció de competències (entre elles la vice-presidència). Ara venen les eleccions, és a dir, que els teus (no els d’aquell o els altres), et votin. I ha marcat perfil. I ho ha fet magistralment amb qui els fa la competència, CiU.
ERC i tots ja sabíem que CiU (i qualsevol) diría “no”. I tanmateix, això no deixa de decolocar a CiU. Quan el Duran diu que la proposta d’ERC és “una broma”, el votant més nacionalista de CiU pensa… “un referendum per l’autopdeterminació és una broma?, a mi no m’ho sembla, més aviat m’agrada”.
Una dada de que ERC no ha fet la proposta seriosament és que l’ha fet el número 3. I el 1 i el 2 (maliciosament evito posar ordre entre en Carod i en Puigcercós), callen.
Una proposta d’aquest envergadura hauria d’anar recolzada pels principals.
I un retret a ERC, això sí: la sensació que la presidència de la Generalitat avui pot ser d’aquest i demà de l’altra. No m’ha agradat això. La Presidència i el President de la Generalitat de Catalunya, sigui qui sigui, mereixen el més alt respecte.
Carles
març 27th, 2007 at 3:17 pm
A la persona non grata,
Siguiendo tu razonamiento seguiría gobernando la UCD, no?…
La ciudadanía debería ser consultada periódicamente tanto para la formación de gobierno (en periodos cortos) como para definir el marco jurídico-político general (en periodos más largos). Lo que no vale es poner el punto final cuando a cada uno le interesa: ni en el 78 ni tras una hipotética victoria del sí a la independencia.
març 27th, 2007 at 5:56 pm
carles, dius:
“I ho ha fet magistralment amb qui els fa la competència, CiU“
apart q discrepi de la magistralitat o no de l’acció, estic convençut que la competència d’ERC no és CiU (desde quan l’esquerra és la competència de la dreta?) sinó PSC.
I fixa’t quina ironia: després de captar els vots nacionalistes/independentistes de CiU el que fa ERC és associar-se a l’espanyolisme. I, per tant, retornar-li els vots a CiU a les properes eleccions.
I així anem fent: quan guanyi CiU pactarà amb la dreta espanyolista i li retornarà els vots a ERC.
Fins que no s’adonin que no són competència sinó complements no anirem enlloc. És més, la gent se’n cansarà i deixarà de votar en clau nacional i aleshores, evidentment, tindrem a un PSC que per fi podrà governar sol com ho fa a Madrid, arrepenjant-se en el PP per fer els grans pactes. I serem bipartidistes, i ja serem un país “estàndard”.
març 27th, 2007 at 6:07 pm
respecte a les institucions? més que a la gent? el que es mereix més respecte és la voluntat democràtica dels catalans de decidir el seu destí, i això ja no ho respecta l’estat.
com diu algú, un referèndum seria un pas endavant de no retorn, si es guanya com si no, perquè a prtir d’aquí només caldrà ser majoria per trencar cadenes, ningú podrà negar que tenim el dret a decidir.
evidentment que ara no és legal, i què? ho serà mai si depèn d’ells? si es vol fer algun dia o altre s’haurà d’obviar la legalitat imposada.
Pel que fa al cas concret, però, no em’ls crec, ERC no té avui dia cap credibilitat, a mi em sembla patètic que ERC faci servir això com a argument de justificació per no pactar amb CiU -ho sabem de sempre que CiU no vol per a res la independència, el problema el tenen ells que deien que la volien-, tampoc em crec pas que estiguin disposats a tirar pel dret i enfrontar-se amb l’estat, el marc polític autonòmic i les prebendes que en treuen.
abril 2nd, 2007 at 2:06 pm
Entonces… si ERC ganase unas elecciones por mayoría absoluta, Catalunya podría proclamar la independencia?
Si CiU se declarara abiertamente independentista y CiU y ERC pactasen, podrían proclamarla?
Entiendo que deberías decir que sí. Sin embargo la respuesta es no, esa independencia sería ilegal porque es contraria a la Constitución. Catalunya no tiene ningún mecanismo legal para proclamar la independencia.
Por eso yo creo en los referéndums de autodeterminación como fórmula que dé cobertura legal a esta opción. La otra es, como sugieres, facultar al Parlament de Catalunya para proclamarla. A mí me da igual, yo no soy independentista, pero creo que la opción ha de existir.