Comença la setmana, comença la precampanya
Bé, ha estat un cap de setmana que ha donat molt de si. L’agenda assenyalava molts temes: sopar de Gracianet, dinar de la República, 50è aniversari de l’Esbart Lluís Millet, Trobada de Bastoners (que només vaig poder veure una estona), i, també, la Diada dels Castellers a la Plaça Revolució. Atès que en Ricard i la Dolors tenien un compromís personal, als castells hi vam anar en Xavi, en Roger i l'Eduard (bé, a ells ja els tocava, je je) i jo, i molta gent del Casal, va estar molt bé trobar-nos allà, tot i que hi havia la festa del partit a Girona.
I estan passant coses. I avui faré molt ús de l'audiovisual.
En Ricard Martínez, “l’alcalde de Gràcia”, actualitza el seu bloc carregant, des del territori, cap al documental de TeleMadrid, atès que Gràcia hi surt esquitxada, quina casualitat que sortim nosaltres, no?
En Jordi Portabella explica, en una píndola de vídeo, el concepte i la importància dels mercats. Ja no cal que faci un article a la tortuga sobre el tema, o sí, però millor explicat ho ha fet ell.
L’Independent té nou lloc web. Enlloc de penjar l’entrevista que em van fer, faig un enllaç a tot el número.
I penjo aquest vídeo perquè conec a la família, la Conxita, el Salvador, que m'han vist crèixer com aquell qui diu, i he vist que està al youtube. Va per ells, també són premi vila de Gràcia a la millor rehabilitació de façana.
Apa, dos vídeos més, els del potent discurs d'en Carod a Girona. EL veig fi, molt fi, i agut, molt agut. Primera part:
Segona part, pels qui no vam poder anar a Girona, a la Festa del Partit.
I ja, a nivell personal, donar les gràcies a en greips, la carina, en maurici, la lupe i l’auténtico, la conversa de dissabte va ser molt interessant i allò que van comentar respecte el meu bloc m’ha fet pensar força. És curiós com et veuen, i com, de vegades, pot ser diferent a la percepció que tens d’un mateix i d’allò que dius. Ho tindré en compte.
Deixo per demà el tema dels premis.
abril 18th, 2007 at 8:31 am
“Pàtria, benestar i llibertat”, molt bo el lema del Carod. Estic d’acord que ha recuperat la forma. El seu discurs sedueix. I m’ha agradat molt també constatar que hi ha molt bona sintonia entre el Carod i l’entorn empresarial:
http://www.avui.cat/avui/diari/07/abr/18/419869.htm
(El sobiranisme pragmàtic de Carod rep l’aval empresarial)
És allò que deia de la importància de l’acte de l’IESE. O que el sobiranisme té sentit, que dos més dos fan quatre i que el marc espanyol, objectivament, ens talla les ales. Interessant el concepte de “sobiranisme civil” sobre el que escriu el Francesc Codina, que bàsicament és al que jo em refereixo, o el que deia el Vicent Partal, que la independència comença a ser ja (és, diria jo) l’opció més raonable.
http://www.avui.cat/avui/diari/07/abr/18/419848.htm
Voler la plena sobirania és anar a favor de la gent, voler el millor per la societat catalana.
abril 18th, 2007 at 8:43 am
Ei, Jack,
no oblidis,
“Pàtria, Benestar i llibertat, i l’últim que apagui el llum”, ja ja
Cert el sobiranisme civil és el que acabarà empenyent al polític, i no només serà o ha de ser d’Esquerra, sinó de més forces que no acaben de saber el seu horitzó.
abril 18th, 2007 at 10:08 am
Llarga vida al YouTube, hehehe…
Saps que ahir aquests 2 vídeos d’en Carod, i també el d’en Puigcercós, estaven al TOP50 dels “spanish” vídeos dins l’apartat de “news & politics”? No sé pas com ho valoren, però em va fer gràcia.
PS: avui ja no hi són…
abril 18th, 2007 at 11:06 am
Caram, lluís, es nota que vas fer documentació, ja ja.
Salut i força municipal!!
abril 18th, 2007 at 11:54 am
vaig tenir un bon mestre, hahaha!
abril 18th, 2007 at 1:37 pm
Eps, que he vist que els vídeos eren teus, felicitats i gràcies per fer que els que teníem actes a gràcia i no hi vam anar ho poguéssim escoltar.
Als castells hi havia la mmuñoz, suposo que amb els minyons. Em va fer gràcia, tu.
abril 19th, 2007 at 7:05 am
Exacte, “i l’últim que apagui el llum”… 🙂
Saps que si busques “pàtria, benestar i llibertat” al Google no hi apareix cap referència? S’ho ha tret de la màniga, això, el Carod? A veure si ho acabarem veient com a lema sobreimprès a la bandera quan tinguem Estat independent, igual que l’Ordem e Porgresso dels brasilers… A mi em sembla un lema prou inclusiu com perquè el pugui assumir tothom, no? [excepte Ciutadans, que fan veure que no tenen pàtria, que són “ciudadanos de la humanidad” (que ridícul, per poc sincer); ells dirien “universalismo, bienestar y libertad del individuo (recordemos que no hay libertades colectivas)”; vinga home, que amb un “Dios, Patria y Rey” ja ens entendríem i tindríeu els votants menys confosos…]
abril 19th, 2007 at 12:12 pm
Estic d’acord, em sembla encertat, perquè és inclusiu com dius, i serveix per deixar clar que tot va plegat, independència pel benestar i llibertat per decidir.